27.10.17

UNITAT CONTRA EL 155

Aquests dies que estem vivint, preocupen a molta gent. La societat catalana està sotmesa a una tensió que desitgem que es rebaixi i no ens porti a escenaris pitjors. En aquest sentit, l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, per part del Govern Rajoy,  amb tot el que comportaria, pensem que és un gran error i que només pot empitjorar les coses.

És un autèntic disbarat polític i una aberració jurídica utilitzar aquest article per suspendre l’autogovern de Catalunya, una autonomia basada en la Generalitat, una institució més antiga que la pròpia Constitució i que expressa la voluntat de sobirania del poble de Catalunya. Una aberració política perquè mai des de la força es pot convèncer ningú de res, només des del diàleg i una visió oberta i pausada de la situació.

El més greu de tot, però, és que aquesta aplicació de l’article 155 rep també el suport de Ciudadans, segona força política al Parlament de Catalunya així com del PSC –exceptuant algunes veus crítiques- la qual cosa complica encara més una sortida digna i dialogada a tot el procés en el que estem immersos. Quin paper galdós els dels socialistes catalans, fent costat a Rajoy.

Sembla ser que estem retrocedint a marxes forçades quan, a més a més, aquest 155 també comença a ser utilitzat per alguns dirigents del PP per amenaçar altres governs autonòmics com el de Castella-La Manxa o Euskadi, fet que evidencia la pèrdua de qualitat democràtica d’un règim polític a cavall de renovar-se o convertir-se definitivament en autoritari, amb el trist vistiplau de la resta d’Europa.


Per això, entenem, que caldrà, si les coses empitjoren, eixamplar la base social, construint un gran front democràtic –lluny del partidisme- que englobi el màxim de formacions, agents socials, centrals sindicals, associacions d’empresaris i de veïns, entre d’altres, perquè la cohesió social del nostre país no es fracturi i perquè, units i unides, recuperem les nostres institucions, i al cap i a la fi, la sobirania del nostre poble, es pensi com es pensi, es vingui d’on es vingui.