28.2.08
L'ESQUERRA QUE NO ET FALLA
Milions de persones manifestant-se contra la guerra a l’Iraq, demanant aturar un Pla Hidrològic que assassinava el Delta de l’Ebre, protestant contra un cop de Decret que retallava els drets dels treballadors i les treballadores, indignant-se amb els atacs verbals continuats del Partit Popular contra Catalunya i, finalment, revoltant-se contra les mentides i manipulacions que feia el Govern d’Aznar a 3 dies de les eleccions, tot just després que el terrorífic atemptat a Madrid s’endugués més de 200 vides.Amb aquest record a la memòria, començava una legislatura de govern en què el PSOE arribava al poder de la mà de milions de vots que volien acabar amb els 8 anys de polítiques de dretes al crit de: “No ens fallis”. Una legislatura que començava amb la retirada de les tropes a l’Iraq i l’aprovació del matrimoni entre persones del mateix sexe. El canvi de les polítiques de dretes per les polítiques d’esquerres semblava fer-se realitat amb el suport d’una majoria progressista al Congrés, sostinguda per ICV-EUiA, que materialitzava les primeres mesures necessàries per no fallar a les demandes dels qui, amb el seu vot, havien enviat el PP a l’oposició.
Els aires de canvi en la política d’Estat, però, van anar desapareixent a mesura que avançava la legislatura. La política econòmica i laboral suposava un canvi d’aliats del Govern de Zapatero, que va aprovar amb el vot a favor de CiU una Reforma Fiscal que abaixava els impostos als més rics i una reforma de l’Impost de Societats, aquest cop amb el vot de CiU i ERC, que rebaixava els impostos a les empreses (unes empreses -Íbex 35- que han tingut un augment de beneficis del 40%, mentre que els sous han perdut un 2% de poder adquisitiu). El Govern del PSOE es rendia als interessos dels poderosos i pactava la seva política econòmica amb la dreta. La resta de la legislatura s’ha vist marcada pel canvi de les aliances del Govern; en les polítiques en què ICV-EUiA hem estat decisius ha quedat un clar segell d’esquerres, com ara en la Llei de Memòria Històrica, la derogació del transvasament de l’Ebre o la Llei de Dependència. Si durant tota la legislatura hi ha hagut una força d’esquerres i ecologista que s’ha mantingut honesta als seus principis, que no ha renunciat a fer aliances per aturar la dreta, ni s’ha rendit a les seves pressions en matèria d’immigració, model d’Estat o política social, aquesta força és ICV-EUiA.
De la mateixa manera que no hem cedit als atacs de la dreta, tampoc ens hem quedat al marge en els temes que més confrontació han despertat amb els poderosos. ICV-EUiA havíem aconseguit pactar amb el Govern del PSOE l’aprovació del dret a vot de les persones migrades per a les passades eleccions municipals, però la pressió de PP i CiU va fer enrere els socialistes. De nou, ens vam quedar sols en la proposta de reforma de la Llei de l’avortament, per tal que les dones puguin decidir lliurement sobre la seva maternitat; de nou, la manca de valentia política per confrontar amb els sectors conservadors d’una Església que continua finançada amb diners públics va fer enrere el Govern socialista. En la mateixa situació ens hem trobat quan hem reiterat la necessitat de canviar el model energètic de l’Estat. Hem apostat per tal que, en 10 anys, les renovables aportin el 30% de l’energia primària i hem proposat aprovar un pla de tancament de les nuclears; un altre cop, ICV-EUiA hem estat l’única força capaç de confrontar amb el poder del sector energètic.
I amb l’arribada de la campanya electoral, la deriva “centrista” d’algunes forces d’esquerres s’ha accentuat. Els socialistes han decidit renunciar a fer escoles bressol i política d’habitatge social per passar a la política de la repartidora de xecs, el Govern ha renunciat a fer polítiques públiques i ha decidit deixar la solució en mans del mercat. PSOE, PP, CiU i ERC han aconseguit que no hi hagi diferències en política econòmica, tothom vol rebaixa d’impostos, particularment a les empreses, i a sobre dient que milloraran el servei. Davant de l’avenç ideològic de la lògica neoliberal de deixar-ho tot en mans del mercat, ICV-EUiA som la força d’esquerres que es manté honesta i sincera, la força d’esquerres que no té por de confrontar amb els qui més tenen, que no vol comprar els vots amb rebaixes fiscals, sinó que vol convèncer amb idees clares, justes i valentes. Som una força d’esquerres que no renuncia a fer propostes realistes de transformació social; en resum, una força d’esquerres i ecologista que no et falla.
Els aires de canvi en la política d’Estat, però, van anar desapareixent a mesura que avançava la legislatura. La política econòmica i laboral suposava un canvi d’aliats del Govern de Zapatero, que va aprovar amb el vot a favor de CiU una Reforma Fiscal que abaixava els impostos als més rics i una reforma de l’Impost de Societats, aquest cop amb el vot de CiU i ERC, que rebaixava els impostos a les empreses (unes empreses -Íbex 35- que han tingut un augment de beneficis del 40%, mentre que els sous han perdut un 2% de poder adquisitiu). El Govern del PSOE es rendia als interessos dels poderosos i pactava la seva política econòmica amb la dreta. La resta de la legislatura s’ha vist marcada pel canvi de les aliances del Govern; en les polítiques en què ICV-EUiA hem estat decisius ha quedat un clar segell d’esquerres, com ara en la Llei de Memòria Històrica, la derogació del transvasament de l’Ebre o la Llei de Dependència. Si durant tota la legislatura hi ha hagut una força d’esquerres i ecologista que s’ha mantingut honesta als seus principis, que no ha renunciat a fer aliances per aturar la dreta, ni s’ha rendit a les seves pressions en matèria d’immigració, model d’Estat o política social, aquesta força és ICV-EUiA.
De la mateixa manera que no hem cedit als atacs de la dreta, tampoc ens hem quedat al marge en els temes que més confrontació han despertat amb els poderosos. ICV-EUiA havíem aconseguit pactar amb el Govern del PSOE l’aprovació del dret a vot de les persones migrades per a les passades eleccions municipals, però la pressió de PP i CiU va fer enrere els socialistes. De nou, ens vam quedar sols en la proposta de reforma de la Llei de l’avortament, per tal que les dones puguin decidir lliurement sobre la seva maternitat; de nou, la manca de valentia política per confrontar amb els sectors conservadors d’una Església que continua finançada amb diners públics va fer enrere el Govern socialista. En la mateixa situació ens hem trobat quan hem reiterat la necessitat de canviar el model energètic de l’Estat. Hem apostat per tal que, en 10 anys, les renovables aportin el 30% de l’energia primària i hem proposat aprovar un pla de tancament de les nuclears; un altre cop, ICV-EUiA hem estat l’única força capaç de confrontar amb el poder del sector energètic.
I amb l’arribada de la campanya electoral, la deriva “centrista” d’algunes forces d’esquerres s’ha accentuat. Els socialistes han decidit renunciar a fer escoles bressol i política d’habitatge social per passar a la política de la repartidora de xecs, el Govern ha renunciat a fer polítiques públiques i ha decidit deixar la solució en mans del mercat. PSOE, PP, CiU i ERC han aconseguit que no hi hagi diferències en política econòmica, tothom vol rebaixa d’impostos, particularment a les empreses, i a sobre dient que milloraran el servei. Davant de l’avenç ideològic de la lògica neoliberal de deixar-ho tot en mans del mercat, ICV-EUiA som la força d’esquerres que es manté honesta i sincera, la força d’esquerres que no té por de confrontar amb els qui més tenen, que no vol comprar els vots amb rebaixes fiscals, sinó que vol convèncer amb idees clares, justes i valentes. Som una força d’esquerres que no renuncia a fer propostes realistes de transformació social; en resum, una força d’esquerres i ecologista que no et falla.
26.2.08
SÍ A LA NCA AMB EL PAÍS VALENCIÀ
Ahir 25 de febrer de 2008 vaig participar en la signatura del Manifest per la Nova Cultura de l'Aigua entre ICV i IPV, el qual hem promogut des de la direcció ebrenca d'ICV. Fou un acte molt emotiu i intens en què gent de banda i banda de la frontera fictícia del riu Sénia ens posàvem d'acord en la defensa de la nova cultura de l'aigua i evitar, d'aquesta forma, qualsevol tipus de transvasament.Sempre he dit que si l'aigua del nostre riu no es mou d'aquí és per motius de sostenibilitat i ecologisme, a part de la força dels moviments socials antitransvasistes.
Lamento haver parlar de CiU altre cop, però em sembla vergonyós el que està fent aquesta formació política amb la ciutadania de les Terres de l'Ebre. Fa uns dies el senyor Maldonado i el senyor Jané, candidats de CiU, afirmaven a Tortosa que no volen que l'aigua de l'Ebre arribi a Barcelona. Em sembla d'impresentables ja que fa només dues setmanes la mateixa CiU presentava una moció al Parlament per tal de realitzar la interconnexió de xarxes, el transvasament a Barcelona, que hagué de ser aturada pels tres partits del Govern d'Entesa Nacional. Per tant, altre cop es demostra que aquest partit, ara que ha agafat tanta força a Tortosa, torna a burlar-se de la gent ebrenca. Espero que tardin anys en tornar a governar a la Generalitat, ja que les tornaríem a passar magres. També em pregunto quin pes té el senyor Bel ja que en les eleccions municipals demanava el mea culpa i afirmava que el seu partit mai més estaria a favor dels transvsaments. De moment, amb ell com alcalde - a més sent la segona ciutat del país més poblada i governada per CiU- ja estan defensant la interconnexió i el del Roine... Temps al temps.
Bé, ara sí, us deixo el text íntegre del manifest signat ahir mateix:
Terres de l'Ebre i Maestrat, paper cruïlla entre el País Valencià i Catalunya.
Les Terres de l'Ebre, i en concret la seua capital, Tortosa ha jugat i juga un paper clau com a nexe d'unió entre el País Valencià i Catalunya. Les comarques del nord valencià: Els Ports, l'Alt i el Baix Maestrat sempre han estat lligades a Tortosa i les Terres de l'Ebre. Així ho demostra la història, els lligams comercials, culturals i lingüístics entre d'altres. A més, la situació estratègica de Tortosa a 200 quilometres de Barcelona, de València , Mallorca i Saragossa ja ha estat utilitzada políticament al llarg dels temps. Exemples clars d'aquesta estratègia han estat: reunió de les Corts (diversos cops a l'edat mitjana), la disputa entre jueus i cristians de la Corona d'Aragó, o ja en el segle XIX, la signatura del Pacte Federal de Tortosa com un manifest ideològic i un projecte d'organització de les forces republicano-federals de Catalunya, València, Aragó i Les Balears signat per Valentí Almirall o Anselm Clavé, entre d'altres destacats dirigents.
MANIFEST PER LA NOVA CULTURA DE L'AIGUA ENTRE PAÍS VALENCIÀ I CATALUNYA
Iniciativa per Catalunya Verds i Iniciativa del Poble Valencià signen al riu Sénia, cruïlla de Catalunya i País Valencià, el pacte per impulsar un model alternatiu de gestió de l'aigua que es fonamenti en els principis de la Nova Cultura de l'Aigua.
D'aquesta manera, les dues formacions polítiques d'àmbit català i valencià, es comprometen a impulsar en els seus respectius àmbits territorials polítiques de gestió d'aigua que prioritzin l'eficiència, la reutilització i l'estalvi dels recursos hídrics. Les formacions polítiques que signen aquest manifest es comprometen també a defensar aquests principis des de la seva representació a les Corts Generals de l'Estat Espanyol.
Per això, ambdós formacions, signen aquest acord pel qual es comprometen a defensar en el si del Congrés dels Diputats els següents acords:
- Impulsar una nova Llei d'Aigües estatal que tanqui la porta a eventuals transferències d'aigua entre conques. Que aquesta norma legal reculli els principis de la nova cultura de l'aigua, prioritzant l'eficiència, la reutilització i l'estalvi i, en última instància, la dessalació.
- Iniciativa per Catalunya Verds reitera, un cop més, la seva oposició a la interconnexió de xarxes CAT-TLL (transvasament de l'Ebre a Barcelona). Iniciativa del Poble Valencià, per la seva banda, manifesta la seva oposició a qualsevol projecte que impliqui aportació de recursos hídrics provinents de la conca de l'Ebre a territori valencià.
- Els sotasignants rebutgen el transvasament del Roine, i denuncien les nombroses pressions rebudes per part d'importants sectors econòmics per impulsar un projecte inviable econòmica i ambientalment.
- Els sotasignants recorden que en l'actual situació de sequera, l'Ebre no podria transvasar ni un sol metre cúbic, ja que avui el seu cabal està per sota del cabal ecològic vigent (100m3/s). En aquest context, l'aposta de les Administracions per garantir els abastaments d'aigua ha de ser continuar amb la construcció de plantes dessalinitzadores.
- Impulsar la promoció i incentivació de mesures d’estalvi i eficiència en l’ús de l’aigua. S’ha d’evolucionar cap a una gestió de la demanda.
- Implementar i desenvolupar, sense retards, la Directiva europea de l’aigua. Cal que els preus reflecteixen, de manera realista, el cost de l’aigua.
- Elaborar tots els plans de conca, incloent la revisió del Pla de conca del Xúquer, incorporant els criteris de la Directiva europea de l’aigua. Establiment de cabals ecològics per als principals rius de l’estat espanyol, amb criteris objectius i assessorament científic.
- Evitar o penalitzar els usos sumptuosos i malbaratadors de l’aigua.
- Promoure ajuts per a incrementar els actuals nivells de reutilització de les aigües depurades i per estendre la depuració terciària de l’aigua.
- Suprimir els abocaments d’aigües contaminades o parcialment depurades a llits públics i a la mar, ja siga per mitjà d’emissaris o de qualsevol altra manera. Increment de la vigilància i de les sancions per fer efectiva aquesta mesura.
- Impulsar la protecció dels aqüífers i control rigorós dels pous. Persecució més rigorosa i contundent de les extraccions il·legals i de la contaminació d’aqüífers.
Iniciativa per Catalunya Verds Iniciativa pel Poble Valencià
Riu Sénia, 25 de febrer de 2008
22.2.08
PRIMER ACTE A TORTOSA, PRIMER VÍDEO D'HERRERA
Aquest divendres 22 de febrer celebrem el primer acte des d'ICV a les Terres de l'Ebre. En concret, el realitzem a les 19.30 hores a la sala polivalent de la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa.
Parlarem de la mobilitat amb tranpsort públic com un dret de la ciutadania, també a les Terres de l'Ebre. Comptarem amb la presència de David Cid, coordinador nacional de Joves d'Esquerra Verda, amb Amparo Pérez, candidata ebrenca d'ICV al Congrés i, finalment, amb Salvador Milà, diputat al Parlament i ex conseller de Medi Ambient i Habitatge.
Esteu tots i totes convidades !
D'altra banda, podeu baixar-vos per internet els tres espots publicitaris d'aquesta campanya a través del web www.joanherrera.cat, us asseguro que us agradaran.
Parlarem de la mobilitat amb tranpsort públic com un dret de la ciutadania, també a les Terres de l'Ebre. Comptarem amb la presència de David Cid, coordinador nacional de Joves d'Esquerra Verda, amb Amparo Pérez, candidata ebrenca d'ICV al Congrés i, finalment, amb Salvador Milà, diputat al Parlament i ex conseller de Medi Ambient i Habitatge.
Esteu tots i totes convidades !
D'altra banda, podeu baixar-vos per internet els tres espots publicitaris d'aquesta campanya a través del web www.joanherrera.cat, us asseguro que us agradaran.
12.2.08
L’ESTELADA DE CDC A TORTOSA: CATALANISME DE BOCA
Dóna la casualitat que la seu de CDC de Tortosa està prop de la seu d’ICV i cada dia que hi passo veig com aquesta formació té una senyera estelada al balcó...
Em fa gràcia com els símbols que algun cop són necessaris, en d’altres no ho són tant, meys quan es tracta de temes institucionals i oficials. Es pot tenir una senyera independentista a la seu del partit, però a la vegada votar en contra de canviar els noms imposats pel franquisme de “Plaza de España” i 13 de gener.
El règim franquista va construir la plaça de l’Ajuntament i l’edifici consistorial als anys 50 ja que la guerra que ells havien iniciat vulnerant la legalitat democràtica i republicana va destruir gairebé la totalitat de la ciutat. En acabar la reconstrucció de l’entorn van posar a la nova plaça el nom de “España” a l’igual que a moltes ciutats estatals. Cal recordar, però, que a les principals ciutats catalanes com Lleida (plaça de la Paeria), Tarragona (plaça de la Font) o Barcelona (Plaça de Sant Jaume) no tenen la plaça principal de l’urbs amb aquesta nomenclatura. Per tant, queda clar que aquest nom fou imposat per la ideologia nacionalcatolicista i tenia un objectiu ben clar: espanyolitzar Catalunya.
