El fantasma d’un nou
transvasament a Barcelona torna a ser una realitat. Per a sorpresa de tothom, la Generalitat de
Catalunya, governada per Junts pel Sí (PDECAT-ERC) ha aprovat un transvasament
d’aigua del Segre, afluent de l’Ebre, a través del canal Segarra-Garrigues. Un
transvasament inicial a diferents poblacions que estan situades fora de la
conca de l’Ebre, ja en les anomenades conques internes de Catalunya.
El projecte inclou una obra nova
de 130 quilòmetres de canonades i estacions de bombeig valorat en més de 21,1
milions d'euros, que farà l'Agència Catalana de l’Aigua (ACA). El Govern català,
mitjançant l'ACA, aporta la potabilitzadora i un import de 10 milions d'euros.
Les diputacions hi aporten 5 milions que són 2 milions de Tarragona, 2 de
Lleida i 1 de Barcelona.
El president Puigdemont, en seu
parlamentària, acceptava que sí era un
transvasament, però afirmava que si es feia era per necessitat d’aigua de boca.
No sabem si el que va ser alcalde de Girona no coneix el què significa l’aigua
de l’Ebre i la seua defensa, però en pronunciar aquestes paraules, ha obert la
porta, com ja s’està veient, a que territoris com Castelló o Múrcia, entre d’altres, reclamin també el
transvasament per necessitat d’aigua de boca.
Per la seua banda, com és lògic,
el govern d’Aragó, actualment en mans socialistes i de la confluència d’Units
Podem, ja ha denunciat aquest transvasament de la conca de l’Ebre vers les
conques internes de Catalunya. I a ningú se li escapa, com el mateix catedràtic
d’Ecologia Narcís Prat, que amb aquests
fets consumats s’està preparant el camí per captar l’aigua de l’Ebre vers tota Barcelona,
ara des de Ponent. Hem de recordar, a més a més, que el canal Segarra-Garrigues
ha estat un escàndol per diferents irregularitats, i que el govern català es
nega a fer una auditoria del mateix, tot i que s’ha aprovat la seua reclamació
al Parlament.
La caixa dels trons s’ha tornat a
obrir. Les repercussions mediambientals
i territorials cap a les Terres de
l’Ebre seran greus com en el seu dia ho
van ser les provocades pel
minitransvasament a Tarragona, que ara
encara patim, amb un retrocés sense precedents del nostre territori
davant del progrés dels nostres veïns tarragonins.
Una vegada més, ebrencs i
ebrenques, haurem de sortir al carrer. Més enllà dels colors polítics, i havent
vist com hem vist en present i passat com actuen les elits dirigents catalanes,
estaria bé que a Terres de l’Ebre tothom deixés de banda el partidisme, aprenent
dels errors del passat, i que fos la bandera del nus la que tots aixequem per guanyar novament el nostre
futur, aturat aquest nou transvasament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada