EN DEFENSA DEL CATALÀ OCCIDENTAL

El tortosí és el subdialecte que es parla a les Terres de l'Ebre, el Maestrat-Ports i el Matarranya, el territori històric de Tortosa, avui encara vigent en l'àmbit eclesiàstic, tot i que amb alguns matisos. Un català amb unes característiques pròpies que comparteix moltes formes amb el valencià i el lleidatà, els dos altres grans subdialectes del català occidental. Un dialecte que porta el nom de tortosí i del qual ens hauríem de sentir orgullosos i, sobretot, practicar-lo tant en l'àmbit escrit com oral.

De fet, en el món cada vegada més globalitzat en què vivim, els diferents parlars de la nostra llengua estan més connectats que mai. Les televisions públiques, la premsa catalana, internet o els llibres de text que s'usen a les nostres escoles i instituts estan escrits, pràcticament tots, en català oriental, és a dir, el dialecte que es parla de Tarragona cap amunt. Això succeeix perquè una vegada reinstaurada la Generalitat de Catalunya, amb seu a Barcelona, s'ha usat sistemàticament el català oriental com a model, marginant el català que es parla a l'Ebre, Lleida o els Pirineus. Poca sensibilitat i molt de centralisme.

D'esta manera, les conseqüències s'han començat a fer notar i ens hem arribat a creure que el català de prestigi o culte és el parlat al nord mentre que el nostre o el de Lleida han estat assimilats com a formes poc vàlides, provincianes, de les quals hem d'anar prescindint. Ho veig cada dia a l'institut on treballo quan els alumnes més brillants intenten usar formes orientals en les seues presentacions orals (en l'àmbit escrit ni es plantegen que es poden escriure moltes de les nostres paraules) per demostrar que ho fan millor. I així les coses moltes de les nostres formes pròpies estant desapareixent i caient en el desús. El mateix passa amb alguns polítics ebrencs.

Paradoxalment a esta situació generalitzada també estem vivint una renaixença i revalorització del nostre català. Això succeeix en molts d'àmbits: els nostres mitjans de comunicació locals, els nostres escriptors com Carranza, Aliern o Montcada per citar-ne alguns; i sobretot, en l'àmbit acadèmic diferents filòlegs catalans estan publicant i reivindicant l'ús de la nostra forma dialectal sempre que es puga, ja que la majoria de paraules estan acceptades per l'Institut d'Estudis Catalans. De fet, tant en morfologia, lèxic i fonètica hi ha un munt de formes tortosines plenament vàlides que no usem per temor o per ignorància.

Per això, des del nostre grup municipal vam presentar una proposta perquè poc a poc (sabem que és difícil perquè no ens ho han ensenyat) l'Ajuntament de Tortosa (capital del territori on es parla el tortosí!!!), comencés a usar les formes vàlides de la nostra llengua. El consistori és una de les institucions pròpies més importants i grans de l'Ebre i pensem que podríem començar a donar exemple des d'esta administració i així contribuir en la revalorització del nostre català. Això, però, no serà possible perquè els vots de CiU ho van vetat, amb la seua pràctica habitual de majoria absoluta de no acceptar cap proposta de l'oposició, tot i haver rebut el suport unànime de la resta de grups municipals.

Catalunya és un país plural, el català és un idioma ric amb molts d'accents que es parla des de Perpinyà fins Alacant; el nostre dialecte s'estén més enllà de les terres catalanes i travessa fronteres autonòmiques. Defensar el tortosí, a banda de defensar la nostra identitat dins d'un món cada vegada més globalitzat, també és defensar la unitat de la llengua catalana ja que actua de parlar de transició entre València i la resta de Catalunya. Lamentem la poca sensibilitat i visió de futur del grup convergent, però estem convençuts que cada vegada serem més els qui en prendrem consciència i no deixarem que la uniformització cultural acabe reduint el tortosí a una forma arcaica i en desús.