El passat dissabte 8 de març es celebrava arreu del món el Dia Internacional de la Dona treballadora. La instauració d'aquesta data és fruit d'un llarg procés. Sovint s'atribueix la celebració de la data a l'incendi ocorregut el 1908 en una fàbrica tèxtil de Nova York. En aquest haurien mort un centenar de treballadores que s'havien declarat en vaga i tancat dins la fàbrica. La realitat, però, és més complexa. Els fets de Nova York serien tres i no un únic incendi: la vaga de treballadores del tèxtil de 1857, l'incendi de la fàbrica Cotton i el de la Triangle Shirtwaist Company el dia 25 de març de 1911. En aquest últim van morir 142 obreres que l'any anterior havien protagonitzat una vaga per demanar millores laborals.
No serà fins el 1917 en què queda fixat com a Dia Internacional de la Dona amb la sortida al carrer (en protesta per la manca d'aliments) de les dones russes el 8 de març de l’esmentat any. El sentit de la diada respon a la lluita de les dones treballadores per tal d'obtenir millores laborals i socials. D’aquesta forma, al llarg del s.XX el Dia de la Dona s'utilitzà per reivindicar principalment el dret al vot femení així com reivindicar la igualtat social de les dones en una societat encara massa masclista i patriarcal.
Precisament aquest 8 de març Tortosa ha celebrat aquest dia reivindicatiu gràcies a dues entitats pioneres en la justícia social, Creu Roja i BIDA, a la qual no hi vaig poder assistir per motius de salut, i a les que vull felicitar públicament. És trist encara que avui dia s’acomiaden dones del seu lloc de treball pel fet de quedar-se embarassades (ho ha fet una empresa de telecomunicacions a Tortosa farà uns dies així com anteriorment alguna institució); és trist encara que haguem de sentir comentaris i acudits masclistes massa sovint; és trist encara que les dones cobrin menys tot i estar igualment preparades; i és més trist encara que hagin molts de casos de violència que acabin amb la vida de tantes persones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada