EL NUCLI ANTIC: UNA GRAN OPORTUNITAT PER TORTOSA

És evident que el nucli antic de Tortosa està renaixent. Recordo fa uns anys quan el que hom podia dir respecte a la ciutat històrica era que tothom hi marxava, que el barri es moria... De fet, era lògica aquesta reacció ja que el barri s’estava quedant mort, sense infrastructures i equipaments, i el que era més greu: no hi havia voluntat política per capgirar-li la situació.

Recordo com es varen fer diferents manifestacions als baixos de l’ajuntament. Era època del govern de CiU, de Marià Curto. Aquest ajuntament, totalment ancorat en el passat, va dur a terme una política urbanística de creixement cap al Temple i Ferreries, obviant totalment la ciutat històrica, deixant-la allunyada del centre. Com a veí del barri i com alumne del col·legi Sant Josep vaig assistir a aquestes manifestacions. La única reacció a aquestes foren la peatonalització dels tres carrerons que donen a la plaça del Rastre i la col·locació de bancs a la mateixa.

Tortosa tenia miopia. Considerava el nucli antic com un barri sense futur, marginal, un barri que no servia de gran cosa. I la gent va marxar, els comerços van tancar, el Sant Josep va passar a la història. Precisament això féu que l'onada migratòria, primer per les Olimpíades de Barcelona i després, per la bona situació econòmica del nostre país, féu que molta gent sense recursos anés a viure en aquest barri, on els preus de les vivendes és més assequible, tot i que molts propietaris cobren preus desorbitants i abusius per cases que estan en ruïna...Però per sort, les conjuntures polítiques i socials així com les visions canvien. I Tortosa s'ha posat les ulleres. Ha vist que calia actuar en el nucli antic i han arribat les primeres inversions. Si hom avui es passeja pel nucli antic només sentirà el soroll de múltiples obres, tant del sector públic com privat.

Ja en el seu moment, l'últim govern transvasista de Jordi Pujol i de CiU, davant de la revolta de la gent pel seu pacte amb el PP i la seva xuleria en robar-nos l’aigua va crear la delegació del govern a Tortosa, i ho féu, en un edifici del carrer Montcada. Altres obres en relació al nucli antic, de la mà del nou Ajuntament i altres administracions foren la restauració de l’escorxador, veritable patrimoni de la ciutat, el nou enllumenat de molts carrers, nou mobiliari urbà fins aleshores inexistent com jocs per a xiquets i xiquetes o la col·locació de papereres, la creació de la biblioteca Marcel·lí Domingo, la compra de moltes cases per poder-hi fer habitatges de protecció pública, la restauració paulatina de la catedral i l’inici de les obres del museu catedralici, la creació d’escoles taller per reaturar les muralles com les avançades de Sant Joan, la senyalització turística dels principals edificis, la millora de la plaça Paiolet, l’obertura del barri de Santa Clara, etc.

Poc a poc, el nucli antic rebia les primeres inversions importants. A més, el nou POUM el situava en el centre de la Tortosa del segle XXI, i per tant, s’optava per una política urbanística en què la ciutat històrica tornava a situar-se en el centre de la trama urbana.Però sens dubte, la millor notícia per al nucli antic ha estatla creació de la llei de barris que el govern d’esquerres de la Generalitat, a petició d’ICV, tirava endavant, i on Tortosa, ha aconseguit ser la ciutat catalana que més milions d’euros rebia. Una oportunitat que poc a poc s’està materialitzant, i que agradi o no a CiU, és obra del govern d’esquerres de Catalunya i del govern d’esquerres de Tortosa. Quan ells governaven a amabdós institucions van optar per una altra política respecte al nucli antic, i ara, ens hem de felicitar que hagin rectificat. Rectificar és de savis. També ho han fet, segons diuen, amb el transvasament, però el cert és que els vots de CiU de Tortosa han servit per pactar amb el PP a la diputació de Tarragona... Temps al temps, que ja ens han demostrat que allò d'anar al notari per no pactar amb un partit que ataca diàriament la nostra nació, només és teatre i enganyar a la gent. Com quasi sempre han fet.

Sigui com sigui, el que és cert, és que Tortosa renaix. I en gran part ho fa per la restauració del nucli antic. Avui és un plaer passejar-te pel nucli antic perquè veus que les paraules ja són fets i que el canvi s'està produïnt. Potser més lent del que molts voldríem, però en relació a uns anys enrere, no hi ha color. Hi ha, evidentment, alguns errors. Un d'ells, segons el meu parer, és el poc respecte que hi ha per gran part del patrimoni. Massa obres destrossen aquest patrimoni. No podem córrer aquest perill.

Tortosa ha de ser una ciutat que visqui, en gran mesura, per vendre el seu patrimoni i la seua història. Ens ho hem de creure encar molt més, a l'igual que ens vam creure que la Festa del Renaixement era una oportunitat. I això significa no fer un nucli antic totalment nou, sinó restaurar l'actual, amb nous edificis i elements sí, però sobretot dignificant els antics: des de qualsevol arcada, palau o finestra fins a les voreres de pedra de la Cinta. El model de ciutats castellanes com Toledo, catalanes com Girona o italianes com Verona ens haurien de fer veure que tenim una “perla bruta” que només cal posar a lluir, restaurant-la i vendre-la com a producte cultural i turístic. No és possible que Tortosa no tingui, a hores d'ara, una potent Regidoria de Patrimoni a l’igual que no és possible que no tingui un museu o un alberg turístic. Cal apostar per aquests equipaments i cap a una política encara més valenta en aquesta direcció, independentment de qui governi, i sempre cercant el suport dels governs catalans i espanyols perquè Tortosa, amics i amigues, és la segona ciutat més gran i la que té més patrimoni entre Tarragona i València, al bell mig d’una costa mediterrània que rep milions de turistes cada any, i que cada cop més es cansen només de fruir d'un turisme basat amb el sol i la platja. Obrim Tortosa, posem-nos les ulleres, deixem-nos de camps de golf i especulació, i obrim-nos al món, venent les nostres pedres, la nostra història i les nostres obres d'art. És un pecat no fer-ho.