La nostra bimil·lenària Tortosa viu un moment de ressorgiment gràcies a l’impuls d'obres públiques actual i dels darrers anys, la qual cosa es tradueix en infinitat de projectes que s’estan acabant de gestar i d’altres ja en plena execució. Molts d’ells, com la creació de la universitat pública o la recuperació del nucli antic crec que podem atrevir-nos a qualificar d’històrics.
És per això que el Pincat, aquest pla integral de recuperació de part del nucli antic, que executa l'Ajuntament i que es deriva de la Llei de Barris del Govern d’Entesa de la Generalitat, està convertint la part més antiga de Tortosa en un camp arqueològic de primer ordre.
Aixecar els carrers antics de Tortosa, no deixa de ser una doble metàfora: ressorgeix la ciutat antiga – i per tant la podem conèixer i estudiar més- i a la vegada ressorgeix la ciutat actual –que per fi valora i rehabilita el seu cor urbanístic i cultural- molt desaprofitat encara, però que va camí de fer-ho...
Cal que tots aquests descobriments arqueològics siguin, en primer lloc, ben conservats. I també aprofitats. S’han de veure com un rèdit a favor i no pas com el contrari. Qualsevol establiment, habitatge, negoci, institució que tingui elements d’aquesta importància tindran un valor afegit que altres frissarien per tenir. Un exemple actual és el nou restaurant i bar de copes que s’ha inaugurat farà pocs dies als antics banys medievals situats prop de l’Ajuntament. És un establiment únic i irrepetible. És per això que hem de veure el nucli antic de Tortosa com una oportunitat única, que a través de la recuperació del patrimoni històric, ens permeti un revifament econòmic, cultural i turístic que vingui a diversificar la nostra economia.
En segon lloc, aquests elements històrics que estem trobant diàriament també han de servir per positivitzar al conjunt de la ciutadania. Cal que deixem el victimisme “d’allò que érem en el passat” per “gràcies al passat ara som i serem”. Molts cops s’ha glorificat el passat de la ciutat en detriment del present. Per mi no és més que una resistència a continuar lluitant per una ciutat, que amb 40.000 habitants, continua sent un centre important del centre dels Països Catalans. Evidentment això no treu que hagi tingut èpoques d'estancament i crisi, però recrear-nos en elles no ens aporta gaire cosa. Pel contrari, si entre tots hi col·laborem de ben segur que ressorgirà encara més. Només cal optimisme i treball. Temps al temps.
És per això que el Pincat, aquest pla integral de recuperació de part del nucli antic, que executa l'Ajuntament i que es deriva de la Llei de Barris del Govern d’Entesa de la Generalitat, està convertint la part més antiga de Tortosa en un camp arqueològic de primer ordre.
Aixecar els carrers antics de Tortosa, no deixa de ser una doble metàfora: ressorgeix la ciutat antiga – i per tant la podem conèixer i estudiar més- i a la vegada ressorgeix la ciutat actual –que per fi valora i rehabilita el seu cor urbanístic i cultural- molt desaprofitat encara, però que va camí de fer-ho...
Cal que tots aquests descobriments arqueològics siguin, en primer lloc, ben conservats. I també aprofitats. S’han de veure com un rèdit a favor i no pas com el contrari. Qualsevol establiment, habitatge, negoci, institució que tingui elements d’aquesta importància tindran un valor afegit que altres frissarien per tenir. Un exemple actual és el nou restaurant i bar de copes que s’ha inaugurat farà pocs dies als antics banys medievals situats prop de l’Ajuntament. És un establiment únic i irrepetible. És per això que hem de veure el nucli antic de Tortosa com una oportunitat única, que a través de la recuperació del patrimoni històric, ens permeti un revifament econòmic, cultural i turístic que vingui a diversificar la nostra economia.
En segon lloc, aquests elements històrics que estem trobant diàriament també han de servir per positivitzar al conjunt de la ciutadania. Cal que deixem el victimisme “d’allò que érem en el passat” per “gràcies al passat ara som i serem”. Molts cops s’ha glorificat el passat de la ciutat en detriment del present. Per mi no és més que una resistència a continuar lluitant per una ciutat, que amb 40.000 habitants, continua sent un centre important del centre dels Països Catalans. Evidentment això no treu que hagi tingut èpoques d'estancament i crisi, però recrear-nos en elles no ens aporta gaire cosa. Pel contrari, si entre tots hi col·laborem de ben segur que ressorgirà encara més. Només cal optimisme i treball. Temps al temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada