EL PER QUÈ DE LA SITUACIÓ ACTUAL

L'origen de l'actual crisi el trobem en el diner barat. El fracàs de les empreses puntcom i la caiguda de les Torres Bessones van impulsar la Reserva Federal dels Estats Units a abaixar els tipus d'interès per tal d'incentivar el consum i la inversió. L'objectiu final d'aquestes mesures era evitar una desacceleració de l'economia americana. Els anys de diner barat han coincidit amb una economia menys regulada. Aquest marc legal ha permès que es poguessin dur a terme activitats massa arriscades. És el cas de les hipoteques subprime, és a dir, la concessió d'hipoteques a gent que no era suficientment solvent. A més, els bancs feien paquets financers amb aquests préstecs, els quals venien als mercats. És així, doncs, com la crisi s'estén i contamina tot el sistema financer.

Qui ens ha dut fins aquí, però? Des de la dècada de 1980, el moviment conservador ha criticat la figura de l'estat regulador. El dogma neoliberal alaba el lliure mercat com a institució eficient i que garanteix la igualtat d'oportunitats. Qualsevol tipus d'acció que s'aprovi per regular el mercat resulta ser una distorsió que ens allunya dels resultats òptims. Paradoxalment, avui ens trobem en la situació contrària: ha estat la manca de regulació la que ens ha allunyat de la bonança econòmica.

Han estat el moviment per una altra globalització i l’esquerra transformadora, de què l’esquerra verda nacional forma part, els que, els darrers anys, han reclamat en solitari que l’economia ha d’estar al servei de la política, al servei de les persones i no al servei dels interessos dels capitals financers i les multinacionals.

Per això, des d’ICV defensem la necessitat de mantenir la regulació. S'ha d'evitar que els agents econòmics tinguin incentius massa arriscats, ja que d'això en depèn el benestar de la ciutadania. En definitiva, el marc legal del sistema financer ha de procurar tant perquè el crèdit circuli com per la seguretat dels estalvis de cada persona. Pel que fa a Espanya, la situació econòmica no s'explica únicament per la crisi financera internacional. El problema més important de l'economia espanyola és el seu model productiu, que està basat en sectors de baix valor afegit, com són el turisme i la construcció. La frenada del totxo posa en perill la feina de milers de persones, ja que l'economia espanyola depèn molt d'aquest sector. El més greu de tot això és que el govern socialista ha considerat que la crisi que avui pateix Espanya té només un origen: els problemes financers dels Estats Units. Aquesta afirmació és rotundament falsa, però no sorprenent des d’un executiu que fins fa ben poc negava la mateixa existència de la crisi.

Els propers anys, l’estat pagarà els excessos del totxo. I tant els governs del PP com els del PSOE en tenen la seva part de responsabilitat. Enlloc de reconèixer el perill de tenir una economia excessivament dependent de la construcció, aquests polítics es van dedicar a destacar les virtuts del model de creixement espanyol. Això ha fet que s'hagin perdut uns quants anys per renovar el sector productiu estatal i que, avui, s'hagi de fer en el pitjor context possible.