LA DESIGUALTAT NO ENS ÉS IGUAL

Si la gent jove té grans dificultats per exercir la seva condició de ciutadans i ciutadanes de ple dret (precarietat laboral, dificultats d'emancipació i d'accés a un habitatge…) les dones joves encara ho tenen més difícil per la seva doble condició: són dones i són joves. Malgrat des de les institucions s’afirma que s’ha aconseguit la igualtat formal entre homes i dones, la igualtat real encara resta molt lluny de ser assolida. És cert que en les últimes dècades hi ha hagut una incorporació massiva de les dones al mercat laboral, el nivell d’estudis de les dones ha superat el dels homes, i poc a poc les dones s’han anat incorporant a l’esfera pública participant en entitats, associacions, partits polítics..etc De tota manera aquets canvis no han significat un canvi estructural de la societat per tal d’aqdaptar-se a una nova realitat, sinó que s’han aconseguit amb un sobre esforç de les dones, tant per les barreres a l’entrada que s’han trobat (doble taxa d’atur, més temporalitat, menys remuneració per la mateixa feina...) fruit de la discriminació de gènere, com per la sobre acumulació de tasques que s’han seguit atribuint tant des de les institucions com des de l’àmbit domèstic, a les dones.

Què fan les polítiques del Govern de la Generalitat?

Davant aquest context ens trobem amb unes polítiques de gènere que volen garantir la igualtat de drets formal però sense promoure activament una transformació estructural de la societat que permeti gaudir tant als homes com a les dones de les tasques productives i reproductives. Per això cal fer polítiques encaminades a feminitzar la societat, i no a masculinitzar les dones.
Les polítiques de família de la Generalitat encara han contribuït de forma substancial a més a aquesta sobre acumulació de tasques. La manca de despesa en serveis a les persones i la voluntat política de deixar en mans de les famílies, és a dir de les dones, donant ajudes econòmiques directes, en comptes de serveis, han dificultat encara més la incorporació de les dones al món laboral. Una política familiar conservadora és la clau de volta per al manteniment de les desigualtats entre homes i dones tant en l’àmbit laboral com en la resta d’esferes.

Aprofito el dia de la dona treballadora per passar-vos les propostes de JEV i ICV al Parlament de Catalunya:

- Aplicar la transversalitat en l’acció política de les administracions i vetllar per a que unes polítiques aparentment neutres no contribueixin a reproduir la discriminació.

- Fomentar des de la Generalitat l’associacionisme de les dones joves i garantir la presència d’aquestes als òrgans de participació.

- Formació ocupacional amb perspectiva de gènere que reculli noves necessitats com la cura dels altres o la sostenibilitat.

- Que des de les inspeccions del treball es vetlli per la igualtat d’oportunitats de les dones en l’accés la treball i en la seva promoció. Establir mesures especials per detectar i protegir les víctimes de situacions d’assetjament sexual i de discriminació salarial.

- Facilitar als punts d’informació juvenil els recursos necessaris per a facilitar la detecció de situacions de violència familiar.

- Establir beques que ofereixin un veritable suport als i les joves que realitzen l’anomenada “triple jornada”: estudis, treball laboral i treball domèstic.

Bé, amics i amigues, només em queda desitjar-vos un bon dia de la dona treballadora a tots i , sobretot, a TOTES !!!