27.8.17

MEREIXEM UNA TORTOSA MÉS NETA


Una de les problemàtiques més evidents que patim en aquests moments com a ciutat és la manca de neteja que existeix a tota Tortosa. Són molts els tortosins i tortosines que, amb raó, s’han dirigit a Movem Tortosa perquè posem fil a l’agulla i denunciem l’estat de deixadesa i brutícia en que es troben la majoria de carrers i places de la nostra ciutat.

És evident que la primera causa d’aquesta manca de neteja és l’incivisme que practiquen molts de ciutadans i ciutadanes, que de manera irresponsable, no actuen com a tals i embruten la ciutat amb una demostració de falta de respecte vers la col·lectivitat. Però tampoc hem d’oblidar que la situació de tanta manca de neteja es deu a la mala gestió de l’actual govern municipal que ens ha dut a una situació límit:  el contracte de neteja amb una empresa externa porta caducat gairebé dos anys, la qual cosa està repercutint amb un servei de mínims, sense la infraestructura adequada, que ens ha deixat amb aquesta situació de brutícia generalitzada.

Anem per pams, però, i parlem-ne. La manca de civisme, com dèiem, és una realitat.  És cert i sempre ho hem denunciat des de Movem Tortosa. Però l’Ajuntament, davant d’aquest fet, el que no pot fer és creuar els braços; ha de moure’s per capgirar la situació. Cal una política valenta i continuada que es basi, d’una banda, amb la realització de campanyes que fomentin el civisme per educar la ciutadania, i de l’altra, una política exemplar de sancions que castigui també aquells que no contribueixin a tenir una ciutat neta com mereixem.

En aquest sentit, també és evident que Tortosa té una escandalosa mancança de papereres. Hi ha carrers i places senceres que no en tenen. Altres vies en tenen molt poques, i a sobre, moltes estan trencades, o directament no es recullen amb molts dies. El mateix passa amb els contenidors, molts dels quals, després d’anys i panys, estan en mal estat, amb portes i palanques trencades, i el que és més greu, molt bruts perquè gairebé mai es netegen. L’Ajuntament hauria de ser el primer en donar exemple i facilitar uns equipaments mínims i decents perquè la ciutadania en pugui fer un bon ús.
Tota aquesta situació, però, es deu a una deixadesa del govern municipal que porta gestionant la neteja de la ciutat amb un contracte caducat gairebé fa dos anys. Això significa que estem en un període de pròrroga escandalós i que necessita una renovació urgent atès que es va pensar fa una dècada i que és evident que ja no dona el servei que correspon i necessita Tortosa. Només cal mirar, l’estat en que es troben moltes de les màquines, vehicles de neteja i camions, a part dels anteriorment esmentats contenidors, els quals evidencien la necessària renovació després de dos anys de caducitat.

Així ho hem reclamat des del nostre grup municipal, fent diverses propostes com la remunicipalització del servei (tal i com estant fent ajuntaments progressistes del país atès que ens repercutiria en menys despesa i millor servei), la implantació de més papereres, la realització de campanyes cíviques,  la creació d’un millor servei per recollir objectes grans i evitar que siguin deixats fora dels contenidors o la millora de la recollida selectiva atès que tenim un nivell molt baix si ens comparem amb la resta de poblacions... Propostes, que com ve essent habitual, han estat rebutjades en sessió plenària amb els vots del senyor de Bel i Monclús, tot i que esperem que com en tantes altres ocasions, encara que tard, s’acabin implementant...


És per tot plegat que Movem Tortosa, com a primer grup de l’oposició, continuarem insistint en aquesta greu situació que patim des de 2015 que ha deixat la via pública de la ciutat en un estat de brutícia mai vist en els darrers temps. Una deixadesa que genera una imatge, que afecta primer que res als tortosins i tortosines en general, però també als diferents sectors econòmics de la ciutat, com el turisme i el comerç, que veuen com aquesta situació els hi fa perdre competitivitat i oportunitats de present i futur. Esperem, doncs, que el govern municipal no es demori més en aquesta problemàtica perquè dos anys de retard són ja massa i perquè, en efecte, cal moure la ciutat i tots plegats pensem que mereixem una Tortosa més neta.  

CONSTRUINT FUTUR, CONSTRUINT L'ALTERNATIVA: TORTOSA 2019


La majoria de tortosins i tortosines, a l’any 2015, van votar diferents formacions polítiques progressistes que prometien un canvi de rumb per a la nostra ciutat després de l’absolutisme del senyor Bel.  Tots aquests partits d’esquerres, amb un total de 7500 vots i 12 regidories, haguéssim pogut fer efectiu aquest  canvi com a tantes altres ciutats del país, on governs de CiU i PP van desaparèixer per donar pas a governs progressistes. Tanmateix, de tothom és sabut que l’ERC de Tortosa, amb el Sr. Monclús al capdavant, va optar fer cas omís dels resultats electorals i van tornar a pactar amb el senyor Bel (ja ho havien fet el 2007 amb el Sr. Forés) perpetuant d’aquesta forma un govern convergent, cansat i esgotat, que va rebre un fort càstig electoral amb la pèrdua de 4 regidories i més de 2000 vots.

La realitat és la que és, i després d’aquest nou pacte entre CIU i ERC, hom pot veure com de canvi no n’hi ha hagut cap i com s’estan mantenint les mateixes formes de governar de la majoria absoluta del mandat anterior, rebutjant la majoria de propostes de l’oposició amb tics autoritaris i prepotència; amb una gestió de govern nefasta, amb les obres del pont i de la piscina com a grans exponents de com no s’han de fer les coses; amb una Tortosa deixada, amb la brutícia que campa per tots els barris, amb un alcalde que sempre està a Madrid i la Sra. Roigé a Barcelona.

De fet, dels més de 10 anys que CiU porta governant a la nostra ciutat, més enllà dels triomfalismes que ells sols proclamen a bombo i plateret, el balanç no és que sigui gaire positiu. Tenim una de les taxes d’atur i de pobresa més elevades de Catalunya; el manteniment de la ciutat (carrers, enllumenat, jardins, parcs i neteja) és nefast; els joves continuen marxant, la gent no troba feina, especialment els de més de 55 anys; milers de cases i habitatges continuen caient al centre i barris històrics  sense cap tipus de previsió de polítiques serioses per rehabilitar ja que ni tant sols tenim un pla local d’habitatge; el petit comerç, motor de l’economia local, està molt tocat i veu com cada cop perd més força. El moviment veïnal, moltes entitats i molta gent estan cansats i empipats per les formes de governar, al crit de “mando i ordeno” sense cap tipus de diàleg, consens i capacitat d’escoltar a l’hora de decidir qualsevol tipus de projecte.

No cal parlar també de tot allò que van prometre tant el Sr. Bel i la Sra. Roigé, i que a hores d’ara només és fum després de més de 10 anys de governar a l’Ajuntament , de més de 4 anys  al Consell Comarcal (amb Bel com  president i Roigé com a càrrec de confiança amb un pacte CIU-PP a favor del PHN) i de més de 7 anys de Roigé com a diputada a Barcelona i els gairebé 5 de Bel com a senador i diputat a Madrid... En total més de 14 anys amb multitud de càrrecs però moltes de les promeses  són al calaix, això sí, sense fer cap tipus d’autocrítica. On està la recuperació dels terrenys de Renfe que trinxen Tortosa? i els aparcaments soterrats promesos a la plaça del Rastre, a la de l’Estadi i al Mercat? I el cobriment del velòdrom? On és el soterrament o desdoblament de l’Eix de l’Ebre per Ferreries? I la zona d’oci al pont del ferrocarril? i el nou hospital? o la rehabilitació dels barris de Sant Jaume i del Castell? I la piscina olímpica amb biomassa?  O la dedicació exclusiva que van prometre de treballar només per Tortosa, quan els dos han acabat esdevenint diputats a Madrid i Barcelona? On és la transparència quan les irregularitats són la norma a la GUMTSA, l’Hospital de Jesús o en la resolució de molts projectes? Crec que aquestes preguntes és responen per si mateixes.


És per tot això, que com a primer grup de l’oposició i després de veure com ERC ha renunciat a configurar cap alternativa, quedant-se com un simple apèndix de CiU, des de Movem Tortosa tenim la responsabilitat de treballar amb molta força per impulsar la ciutat, tant en aquests dos anys que resten fins les eleccions municipals com també elaborant un nou projecte de ciutat de cara el 2019, atractiu per a la ciutadania, capaç de fer recuperar la il·lusió i l’orgull de ser tortosins. Així, en la darrera assemblea de Movem Tortosa, hem renovat l’executiva, escollint un equip més ampli i més plural, tant des del punt de vista professional, generacional, amb diferents sensibilitats polítiques i representatives del teixit social i econòmic de Tortosa. Un equip coliderat amb Sònia Rúperez, empresària tortosina, amb qui treballarem per oferir aquesta alternativa il·lusionant i necessària per a la nostra ciutat. Una ciutat que clama per una altra manera de fer les coses, amb més visió de futur, lluny del caciquisme i el clientelisme; una Tortosa més social, oberta,  que recuperi la força i el lideratge territorial que ens mereixem com a capital que som i hem de ser del sud de Catalunya. 

