Els carrerons i places del nucli antic de Tortosa (centre històric, Santa Clara, Rastre, Remolins) aquests dies comencen una transmutació considerable ja que la ciutat es prepara per ambientar-se en el segle XVI i poder celebrar la Festa del Renaixement.
Així, el veïnat d’aquests barris veiem com es reposen papereres, s’engalanen façanes i mobiliari urbà, es millora l’enllumenat, s’asfalten els forats dels carrers, la policia acampa a totes hores, els regidors de l’Ajuntament es passegen per la zona i fins i tot es senyalitzen les obres amb lones informatives.
Fins aquí seria tot correcte si no fos perquè aquesta sensibilitat que envaeix el nucli antic tortosí per part de l’Ajuntament i també la ciutadania només durés un curt període de temps a l’any: quatre dies de festa. Fins i tot, després de la fi del Renaixement, la rapidesa i la cura per tornar a la “normalitat” al barri vell baixa d’intensitat, i tal i com succeí l’any passat, les destrosses i escombraries realitzades a les Avançades de Sant Joan durant el transcurs de la festa perduraren mesos, tot i estar en plena època turística. El mateix succeí amb la retirada de la barra tortosina de la plaça dels Dolors, la qual perdurà tot l’estiu i fou traslladada directament al parc Teodor Gonzàlez per la Cinta.
Des d’Amics dels Castells, farà uns mesos –tal com ha recordat un mitjà de comunicació- reclamàrem a l’alcalde que cobrís les obres (que es preveuen llargues) amb lones informatives perquè evitaríem donar mala imatge al barri tant per als turistes com per als propis veïns. Tothom que ha anat a qualsevol ciutat turística i que cuida el patrimoni i el seu centre històric haurà vist que això és absolutament normal i fins i tot es cobreixen monuments sencers que es troben en obres. Però la resposta de l’alcalde fou negativa –amb el seu característic to burlesc- es justificà que no hi havia diners per fer-ho... Ara, però, amb l’arribada dels preparatius del Renaixement hem vist com a banda de les “cures especials” al barri la majoria de les obres s’han cobert amb lones fent cas a la nostra proposta, però això sí, només amb l’escut de l’Ajuntament obviant que la Generalitat finança el 50% de les obres.
O una de dos, a l’alcalde li costa reconèixer les propostes en positiu que li fa la societat civil –com passà en el Pacte pel Patrimoni- o en arribar el Renaixement s’extrema el manteniment d’una zona que la resta de l’any està força abandonat i descuidat on, de fet, ni tan sols existeix un regidor o regidora de barri que visqui al mateix.
En definitiva, aquesta extrema sensibilitat pel nucli antic és positiva en relació a la Festa del Renaixement però resulta paradoxal si no existeix durant tot l’any. Només així podrem recuperar i repoblar un barri, on ara per ara, durant els 361 dies de la resta d’any que no es celebra el Renaixement els veïns i veïnes vivim en unes condicions força difícils en un entorn degradat social i urbanísticament.
Així, el veïnat d’aquests barris veiem com es reposen papereres, s’engalanen façanes i mobiliari urbà, es millora l’enllumenat, s’asfalten els forats dels carrers, la policia acampa a totes hores, els regidors de l’Ajuntament es passegen per la zona i fins i tot es senyalitzen les obres amb lones informatives.
Fins aquí seria tot correcte si no fos perquè aquesta sensibilitat que envaeix el nucli antic tortosí per part de l’Ajuntament i també la ciutadania només durés un curt període de temps a l’any: quatre dies de festa. Fins i tot, després de la fi del Renaixement, la rapidesa i la cura per tornar a la “normalitat” al barri vell baixa d’intensitat, i tal i com succeí l’any passat, les destrosses i escombraries realitzades a les Avançades de Sant Joan durant el transcurs de la festa perduraren mesos, tot i estar en plena època turística. El mateix succeí amb la retirada de la barra tortosina de la plaça dels Dolors, la qual perdurà tot l’estiu i fou traslladada directament al parc Teodor Gonzàlez per la Cinta.
Des d’Amics dels Castells, farà uns mesos –tal com ha recordat un mitjà de comunicació- reclamàrem a l’alcalde que cobrís les obres (que es preveuen llargues) amb lones informatives perquè evitaríem donar mala imatge al barri tant per als turistes com per als propis veïns. Tothom que ha anat a qualsevol ciutat turística i que cuida el patrimoni i el seu centre històric haurà vist que això és absolutament normal i fins i tot es cobreixen monuments sencers que es troben en obres. Però la resposta de l’alcalde fou negativa –amb el seu característic to burlesc- es justificà que no hi havia diners per fer-ho... Ara, però, amb l’arribada dels preparatius del Renaixement hem vist com a banda de les “cures especials” al barri la majoria de les obres s’han cobert amb lones fent cas a la nostra proposta, però això sí, només amb l’escut de l’Ajuntament obviant que la Generalitat finança el 50% de les obres.
O una de dos, a l’alcalde li costa reconèixer les propostes en positiu que li fa la societat civil –com passà en el Pacte pel Patrimoni- o en arribar el Renaixement s’extrema el manteniment d’una zona que la resta de l’any està força abandonat i descuidat on, de fet, ni tan sols existeix un regidor o regidora de barri que visqui al mateix.
En definitiva, aquesta extrema sensibilitat pel nucli antic és positiva en relació a la Festa del Renaixement però resulta paradoxal si no existeix durant tot l’any. Només així podrem recuperar i repoblar un barri, on ara per ara, durant els 361 dies de la resta d’any que no es celebra el Renaixement els veïns i veïnes vivim en unes condicions força difícils en un entorn degradat social i urbanísticament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada