NOVES AGRESSIONS HOMOFÒBIQUES A L’EBRE

Durant aquests dies estem tornant a viure una situació altament injusta i ridícula a les nostres comarques: la vulneració dels drets humans, en aquest cas, els drets referents a les llibertats sexuals. Segons denuncia l’entitat de GLBT de les Terres de l’Ebre, dos nois ebrencs han estat apallissats aquest cap de setmana en una discoteca de la capital del Montsià a causa de la seua condició sexual, per demostracions afectuoses entre ells.

Recordo indignat el debat que fa uns anys es va produir referent a l’aprovació del matrimoni gai i lèsbic. Moltes persones – de la dreta o fins i tot de sectors pro socialistes – deien que aquesta llei no era necessària perquè no hi havia aquest problema o no existia l’homofòbia, que era, segons ells, una percepció subjectiva. Només cal recordar les paraules del nostre flamant bisbe ara fa uns mesos. No denunciarà ara en el butlletí Vida Diocesana la violència gratuïta vers aquests nois?

Aquests nois han hagut de ser atesos pels serveis sanitaris i han presentat denúncia. Ara, només toca esperar la propera agressió, realitzada normalment per persones incultes, intolerants, carregades de por, que no entenen que la diversitat és igual a riquesa, i el que és més important, que vivim en una societat democràtica amb uns drets adquirits, que van més enllà de les idees concretes de cada individu.

Hi ha estudis a nivell europeu que conclouen que la igualtat social de la dona respecte l’home a Europa no es produirà fins d’aquí uns tres cents anys si tot continua igual. Podem imaginar-nos, doncs, quan trigarà a produir-se la igualtat social d’homes i dones homosexuals. És per això, que des d’ICV, i especialment, des de Joves d’Esquerra Verda, defensem el lema “ara toca la igualat social”. No serveixen només les lleis d’igualtat que s’aproven per la conjuntura política del moment, sinó que a més cal treballar en plans d’igualtat social per a gais i lesbianes en tots els aspectes.

El PSOE de Zapatero va aprovar la llei de matrimoni, però dubtava de donar també el dret d’adopció. Una prova més d’homofòbia, tenint en comte els estudis d’universitats espanyoles sobre la realitat de famílies homosexuals amb fills, les quals no tenen cap problema més que la marginació de part de la societat. Fou gràcies a forces minoritàries com ICV o ERC que s’aconseguí també el dret d’adopció. Però el PSOE ara per ara no està fent una aposta clara marcant un full de ruta a través d’un pla estatal contra l’homòfobia en tots els sectors implicats: educació, esports, salut, jovent, cultura, etc.

Durant aquest any passat, a l’Ajuntament de Tortosa, i des de l’àrea de Joventut, es feren els primers actes institucionals en la història del consitori per afavorir aquesta cohesió i igualtat social del col·lectiu gai. El web jove que vàrem crear té un espai concret per als joves GLBT, també férem una presentació oficial de dues entitats GLBT el dia internacional contra l’homofòbia, la celebració del primer cicle de cinema de temàtica gai o penjarem la bandera de l’arc iris a les escalinates el 28-J, ja que el PSC es negà a fer-ho a la balconada principal, mentre que CiU i PP s’abstingueren fins i tot de mostrar la bandera en aquest indret. Un dia d’aquests explicaré les causes a les quals eludiren per abstenir-se...

En definitiva, fa falta molta feina per fer. La política ha anat per davant de la societat en aquest sentit, i encara resta molta intolerància i homofòbia. Són ara també els governs locals i d'instàncies superiors els qui han de vetllar perquè aquesta situació s’acabi. Per sort, la Generalitat de Catalunya, en aquest sentit està fent la feina i ha engegat un pla interdepartamental que poc a poc està arribant arreu, com aquests dies veiem a TV3, quan s’està homenatjant a totes les víctimes gais de la dictadura franquista. Aspirem, doncs, que algun dia Catalunya i les Terres de l'Ebre siguin lliures d’homofòbia, i especialment, de la incultura i la intolerància. Potser llavors podrem presumir de ser una nació avançada.