IMPULSAR EL COMERÇ TORTOSÍ

La globalització econòmica en què estem immersos està produint estralls en l’àmbit local. Cada cop les desigualtats creixen entre els qui més tenen i la majoria de la població. Les grans empreses es mengen les petites, que són absorbides i tenen greus dificultats per sobreviure en un context polític i social cada cop més difícil, on les noves tecnologies i la venta per internet està començant a canviar hàbits entre molts consumidors. Davant d’aquest fenomen, el comerç tradicional, petit i mitjà, regentat per famílies de classe mitjana ho té cada vegada més difícil. Sobreviure i competir en un món tant global és gairebé quelcom heroic. Tanmateix, aquest és el comerç que dóna vida, que fa que existeixi una xarxa social compromesa amb la ciutat i el seu progrés. És per això que no podem ni hem de renunciar a aquest model de comerç, que genera una riquesa repartida entre moltes famílies i omple de vitalitat els carrers i places de les nostres ciutats. A Tortosa, sense anar més lluny, ocupa un 20% de la població activa, una xifra que demostra la seua importància, en una ciutat que es caracteritza pel lideratge en el sector dels serveis.

Ara bé, és evident, que aquest model de globalització està produint efectes negatius en un sector que hem de saber protegir i impulsar. En xifres globals, a Tortosa s’ha perdut gairebé un 5% de treballadors i treballadores en el comerç en els darrers anys, i això que estem parlant en percentatges ja que la xifra absoluta és més gran tenint en compte que Tortosa ha perdut més de 4000 persones en els darrers 10 anys. La quantitat de botigues i comerços tancats cada cop és més elevada, només cal passejar-se per alguns carrers de Tortosa. I continuem tenint més de 2000 persones a l’atur, un dels índex més alts del país.

No obstant això, no ens hem d’arronsar. No podem caure en el triomfalisme de l’actual govern municipal que diu que tot és meravellós i que no hi ha res més a fer, però tampoc ho podem fer en el pessimisme. Cal que ens activem i comencem, tots plegats, a buscar solucions i més propostes per reforçar un sector, el comerç, que és i ha de continuar essent el buc insígnia de la nostra ciutat. Per tot plegat, des de Movem Tortosa, hem estat treballant amb una diagnosi dirigida tant a clients com a comerciants, hem desenvolupat una taula rodona amb experts en la matèria, i en el darrer ple, hem presentat una moció sobre aquesta qüestió. Concretament proposàvem la creació d’una línia de subvencions per ajudar a modernitzar i impulsar el comerç petit i mitjà a partir de la millora dels locals, interiors i exteriors, de la renovació tecnològica perquè també es puguin sumar a la venda online, de la millora de l’eficiència energètica i així tenir molta menys despensa en llum i energia o de la supressió de barreres arquitectòniques. Aquesta era només una proposta, de moltes que es poden fer. Una proposta que s’ha de sumar a totes les que porten endavant les associacions comercials i institucions com la Cambra de Comerç que fa anys treballen per a la seua dinamització. La moció, però ha estat rebutjada per la Sra. Roigé i el Sr. Monclús, tot i que moltes ciutats de Catalunya ja l’estan aplicant des de fa temps, sense anar més lluny la mateixa Amposta. Esperem que el rebuig només sigui de cara la galeria i que passi com amb tantes altres propostes que hem presentat i s’han rebutjat inicialment però que s’han acabat fent amb els mesos o anys com la rehabilitació de les façanes de la plaça de l’Ajuntament, la recuperació del balneari d’en Porcar, el tiquet fresc, el pla estratègic, una piscina realista, la gratuïtat del pàrquing del Mil·lenari o l’elaboració dels pressupostos participatius, per citar-ne només algunes. Mesures que han de moure i activar Tortosa per un futur més pròsper,  on el comerç petit i mitjà també ha de ser protagonista, mereixent ser impulsat i acompanyat en un moment tant complicat per al sector.

EL NOU CONTRACTE DE NETEJA, UNA ALTRA OPORTUNITAT PERDUDA?

La setmana passada, de pressa i corrents, després de gairebé 3 anys de tenir el contracte de la neteja viària caducat, el govern municipal de Tortosa aprovava l’inici del procediment del projecte d’explotació del nou contracte afegint-hi també el de recollida i gestió de residus sòlids urbans. En primer lloc m’agradaria dir  que el fet d’aprovar-se en un ple extraordinari pocs dies després que la Sra. Roigé hagi estat investida alcaldessa, respon a un fet deliberadament calculat retardant aquesta aprovació per interessos personals i electorals. L’aprovació s’ha retardat només pensant amb aquest fi, això sí, deixant Tortosa bruta durant més temps amb les afectacions que això comporta per al comerç i la ciutadania que porta anys veient com la ciutat està bruta tot i la negació per activa i passiva del govern municipal. Una altra vegada s’arriba tard.

Tanmateix, més enllà d’aquesta actitud pròpia del partidisme, dels qui confonen els seus interessos personals amb els de la ciutat, volia fer tres consideracions inicials sobre aquest gran contracte que serà vigent per als propers 10 anys tenint una afectació per a 3 mandats i amb una valoració econòmica d’uns 27 milions d’euros. No estem parlant, doncs, de poca cosa, tenint en compte que és el contracte més important del nostre Ajuntament tant en el temps com en la quantitat a pagar.

La primera d’aquestes consideracions és la forma en què s’ha gestat aquest contracte. Malauradament, com és habitual en aquest govern, s’ha fet sense cap tipus de diàleg i negociació amb l’oposició. Des de Movem Tortosa hem reclamat per escrit i en comissió durant aquests 3 anys informació sobre el mateix per poder analitzar, fer aportacions i que d’aquesta forma pogués sorgir un sistema consensuat. Aquesta informació mai ha estat donada pel govern, només a 3 dies del dictamen del mateix, impedint d’aquesta forma qualsevol possibilitat de participació. Les formes de la Sra. Roigé continuen essent igual que les del seu predecessor, però amb les presses electorals davant els comicis del 2019.

D’altra banda, un segon element a destacar és el fet que el govern ha decidit tornar a externalitzar aquest servei, donant la gestió a una empresa privada. Això ho ha fet, però, sense haver realitzat cap estudi econòmic i jurídic previ per avaluar i comparar la possibilitat de recuperar la gestió directa, guanyant sobirania local, tal i com vam reclamar el novembre del 2016 des de Movem Tortosa amb una moció que fou rebutjada. Tant difícil era encarregar un estudi per avaluar aquesta possibilitat? Cal recordar que  actualment el debat polític al país, pel que fa als Ajuntaments, està instal·lat en la remunicipalització d’aquest tipus de serveis. Diversos informes del Tribunal de Comptes afirmen categòricament que externalitzar aquests serveis poden significar un sobrecost d’entre el 27% i el 53% atès que les empreses privades, normalment multinacionals, legítimament busquen el seu benefici econòmic i no ho fan per caritat. Castelldefels i Calafell són els exemples més recents de remunicipalització de la neteja, els quals estalviaran milions d’euros públics durant la propera dècada. A Tortosa, però, ni tant sols s’ha volgut fer un estudi per avaluar i comparar el que representaria cada model. El més preocupant de tot, però és que això s’ha fet amb la complicitat d’ERC, que a Tortosa continua sotmesa a les tesis convergents.

Finalment, l’altre element que ens preocupa és el tema del reciclatge. Cal recordar que Tortosa només recicla un 24% de la brossa i dels residus que produeix. Aquesta xifra és la més baixa de l’Ebre però també està molt per sota de les ciutats de la mateixa grandària a nivell del país. En aquest sentit, per a que un sistema de reciclatge funcioni el què cal és la participació efectiva de la ciutadania, i per tant, caldria codecidir el model amb la mateixa gent que n’ha de fer ús.  Avui dia moltes ciutats estan implantant moltes innovacions sobre aquest procés, com el porta a porta i molts altres elements, que al contracte de Tortosa brillen per la seua absència. De fet, no s’ha realitzat cap pla de participació públic i transparent per poder debatre amb la ciutadania quin era el millor model. Recordem que en els propers anys haurem d’arribar al 60% de reciclatge seguint les normatives europees i sinó ho fem en sortirem penalitzats econòmicament. El medi ambient és present  i futur.

Per tot plegat, i tenint en compte la importància d’aquest contracte, Movem Tortosa hem hagut de denunciar públicament tots aquests elements. La ciutat l’hem de construir entre tots i més encara si parlem de qüestions tant transcendentals per al dia a dia de la ciutadania que afectaran, a més,  pressupostàriament l’Ajuntament en els propers 10 anys. Cal analitzar totes les possibilitats, innovar, fer debats reals amb totes les sensibilitats de la ciutat i amb tota la gent. Aquest és el model de governança del futur, res a veure amb el caciquisme que alguns practiquen encara en el present tot i els intents de maquillatge constant.  Només així podem avançar i progressar com ho fan les altres ciutats del país. Només així, amb la suma de tots i totes, tindrem el futur que ens mereixem. Només així deixarem de fer les coses tard i malament.

UN FUTUR PER UNA CIUTAT MILLOR

Durant aquest novembre, com ve sent habitual, l’Ajuntament de Tortosa ha aprovat el pressupost per al 2018, uns comptes dissenyats pels senyors Bel i Monclús, que no han rebut cap suport de la resta de grups del consistori.  Més enllà d’algunes millores  reconegudes des de Movem Tortosa- com les partides per construir els columbaris al cementiri o la urbanització de la plaça de la Catedral- la realitat és que ens trobem en uns pressupostos plenament continuistes, que no donen resposta a les necessitats actuals de la ciutat.

Com a primer grup de l’oposició, després d’haver realitzat una campanya durant tot el 2017 per tots els barris de Tortosa i amb la participació de gairebé 3000 persones, hem pogut constatar com la ciutadania ens marca tres grans reptes per a la Tortosa actual: la necessitat de donar una millor imatge de la ciutat, de crear més polítiques per a la creació de llocs de treball, i finalment, de dotar l’Ajuntament d’unes bones polítiques socials per garantir la les oportunitats d’igualtat a moltes famílies tortosines, tocades per l’atur i la pobresa.

De fet, els resultats d’aquest procés de participació no ens ha sobtat gens atès que, certament des de Movem Tortosa, considerem que la imatge de la ciutat ha de canviar de manera radical. La manca de neteja després de la deixadesa de l’actual govern, amb el contracte d’aquest servei caducat des de fa gairebé tres anys; la manca d’un bon enllumenat, amb un 80% dels carrers de Tortosa mal il·luminats després del canvi de sistema que va aprovar el govern de Bel; i finalment, la manca de manteniment de multitud de carrers i places en tots i cadascun dells barris, el que acaben produint és una imatge negativa de Tortosa que afecta a la ciutadania en general, i al sector econòmic en particular, tenint en compte l’actual deixadesa. Calen mesures urgents per capgirar aquesta situació que venim patint des de fa molt temps, fruit d’unes polítiques errònies del senyor Bel amb el suport de Monclús.

Altrament, i també ho hem denunciat molts cops, és preocupant la manca de polítiques socials, tenint en compte que prop del 30% de les famílies de la ciutat estan en perill d’exclusió social o directament en la pobresa; per això, hem insistit i ho continuarem fent, en la necessitat d’impulsar unes polítiques d’ocupació més contundents, com molts ajuntaments del nostre país estan fent ja des de fa anys, amb mesures com la bonificació de diversos impostos municipals a empreses que contractin persones en situació d’atur, o d’altra banda, la realització de polítiques innovadores per ajudar i impulsar el petit i mitjà comerç, tant important per a la nostra ciutat, que està patint i sofrint els embuts de la crisi i de la globalització econòmica que només afavoreix les grans superfícies.

Tortosa és una ciutat amb un gran passat, però també necessitem viure un bon present i , sobretot, generar unes bones expectatives de futur. Necessitem tenir la certesa que el nostre Ajuntament està fent tot el possible per generar una bona imatge de la via pública, per impulsar polítiques socials, i sobretot, per tirar endavant totes aquelles mesures possibles per crear polítiques actives que generin més i millors oportunitats de treball.

Des de Movem Tortosa, continuarem treballant a partir d’aquests objectius i aquestes premisses, a peu de carrer, fent una oposició constructiva i  a la vegada crítica, per fer avançar Tortosa i recuperar, entre tots i totes, amb fermesa i convicció un futur per una millor ciutat. 

UNITAT CONTRA EL 155

Aquests dies que estem vivint, preocupen a molta gent. La societat catalana està sotmesa a una tensió que desitgem que es rebaixi i no ens porti a escenaris pitjors. En aquest sentit, l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, per part del Govern Rajoy,  amb tot el que comportaria, pensem que és un gran error i que només pot empitjorar les coses.

És un autèntic disbarat polític i una aberració jurídica utilitzar aquest article per suspendre l’autogovern de Catalunya, una autonomia basada en la Generalitat, una institució més antiga que la pròpia Constitució i que expressa la voluntat de sobirania del poble de Catalunya. Una aberració política perquè mai des de la força es pot convèncer ningú de res, només des del diàleg i una visió oberta i pausada de la situació.

El més greu de tot, però, és que aquesta aplicació de l’article 155 rep també el suport de Ciudadans, segona força política al Parlament de Catalunya així com del PSC –exceptuant algunes veus crítiques- la qual cosa complica encara més una sortida digna i dialogada a tot el procés en el que estem immersos. Quin paper galdós els dels socialistes catalans, fent costat a Rajoy.

Sembla ser que estem retrocedint a marxes forçades quan, a més a més, aquest 155 també comença a ser utilitzat per alguns dirigents del PP per amenaçar altres governs autonòmics com el de Castella-La Manxa o Euskadi, fet que evidencia la pèrdua de qualitat democràtica d’un règim polític a cavall de renovar-se o convertir-se definitivament en autoritari, amb el trist vistiplau de la resta d’Europa.

Per això, entenem, que caldrà, si les coses empitjoren, eixamplar la base social, construint un gran front democràtic –lluny del partidisme- que englobi el màxim de formacions, agents socials, centrals sindicals, associacions d’empresaris i de veïns, entre d’altres, perquè la cohesió social del nostre país no es fracturi i perquè, units i unides, recuperem les nostres institucions, i al cap i a la fi, la sobirania del nostre poble, es pensi com es pensi, es vingui d’on es vingui.

MEREIXEM UNA TORTOSA MÉS NETA

Una de les problemàtiques més evidents que patim en aquests moments com a ciutat és la manca de neteja que existeix a tota Tortosa. Són molts els tortosins i tortosines que, amb raó, s’han dirigit a Movem Tortosa perquè posem fil a l’agulla i denunciem l’estat de deixadesa i brutícia en que es troben la majoria de carrers i places de la nostra ciutat.

És evident que la primera causa d’aquesta manca de neteja és l’incivisme que practiquen molts de ciutadans i ciutadanes, que de manera irresponsable, no actuen com a tals i embruten la ciutat amb una demostració de falta de respecte vers la col·lectivitat. Però tampoc hem d’oblidar que la situació de tanta manca de neteja es deu a la mala gestió de l’actual govern municipal que ens ha dut a una situació límit:  el contracte de neteja amb una empresa externa porta caducat gairebé dos anys, la qual cosa està repercutint amb un servei de mínims, sense la infraestructura adequada, que ens ha deixat amb aquesta situació de brutícia generalitzada.

Anem per pams, però, i parlem-ne. La manca de civisme, com dèiem, és una realitat.  És cert i sempre ho hem denunciat des de Movem Tortosa. Però l’Ajuntament, davant d’aquest fet, el que no pot fer és creuar els braços; ha de moure’s per capgirar la situació. Cal una política valenta i continuada que es basi, d’una banda, amb la realització de campanyes que fomentin el civisme per educar la ciutadania, i de l’altra, una política exemplar de sancions que castigui també aquells que no contribueixin a tenir una ciutat neta com mereixem.

En aquest sentit, també és evident que Tortosa té una escandalosa mancança de papereres. Hi ha carrers i places senceres que no en tenen. Altres vies en tenen molt poques, i a sobre, moltes estan trencades, o directament no es recullen amb molts dies. El mateix passa amb els contenidors, molts dels quals, després d’anys i panys, estan en mal estat, amb portes i palanques trencades, i el que és més greu, molt bruts perquè gairebé mai es netegen. L’Ajuntament hauria de ser el primer en donar exemple i facilitar uns equipaments mínims i decents perquè la ciutadania en pugui fer un bon ús.

Tota aquesta situació, però, es deu a una deixadesa del govern municipal que porta gestionant la neteja de la ciutat amb un contracte caducat gairebé fa dos anys. Això significa que estem en un període de pròrroga escandalós i que necessita una renovació urgent atès que es va pensar fa una dècada i que és evident que ja no dona el servei que correspon i necessita Tortosa. Només cal mirar, l’estat en que es troben moltes de les màquines, vehicles de neteja i camions, a part dels anteriorment esmentats contenidors, els quals evidencien la necessària renovació després de dos anys de caducitat.

Així ho hem reclamat des del nostre grup municipal, fent diverses propostes com la remunicipalització del servei (tal i com estant fent ajuntaments progressistes del país atès que ens repercutiria en menys despesa i millor servei), la implantació de més papereres, la realització de campanyes cíviques,  la creació d’un millor servei per recollir objectes grans i evitar que siguin deixats fora dels contenidors o la millora de la recollida selectiva atès que tenim un nivell molt baix si ens comparem amb la resta de poblacions... Propostes, que com ve essent habitual, han estat rebutjades en sessió plenària amb els vots del senyor de Bel i Monclús, tot i que esperem que com en tantes altres ocasions, encara que tard, s’acabin implementant...

És per tot plegat que Movem Tortosa, com a primer grup de l’oposició, continuarem insistint en aquesta greu situació que patim des de 2015 que ha deixat la via pública de la ciutat en un estat de brutícia mai vist en els darrers temps. Una deixadesa que genera una imatge, que afecta primer que res als tortosins i tortosines en general, però també als diferents sectors econòmics de la ciutat, com el turisme i el comerç, que veuen com aquesta situació els hi fa perdre competitivitat i oportunitats de present i futur. Esperem, doncs, que el govern municipal no es demori més en aquesta problemàtica perquè dos anys de retard són ja massa i perquè, en efecte, cal moure la ciutat i tots plegats pensem que mereixem una Tortosa més neta.  

CONSTRUINT FUTUR, CONSTRUINT L'ALTERNATIVA: TORTOSA 2019

La majoria de tortosins i tortosines, a l’any 2015, van votar diferents formacions polítiques progressistes que prometien un canvi de rumb per a la nostra ciutat després de l’absolutisme del senyor Bel.  Tots aquests partits d’esquerres, amb un total de 7500 vots i 12 regidories, haguéssim pogut fer efectiu aquest  canvi com a tantes altres ciutats del país, on governs de CiU i PP van desaparèixer per donar pas a governs progressistes. Tanmateix, de tothom és sabut que l’ERC de Tortosa, amb el Sr. Monclús al capdavant, va optar fer cas omís dels resultats electorals i van tornar a pactar amb el senyor Bel (ja ho havien fet el 2007 amb el Sr. Forés) perpetuant d’aquesta forma un govern convergent, cansat i esgotat, que va rebre un fort càstig electoral amb la pèrdua de 4 regidories i més de 2000 vots.

La realitat és la que és, i després d’aquest nou pacte entre CIU i ERC, hom pot veure com de canvi no n’hi ha hagut cap i com s’estan mantenint les mateixes formes de governar de la majoria absoluta del mandat anterior, rebutjant la majoria de propostes de l’oposició amb tics autoritaris i prepotència; amb una gestió de govern nefasta, amb les obres del pont i de la piscina com a grans exponents de com no s’han de fer les coses; amb una Tortosa deixada, amb la brutícia que campa per tots els barris, amb un alcalde que sempre està a Madrid i la Sra. Roigé a Barcelona.

