11.5.16

TORTOSA I L'EBRE, PATRIMONI DE LA HUMANITAT?

La setmana passada ens visitava un any més Federico Mayor Zaragoza, una de les figures més importants i referents vinculades a les nostres terres en les darreres dècades. Una persona que ha ostentat diversos càrrecs, el més notori dels quals, la presidència de la UNESCO durant més de 15 anys.
Mayor Zaragoza, altre cop, i a pregunta de la premsa, va explicitar que Tortosa i l’Ebre podien esdevenir Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO. Aquesta afirmació per part del qui ha presidit aquesta institució durant anys és una prova més – un altre cop- que aquest projecte pot esdevenir una oportunitat tant per a la ciutat com per al territori.
Presentar una candidatura d’aquestes característiques no és garantia d’aconseguir el reconeixement, però el suport de Mayor Zaragoza així com la nostra importància històrica durant segles hauria de fer-nos reflexionar i provar sort (com estan fent moltes altres indrets com Lleida o el Priorat, entre d’altres) per fer possible aquest reconeixement. El mateix va succeir amb la Reserva de la Biosfera i ens en vam sortir, tot i que encara cal activar-la.
La candidatura a Patrimoni de la Humanitat reforçaria la marca de Reserva de la Biosfera així com tot el patrimoni natural i històric que tenim a les Terres de l’Ebre, on el turisme encara té molt de recorregut. Els qui defensem aquesta candidatura, tant des de l’àmbit polític com social, estem convençuts que un reconeixement d’aquestes característiques podria esdevenir un nou pol de desenvolupament econòmic i social a banda d’un plus per l’autoestima del nostre territori, massa cop menystingut des de Barcelona i Madrid.
Una candidatura que s’hauria de basar en la importància del riu com a porta d’entrada i sortida de cultures durant segles entre la Mediterrània i la Península a qui li dóna nom, amb un paisatge històric forjat per l’empremta de tantes civilitzacions i amb monuments importants tant a la ciutat de Tortosa com en moltes de les poblacions de la riba del nostre riu.

Diuen que els trens passen pocs cops, el suport de Mayor Zaragoza crec que n’és un que no es pot desaprofitar. Deixant de banda partidismes i personalismes, caldria posar-nos a treballar per aconseguir un projecte de futur. En aquest cas, la responsabilitat és nostra i aquí no val culpar ningú de l’exterior. Fem-ho possible  pel bé de la nostra terra.