26.4.17

SALVEM EL BALNEARI D'EN PORCAR, ARA O MAI.

De tots es conegut que el patrimoni de Tortosa és molt divers i important. La història de la ciutat de Tortosa ha deixat un llegat significatiu d’edificis de totes les èpoques, entre les quals destaca el segle XIX, moment en què la ciutat va viure una època de prosperitat i desenvolupament considerable. Precisament és en aquest període quan es va construir el balneari d'en Porcar , situat al barri de Remolins, el qual va ser un establiment d'aigües que té els seus orígens en el primer terç del segle quan Jaume Tió i Noé va construir les primeres instal·lacions destinades a usos higiènics.

Al balneari, però, se'l coneix pel seu propietari posterior, Manel Porcar i Tió, qui el 1883 va ampliar les instal·lacions atès els bons resultats de les anàlisis de les seues aigües, amb propietats minero-medicinals. Amb el temps, però va ser clausurat i després d’haver tingut diferents usos, finalment va ser abandonat en la seua totalitat.

L'any 1970 el recinte va ser adquirit per l’Ajuntament de Tortosa. La construcció del nou accés al Castell de la Suda en el moment de construir el Parador va dividir-ne els antics jardins romàntics: una part quedaria en la zona de l’actual ronda del castell i la pista poliesportiva de Remolins, on estava el Teatre i,  l’altra part,  restaria on anys més tard s’instal·laria el museu d'escultures a l'aire lliure de Santiago de Santiago, els actuals Jardins del Príncep.

Des de llavors ençà poca cosa s’ha fet més per recuperar el que encara resta de l’antic Balneari: els edificis principals, en un solar de 1700 m2, al bell mig del call.  De fet, el 2013, ja  denunciàvem des del nostre grup l’abandonament per part de l’Ajuntament; la reacció fou la recuperació d’un dels brolladors, sobretot després de la polèmica que va protagonitzar el mateix govern municipal a l’hora d’intentar enderrocar tots els edificis que quedaven dempeus per fer-hi pisos nous, fet que motivà la paralització del projecte per part de la Generalitat, atès la barbàrie del “pojecte” lluny de qualsevol criteri basat en el respecte el patrimoni i  l’entorn.

Tanmateix, el temps passa, i  el fet de no actuar-hi ha fet que diversos edificis s'hagin ensorrat,  tot i que formen part del  catàleg d’edificis de caràcter històric de la ciutat. Així, cal recordar que l'edifici principal està format per una torre de quatre nivells; un cos en dos nivells amb dos grans sales i un tercer cos que els uneix. Des de Movem Tortosa som conscients que el pas del temps avança i l’espai es degrada més evitant-ne la recuperació o la rehabilitació d’algunes de les parts. Ens agradaria, almenys, que s’actués de manera urgent per salvar la torre, recuperar-se i que pogués lluir en el centre del mateix call de Remolins. A més a més, és una reivindicació del moviment veïnal del barri i de la ciutat.


Per això, des de Movem Tortosa, hem presentat una proposta al respecte, la qual, un cop més ha estat rebutjada pel tàndem Bel-Monclús al·ludint que “ja s’està actuant”, tot i que no figura en cap programació del govern municipal. Més enllà de les excuses i de la incapacitat de reconèixer propostes en positiu del primer grup de l'oposició, esperem que el govern actuï  com ha passat en tantes altres iniciatives de Movem Tortosa, primer rebutjades, i després efectuades (tiquet fresc, redimensionament piscines, pressupostos participatius, eliminació d’una part  de la zona blava, entre  d’altres). És cosa de tots. Ara o mai. Salvem el Balneari. 

15.4.17

TORTOSA, CIUTAT FOSCA?

Una de les queixes i preocupacions més habituals a Tortosa, des de fa temps, és l’estat de foscor en que es troben molts carrers i places de pràcticament tots els barris i pobles del municipi. Aquesta és una de les principals preocupacions que la ciutadania ens està fent arribar en el procés participatiu per barris que estem realitzant des de fa mesos amb l’objectiu de conèixer l’estat d’opinió de la ciutat per part dels tortosins i tortosines.

Així doncs, com a primer grup de l’oposició i amb la finalitat de servir la ciutadania, ens hem posat a treballar amb profunditat sobre l’enllumenat de la nostra ciutat i amb l’ajuda d’un equip d’enginyers experts en la matèria hem fet una breu diagnosi  inicial de la situació. Revisat el contracte d’enllumenat que va aprovar el govern de Ferran Bel ara farà gairebé tres anys, hem vist com l’execució del mateix torna a evidenciar una gestió pèssima per part de l’Ajuntament d’allò que és un servei bàsic com és la il·luminació de carrers, places i camins municipals.

La normativa, clarament, indica els graus d’il·luminació que ha d’haver-hi en cada zona de la ciutat en funció de si són carrers comercials,  la grandària de la vorera,  o si hi ha passos de vianants ,rampes o  escales, entre moltes accepcions. És a dir, està tot ben reglamentat perquè hi hagi el grau de llum necessari en funció de la via o del lloc exacte de cada via. No és el mateix la il·luminació que necessita un pas de vianants que un carrer poc transitat, per posar alguns exemples.

La diagnosi inicial, amb una trentena de trams analitzats, ha estat del tot eloqüent: més de la meitat estaven fora de la normativa, amb uns índex d’ il·luminació molt per sota del que la llei i el contracte vigent indica.  Tanmateix, des de Movem Tortosa, volem fer una auditoria encara més profunda, tant qualitativa com quantitativa de l’enllumenat municipal. Per això hem posat a disposició de tota la ciutadania una nova campanya perquè aquelles persones que creguin que el seu tram de carrer és massa fosc ens ho faci arribar i d’aquesta manera, amb l’ajuda dels nostres enginyers, en farem la comprovació pertinent per veure si s’està complint la normativa.

L’objectiu no és altre que denunciar una problemàtica real a la ciutat. El canvi uniforme de les antigues lluminàries a la tecnologia led , exceptuant el nucli antic, ha deixat  la ciutat a fosques en molts de trams de la nostra via pública. Amb raó els comerciants i el veïnat en general clamen al cel perquè Tortosa dóna una imatge de foscor, amb ombres per totes bandes, on els passos de vianants no es veuen i són els aparadors dels comerços els qui acaben donant la llum, allà on n’hi ha, que el servei públic no dóna.


Tanmateix, el govern municipal, davant d’aquesta campanya ja ha culpat a Ajuntaments anteriors, anant-se a 40 o 50 anys enrere. Serà que CiU no tindrà responsabilitat quan ha governat  més de 30 anys des de la reinstauració democràtica. A Movem Tortosa, però, els retrets i mirar enrere no ens serveix de res. Mirem el futur. Entregarem els resultats de l’auditoria ciutadana al govern perquè reaccioni. Com a primer grup de l’oposició, lleials a la ciutadania i Tortosa,  actuem amb responsabilitat i rigor: volem que Tortosa deixi d’estar a les fosques i no pararem fins aconseguir-ho.

PISCINES I MAL GOVERN A TORTOSA

Sembla ser que després de 10 anys de promeses per part del senyor Bel , finalment, tindrem noves piscines. Sembla ser, perquè a hores d’ara, i després de tot  el que ha succeït durant aquests anys, hi ha molt d’escepticisme. Millor creuar els dits i esperar que, finalment, siguin una realitat. La ciutadania, amb raó, n’ està tipa. No només pel fiasco de les obres del pont sinó perquè tot el que envolta la construcció de les piscines és el millor exemple del que podríem anomenar un mal govern. Un mal govern incapaç d’assumir crítiques, d’escoltar propostes i, en definitiva, de generar consensos amb temes de ciutat.
Anem per pams. El vodevil de les piscines s’inicia fa 10 anys  quan l’actual alcalde amb el suport d’ERC i PSC, aproven un primer projecte faraònic, valorat en més de 12 milions d’euros, en ple inici de la crisi econòmica. Mentre arreu del país molts polítics se’ls posava la cara roja per haver fet autèntics disbarats amb obres faraòniques, aquí els tres partits avalaven una projecte de complex d’aigües amb pàrquing soterrat que van arribar a qualificar com a palau de vidre. De res van servir els advertiments del nostre grup, amb informes a les mans, on explicàvem que era una obra inviable econòmicament, que podia arruïnar les ja malmeses arques municipals i que, a més a més, es pretenia fer en plena crisi. Hores de debat en els plens, que no van servir de res ja que l’alcalde, amb el suport de PSC i ERC, van tirar pel dret.
Així, va arribar la fi del primer mandat de Bel però l’obra no estava ni iniciada, i per això, dies abans de les eleccions, l’alcalde no va dubtar en simular l’inici de les obres, enderrocant part de la piscina exterior per fer creure que s’iniciava la construcció d’aquell macro complex. Un cop va aconseguir la segona victòria, l’engany es va fer evident: l’enderroc de la piscina es va aturar, i fins a dia d’avui, l’Estadi dóna una imatge dantesca com si hagués caigut una bomba atòmica enmig del que va ser la piscina d’estiu.

La manca de transparència i les falsedats van continuar durant el segon mandat de Bel, en què cada setmana repetia que les obres tornarien a començar en breu, però conforme avançaven els mesos i els anys, la realitat era que res avançava i, finalment, el govern va haver de reconèixer que l’empresa adjudicatària havia fet fallida i que ningú volia fer un projecte inviable, tal i com sempre vam denunciar des del nostre grup. Quants anys i energies perduts!

Immediatament va arribar un segon capítol del serial: la resolució del contracte amb l’empresa adjudicatària, un contracte que anava lligat a la construcció d’un pàrquing soterrat a la plaça Mossèn Sol, a l’ampliació de la zona blava de Tortosa, tot a canvi d’aquell palau d’aigües. La forma en que van resoldre el contracte ja és coneguda: l’empresa va marxar sense pagar les indemnitzacions pertinents a l’Ajuntament. Un escàndol més denunciat pel nostre a l’Oficina Antifrau, atès que els altres grups de l’oposició gesticulaven molt però de portar el cas on tocava res de res.


Així, arribem finalment, al tercer i actual mandat de Bel, ara alcalde gràcies al suport de Monclús. S’ha presentat un nou projecte molt més realista, com el que sempre havíem defensat nosaltres. Ara bé tampoc es consensua amb l’oposició ni es energèticament 100% renovable amb biomassa com sempre van prometre tant convergents i republicans. A més a més, ara ja no tenim piscina d’estiu ja que s’ha enderrocat per a res. Tortosa només tindrà una piscina i petita. Sobre el desgavell a l’hora d’adjudicar l’obra i els canvis d’empresa millor no parlar-ne perquè parla per si mateix tot el que ha succeït. Tanmateix, des de Movem Tortosa celebrem que estiguem més prop de tindre piscines, però lamentem que aquestes formes de governar ens hagi fet perdre gairebé 10 anys, recursos econòmics i instal·lacions existents. Si s’hagués escoltat mínimament alguna de les nostres consideracions possiblement no haguéssim arribat mai a aquesta situació que reflexa, malauradament, que tenim un mal govern.

ATUREM DE NOU EL TRANSVAMENT, GUANYEM EL FUTUR

El fantasma d’un nou transvasament a Barcelona torna a ser una realitat.  Per a sorpresa de tothom, la Generalitat de Catalunya, governada per Junts pel Sí (PDECAT-ERC) ha aprovat un transvasament d’aigua del Segre, afluent de l’Ebre, a través del canal Segarra-Garrigues. Un transvasament inicial a diferents poblacions que estan situades fora de la conca de l’Ebre, ja en les anomenades conques internes de Catalunya.
El projecte inclou una obra nova de 130 quilòmetres de canonades i estacions de bombeig valorat en més de 21,1 milions d'euros, que farà l'Agència Catalana de l’Aigua (ACA). El Govern català, mitjançant l'ACA, aporta la potabilitzadora i un import de 10 milions d'euros. Les diputacions hi aporten 5 milions que són 2 milions de Tarragona, 2 de Lleida i 1 de Barcelona.

El president Puigdemont, en seu parlamentària,  acceptava que sí era un transvasament, però afirmava que si es feia era per necessitat d’aigua de boca. No sabem si el que va ser alcalde de Girona no coneix el què significa l’aigua de l’Ebre i la seua defensa, però en pronunciar aquestes paraules, ha obert la porta, com ja s’està veient, a que territoris com Castelló o  Múrcia, entre d’altres, reclamin també el transvasament per necessitat d’aigua de boca.