De fet, dels més de 10 anys que CiU porta governant a la nostra ciutat, més enllà dels triomfalismes que ells sols proclamen a bombo i plateret, el balanç no és que sigui gaire positiu. Tenim una de les taxes d’atur i de pobresa més elevades de Catalunya; el manteniment de la ciutat (carrers, enllumenat, jardins, parcs i neteja) és nefast; els joves continuen marxant, la gent no troba feina, especialment els de més de 55 anys; milers de cases i habitatges continuen caient al centre i barris històrics  sense cap tipus de previsió de polítiques serioses per rehabilitar ja que ni tant sols tenim un pla local d’habitatge; el petit comerç, motor de l’economia local, està molt tocat i veu com cada cop perd més força. El moviment veïnal, moltes entitats i molta gent estan cansats i empipats per les formes de governar, al crit de “mando i ordeno” sense cap tipus de diàleg, consens i capacitat d’escoltar a l’hora de decidir qualsevol tipus de projecte.

No cal parlar també de tot allò que van prometre tant el Sr. Bel i la Sra. Roigé, i que a hores d’ara només és fum després de més de 10 anys de governar a l’Ajuntament , de més de 4 anys  al Consell Comarcal (amb Bel com  president i Roigé com a càrrec de confiança amb un pacte CIU-PP a favor del PHN) i de més de 7 anys de Roigé com a diputada a Barcelona i els gairebé 5 de Bel com a senador i diputat a Madrid... En total més de 14 anys amb multitud de càrrecs però moltes de les promeses  són al calaix, això sí, sense fer cap tipus d’autocrítica. On està la recuperació dels terrenys de Renfe que trinxen Tortosa? i els aparcaments soterrats promesos a la plaça del Rastre, a la de l’Estadi i al Mercat? I el cobriment del velòdrom? On és el soterrament o desdoblament de l’Eix de l’Ebre per Ferreries? I la zona d’oci al pont del ferrocarril? i el nou hospital? o la rehabilitació dels barris de Sant Jaume i del Castell? I la piscina olímpica amb biomassa?  O la dedicació exclusiva que van prometre de treballar només per Tortosa, quan els dos han acabat esdevenint diputats a Madrid i Barcelona? On és la transparència quan les irregularitats són la norma a la GUMTSA, l’Hospital de Jesús o en la resolució de molts projectes? Crec que aquestes preguntes és responen per si mateixes.

És per tot això, que com a primer grup de l’oposició i després de veure com ERC ha renunciat a configurar cap alternativa, quedant-se com un simple apèndix de CiU, des de Movem Tortosa tenim la responsabilitat de treballar amb molta força per impulsar la ciutat, tant en aquests dos anys que resten fins les eleccions municipals com també elaborant un nou projecte de ciutat de cara el 2019, atractiu per a la ciutadania, capaç de fer recuperar la il·lusió i l’orgull de ser tortosins. Així, en la darrera assemblea de Movem Tortosa, hem renovat l’executiva, escollint un equip més ampli i més plural, tant des del punt de vista professional, generacional, amb diferents sensibilitats polítiques i representatives del teixit social i econòmic de Tortosa. Un equip coliderat amb Sònia Rúperez, empresària tortosina, amb qui treballarem per oferir aquesta alternativa il·lusionant i necessària per a la nostra ciutat. Una ciutat que clama per una altra manera de fer les coses, amb més visió de futur, lluny del caciquisme i el clientelisme; una Tortosa més social, oberta,  que recuperi la força i el lideratge territorial que ens mereixem com a capital que som i hem de ser del sud de Catalunya. 

SALVEM EL BALNEARI D'EN PORCAR, ARA O MAI.

De tots es conegut que el patrimoni de Tortosa és molt divers i important. La història de la ciutat de Tortosa ha deixat un llegat significatiu d’edificis de totes les èpoques, entre les quals destaca el segle XIX, moment en què la ciutat va viure una època de prosperitat i desenvolupament considerable. Precisament és en aquest període quan es va construir el balneari d'en Porcar , situat al barri de Remolins, el qual va ser un establiment d'aigües que té els seus orígens en el primer terç del segle quan Jaume Tió i Noé va construir les primeres instal·lacions destinades a usos higiènics.

Al balneari, però, se'l coneix pel seu propietari posterior, Manel Porcar i Tió, qui el 1883 va ampliar les instal·lacions atès els bons resultats de les anàlisis de les seues aigües, amb propietats minero-medicinals. Amb el temps, però va ser clausurat i després d’haver tingut diferents usos, finalment va ser abandonat en la seua totalitat.

L'any 1970 el recinte va ser adquirit per l’Ajuntament de Tortosa. La construcció del nou accés al Castell de la Suda en el moment de construir el Parador va dividir-ne els antics jardins romàntics: una part quedaria en la zona de l’actual ronda del castell i la pista poliesportiva de Remolins, on estava el Teatre i,  l’altra part,  restaria on anys més tard s’instal·laria el museu d'escultures a l'aire lliure de Santiago de Santiago, els actuals Jardins del Príncep.

Des de llavors ençà poca cosa s’ha fet més per recuperar el que encara resta de l’antic Balneari: els edificis principals, en un solar de 1700 m2, al bell mig del call.  De fet, el 2013, ja  denunciàvem des del nostre grup l’abandonament per part de l’Ajuntament; la reacció fou la recuperació d’un dels brolladors, sobretot després de la polèmica que va protagonitzar el mateix govern municipal a l’hora d’intentar enderrocar tots els edificis que quedaven dempeus per fer-hi pisos nous, fet que motivà la paralització del projecte per part de la Generalitat, atès la barbàrie del “pojecte” lluny de qualsevol criteri basat en el respecte el patrimoni i  l’entorn.

