JORDI JORDAN

NOU ESPAI

2011-10-06T14:16:00.000-07:00

Pots trobar més articles i comentaris, dia a dia, al meu facebook.

CREURE EN TORTOSA I EN EL DEBAT DE COM CONSTRUÏM LA CIUTAT

2011-03-22T12:41:00.000-07:00

En els temps actuals de desafecció i passotisme crec que és bo recordar que la política si no la fas, te l'acaben fent. Per tant, cal participar-hi -en la mesura que es pot- si hom es sent partícep de la societat en què viu. La gent que em coneix sap del meu compromís amb Tortosa en diversos àmbits, i sobretot, de quin model de ciutat crec que els tortosins ens mereixem.Per això, un dels motius que m'ha fet participar novament en les eleccions municipals és el fet de creure que encara cal canviar i millorar moltíssim la nostra ciutat. Certament, hem avançat, però penso que podem fer-ho encara molt més i millor.

És en aquest sentit que hem presentant una de les nostres propostes centrals, que no la única: impulsar de manera prioritària la rehabilitació del patrimoni històric tortosí, i finalment, presentar una candidatura a la UNESCO per ser reconeguts com a Ciutat Patrimoni Cultural de la Humanitat.Si Tortosa aconseguís aquest reconeixement tindria un segell de qualitat que potenciaria al màxim allò que tots volem: el renaixement de la ciutat històrica i tots els barris, i amb ell, la potenciació de la restauració, el comerç, el turisme, la construcció... i tants altres sectors que se'n veuren beneficiciats.

Evidentment, aquesta proposta no naix del no res (com alguns ja interessada i desgracidament prediquen) sinó que està fonamentada per l'assessorament previ que hem fet en diferents àmbits de la mateixa UNESCO així com de les normatives existents. Vull també recordar que la setmana passada, en una entrevista a Ràdio Tortosa, l'estimat Federico Mayor Zaragoza (ex director general de la UNESCO) afirmava que Tortosa podia aspirar a ser patrimoni de la humanitat si sabíem trobar-li una singularitat.

En aquest sentit, cal recordar que comptem amb un dels quatre nuclis històrics més grans i importants de Catalunya. Un nucli que va des del Mercat Central fins al call jueu de Remolins, que està declarat d'interès històric-artístic nacional per part de l'Estat i que, en el seu interior aglutina múltiples monuments de totes les èpoques i estils. Un nucli antic que compta amb més de 6 quilòmetres de muralles, que ens fan únics i singulars tan en la seua extensió (de les més grans de la Península) com pel fet de permetre veure la transició de les estructures medievals a les modernes, sense que això succeeïxi de forma tan clara i extensa en altres llocs.

El mateix dia que presentàvem la idea, alguns regidors ja criticaven i menyspreaven la proposta sense haver ni tan sols aprofundit ni preguntat al respecte. El mateix va passar fa 15 anys quan el senyor Cardús va presentar la idea de la Festa del Renaixment, que ara tant ens omple d'orgull i tants beneficis ha generat a Tortosa. Hem de creure més el que som, el què tenim, el què podem ser, però sobretot, hem de deixar-nos de partidismes i treballar fort per la nostra ciutat. És això el que volen i mereixen els tortosins.

NOUS BARRIS A LA TORTOSA ACTUAL ÉS IGUAL A PROGRÈS?

2010-10-19T11:58:00.000-07:00

Durant els anys 80 – i també fa poc- Tortosa ha optat per diferents planejaments urbanístics que dibuixen i articulen una ciutat en expansió a partir de les quatre hortes tortosines. A priori ens sembla bé que la ciutat pugui creixer de forma equilibrada cap a Pimpi, el Temple, Sant Vicents i Jesús, però sincerament creïem que això, a hores d'ara, no portarà cap progrès real i global per a la nostra ciutat ja que gran part de la trama ubana existent es troba pràcticament en ruïnes.

Així, si analitzem en profundiatat la Tortosa del 2010, a l'igual que la dels darrers 20 anys, observem com s'ha anat abandonant paulatinament tot el centre i l'extens nucli històric fins arribar a una situació dantesca d'abandonament general d'habitatges, edificis i fins i tot barris sencers. Una situació que ha deixat sense teixit social tota aquesta gran zona, i pràcticament, sense activitat econòmica. El tancament del Col·legi de Sant Josep a l'igual que el de la multitud de comerços en són la prova evident.

A més, cal afegir que amb el creixement econòmic dels darrers anys, i l'arribada de la immigració com a conseqüència d'aquest, ha fet que molts d'aquests habitatges precaris i en situació de ruïna fossin ocupats majoritàriament per nouvinguts, generalment més pobres que la mitjana, creant una nova realitat social que pot derivar en guetos si no s'actua de forma global.

Com a positiu, i els Amics dels Castells ho venim reclamant des de fa anys, les institucions han anat situant en aquestes zones organismes oficials com les delegacions de la Generalitat, la Universitat, la Biblioteca o l'EOI així com aparcaments. També els 18 milions d'euros de la Llei de Barris que Ajuntament i Generalitat estan abocant ha de significar un revulsiu, però cal anar més enllà, molt més enllà si volem que la ciutat històrica recuperi l'esplendor del passat, i sobretot, es pugui convertir en un eix de desenvolupament econòmic com està succeïnt a ciutats com Tarragona o Girona.

I és aquí on cal fer una política urbanística coherent i valenta, que no és altra que apostar decididament per la rehabilitació abans que l'expansió a la perifèria.De fet, a causa de la crisi internacional i de la bombolla immobiliària en particular, la majoria d'experts aposten per un urbanisme compacte, recuperant els antics entramats urbans abans que crear-ne de nous. És realment progressar impulsar centenars d'habitatges als afores de la ciutat quan tenim varis centenars d'habitatges en ruïna al centre i a tots els barris antics?

Sincerament creiem que no, que primer cal arranjar -amb les modernes possibilitats que hi ha- el habitatges existents i després, tranquil·lament creixer tal i com es vulgui per totes les hortes. De fet, a hores d'ara, tot i els ajuts a la rehabilitació són molt poques les finques on s'ha actuat i per molt que s'arreglin carrers i es posin equipaments si la gent no hi pot anar a viure-hi -com està passant en altres ciutats més avançades- no ens haurà servit de gaire. Ens hi juguem la cohesió social, l'orgull de la ciutat, i sobretot, un dels principals eixos de desenvolupament econòmic que, a partir del sector serveis, podria tenir la nostra bimil·lenària Tortosa, carregada d'un patrimoni històric de primer ordre.Canviarem el model o continurem igual?

GOVERN TRIPARTIT D'ESQUERRES, QUÈ HA FET?

2010-09-23T04:48:00.000-07:00

En primer lloc dir que estic obert a l'autocrítica, i reconec -no com altres- que s'han fet coses malament i que altres haurien de millorar, però per a mi crec que l'actual govern històric d'esquerres (des de la segona república Catalunya havia estat sempre governada per la dreta) cal definir l'executiu com:

Un govern que ha fet més en 7 anys que CiU en 23. El govern d’esquerres no ha fet una mica més que CiU, ha fet un gir de 180 graus a la majoria de polítiques. Ha reorientat les polítiques socials, ha fet per primera vegada política de medi ambient i d’habitatge, ha fet polítiques als barris, no ha separat catalans de primera i de segona, ha defensat l’autogovern i el finançament. No ha fet una mica més, ha fet més i diferent.

Un Govern que ha valgut la pena. CiU ens vol convèncer que el govern d’esquerres no ha fet res bé, que som un parèntesi i que només ells saben governar. Però en un context de crisi com l’actual i amb la sentència de l’Estatut el que ha fet el govern d’esquerres ha valgut la pena. El soroll ha tapat l’acció de govern, però l’acció de govern aprova. La ciutadania aprova el Govern català, segons la darrera enquesta realitzada pel CEO, la ciutadania atorga un 5,39 a l’acció del govern (7 de cada 10 ciutadans l’aproven). En un moment de crisi, quan tota la resta de governs del nostre entorn suspenen, el govern d’esquerres aprova. Aquest aprovat es repeteix en els últims 4 anys de legislatura (5,46 juny de 2009; 5,46 novembre de 2008; 5,44 juny de 2007).

Un Govern on ICV ha garantit coses que ningú més garantirà, i ha impedit coses que ningú més impedirà. ICV ha compartit dins el govern el rumb de moltes polítiques, però també ha garantit polítiques que ningú més garantirà: pujar l’IRPF a les rendes més altes, penalitzar l’especulació amb els habitatges buits o incrementar les beques menjador. I ha impedit coses que ningú més volia impedir: la supressió de l’impost de successions o introduir el copagament a la sanitat entre d'altres.

Un govern on ICV ha tingut alguns conflictes amb els socis de govern, perquè volíem anar més enllà. La nostra oposició a la LEC, entre d’altres coses perquè permet concerts amb escoles d’elit que separen nens i nenes, o les ajudes a vehicles altament contaminants, posen de manifest que les diferències amb els socis de govern s’han produït quan ICV ha volgut que el Govern fos més valent davant la dreta.

Després de les eleccions del 28N, ICV vol més govern d’esquerres? Som coherents i no improvisem, tothom sap que ICV aposta per governs d’esquerres. Però dependrà en primer lloc de l'aritmètica parlamentària, i en segon lloc a definir un nou full de ruta ambiciós en la lluita contra la crisi i en el terreny de l'autogovern.

ELS CIUTADANS APROVEN EL GOVERN CATALÀ

2010-09-16T05:26:00.001-07:00

La ciutadania aprova el Govern català. Segons la darrera enquesta realitzada pel CEO, la ciutadania atorga un 5,39 a l’acció del govern (7 de cada 10 ciutadans l’aproven). En un moment de crisi, quan tota la resta de governs del nostre entorn suspenen, el govern d’esquerres aprova. Aquest aprovat es repeteix en els últims 4 anys de legislatura (5,46 juny de 2009; 5,46 novembre de 2008; 5,44 juny de 2007).

Els ciutadans aproven pràcticament totes les polítiques que atribueixen a la Generalitat. Les que suspenen són polítiques que atribueixen al govern central i que estan bàsicament relacionades amb la lluita contra la crisi.

És més, en 4 anys la nota que ens donen és cada cop més alta i en totes les polítiques socials així com també en infraestructures. En relació a l’anterior enquesta, milloren la nota en pràcticament totes les polítiques que els ciutadans enquestats atribueixen al govern català (Transport públic, sanitat, educació, carreteres, xarxa de trens, medi ambient, trànsit, justícia, habitatge, ports i aeroports, cultura). Destaca la bona valoració de la Llei de barris, que tant bé està fent al nucli antic de Tortosa.

Es mantenen igual serveis socials (per bé que millora en relació a 2007), seguretat ciutadana (per bé que millora en relació a 2007), immigració (per bé que millora en relació a 2007). En canvi, baixen l'estat de l’autogovern, la política econòmica, la lluita contra la precarietat laboral i la lluita contra l’atur.

D'altra banda, les polítiques gestionades per ICV milloren. Específicament, diverses polítiques gestionades per ICV obtenen millors valoracions que l’any passat o són les més altes de la legislatura. Cal destacar que des de què ICV gestiona seguretat i trànsit s’ha passat del suspens a l’aprovat, tot i les salvatges crítiques de CiU i PP.

Puntuació del 2007 (a dalt) i el 2010 (a sota) en cadascun dels departaments gestionats per ICV:

Habitatge
3.3
4.4
Seguretat
4.4
5.3
Medi ambient
4.9
5.8
Trànsit
4.5
5.3

EL PERQUÈ DE LA VEGUERIA EBRENCA

2010-09-08T17:10:00.000-07:00

Ahir a la tarda vaig tenir la satisfacció de presentar el meu primer llibre titulat "El perquè de la vegueria ebrenca", el qual és un breu repàs sobre la geografia històrica de les Terres de l'Ebre. Un llibre, iniciat fa anys, el qual he cregut oportú publicar en aquests moments tant importants per a les Terres de l'Ebre com a territori.

En primer lloc, vull agrair el suport de tota la gent que ahir em va acompanyar en aquest dia tant emotiu, especialment amics i familiars, però també diferents persones del món social i polític del territori. Gràcies de tot cor a tots i totes. Però també vull fer un agraïment específic a la Delegació del Govern a les Terres de l'Ebre i al Delegat en particular, el qual ha facilitat enormement la publicació d'aquesta primera edició.

La presentació d'ahir va anar a càrrec del mateix Lluís Salvadó i de l'amic Emigdi Subirats, als quals no els hi puc més que agrair les paraules que van dedicar-me tant a mi com al meu petit estudi. També, per sorpresa, vaig rebre la visita del Conseller Saura, al qual sempre li estaré agraït, més encara, quan sé que ell va ser una de les personalitats que va impuslar un Estatut que divideix Catalunya en vegueries.

