Aquests dies la premsa regional ebrenca s’està fent ressò de la imminent projecció d’una sèrie televisiva a Antena Tres anomenada “Tarragona en llamas”.
Aquesta notícia no deixa de sorprendrem ja que gairebé mai cap televisió d’àmbit estatal ha realitzat un serial tenint les nostres comarques com a espai físic central. Evidentment han escollit la nostra regió perquè precisament és aquí on es va produir aquest fatídic accident que tots els ebrencs i ebrenques recordem amb preocupació i tristor.
De totes formes volia fer dues reflexions al respecte. D’una banda, cap sèrie d’àmbit català ha efectuat o centrat la seua història amb les nostres comarques com a espai físic. En canvi sí que ho han fet amb Lleida (Lo Cartanyà), Tarragona (Tàrraco), Penedès (Nissaga de Poder), Girona (Secrets de Família). No cal dir que Barcelona ha estat l’escenari de molts serials de TV3. Per tant, és trist que siguin les televisions espanyoles qui hagin de fer per primer cop una sèrie sobre casa nostra. No m’agrada ser victimista en cap cas, però a vegades, repassant la història i els fets recents un entén perquè sempre hem d’anar amb l’alerta posada i reclamant que som – o hauríem de ser- un territori més en el conjunt de la nostra nació.
Precisament, també vull denunciar que Antena 3 hagi anomenat la sèrie “Tarragona en llamas” però gairebé diria que em sembla normal perquè si molts catalans i catalanes encara no ens reconeixen com a territori menys ho faran els de Madrid. Espero que les paraules del conseller de Governació sobre la creació de les vegueries en els pròxims anys siguin realitat i que es posin les piles d’una vegada per totes. El nou Estatut ho contempla i ja no apareix la paraula fatídica de “província”. Ara cal passar de les paraules als fets.
1 comentari:
Jordi,
L'estructura de les nacions és sempre molt centralista. El problema és que en una nació sense estat com la nostra s'hauria d'anar més en compte ja que la identitat és molt menys forta i els greuges comarcals encara la debiliten més. Hi ha molts polítics i intel·lectuals per als quals el país s'acaba al Llobregat, de tots els colors polítics. El teu raonament sobre aquest fet televisiu és molt correcte i no deixa de ser un greuge, ja que l'espai lúdic és igualment molt important per a la societat. Sobre la Vegueria, voldria ser més optimista i pensar que la Generalitat pot decidir. Ja saps, però, que sóc molt escèptic i que Espanya sempre imposa allò que vol. La província li interessa a l'estat pel tema diputació, amb els diners i poder consegüent. I no disculpo Puigcercós ni ningú, ja s'apanyaran! M'ha agradat molt el to amb què dius la frase "No som Tarragona", perquè es nota que li poses tot el sentiment. Jo m'he passat la vida dient "No som Espanya" i "No som tortosins", i la realitat és la que és, ja veus.
En el tema Vegueria, Jordi, veig que també anem amb el mateix vaixell, i ja en són uns quants.
Una abraçada,
Emigdi
Publica un comentari a l'entrada