Tanmateix, el temps passa, i  el fet de no actuar-hi ha fet que diversos edificis s'hagin ensorrat,  tot i que formen part del  catàleg d’edificis de caràcter històric de la ciutat. Així, cal recordar que l'edifici principal està format per una torre de quatre nivells; un cos en dos nivells amb dos grans sales i un tercer cos que els uneix. Des de Movem Tortosa som conscients que el pas del temps avança i l’espai es degrada més evitant-ne la recuperació o la rehabilitació d’algunes de les parts. Ens agradaria, almenys, que s’actués de manera urgent per salvar la torre, recuperar-se i que pogués lluir en el centre del mateix call de Remolins. A més a més, és una reivindicació del moviment veïnal del barri i de la ciutat.

Per això, des de Movem Tortosa, hem presentat una proposta al respecte, la qual, un cop més ha estat rebutjada pel tàndem Bel-Monclús al·ludint que “ja s’està actuant”, tot i que no figura en cap programació del govern municipal. Més enllà de les excuses i de la incapacitat de reconèixer propostes en positiu del primer grup de l'oposició, esperem que el govern actuï  com ha passat en tantes altres iniciatives de Movem Tortosa, primer rebutjades, i després efectuades (tiquet fresc, redimensionament piscines, pressupostos participatius, eliminació d’una part  de la zona blava, entre  d’altres). És cosa de tots. Ara o mai. Salvem el Balneari. 

TORTOSA, CIUTAT FOSCA?

Una de les queixes i preocupacions més habituals a Tortosa, des de fa temps, és l’estat de foscor en que es troben molts carrers i places de pràcticament tots els barris i pobles del municipi. Aquesta és una de les principals preocupacions que la ciutadania ens està fent arribar en el procés participatiu per barris que estem realitzant des de fa mesos amb l’objectiu de conèixer l’estat d’opinió de la ciutat per part dels tortosins i tortosines.

Així doncs, com a primer grup de l’oposició i amb la finalitat de servir la ciutadania, ens hem posat a treballar amb profunditat sobre l’enllumenat de la nostra ciutat i amb l’ajuda d’un equip d’enginyers experts en la matèria hem fet una breu diagnosi  inicial de la situació. Revisat el contracte d’enllumenat que va aprovar el govern de Ferran Bel ara farà gairebé tres anys, hem vist com l’execució del mateix torna a evidenciar una gestió pèssima per part de l’Ajuntament d’allò que és un servei bàsic com és la il·luminació de carrers, places i camins municipals.

La normativa, clarament, indica els graus d’il·luminació que ha d’haver-hi en cada zona de la ciutat en funció de si són carrers comercials,  la grandària de la vorera,  o si hi ha passos de vianants ,rampes o  escales, entre moltes accepcions. És a dir, està tot ben reglamentat perquè hi hagi el grau de llum necessari en funció de la via o del lloc exacte de cada via. No és el mateix la il·luminació que necessita un pas de vianants que un carrer poc transitat, per posar alguns exemples.

La diagnosi inicial, amb una trentena de trams analitzats, ha estat del tot eloqüent: més de la meitat estaven fora de la normativa, amb uns índex d’ il·luminació molt per sota del que la llei i el contracte vigent indica.  Tanmateix, des de Movem Tortosa, volem fer una auditoria encara més profunda, tant qualitativa com quantitativa de l’enllumenat municipal. Per això hem posat a disposició de tota la ciutadania una nova campanya perquè aquelles persones que creguin que el seu tram de carrer és massa fosc ens ho faci arribar i d’aquesta manera, amb l’ajuda dels nostres enginyers, en farem la comprovació pertinent per veure si s’està complint la normativa.

L’objectiu no és altre que denunciar una problemàtica real a la ciutat. El canvi uniforme de les antigues lluminàries a la tecnologia led , exceptuant el nucli antic, ha deixat  la ciutat a fosques en molts de trams de la nostra via pública. Amb raó els comerciants i el veïnat en general clamen al cel perquè Tortosa dóna una imatge de foscor, amb ombres per totes bandes, on els passos de vianants no es veuen i són els aparadors dels comerços els qui acaben donant la llum, allà on n’hi ha, que el servei públic no dóna.

Tanmateix, el govern municipal, davant d’aquesta campanya ja ha culpat a Ajuntaments anteriors, anant-se a 40 o 50 anys enrere. Serà que CiU no tindrà responsabilitat quan ha governat  més de 30 anys des de la reinstauració democràtica. A Movem Tortosa, però, els retrets i mirar enrere no ens serveix de res. Mirem el futur. Entregarem els resultats de l’auditoria ciutadana al govern perquè reaccioni. Com a primer grup de l’oposició, lleials a la ciutadania i Tortosa,  actuem amb responsabilitat i rigor: volem que Tortosa deixi d’estar a les fosques i no pararem fins aconseguir-ho.

PISCINES I MAL GOVERN A TORTOSA

Sembla ser que després de 10 anys de promeses per part del senyor Bel , finalment, tindrem noves piscines. Sembla ser, perquè a hores d’ara, i després de tot  el que ha succeït durant aquests anys, hi ha molt d’escepticisme. Millor creuar els dits i esperar que, finalment, siguin una realitat. La ciutadania, amb raó, n’ està tipa. No només pel fiasco de les obres del pont sinó perquè tot el que envolta la construcció de les piscines és el millor exemple del que podríem anomenar un mal govern. Un mal govern incapaç d’assumir crítiques, d’escoltar propostes i, en definitiva, de generar consensos amb temes de ciutat.

Anem per pams. El vodevil de les piscines s’inicia fa 10 anys  quan l’actual alcalde amb el suport d’ERC i PSC, aproven un primer projecte faraònic, valorat en més de 12 milions d’euros, en ple inici de la crisi econòmica. Mentre arreu del país molts polítics se’ls posava la cara roja per haver fet autèntics disbarats amb obres faraòniques, aquí els tres partits avalaven una projecte de complex d’aigües amb pàrquing soterrat que van arribar a qualificar com a palau de vidre. De res van servir els advertiments del nostre grup, amb informes a les mans, on explicàvem que era una obra inviable econòmicament, que podia arruïnar les ja malmeses arques municipals i que, a més a més, es pretenia fer en plena crisi. Hores de debat en els plens, que no van servir de res ja que l’alcalde, amb el suport de PSC i ERC, van tirar pel dret.

Així, va arribar la fi del primer mandat de Bel però l’obra no estava ni iniciada, i per això, dies abans de les eleccions, l’alcalde no va dubtar en simular l’inici de les obres, enderrocant part de la piscina exterior per fer creure que s’iniciava la construcció d’aquell macro complex. Un cop va aconseguir la segona victòria, l’engany es va fer evident: l’enderroc de la piscina es va aturar, i fins a dia d’avui, l’Estadi dóna una imatge dantesca com si hagués caigut una bomba atòmica enmig del que va ser la piscina d’estiu.

La manca de transparència i les falsedats van continuar durant el segon mandat de Bel, en què cada setmana repetia que les obres tornarien a començar en breu, però conforme avançaven els mesos i els anys, la realitat era que res avançava i, finalment, el govern va haver de reconèixer que l’empresa adjudicatària havia fet fallida i que ningú volia fer un projecte inviable, tal i com sempre vam denunciar des del nostre grup. Quants anys i energies perduts!

Immediatament va arribar un segon capítol del serial: la resolució del contracte amb l’empresa adjudicatària, un contracte que anava lligat a la construcció d’un pàrquing soterrat a la plaça Mossèn Sol, a l’ampliació de la zona blava de Tortosa, tot a canvi d’aquell palau d’aigües. La forma en que van resoldre el contracte ja és coneguda: l’empresa va marxar sense pagar les indemnitzacions pertinents a l’Ajuntament. Un escàndol més denunciat pel nostre a l’Oficina Antifrau, atès que els altres grups de l’oposició gesticulaven molt però de portar el cas on tocava res de res.

Així, arribem finalment, al tercer i actual mandat de Bel, ara alcalde gràcies al suport de Monclús. S’ha presentat un nou projecte molt més realista, com el que sempre havíem defensat nosaltres. Ara bé tampoc es consensua amb l’oposició ni es energèticament 100% renovable amb biomassa com sempre van prometre tant convergents i republicans. A més a més, ara ja no tenim piscina d’estiu ja que s’ha enderrocat per a res. Tortosa només tindrà una piscina i petita. Sobre el desgavell a l’hora d’adjudicar l’obra i els canvis d’empresa millor no parlar-ne perquè parla per si mateix tot el que ha succeït. Tanmateix, des de Movem Tortosa celebrem que estiguem més prop de tindre piscines, però lamentem que aquestes formes de governar ens hagi fet perdre gairebé 10 anys, recursos econòmics i instal·lacions existents. Si s’hagués escoltat mínimament alguna de les nostres consideracions possiblement no haguéssim arribat mai a aquesta situació que reflexa, malauradament, que tenim un mal govern.

ATUREM DE NOU EL TRANSVAMENT, GUANYEM EL FUTUR

El fantasma d’un nou transvasament a Barcelona torna a ser una realitat.  Per a sorpresa de tothom, la Generalitat de Catalunya, governada per Junts pel Sí (PDECAT-ERC) ha aprovat un transvasament d’aigua del Segre, afluent de l’Ebre, a través del canal Segarra-Garrigues. Un transvasament inicial a diferents poblacions que estan situades fora de la conca de l’Ebre, ja en les anomenades conques internes de Catalunya.

El projecte inclou una obra nova de 130 quilòmetres de canonades i estacions de bombeig valorat en més de 21,1 milions d'euros, que farà l'Agència Catalana de l’Aigua (ACA). El Govern català, mitjançant l'ACA, aporta la potabilitzadora i un import de 10 milions d'euros. Les diputacions hi aporten 5 milions que són 2 milions de Tarragona, 2 de Lleida i 1 de Barcelona.