El llibre versa sobre la història del nostre territori des d'un punt de vista administratiu, on evidencia que les Terres de l'Ebre, històricament parlant, hem estat sempre un territori diferenciat de Tarragona fins que vam ser annexionats amb la provincialització. Des de llavors ençà, però, sempre hi ha hagut intents de recuperar la independència, i fins i tot, amb la Generalitat republicana, ho aconseguirem. D'altra banda, també analitzo la realitat històrica de l'antic territori ilercavó, romà i musulmà, que més enllà de les actuals terres ebrenques s'estenia pel Maestrat i la Plana de Castelló, i s'esté encara avui dia gràcies a la diòcesi de Tortosa.

Espero, que aquest humil treball -a casa nostra hi ha grans historiadors i historiadores- serveixi a la societat ebrenca per conèixer la nostra història com a territori, i amb ella, pugui reivindicar amb més força el fet d'esdevenir vegueria o qualsevol altra demarcació pròpia que ens asseguri poder gestionar els nostres recursos, i en definitiva, poder decidir el nostre futur sense tuteles de cap altre territori.

GRÀCIES PER FER-HO POSSIBLE !!!

2010-08-07T05:44:00.000-07:00

15 anys defensant Tortosa, participeu a la nostra diada

2010-07-14T16:21:00.000-07:00

Després de 15 anys d’història d’Amics dels Castells i Nucli Antic de Tortosa podem assegurar que estem ben orgullosos de la tasca feta per la nostra entitat, d’una banda reivindicativa, i de l’altra, cultural. Són una dotzena de Juntes, sis presidents, més de tres cents socis i sòcies i milers de tortosins els qui han fet possible que avui per avui el nucli antic i patrimoni tortosí estigui posant-se en valor, estigui transformant-se, gràcies a la nostra pressió, entre d’altres motius. Gràcies de tot cor a tots i totes.

Les administracions, especialment l’Ajuntament, van abandonar la ciutat històrica durant els anys 80 amb plans urbanístics que només buscaven creixements expansius al Temple i Ferreries, desplaçant la població, basats en l’especulació, els quals van significar la degradació significativa del centre, del nucli antic, de Santa Clara, de Remolins, del Rastre, de Sant Jaume i del barri del Castell; a més a més, la poca inversió en aquesta zona neuràlgica lligada a la poca visió de futur, van fer que la Tortosa antiga gairebé morís, tot i que podia haver estat una llança de creixement econòmic a partir del comerç, de l’oci, de la restauració i del turisme tal i com la Festa del Renaixement demostra tan sols 4 dies a l’any.

Però per sort, la pressió d’un grup de persones liderades per Victor Cervera, a partir de la creació dels Amics dels Castells l’any 1995, va fer capgirar poc a poc la situació, posant a l’agenda política de la ciutat la recuperació d’aquests barris, del nostre patrimoni i especialment dels 6,5 quilòmetres de muralles i fortificacions. A més, el temps, ens ha donat la raó ja que un dels pocs sectors econòmics que creix malgrat la crisi és precisament el turisme de qualitat, basat en la cultura i el patrimoni, el qual a Tortosa encara està per aprofitar i potenciar al màxim.

Ara, celebrem 15 anys i ens trobem en un moment en què Ajuntament i Generalitat estant efectuant moltes obres al barri antic. Però hem de ser constants i no ens podem aturar i pensar que tot està fet ja que encara resten quilòmetres de muralles abandonats, habitatges en runes, barris sencers sense projectes de rehabilitació i múltiples monuments sense ús o mal conservats. Per això és l’hora, altre cop, de demostrar que estimem Tortosa, que el patrimoni i barris antics formen part inherent de la nostra identitat i que no pararem fins que torni a ser l’orgull de la nostra ciutat. Us convidem, doncs, als actes que estem preparant perquè pugueu demostrar que si estimem i reivindiquem Tortosa, al final aconseguirem els nostres objectius com a poble. Us esperem a la diada del 17 de juliol a partir de les 20.00 hores a la plaça de la Immaculada de Remolins per construir una cadena humana amb torxes que il·lumini el nostre patrimoni i el torni a reivindicar i posi en valor davant les administracions, i el que és més important, de la ciutadania tortosina que encara no el coneix ni sap veure-li les potencialitats que hi ha al darrera si el recuperem, el sabem vendre i som creatius com fan tantes altres ciutats i indrets del país, amb la meitat del que nosaltres tenim.

