ELS PODEROSOS, EMPRENYATS...

Cada cop se'ls veu més el llautó. Aquells qui han practicat un capitalisme salvatge, individualista i destructor. Aquells que farà només un any negaven la bombolla immobiliària. Aquells que fa només uns mesos deien que la Generalitat o l'estat no havien d'intervenir en la política econòmica. Aquells que es queixaven que se'ls obligava a reconduir els sectors immobiliaris cap a la rehabilitació o les noves tecnologies. Aquells, que en definitiva, han guanyat molt durant aquests anys a costelles de la majoria de la població, actualment estan emprenyats.

Emprenyats perquè no poden retallar drets laborals; emprenyats perquè no poden fer el què volen; emprenyats perquè la seua ideologia - el liberalisme i neoliberalisme- està en crisi; emprenyats perquè no manen i utilitzen les institucions com la Generalitat per fer els seus negocis. No volen un Govern d'esquerres i catalanista. Volen més que mai - amagant-se només sota la nostra senyera- un govern per continuar amb els seus negocis.

És increïble com només en un any els senyors de CiU, PP i també el PSOE accepten que hi ha bombolla immobiliària. Fa un anys tots es barallaven per dir que les economies catalanes i espanyoles eren de les millors del món, i que això de la regulació, de les polítiques socials per ajudar als qui no arribaven a accedir a serveis mínims, o la demanda d'una economia més desenvolupada en el valor afegit tecnològic i de respecte al medi ambient era cosa de persones i partits que ens dedicàvem a aturar el país. Surrealista. No entenien que allò era "pan para hoy, comida para mañana". O potser no ho volien entendre perquè només volien fer diners i diners.

Recordo que fa uns anys vaig assistir als Fòrums Socials Europeus, primer a París i després a Londres, i en aquells moments ja érem milers de joves d'arreu del continent que demanàvem canvis. Mai vam ser escoltats. La majoria de governs feien cas omís a les nostres demandes. Com pot ser que ens trobem, d'una banda, sent en els joves més preparats de la història, però a la vegada no podem treballar o accedir a l'habitatge fins als 30 anys de mitjà? Com pot ser que la majoria de països subdesenvoluptats siguin cada vegada més pobres, tot i la fi del període colonial, però tinguin que marxar als països occidentals on són explotats, i on, a sobre, són rebutjats socialment? Com pot ser que enlloc de preservar el medi, l'haguem de destruir quan hi ha possibilitats tecnològiques de fer les coses d'una altra manera? Per què basem l'economia en l'especulació i no pas en actius reals i realment productius? ...

I així estem. Amb un economia gegant amb peus de fang. La pregunta és, i com estarien, si per exemple no s'haguessin dut a terme totes les polítiques socials o d'habitatge en els darrers anys? La resposta és evident, encara molt pitjor. O també ens podem preguntar, i si les empreses no haguessin desenvolupat majoritàriament una economia basada en el "totxo" fàcil i ho haguessin fet en la qualitat, el valor afegit i la millora tecnològica? Doncs estaríem encara molt millor, tot i no haver crescut de manera tant desmesurada.

Iniciativa molesta. Fa temps que ho notem. Fa uns anys molestava ERC. Cada moviment que feia era atacada. Ara ho és ICV. Qualsevol mesura que pren és atacada. Des de la demanda del CAT als cotxes passant fins al 80 quilòmetres per hora que apliquen les principals ciutats desenvolupades d'Europa fins la utilització política de la policia de Catalunya.

Els poders mediàtics i econòmics més influents ho tenen clar. Sociovergència com a mínim al Govern català. ICV és la pota que cal debilitar perquè som els únics que en fermesa defensem un govern d'esquerres, però també catalanista a la Generalitat. El que no saben, però, és que se'ls veu el llautó i que la ciutadania sabrà jutjar a aquells qui han jugat en el seu futur i en les seues vides només per l'avarícia de guanyar més i més, beneficiant-se només uns quants i a costelles de molts.

Jordi Jordan, ICV Terres de l'Ebre.