El líder de CiU, Artur Mas, fa uns dies ha tornat a no tancar la porta a pactar amb el PP si retira el recurs d'inconstitucionalitat que ha presentat sobre el nou Estatut català.
Tres preguntes simplement:
- On està aquell pacte amb la ciutadania de Catalunya, escenificat amb una visita al notari?
- Dins de la casa gran del catalanisme on no va ser convidat el PP, hi caben pactes a nivell estatal amb ells?
- El Galeusca està en crisi després que gallecs i bascos hagin salvat la ministra Álvarez, que tant ha fet per Catalunya?
Com a mínim, senyors i senyores, Duran i Lleida és sincer. Altres s'amaguen i enganyen a la gent, intentant fer de "trileros".
Els catalans i catalanes tornarem a deixar-nos "colar" la boleta del PP de la mà de CiU?
Tres preguntes simplement:
- On està aquell pacte amb la ciutadania de Catalunya, escenificat amb una visita al notari?
- Dins de la casa gran del catalanisme on no va ser convidat el PP, hi caben pactes a nivell estatal amb ells?
- El Galeusca està en crisi després que gallecs i bascos hagin salvat la ministra Álvarez, que tant ha fet per Catalunya?
Com a mínim, senyors i senyores, Duran i Lleida és sincer. Altres s'amaguen i enganyen a la gent, intentant fer de "trileros".
Els catalans i catalanes tornarem a deixar-nos "colar" la boleta del PP de la mà de CiU?
3 comentaris:
Jordi,
Tu ets habitualment molt dur amb CiU, com jo ho sóc amb el PSOE d'aquí. És potser un reflex del nostre ideari personal. Tot i això, crec que tots dos fallem en una cosa important: el model de país d'uns i dels altres és idèntic. Malauradament tots dos abanderen la covardia política i genuflexió imperant a casa nostra, de la qual no se'n deslliuren ni ERC ni ICV (per molt que ens estimem els nostres partits respectius). Quant al comentari que fas dels partits bascos i gallecs, a mi també m'ha emprenyat la seua actitud (no és nova, però), tot i que potser ens hauríem de preguntar: si els partits catalans no són capaços de defensar el país davant de Madrid, per què ho han de fer uns altres. I no només parlo de l'estatut (ja t'he dit molts cops que he de passar pàgina sobre aquest tema), sinó que quan ve el moment d'aprovar pressupostos CiU-ERC-ICV es donen colzades a veure qui dóna més suport al PSOE (partit jacobí i espanyolista) per demostrar la seua "influència" a casa estranya. A veure si enguany van diferent les coses, però no ho crec. M'encantaria que ERC no signés aquests pressupostos, tan negatius per a les Terres de l'Ebre i per a la resta del país. Tant de bo ICV tampoc! Però...
Quan torni a nàixer, ho faré en un país independent, en un poble amb municipi propi, i en una família adinerada.
Una abraçada,
emigdi
Molt bones,
Jordi, també hauries de parlar de les condicions que imposaria CiU al PSOE. Per a mi tant el PP com el PSOE és el mateix, en lo que respecta a Catalunya. Tal i com recorda Sancho en el bloc d'ebrediputats, en els anys del pujolisme, el PSOE ha governat 13 anys + 3 d'ara, i hem de recordar el que dien des de Madrid tots aquests anys.
Emigdi, estic d'acord en tu, a mi també em va saber mal que el PNB i el BNG no donessin suport al Congrés a la proposta. Ja sabem que aquests partits nacionlistes són afins a convergència, però seria bó recordar que GALEUSCAT es va utilitzar per anar a les eleccions del parlament europeu, i per tant, i lamentablement, no tenen cap acord sigant en el que respecta als altres àmbits.
Pel que respecta a la covardia, jo crec que no és això, simplement és el fet de què per desgràcia, l'estat és qui té la bossa, i per això, s'ha d'anar negociant amb el partit de turno a madrid per a poder aconseguir el màxim possible per a Catalunya.
I per cert, si els recursos d'inconstitucionalitat tiren endavant, almenys l'Artur Mas ja ha dit el que farà clarament, tot i que a alguns partits els interesse desviar l'atenció cap a altres llocs.
Per cert Jordi, en l'anterior article que vas publicar, et vaig fer un comentari responent al que deia l'Emigdi, però per algun fallo no t'ho vaig diguer enviar bé, i no ha sortit publicat.
Ah! Emgdi molt bona la frase del final, se nota que ets escriptor...! Jo per sort visc en un poble independent, ara bé, per sort o desgràcia, a natros ens tocarà lluitar per aconseguir un país independent i fer diners, per a què els nostres fills puguin dir que han nascut en un país independent, en un poble independent, i en una familia adinerada
Salut!
Robert,
Més nació i més esquerres ! ! !
Salut,
Jordi
Publica un comentari a l'entrada