VEGUERIA SÍ I ARA: PROU INVOLUCIONS I MÉS FUTUR

2010-06-03T16:23:00.000-07:00

Fa uns dies vaig assistir a l’acte de suport a la vegueria de les Terres de l’Ebre. Feia goig l’Auditori Felip Pedrell de Tortosa, ple de gom a gom, amb gent de les quatre comarques ebrenques, donant suport a la Llei de Vegueries que el Govern tripartit d’esquerres i catalanista està tirant endavant, la qual crearà la vegueria de l’Ebre.

Hi havia representació de tots els municipis, de tots els partits excepte el PP i de tots els agents econòmics i socials del territori. És cabdal aquesta unitat que avui hem demostrat, defugint dels partidismes i localismes, els quals gairebé no han aflorat, tot i els intents d’alguns dels intervinents.

Sense dubte, la creació de la vegueria de l’Ebre és una reivindicació històrica del nostre territori, de la nostra gent, d’ençà que el 1833, sense cap lògica geogràfica, social, econòmica i històrica, vam ser annexionats a una nova província amb capital a Tarragona.

Des d’aquella data i fins l’actualitat, i entre d’altres motius, les Terres de l’Ebre van iniciar una decadència, que sense poder polític ni inversions, ha estat difícil de capgirar. Ara, però, després de la defensa acèrrima del riu – amb un moviment social exemplar i únic a Europa – hem començat a veure canviar la situació gràcies a les inversions, bàsicament de la Generalitat, tot i que encara resten perills i en manquen moltes altres.

La Universitat, l’edifici les delegacions de la Generalitat, el polígon Catalunya Sud, l’hospital Pere Mata, el projecte del nou hospital de les Terres de l’Ebre o del desdoblament de l’eix de l’Ebre, la candidatura perquè siguem reconeguts com Reserva de la Biosfera per la UNESCO, entre moltes altres actuacions, capgiren una manca brutal d’actuacions i converteixen la zona com un territori emergent.

Aquest territori emergent, però, ha de tenir una estructura pròpia, que s'auto planifique i reivindique, no podem només dependre de les voluntats dels Governs de la Generalitat o de l’Estat. Per això també, a banda de la identitat, és clau que tinguem aquesta vegueria. Una circumscripció o demarcació política, que a banda de situar-nos en el mapa del nostre país, ens permetrà –n’estic totalment convençut- corregir la nostra precarietat com a territori, i sobretot, gaudir de moltes oportunitats, que ara per ara, tenim vetades.

UNA ALTRA RETALLADA ÉS POSSIBLE

2010-05-24T14:50:00.000-07:00

La veritat és que aquests dies estic bastant sorprès per tot el que està succeïnt a la majoria de països europeus, amb la marxa posada en reduir el dèficit que generen els estats i els seus governs.

Sembla que el món vagi al revés, ja que els dirigents de la dreta com Berlusconi o Sarkozy intenten reduir aquest dèficit sense grans mesures antisocials, res a veure amb el que els socialistes volen dur a terme aquí. Zapatero, aquell que s'omplia la boca en defensar les polítiques socials, està fent pagar la crisi només als més dèbils i als qui no l'han generada. Dic només perquè podria acceptar, per solidaritat, que tots i totes hem de col·laborar en sortir d'aquesta situació, però això significa que l'esforç també l'han de fer la banca, les grans fortunes i multinacionals que han causat aquesta situació amb la seua obessió per adorar el déu del capitalisme: el diner.

També cal parlar de la Generalitat i els altres governs autònomics i els ajuntaments, els quals estan sent obligats per l'executiu central a aplicar mesures similiars, tot i que només generen el 2% de dèficit davant del 9% de l'estat. Increïble!!! Espero que el seny sigui aplicat a Catalunya, i que el govern tripartit d'esquerres, acabi forçant (com passa sovint gràcies a ICV i ERC) el PSC perquè mogui fitxa i apliqui unes mesures, que a banda de retallar les mínimes prestacions socials, incorpori o apugi els impostos a les rendes més altes, deixant en pau les classes mitjanes i treballadores. Només així es podrien justificar part d'aquestes mesures.

Joan Herrera, per la seua banda, està fent una bona feina al Congrés dels Diputats i ha presentat un seguit de mesures alternatives que us convido a observar al web http://www.iniciativa.cat/ . Cada cop està més clar, tal i com dèiem als Fòrums Socials Europeus de París i Londres, que cal refundar també la política, especialment els grans i vells partits.

EL TEMPS ENS HA DONAT LA RAÓ: HEM SALVAT EL BALNEARI D'EN PORCAR

2010-04-22T14:49:00.000-07:00

Aquests dies estic força content. A vegades això de ser president d'una entitat cultural i reivindicativa et cansa ja que les autoritats no volen sentir mai ni una crítica. Però, a vegades, el temps et dóna la raó i això t'anima a continuar.

És el que ens ha passat darrerament amb el Balneari del Porcar. Fa un any, en el marc de la XIIIena Diada dels Amics dels Castells, vaig denunciar que l'Ajuntament (amb els vots de gairebé tots els partits) volia enderrocar l'antic complex del Balneari del Porcar (un edifici historicista del segle XIX, símbol de la burgesia noucentista tortosina, situat al call jueu de la ciutat) per a fer-hi pisos.

Vam dir que era una rucada per diferents motius. En primer lloc perquè al propi call jueu hi ha desenes de cases en ruïnes (moltes de l'Ajuntament) les quals no es rehabiliten; en segon lloc perquè s'enderrocava un edifici que el propi Consistori havia catalogat com a bé d'interès local; i finalment, perquè no s'aprofitava el que quedava d'aquest complex pel que fa a l'economia i la cultura de Tortosa, sobretot amb les possibiliats turístiques que hi ha al darrera.

La polèmica va molestar molt l'Ajuntament, i fins i tot va arribar en un ple, on l'alcalde de la ciutat va dir que tot això era una mena de complot polític meu en contra del seu Govern, que no teníem raó, que estava tot manipulat i altres barbaritats. La veritat, en aquell moment em va doldre, perquè el populisme i , sobretot la mentida, són coses que detesto.

Més tard vam demanar a l'Ajuntament que amb una part dels diners del segon Pla Zapatero (4 milions d'euros) es rehabilités per a usos turístics o socials per al barri, però no ens van fer ni cas. La qüestió és que és millor fer pavellons esportius ja que donen més vots enlloc de crear instal·lacions per fer millorar l'economia de la ciutat, on el turisme cultural pot fer créixer el PIB local, tal i com s'ha demostrat aquesta setmana amb els més de 4 milions d'euros que, a tall d'exemple, generen els quatre dies de Festa del Renaixement.

Però tornant al principi: finalment la Generalitat (i des d'un departament gestionat per ERC, el mateix partit que dóna suport a l'alcalde de CiU) ens ha donat la raó. Obliguen a l'Ajuntament a conservar la torre del Balneari del Porcar. El temps ha posat a cadascú al seu lloc, i conforme avança el temps, cada cop ho fa més. Espero, doncs, que tothom aprengui i no vegi fantasmes allà on no n'hi ha perquè l'únic que em mou és treballar per Tortosa per millorar-la i fer-la més gran en tots els sentits.

FECSA I EL CONJUNT HISTÒRIC DE TORTOSA

2010-04-13T15:31:00.000-07:00

Tortosa està declarada conjunt històric-artístic d’interès nacional des dels anys 70. Això vol dir que Remolins, el Centre, el Nucli Antic, Santa Clara, el Rastre i el Garrofer són uns barris que per la seua història, per la seua trama urbana i pels seus monuments gaudeixen d’una protecció oficial d’àmbit estatal.

A banda, una altra llei, en aquest cas la de Patrimoni, obliga que tota xarxa elèctrica situada en barris protegits d’aquesta índole estigui soterrada per millorar-ne el paisatge. D’aquí que la setmana passada els Amics dels Castells reclamèssim, en primer lloc a FECSA – que és l’empresa privatitzada que ho ha de fer- i en segon lloc a l’Ajuntament –màxima institució de la ciutat- que reclami que ho faci.

Evidentment que no és de bades que ho diem. Ho diem perquè ens ho creiem, i més, quan veiem que la xarxa elèctrica d’aquestes zones està totalment obsoleta, antiquada i a la vista. Només us proposem que aixequeu la mirada i comenceu a veure la múltitud de cables, de “palomilles”, d’estructures de ferro, la majoria de les quals daten d’època de la postguerra. Aquest fet, el que produeix al visitant i als propis tortosins és una imatge de deixadesa i d’abandonament impropis d’una ciutat que vol recuperar tots aquests barris tant importants i prometedors de futur. Però també fa mal a les persones que venen a comprar ja que el petit i mitjà comerç –el de tota la vida, que manté realment la trama de la ciutat- en surt perjudicat. Convido a la gent que vagi al cuidat centre de Reus (que no està declarat d’interès nacional) i busqui cables pels cels dels carrers...