D’altra banda, el 13 de gener rememora l’ocupació de les tropes franquistes i feixistes a Tortosa.
Si el règim franquista era dictatorial i intentà un genocidi de Catalunya a part d’eliminar les llibertats personals i democràtiques aconseguides durant el període republicà, per què CiU, un partit teòricament catalanista i democràtic, 33 anys després de la fi del franquisme es nega a canviar aquests noms?
La resposta és clara: no són ni catalanistes ni nacionalistes catalans, i a més a més, compten amb un percentatge alt de vots provinents del PP i del franquisme sociològic. Com a mínim a Tortosa. Em remeto als fets del darrer ple, on la gent d’ICV vam sortir al•lucinats tant per l’actitud dels regidors i regidores de CiU i els d’ERC.
En definitiva, CiU és una formació que enganya i que utilitza la nació catalana per dissimular la seua autèntica essència: ser de dretes, conservadors i votar el que sigui per conservar els seus privilegis i fer d’aquesta ciutat una urbs immòbil i ancorada en el passat, sent incapaços de condemnar el franquisme 33 anys després.
6.2.08
LA BLOCESFERA NACIONAL DELS JOVES D'ICV
Des de fa uns dies a Joves d'Esquerra Verda hem creat una blocesfera on hi som tots i totes aquelles persones joves que militem a les joventuts d'ICV i que tenim la bona "mania" d'escriure en un bloc habitualment per expressar tot allò que ens sembla.Us passo, doncs, l'adreça d'aquesta nova blocesfera formada pels joves d'esquerres, catalanistes i ecologistes del país:
http://www.jovesecosocialistes.cat/
EL CURRO ESTÀ FOTUT
Us presento la campanya que estem realitzant des de Joves d'Esquerra Verda a les Terres de l'Ebre i a nivell nacional per tal de donar a conèixer les nostres propostes en matèria de política laboral per tal que els i les joves treballadors puguin tenir una feina més digna. Podeu trobar tota la informació al següent bloc: www.elblocdelcurro.cat
Lamentar que en el cas de Tortosa gairebé no podrem encartellar ja que no hi ha cartelleres arreu de la ciutat i aquesta setmana el propi equip de govern (CIU i ERC) ha votat en contra d'una moció presentada per ICV en què demanàvem que s'acabés aquesta situació.
Paradoxalment, cartells de l'IMACT, àrea governada per CiU estan col·locats en molts llocs on no hi poden ser embrutant parets d'edificis privats. ERC també ha tornat a penjar cartells a les parades de bus i altres indrets sobre un acte de Ridau aquest cap setmana. Les paraules de bona voluntat i "el fem-ho bé" cada dia perd més credibilitat. CiU està portant una política de "rodet" i de prepotència que rebutja l'oposició constructiva i menteix amb temes com el nou hospital. La cara de Bel amb la consellera al costat dignifica la política i, sobretot, fa veure que aquest alcalde enganya molt sovint. Mireu el què deia ara fa uns mesos amb el nou hospital i mireu el què diu ara. Demagògia pura i dura.
Lamentar que en el cas de Tortosa gairebé no podrem encartellar ja que no hi ha cartelleres arreu de la ciutat i aquesta setmana el propi equip de govern (CIU i ERC) ha votat en contra d'una moció presentada per ICV en què demanàvem que s'acabés aquesta situació.
Paradoxalment, cartells de l'IMACT, àrea governada per CiU estan col·locats en molts llocs on no hi poden ser embrutant parets d'edificis privats. ERC també ha tornat a penjar cartells a les parades de bus i altres indrets sobre un acte de Ridau aquest cap setmana. Les paraules de bona voluntat i "el fem-ho bé" cada dia perd més credibilitat. CiU està portant una política de "rodet" i de prepotència que rebutja l'oposició constructiva i menteix amb temes com el nou hospital. La cara de Bel amb la consellera al costat dignifica la política i, sobretot, fa veure que aquest alcalde enganya molt sovint. Mireu el què deia ara fa uns mesos amb el nou hospital i mireu el què diu ara. Demagògia pura i dura.
4.2.08
ELS BISBES FONAMENTALISTES SURTEN DE L'ARMARI
Els bisbes espanyols i catalans han sortit de l’armari. L’episcopat de la península ibèrica no ha pogut evitar allò que tots i totes sabíem: han dit clarament que defensen el patriarcat, els més poderosos, i de forma clara el partit conservador i espanyolista més dretà dels últims temps.
Em vénen al cap moltes reflexions i frases de la Bíblia com la que afirma “deixeu allò que és del Cèsar per al Cèsar, i allò que és de Déu per a Déu”, en clara al·lusió perquè la religió no s’interposi en els afers públics i polítics. Una frase, però, que mai s’ha complert vist el paper que l’Església i la resta de religions han jugat al llarg de la història a través de la política. El règim de Franco nacionalcatolicista és l’exemple més recent i clar en aquest aspecte.
Però sigui com sigui, el què està clar és que l’episcopat espanyol i català s’ha pronunciat clarament a nivell polític. Defensen el PP. Defensen la no intervenció o diàleg amb els terroristes d’ETA per aconseguir la pau “ja que això no es pot permetre en un país que viu amb llibertat”. La mateixa llibertat que no reconeixen per al col·lectiu gai i lesbià amb la igualtat de drets que han aconseguit en aquesta darrera legislatura. Tampoc sento crítiques per al PP, un partit que no va negociar amb Irak –país on no hi havia cap guerra ni conflicte- sinó que donant suport als EEUU va aconseguir que milers i milers de ciutadans d’aquell país i dels països bel·ligerants morisin.
La jerarquia eclesiàstica catòlica pot dir la seua. I ben clar que ho ha dit. Tenim allò que ja sabíem: una església allunyada de la pluralitat, del vertader missatge del seu fundador i sobretot, una església en contra de la igualtat i de la justícia. El nou “Sant Pare”, ultraconservador, va ser elegit per aquesta cúpula rica, opulenta, allunyada de la revolució cristiana, i sobretot, farcida de personatges encara franquistes i clarament dretans.
Per què un estat democràtic perpetua els privilegis i financia aquesta religió amb els diners de tothom? La resposta la té un PSOE que ha jugat amb ells durant quatre anys i no ha estat contundent. Espero que ben aviat aquests privilegis s’acabin, i que aquestes veus ultraconservadores hagin de rectificar. Tanmateix, cal recordar que és el que sempre han fet: anar en contra de la igualtat, de la justícia i dels avenços socials i científics. Que Déu els agafi confessats.
Em vénen al cap moltes reflexions i frases de la Bíblia com la que afirma “deixeu allò que és del Cèsar per al Cèsar, i allò que és de Déu per a Déu”, en clara al·lusió perquè la religió no s’interposi en els afers públics i polítics. Una frase, però, que mai s’ha complert vist el paper que l’Església i la resta de religions han jugat al llarg de la història a través de la política. El règim de Franco nacionalcatolicista és l’exemple més recent i clar en aquest aspecte.
Però sigui com sigui, el què està clar és que l’episcopat espanyol i català s’ha pronunciat clarament a nivell polític. Defensen el PP. Defensen la no intervenció o diàleg amb els terroristes d’ETA per aconseguir la pau “ja que això no es pot permetre en un país que viu amb llibertat”. La mateixa llibertat que no reconeixen per al col·lectiu gai i lesbià amb la igualtat de drets que han aconseguit en aquesta darrera legislatura. Tampoc sento crítiques per al PP, un partit que no va negociar amb Irak –país on no hi havia cap guerra ni conflicte- sinó que donant suport als EEUU va aconseguir que milers i milers de ciutadans d’aquell país i dels països bel·ligerants morisin.
La jerarquia eclesiàstica catòlica pot dir la seua. I ben clar que ho ha dit. Tenim allò que ja sabíem: una església allunyada de la pluralitat, del vertader missatge del seu fundador i sobretot, una església en contra de la igualtat i de la justícia. El nou “Sant Pare”, ultraconservador, va ser elegit per aquesta cúpula rica, opulenta, allunyada de la revolució cristiana, i sobretot, farcida de personatges encara franquistes i clarament dretans.
Per què un estat democràtic perpetua els privilegis i financia aquesta religió amb els diners de tothom? La resposta la té un PSOE que ha jugat amb ells durant quatre anys i no ha estat contundent. Espero que ben aviat aquests privilegis s’acabin, i que aquestes veus ultraconservadores hagin de rectificar. Tanmateix, cal recordar que és el que sempre han fet: anar en contra de la igualtat, de la justícia i dels avenços socials i científics. Que Déu els agafi confessats.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)