El president Puigdemont, en seu parlamentària,  acceptava que sí era un transvasament, però afirmava que si es feia era per necessitat d’aigua de boca. No sabem si el que va ser alcalde de Girona no coneix el què significa l’aigua de l’Ebre i la seua defensa, però en pronunciar aquestes paraules, ha obert la porta, com ja s’està veient, a que territoris com Castelló o  Múrcia, entre d’altres, reclamin també el transvasament per necessitat d’aigua de boca.

Per la seua banda, com és lògic, el govern d’Aragó, actualment en mans socialistes i de la confluència d’Units Podem, ja ha denunciat aquest transvasament de la conca de l’Ebre vers les conques internes de Catalunya. I a ningú se li escapa, com el mateix catedràtic d’Ecologia Narcís Prat,  que amb aquests fets consumats s’està preparant el camí per captar l’aigua de l’Ebre vers tota Barcelona, ara des de Ponent. Hem de recordar, a més a més, que el canal Segarra-Garrigues ha estat un escàndol per diferents irregularitats, i que el govern català es nega a fer una auditoria del mateix, tot i que s’ha aprovat la seua reclamació al Parlament.

La caixa dels trons s’ha tornat a obrir. Les repercussions  mediambientals i territorials  cap a les Terres de l’Ebre seran greus com en el seu dia  ho van ser les provocades  pel minitransvasament a Tarragona, que ara  encara patim, amb un retrocés sense precedents del nostre territori davant del progrés dels nostres veïns tarragonins.

Una vegada més, ebrencs i ebrenques, haurem de sortir al carrer. Més enllà dels colors polítics, i havent vist com hem vist en present i passat com actuen les elits dirigents catalanes, estaria bé que a Terres de l’Ebre tothom deixés de banda el partidisme, aprenent dels errors del passat, i que fos la bandera del nus la que tots  aixequem per guanyar novament el nostre futur, aturat aquest nou transvasament.

PROU MERCANTILIZACIÓ DE LA SALUT!

Totes les persones, més tard o més d’hora, emmalaltim i necessitem atenció sanitària. Encara que el 26.5% de la població de Catalunya pagui una mútua privada, segueixen sent majoria de la ciutadania que posa la seua salut en mans de la xarxa pública, sobretot quan es tracta de temes greus. La sanitat és, doncs, una prioritat per a molta gent, una realitat que coneixen molt bé els governs. Si ho comparem amb altres autonomies, el sistema sanitari català, sempre ha estat infrafinançat.

Malgrat això continua sent molt ben valorat pels ciutadans i ciutadanes, això és gràcies a la obstinació i l’esforç dels professionals que aguanten sobre les seues espatlles una part important de les retallades. I encara que sigui aviat per valorar i quantificar l’efecte global de les successives retallades aplicades pels governs de Mas/Puigdemont/Junqueras, no ho és per relatar i explicar com ha afectat a la gent, i és que qualsevol que hagi demanat cita per un especialista o per una intervenció quirúrgica sap de què parlem. La complexa xarxa assistencial catalana, on es barregen consorcis, hospitals públics i entitats privades, ha afavorit que la gestió sanitària no hagi estat en moltes ocasions ni transparent ni fàcil d’entendre. Les entitats sanitàries, públiques i concertades, malgrat estar finançades amb diners de la Generalitat, fan tot el possible per fugir dels controls administratius i la valoració pública. N’hi ha prou amb llegir els continus informes elaborats per la Sindicatura de Comptes per fer-se una idea de la preocupant situació. Els casos més coneguts de corrupció -el cas Crespo, el cas Bagó, el cas Innova, per citar-ne només alguns- han posat de manifest que el sistema necessita més controls, i no menys, tal com actualment exigeixen molts gestors i polítics de tendència neoliberal. Precisament, en el cas de la nostra ciutat, Movem Tortosa va presentar una denúncia a fiscalia perquè s’investiguessin les irregularitats comeses pel govern de la ciutat a l’hora de contractar personal i serveis en l’Hospital de la Santa Creu, de titularitat municipal.

La mobilització i les lluites ciutadanes dels darrers anys, han aconseguit posar fre a alguns intents privatitzadors. Aquestes accions mercantilitzadores estan transformant progressivament el mapa sanitari català sense que la ciutadania conegui adequadament els processos mercantilistes que hi ocorren.  El 7 d'abril és el Dia Mundial de la Salut i és, també, el dia escollit pels usuaris i els treballadors de la salut per manifestar-se contra la mercantilització de la Salut. En diversos països d'Europa, i del món, denunciarem la comercialització i la privatització de la salut. Són moltes les persones malaltes que sofreixen en silenci les conseqüències de les retallades , la mala gestió i la privatització sanitària. La sanitat pública és i ha de ser, cosa de tots i totes, no pot quedar en mans dels qui volen treure’n profit. Al cap i a la fi, tots i totes necessitem o necessitarem algun dia una atenció sanitària que ha de ser un dret i no un negoci. El 7 d'abril, si vols amplificar aquest missatge, penja un llençol blanc a la teua finestra. Només si fem visible i denunciem aquesta situació serem capaços de salvar i dignificar la Salut com un dret que ens mereixem i ha de ser de tothom i per a tothom.