Ahir a la tarda vàrem poder gaudir de la presentació del llibre “Josep Solé i Barberà, la veu del PSUC” d’Andreu Mayayo, catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona. De fet el propi Mayayo va ser a Tortosa per explicar-nos la vida d’aquest personatge reusenc que fou un dels dirigents del PSUC durant el franquisme i la transició democràtica.
9.4.08
SOLÉ I BARBERÀ, PELS DRETS DEMOCRÀTICS I NACIONALS
Cal dir que Solé fou comdemnat a pena de mort en dues ocasions, la qual cosa el marcà per sempre, i de fet, el moment més emotiu per ell fou quan defensà l’abolició de la pena de mort en el si del Congrés dels Diputats. Més enllà d’aquesta “anècdota”, Solé serà recordat com un defensor acèrrim de la democràcia i dels drets nacionals de Catalunya. Fou un dels màxims dirigents del PSUC durant la clandestinitat així com un dels advocats laboralistes més importants que mai ha tingut CCOO. Fou també membre de la “Comissió dels Vint” que tingueren com a objectiu posar les bases de l’avantprojecte de l’Estatut de Catalunya el 1978, recuperant d’aquesta forma les institucions nacionals abolides pels franquistes.
De fet, Solé tingué també estigué vinculat amb Tortosa i les Terres de l’Ebre ja que fou una de les persones clau del PSUC al territori. Reunions clandestines amb persones com Pepe Ramos, entre d’altres, ens recorden com moltes persones varen lluitar per la democràcia en un moment tant dur per a les llibertats.
De ben segur que aquest llibre del professor Mayayo, que ha estat també dirigent del PSUC i d’ICV a més d’alcalde de Montblanc, és un estudi històric rigorós d’una aquestes persones que ha fet més habitable i digna la nostra estimada Catalunya.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Jordi,
Mayayo és un d'aquells homenots de lletres, amb el qual parlaries hores i hores sobre història i temes montblanquins. A Solé i Barberà el recordo perfectament com a polític de principis de 1980. Jo era molt jovenet, i la imatge que conservo de la vella guàrdia republicana és la de vells resistents. D'ERC, estaven Marc Aureli Vila, Heribert Barrera, Francesc Vicenç, etc., del PSUC Josep Benet, Solé i Barberà... El poble va apostar per les generacions més joves, de partits recent creats. ERC, PSUC i UDC eren partits de la República, i varen quedar relegats de la primera pàgina de la política nacional. L'acte d'ahir va estar molt bé, potser un xic llarg, però escoltar Mayayo és sempre un al·licient. Ara el podrem tornar a escoltar quan vingui al Lletres Ebrenques.
Una abraçada,
emigdi
Publica un comentari a l'entrada