COHERÈNCIA I CREDIBILITAT

Ahir els carrers d'Amposta van omplir-se de milers d'ebrencs i ebrenques, però també de gent d'arreu de Catalunya, Aragó i el País Valencià, que rebutjaven el transvasament "d'urgència i temporal" a Barcelona. Amb pancartes contra el conseller de Medi Ambient, contra AGBAR i La Caixa i contra els signants del "Compromís per l'Ebre" es van fer sentir les veus de milers de persones, entre elles la de Pedro Arrojo, la de la Fundació Nova Cultura de l'Aigua, la de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, de la Chunta Aragonesista, o la d'ICV i ERC de l'Ebre, entre d’altres.

La Plataforma en Defensa de l'Ebre va demanar al Govern Català que rectifiqués ja que com diu la Fundació Nova Cultura de l'Aigua, aquest transvasament que havia de ser la última opció quan els pantans estaven al 20% de la seua capacitat, ara amb el 31% ja no té raó de ser. Esperem que així sigui, que la coherència i els compromisos adquirits durant aquests darrers anys no siguin paper mullat.

ICV ha de rectificar i desmarcar-se del PSC i del PSOE. Baltasar ha enfrontat territoris i està fent perillar la Nova Cultura de l'Aigua amb les seues declaracions i decisions. Aquest conseller s'està emportant per davant els 4 anys del Govern català en matèria d'aigua. Només cal veure com Espalader, antic conseller de Medi Ambient amb CiU està dient que això de la Nova Cultura de l'Aigua és un fracàs.

Les Terres de l'Ebre som una regió catalana que patim dèficits històrics en infraestructures i inversions. Cada setmana milers de joves han de marxar a estudiar i treballar a fora per no tornar mai més. No tenim el reconeixement institucional (vegueria i província) que venim reclamant des de que ens van annexionar a Tarragona el 1833. Només amb la Generalitat Republicana se'ns va reconèixer el nostre territori amb la creació de la Regió V, però que amb l'arribada dels feixistes se'n anà en orris. A més som la fàbrica energètica del país: energia eòlica, centrals nuclears, hidroelèctriques, dipòsits de gas i minitranvasament a Tarragona, el qual ha fet que aquesta creixi de forma desmesurada regant Port Aventura o la petroquímica amb aigua de l'Ebre. Som, en definitiva, un territori cansat d'explicar i de reivindicar reequilibri territorial i discriminació positiva. Però no estem abnegats ni pessimistes. I per això lluitem i lluitarem per aconseguir allò que és just, que els més pobres tinguin més, i que els més rics tinguin menys. Aquesta és la màxima dels partits d’esquerres i això, a nivell de model de país, s'ha de traduir en un reequilibri territorial real.

Cal que les esquerres rectifiquin. Catalunya es mereix un Govern que pensi amb tots els territoris, que mimi els més marginats i que no aglutini tot el capital humà i la riquesa a Barcelona. Algú s'imagina que a Madrid visqués la meitat de la població de l'estat? Això és el que passa a Catalunya amb Barcelona. Cal doncs, començar a rectificar, començar a articular un país de territoris amb la participació ciutadana de tothom, i sobretot, per aquells que volen ser l'esquerra verda nacional, cal credibilitat, coherència i dignitat.