Per la seua banda, com és lògic, el govern d’Aragó, actualment en mans socialistes i de la confluència d’Units Podem, ja ha denunciat aquest transvasament de la conca de l’Ebre vers les conques internes de Catalunya. I a ningú se li escapa, com el mateix catedràtic d’Ecologia Narcís Prat,  que amb aquests fets consumats s’està preparant el camí per captar l’aigua de l’Ebre vers tota Barcelona, ara des de Ponent. Hem de recordar, a més a més, que el canal Segarra-Garrigues ha estat un escàndol per diferents irregularitats, i que el govern català es nega a fer una auditoria del mateix, tot i que s’ha aprovat la seua reclamació al Parlament.

La caixa dels trons s’ha tornat a obrir. Les repercussions  mediambientals i territorials  cap a les Terres de l’Ebre seran greus com en el seu dia  ho van ser les provocades  pel minitransvasament a Tarragona, que ara  encara patim, amb un retrocés sense precedents del nostre territori davant del progrés dels nostres veïns tarragonins.


Una vegada més, ebrencs i ebrenques, haurem de sortir al carrer. Més enllà dels colors polítics, i havent vist com hem vist en present i passat com actuen les elits dirigents catalanes, estaria bé que a Terres de l’Ebre tothom deixés de banda el partidisme, aprenent dels errors del passat, i que fos la bandera del nus la que tots  aixequem per guanyar novament el nostre futur, aturat aquest nou transvasament.

10.4.17

PROU MERCANTILIZACIÓ DE LA SALUT!

Totes les persones, més tard o més d’hora, emmalaltim i necessitem atenció sanitària. Encara que el 26.5% de la població de Catalunya pagui una mútua privada, segueixen sent majoria de la ciutadania que posa la seua salut en mans de la xarxa pública, sobretot quan es tracta de temes greus. La sanitat és, doncs, una prioritat per a molta gent, una realitat que coneixen molt bé els governs. Si ho comparem amb altres autonomies, el sistema sanitari català, sempre ha estat infrafinançat.

Malgrat això continua sent molt ben valorat pels ciutadans i ciutadanes, això és gràcies a la obstinació i l’esforç dels professionals que aguanten sobre les seues espatlles una part important de les retallades. I encara que sigui aviat per valorar i quantificar l’efecte global de les successives retallades aplicades pels governs de Mas/Puigdemont/Junqueras, no ho és per relatar i explicar com ha afectat a la gent, i és que qualsevol que hagi demanat cita per un especialista o per una intervenció quirúrgica sap de què parlem. La complexa xarxa assistencial catalana, on es barregen consorcis, hospitals públics i entitats privades, ha afavorit que la gestió sanitària no hagi estat en moltes ocasions ni transparent ni fàcil d’entendre. Les entitats sanitàries, públiques i concertades, malgrat estar finançades amb diners de la Generalitat, fan tot el possible per fugir dels controls administratius i la valoració pública. N’hi ha prou amb llegir els continus informes elaborats per la Sindicatura de Comptes per fer-se una idea de la preocupant situació. Els casos més coneguts de corrupció -el cas Crespo, el cas Bagó, el cas Innova, per citar-ne només alguns- han posat de manifest que el sistema necessita més controls, i no menys, tal com actualment exigeixen molts gestors i polítics de tendència neoliberal. Precisament, en el cas de la nostra ciutat, Movem Tortosa va presentar una denúncia a fiscalia perquè s’investiguessin les irregularitats comeses pel govern de la ciutat a l’hora de contractar personal i serveis en l’Hospital de la Santa Creu, de titularitat municipal.


La mobilització i les lluites ciutadanes dels darrers anys, han aconseguit posar fre a alguns intents privatitzadors. Aquestes accions mercantilitzadores estan transformant progressivament el mapa sanitari català sense que la ciutadania conegui adequadament els processos mercantilistes que hi ocorren.  El 7 d'abril és el Dia Mundial de la Salut i és, també, el dia escollit pels usuaris i els treballadors de la salut per manifestar-se contra la mercantilització de la Salut. En diversos països d'Europa, i del món, denunciarem la comercialització i la privatització de la salut. Són moltes les persones malaltes que sofreixen en silenci les conseqüències de les retallades , la mala gestió i la privatització sanitària. La sanitat pública és i ha de ser, cosa de tots i totes, no pot quedar en mans dels qui volen treure’n profit. Al cap i a la fi, tots i totes necessitem o necessitarem algun dia una atenció sanitària que ha de ser un dret i no un negoci. El 7 d'abril, si vols amplificar aquest missatge, penja un llençol blanc a la teua finestra. Només si fem visible i denunciem aquesta situació serem capaços de salvar i dignificar la Salut com un dret que ens mereixem i ha de ser de tothom i per a tothom.