Ahir a la tarda, vaig tenir el plaer d'assistir a la xerrada que protagonitzava el barceloní Arcadi Oliveres, president d'una ONG, Justía i Pau, en motiu de la presentació de la revista que el Casal Popular Panxampla presentava, on precisament, Oliveres era entrevistat.
Crec que tots i totes els assistents ens vam quedar bocabadats tant pels valors i reflexions que Oliveras ens transmetia com per la manera de comunicar-ho. Oliveras, va afirmar que la funció dels moviments socials ara i sempre ha de tenir un objectiu clar: denunciar les injustícies, siguin del tipus que siguin, i a la vegada, de manera constructiva, fer rectificar les polítiques i models econòmics i socials actuals per poder constrir un altre món més just.
Em va agradar molt el seu to, les seues reflexions i afirmacions, que comparteixo totalment. Us en faig arribar unes quantes:
El primer problema del món és la fam. Milers de persones moren cada dia al mal anomenat tercer món.
La hipocresia de denuciar la guerra de l'Irak i no fer el mateix amb la d'Afganistan quan és igual de perversa.
Les regles econòmiques injustes dels països del nord amb el sud.
Les pressions d'empreses farmacètiques occidentals per no deixar que els tractaments de cura de la sida siguin més barats als països més pobres on hi ha 40 milions d'afectats i afectades.
La subordinació de la dona.
Les relacions personals de la família dels Bin Laden amb els Bush (el pare de Bin Laden era treballador d'una empresa del iaio de Bush).
Defensa dels interessos de Repsol, per part de ZP davant de la nacionalització d'Evo Morales, quan aquesta empresa ha comès barbaritats a Bolívia.
L'interès pel petroli de la família Bush que ens ha portat a dues guerres, Irak i Afganistan, a més a més, aquesta família a principis del segle XX era una de les famílies nordamericanes que va finaçar econòmicament a Adolf Hitler...
La contaminació que ens està portant al canvi climàtic i a la destrucció del planeta.
Aquestes són algunes de les reflexions i denúncies que l'Oliveras ens va fer arribar ahir. Però, evidentment, ens va donar algunes dosis d'esperança: denúncia i canvi. Més comerç just. Més respecte al medi ambient. Menys especulació urbanistíca. Canvi de les relacions internacionals. Fi del patriarcat i nou model social. I sobretot, més informació -lluny de les televasures i els periòdics controlats- que facin despertar una nova consciència ciutadana...
Entre tots i totes tenim molta feina. Qui digui el contrari, menteix.
Crec que tots i totes els assistents ens vam quedar bocabadats tant pels valors i reflexions que Oliveras ens transmetia com per la manera de comunicar-ho. Oliveras, va afirmar que la funció dels moviments socials ara i sempre ha de tenir un objectiu clar: denunciar les injustícies, siguin del tipus que siguin, i a la vegada, de manera constructiva, fer rectificar les polítiques i models econòmics i socials actuals per poder constrir un altre món més just.
Em va agradar molt el seu to, les seues reflexions i afirmacions, que comparteixo totalment. Us en faig arribar unes quantes:
El primer problema del món és la fam. Milers de persones moren cada dia al mal anomenat tercer món.
La hipocresia de denuciar la guerra de l'Irak i no fer el mateix amb la d'Afganistan quan és igual de perversa.
Les regles econòmiques injustes dels països del nord amb el sud.
Les pressions d'empreses farmacètiques occidentals per no deixar que els tractaments de cura de la sida siguin més barats als països més pobres on hi ha 40 milions d'afectats i afectades.
La subordinació de la dona.
Les relacions personals de la família dels Bin Laden amb els Bush (el pare de Bin Laden era treballador d'una empresa del iaio de Bush).
Defensa dels interessos de Repsol, per part de ZP davant de la nacionalització d'Evo Morales, quan aquesta empresa ha comès barbaritats a Bolívia.
L'interès pel petroli de la família Bush que ens ha portat a dues guerres, Irak i Afganistan, a més a més, aquesta família a principis del segle XX era una de les famílies nordamericanes que va finaçar econòmicament a Adolf Hitler...
La contaminació que ens està portant al canvi climàtic i a la destrucció del planeta.
Aquestes són algunes de les reflexions i denúncies que l'Oliveras ens va fer arribar ahir. Però, evidentment, ens va donar algunes dosis d'esperança: denúncia i canvi. Més comerç just. Més respecte al medi ambient. Menys especulació urbanistíca. Canvi de les relacions internacionals. Fi del patriarcat i nou model social. I sobretot, més informació -lluny de les televasures i els periòdics controlats- que facin despertar una nova consciència ciutadana...
Entre tots i totes tenim molta feina. Qui digui el contrari, menteix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada