Les dades que es desprenen de l’últim informe municipal sobre l’ocupació turística a Tortosa venen a corroborar el que fa temps que molts i moltes defensem: el turisme pot ser una oportunitat econòmica important per a la ciutat i per al conjunt de les Terres de l’Ebre.
Així, segons aquestes dades el cent per cent de les places hoteleres de Tortosa han estat ocupades aquests dies de vacances i també s’ha registrat un notori augment en les oficines de turisme així com en el centre d’interpretació del Renaixement. Cal, doncs, fer-ne una valoració positiva. Tanmateix, penso que no hem de caure en el triomfalisme fàcil, ja que resta moltíssim camí per recórrer a l’hora d’aconseguir una ciutat plenament turística, tant des d’un punt de vista del sector públic com el privat.
Tortosa disposa d’un patrimoni cultural i natural únic. Únic com a mínim entre el territori que va des de Tarragona fins a València ciutat. Monuments a dojo, “entre torres i campanes” tal i com ens recorden els Quicos en una de les seues cèlebres cançons. A més, la ciutat es troba envoltada d’un entorn paisatgístic de primer ordre: els Ports de Tortosa-Beseit i el Delta de l’Ebre, ambdós parcs naturals, i evidentment el propi riu Ebre, el qual majestuosament travessa la ciutat, i al qual s’hi podrien realitzar moltíssimes activitats.
L’estat actual del patrimoni i sobre tot del nucli antic, però, atempta contra aquest turisme. Ara per ara penso que com a mínim s’haurien de marcar rutes turístiques per la ciutat històrica d’una forma itinerant pels carrers i zones menys degradades. Perquè ara els turistes marxen escandalitzats. D’una banda, meravellats del tresor brut que tenim, però de l’altra descontents del manteniment i de com es realitzen les obres. Per tant, cal cuidar fins al mínim detall aquest turisme que cada dia augmenta, però que en les condicions actuals quan torna a casa està més bé disposat a “malparlar” de Tortosa que no pas de convidar a la gent a que visiti la ciutat.
Per dir-ho d’una altra manera, si durant els quatre dies del Renaixement hi ha una “sensibilitat” extrema en relació al nucli antic, perquè no la tenim la resta de l’any? O com a mínim perquè abaixem tant la guàrdia?
Finalment, cal també lligar aquest turisme cultural a l’ecològic tant dels Ports com del Delta i del riu. Crec que encara s’està fent poca cosa en aquest sentit. Em ve al cap Benifallet, un poble de menys de 2000 habitants que ha adquirit un antic llaüt i que promociona paquets turístics al respecte. Què passaria si Tortosa adquirís uns quants llaüts? Penso que seria un altre punt de partida important, que segurament faria que també la iniciativa privada en prengués part.
En definitiva, cal que ens ho creguem més. El patrimoni, que recuperarem amb els propers anys, més una promoció i inversió turística forta i acurada així com una sensibilitat important en els moments actuals de degradació dels principals llocs turístics poden ser l’inici d’una nova oportunitat econòmica i visió de Tortosa, la turística i cultural, més enllà dels discursos retòrics de fa anys.
Així, segons aquestes dades el cent per cent de les places hoteleres de Tortosa han estat ocupades aquests dies de vacances i també s’ha registrat un notori augment en les oficines de turisme així com en el centre d’interpretació del Renaixement. Cal, doncs, fer-ne una valoració positiva. Tanmateix, penso que no hem de caure en el triomfalisme fàcil, ja que resta moltíssim camí per recórrer a l’hora d’aconseguir una ciutat plenament turística, tant des d’un punt de vista del sector públic com el privat.
Tortosa disposa d’un patrimoni cultural i natural únic. Únic com a mínim entre el territori que va des de Tarragona fins a València ciutat. Monuments a dojo, “entre torres i campanes” tal i com ens recorden els Quicos en una de les seues cèlebres cançons. A més, la ciutat es troba envoltada d’un entorn paisatgístic de primer ordre: els Ports de Tortosa-Beseit i el Delta de l’Ebre, ambdós parcs naturals, i evidentment el propi riu Ebre, el qual majestuosament travessa la ciutat, i al qual s’hi podrien realitzar moltíssimes activitats.
L’estat actual del patrimoni i sobre tot del nucli antic, però, atempta contra aquest turisme. Ara per ara penso que com a mínim s’haurien de marcar rutes turístiques per la ciutat històrica d’una forma itinerant pels carrers i zones menys degradades. Perquè ara els turistes marxen escandalitzats. D’una banda, meravellats del tresor brut que tenim, però de l’altra descontents del manteniment i de com es realitzen les obres. Per tant, cal cuidar fins al mínim detall aquest turisme que cada dia augmenta, però que en les condicions actuals quan torna a casa està més bé disposat a “malparlar” de Tortosa que no pas de convidar a la gent a que visiti la ciutat.
Per dir-ho d’una altra manera, si durant els quatre dies del Renaixement hi ha una “sensibilitat” extrema en relació al nucli antic, perquè no la tenim la resta de l’any? O com a mínim perquè abaixem tant la guàrdia?
Finalment, cal també lligar aquest turisme cultural a l’ecològic tant dels Ports com del Delta i del riu. Crec que encara s’està fent poca cosa en aquest sentit. Em ve al cap Benifallet, un poble de menys de 2000 habitants que ha adquirit un antic llaüt i que promociona paquets turístics al respecte. Què passaria si Tortosa adquirís uns quants llaüts? Penso que seria un altre punt de partida important, que segurament faria que també la iniciativa privada en prengués part.
En definitiva, cal que ens ho creguem més. El patrimoni, que recuperarem amb els propers anys, més una promoció i inversió turística forta i acurada així com una sensibilitat important en els moments actuals de degradació dels principals llocs turístics poden ser l’inici d’una nova oportunitat econòmica i visió de Tortosa, la turística i cultural, més enllà dels discursos retòrics de fa anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada