Ha mort un artista tortosí i ebrenc reconegut en l’àmbit nacional. Una pèrdua de la cultura catalana i tortosina. Així ho destaquen els experts i mitjans de comunicació nacionals i estatals.
Salvat Ricard també forma part del patrimoni cultural i humà de Tortosa. Cal explicar i difondre la seua cultura i la seua valuosa aportació sobretot en l’àmbit del teatre. Home de lletres que darrerament estigué vinculat a la seua estimada ciutat natal a través del tristament desaparegut Festival Entrecultures. Cal donar-li un nom de carrer de la ciutat. Cal realitzar-li un homenatge digne. Cal publicar la seua obra. Cal que entre tots el fem nostre i esdevingui orgull de ciutat i territori.
Farà pocs dies escrivia un article recordant que enguany és el centenari de la mort d’Agustí Querol, també tortosí, i considerat un dels millors escultors de l’Estat espanyol en el segle XIX i on també recordava que farà pocs mesos moria un altre artista de casa nostra, en aquest cas resident a París, i dedicat a la pintura: Antoni Guansé. En ambdós casos no hi ha previst cap homenatge, cap conferència, cap acte que recordi aquests artistes.
Espero que com a ciutat avançada i oberta reconeguem la figura de Ricard Salvat més enllà de les lamentacions i les paraules de record oficials i institucionals. Hem d’estar a l’alçada -en vida de l’artista segurament no ho vam estar- però ara podem i cal que ho fem. Un poble que no reconeix els seus artistes no es reconeix a ell mateix.
Fem justícia amb Salvat Ricard i el patrimoni que ens ha llegat.
Salvat Ricard també forma part del patrimoni cultural i humà de Tortosa. Cal explicar i difondre la seua cultura i la seua valuosa aportació sobretot en l’àmbit del teatre. Home de lletres que darrerament estigué vinculat a la seua estimada ciutat natal a través del tristament desaparegut Festival Entrecultures. Cal donar-li un nom de carrer de la ciutat. Cal realitzar-li un homenatge digne. Cal publicar la seua obra. Cal que entre tots el fem nostre i esdevingui orgull de ciutat i territori.
Farà pocs dies escrivia un article recordant que enguany és el centenari de la mort d’Agustí Querol, també tortosí, i considerat un dels millors escultors de l’Estat espanyol en el segle XIX i on també recordava que farà pocs mesos moria un altre artista de casa nostra, en aquest cas resident a París, i dedicat a la pintura: Antoni Guansé. En ambdós casos no hi ha previst cap homenatge, cap conferència, cap acte que recordi aquests artistes.
Espero que com a ciutat avançada i oberta reconeguem la figura de Ricard Salvat més enllà de les lamentacions i les paraules de record oficials i institucionals. Hem d’estar a l’alçada -en vida de l’artista segurament no ho vam estar- però ara podem i cal que ho fem. Un poble que no reconeix els seus artistes no es reconeix a ell mateix.
Fem justícia amb Salvat Ricard i el patrimoni que ens ha llegat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada