Aquest mateix dimarts he tingut l’oportunitat de participar en un debat a Antena Caro que es titulava “Ser gai o lesbiana avui dia”. He participat com a membre d’ICV juntament amb altres tertulians: Frederich Sancho, president de l’Associació per la Igualtat de Gais i Lesbianes de les Terres de l’Ebre, Isidro Gutiérrez, històric del moviment gai a Catalunya, Anna Casamitjana, delegada de l’Associació de Mares i Pares de Gais i Lesbianes de Catalunya i finalment, Emigdi Subirats, escriptor, intel•lectual i defensor de les llibertats campredonenc.Crec que tertúlies com aquestes serveixen per conscienciar a la ciutadania sobre la justícia social referent al col•lectiu de gais i lesbianes, el qual representa entre un 5-10% de la població. El programa en si ha donat per a molt analitzant la realitat d’aquest col•lectiu a casa nostra, a Catalunya i al món. Hem parlat d’homofòbia, de lleis, de silencis, de tabús, de prejudicis, de bulling, de discriminació, d’avenços, de justícia, del PP, de la jerarquia eclesiàstica, etc...
Per poder escoltar aquesta tertúlia només cal que entreu al web d’Antena Caro, www.antenacaro.com, ja que a partir de demà estarà penjada. Només em resta felicitar aquesta emissora per ser tant valenta a l’hora de programar tertúlies com aquestes que són vedades en molts altres mitjans de comunicació profeixistes i patriarcals.
1 comentari:
Jordi,
El millor de la tertúlia és que a part de defensar els nostres postulats (tolerància humana i llibertat sexual) ens ho hem passat molt bé. En Fede ens ha fet xalar dismitificant la paraula "maricón", fet que aviat veuràs escrit en algun article meu (ja em coneixes!). M'ha encantat sentir parlar l'Anna, realment és tota una lliçó la que ens ha donat parlant de com va reaccionar ella quan es va assabentar que son fill era gai. I per suposat, tu i jo en moltes coses som iguals, ens hem orgasmat parlant d'aquells de la sotana que no sé si els il·lumina Déu o el dimoni (el dimoni no és gai, porta sotana!). L'important en la vida és ser feliç i també estimar (i molt), no importa si la relació és hetero o homo. Has pogut veure que fins i tot he fet valer la meua faceta poètica a la qual ja us tinc molt acostumats. Tant de bo els meus xiquets creixin en una societat més tolerant, i tant de bo quan ells siguin grans no calguin tertúlies com la nostra per defensar el dret a estimar-se (i a desitjar-se sexualment) com cadascú vulgui.
Una abraçada,
emigdi
Publica un comentari a l'entrada