NOVES REALITATS, NOUS HORITZONS

Durant aquests dies es produeixen molts anàlisis respecte els resultats de les darreres eleccions generals. Uns comicis que han deixat una situació força complexa per al futur de les classes populars i també per a Catalunya com a país. Uns resultats, però, que marquen alguns fets, al nostre entendre, rellevants.  Que no ens passi allò que la rama de l’arbre no ens deixa veure el bosc.

El primer és que el PP, com a força conservadora , aglutina el vot útil de dretes, arrencant milers de votants de Ciudadanos  però també de CDC i Unió. Així, els populars esdevenen la força dels qui tenen por a canvis profunds, en  veure com la coalició d’Units Podem, per primera vegada a la història, podia assolir el govern.  Els de Rajoy seran els qui treballaran per continuar amb les mateixes receptes econòmiques, però amb una important diferència respecte al mandat passat: no tindran majoria absoluta i hauran de negociar amb diferents formacions per aprovar qualsevol llei.

En segon lloc, és evident que Units Podem, força que aglutina des de Compromís al País a Valencià, Iniciativa a Catalunya o les Marees de Galícia més enllà de Podem i Esquerra Unida, no ha tret els resultats esperats al conjunt de l’Estat, guanyant només a Catalunya i Euskadi. Tanmateix, cal recordar que s’han aconseguit més de 5 milions de vots i 71 diputats, un fet mai vist en la història recent democràtica de l’Estat. I en alguns sectors de la població, segons les franges d’edat, ha estat primera força. Aquesta forta presència farà que hi hagi un grup d’oposició potent al Parlament, que marcarà els debats i el posicionament d’altres partits, com el mateix PSOE. Ha passat, definitivament, a la història aquell Congrés de Diputats on el debat era entre PP i PSOE i la crossa de CiU.

Per altra banda, cal recordar que a Catalunya En Comú Podem, hem tornat a revalidar victòria. I ho hem fet en una campanya, on paradoxalment, els atacs no ens van arribar només des del PP sinó des d’ERC, PSC i CDC que veien com perdien l’hegemonia política al nostre país. Aquest fet també és rellevant perquè demostra la reconfiguració de l’espai polític català, on En Comú Podem té molt a dir. De fet, la proposta de referèndum que fa uns mesos gairebé tothom ridiculitzava, torna a ser el debat central – amb diferents matisos- de totes les formacions catalanistes com el únic camí possible respecte a la qüestió nacional. Però la força d’ En Comú Podem a Catalunya també naix de la voluntat de canvi econòmic i de regeneració política, amb una Catalunya carregada de sofriment, de retallades en sanitat i educació i esquitxada per centenars de casos de corrupció, especialment a Convergència, partit en caiguda lliure en tots els darrers comicis en que s’ha presentat sola.

Finalment, crec que també és important analitzar els resultats d’ En Comú Podem a les Terres de l’Ebre, única vegueria de Catalunya on hem augmentat en percentatge i en vots absoluts, tot i l’abstenció. Significatius són els resultats de Tortosa, com a capital, però també de la comarca del Baix Ebre en el seu conjunt, on hem estat primera força . A la resta de comarques ebrenques, hem retallat distància amb ERC, assolint una segona posició a molts pocs vots dels republicans. Tot plegat, ens indica, que anem per bon camí i que aquesta nova realitat electoral i social s’ha de convertir en un nou horitzó, continuant treballant per un territori i per unes polítiques al servei de la majoria, amb una nova mirada i persistint en un canvi de direcció en l’àmbit econòmic, social i nacional.