L’Ajuntament ha respost que en els carrers que ara s’estan urbanitzant ja està previst. Ho sabíem i ho aplaudim, però FECSA no està complint ja que la Generalitat afirma, contradint l'alcalde, que no li ha presentat cap projecte i no en "sap res". Més enllà d'aquesta polèmica, nosaltres demanem que independentment dels carrers del PINCAT (que només inclou una part del conjunt) el consistori pressioni a FECSA perquè soterri tots els cables. D’altres carrers arranjats en els últims anys (per exemple Sant Blai, d’En Carbó, Felip Pedrell) en els quals no es va fer, i sobretot, en la multitud de carrers que quedaran fora de la llei de barris, però que estan dins del conjunt històric d’interès nacional com la plaça Agustí Querol, tots els del del call jueu, Sant Jaume, del Rastre, per citar-ne alguns.

Necessitem una ciutat moderna i avançada. Una ciutat on el centre i nucli antic esdevinguin futur. Que sigui un lloc ideal per a passejar, per comprar, per gaudir, però amb qualitat en el paisatge. Plena de vida. Això farà que recuperem l’orgull de ciutat i amb ell tinguem més capacitat d’atracció de gent. Així es despredran moltes oportunitats econòmiques: més comerç, més restauració i turisme. Per tant, cal que FECSA compleixi i li ho fem saber, que per alguna cosa, sota el concepte de manteniment de xarxa, els gairebé 40.000 tortosins i tortosines li paguem cada mes religiosament.

LA REMODELACIÓ DEL PARC TEODOR GONZÀLEZ, BEN FETA?

2010-03-30T13:54:00.000-07:00

Una de les coses que em sembla bé que ha fet l'actual Ajuntament és la decisió de remodelar el parc Teodor Gonzàlez, al centre de la ciutat. Una obra finançada al 100% amb els diners del primer pla Zapatero, la qual, seguint les tesis i el programa electoral d'ICV del 2007 era una necessitat més que evident. A més a més, després de la inauguració del Palau Firal, també era el moment idoni per dur-la a terme ja que l'emblemàtic parc quedava "lliure" d'activitats firals.

Tal i com els deia, el programa electoral d'ICV del 2007 incloïa aquesta remodelació, i de fet, moltes de les nostres idees han estat copiades pel govern de CiU, la qual cosa és positiva si va bé per a la ciutat. Així, entre d'altres mesures copiades fil per randa, destaquen una pista de bàsquet a l'antiga zona de cars, la reposició i neteja de la vegetació del parc (per cert molt variada i rica), la creació d'un circuit per a fer gimnàstica a l'aire lliure o la millora de l'enllumenat.

Un dels grans encerts que també sé veure és la decisió de convertir la llotja gòtica en la "casa" dels gegants. Una idea fàcil, que seguint les idees d'allò que podem esdevenir si volem, demostra com un edifici no utilitzat passa a convertir-se en una exposició permanent dels nostres gegants i bestiari popular, tot mesclant tradició, cultura, festa i turisme. Per això, des d'aquí, vull felicitar públicament l'artista Iniesta, el qual ha efectuat un treball digne d'admirar.

Ara bé, no tot el que llueix és or. També cal dir que hi ha moltes deficiències i errades que demostren que el senyor Bel, a banda de donar mans a tothora i exhibir un dels populismes més increïbles dels últims temps, s'equivoca.

S'equivoca quan arracona els bancs tradicionals del parc, en lloc de "reciclar-los". Mentre a tot Europa no es canvien les coses antigues i es posen en valor restaurant-se, resulta que a Tortosa desapareixen desenes de bancs de fusta, antiquíssims, els quals creaven un ambient més càlid i feien característic l'espai (on deuen estar ara aquests bancs??). Tampoc està ben fet, per dir-ho d'una forma, el fet que no s'hagi tret el monument franquista del parc dedicat a la Guàrdia Civil. Suposo que ERC, que a Tortosa no sabem on està, això tampoc els hi deu importar. Ho dic després de la seua negativa a canviar els noms de 13 de enero (dia que Franco ocupava Tortosa i que encara al 2010 porta el nom d'un barri de la ciutat), de plaza de España (nom artificial creat en època del règim) o del flamant monument de la Batalla de l'Ebre (pel qual som coneguts i titllats de "fatxes" per la resta del país).

D'altra banda, tampoc s'estan senyalitzant els diversos arbres i plantes, la qual cosa proposàvem ja el 2007, i de ben segur que ajudaria a conèixer i estimar més aquesta natura cada cop més fràgil, no només per part de l'alumnat sinó pel conjunt de la societat. Però, sens dubte, l'error més greu, fruit de la incompetència que ja van demostrant els de CiU (exemples com les pèssimes urbanitzacions dels carrers de la Rosa o Bisbe Aznar, entre altres, cada cop fan més gran la suma ) és el fet d'haver ignorat l'antiga nau. Aquest local, provisional en el seu dia, però fix en el temps, necessita una reconversió. Nosaltres, proposem un centre cívic per al barri del Temple, però podríem acceptar qualsevol altre ús que fos positiu per la ciutat. M'estranya, doncs, que una reforma del parc ben feta, ignori aquest element que ocupa una part considerable del parc que clama una rehabilitació.

Potser ens diuen que fer-ho bé és deixar-ho com està, però la realitat és que fa pena. També ens diuen que l'han pagada amb els diners de l'Ajuntament, tal i com mostraven els cartells anunciadors de la festa d'ignauguració, però això mereix un anàlisi a banda.

ENDAVANT, SENSE TRIOMFALISMES

2010-03-13T09:24:00.000-08:00

La Generalitat és suma ara al Pacte pel Patrimoni dels Amics dels Castells.

És evident que els barris històrics de Tortosa estan vivint un moment de transformació positiva, gràcies a les inversions de les administracions, especialment de la Generalitat, entre les quals destaquen la Universitat a Remolins, l’edifici de les delegacions i l’aparcament al carrer Montcada, múltiples obres arran de la Llei de Barris o la rehabilitació del palau Oliver Boteller i la Casa Fustegueres, anunciada recentment.

És evident també que això s’havia de produir ja que la situació de la ciutat històrica havia arribat a una situació d’alarma i escàndol quan a degradació urbanística i, conseqüentment, social. Cal dir, però, que les obres arriben totes tard si les comparem amb altres ciutats de l’estil de Tortosa, com Girona o Tarragona, i fins i tot amb d’altres més menudes com Morella o Montblanc.

Parlar de la degradació d’aquesta zona dóna per a molt, tant del per què s’ha produit o per a què l’hem de recuperar. Al nostre parer, però, després de que estem constituits des de fa 14 anys com entitat, com a mínim en tenim dues de causes: la primera, l’especulació urbanística produida en els anys 80 i restants, impulsada des de l’Ajuntament del moment, on es creen nous barris moderns, tot i que la ciutat no creixa en habitants, i paral·lelament es van abandonant els barris antics de forma irresponsable a la seua sort, els quals amb el temps serien ocupats per la gent en menys recursos ja que els tortosins hi hagueren de marxar. En segon lloc, i tant greu com la primera, la poca visió de futur dels polítics del moment (i molts de després i ara) els quals no veuen en el nucli antic una oportunitat única per recobrar la identitat i l’orgull dels tortosins, a més de convertir-lo en una fàbrica de fer diners a través de la posada en valor dels magnífics monuments que els 2000 anys d’història ens han deixat.

És precisament per tot això que expliquem, que els Amics dels Castells i Nucli Antic encara a principis del segle XXI ens veiem obligats a defensar aquestes postures, quan algunes veus ja donen per acabada la recuperació de la ciutat històrica amb les obres abans anunciades. Saben que Girona amb un Ajuntament que s’ho creia va trigar 20 anys en recuperar la zona antiga? I saben que a Girona, avui dia molta gent viu precisament de la zona antiga, plena de comerços, hotels, restaurants i cafeteries, essent un pol d’atracció de milers de visitants?

Avui dia, tal i com explicàvem, l’Ajuntament de Tortosa (i per tant nosaltres com a ciutat) no hem invertit ni un euro al barri antic amb els diners del pla Zapatero per a impulsar l’economia; pel contrari construirem un tercer pavelló esportiu al Temple i una piscina olímpica que sumen més de 20 milions d’euros, quan l’Ajuntament només n’ha invertit 9 durant molts d’anys a la zona antiga. Potser això dóna més vots, però estem convençuts que no donarà més llocs de treball a la ciutat, cosa que sí faria el barri antic si estés com hauria d’estar. Potser ens equivoquem i també a Tortosa es volen celebrar unes olímpiades i per això s’expliquen aquestes faràoniques inversions, les quals s’han de fer, però pensem que de forma més modesta.

6,5 quilòmetres de muralles abandonades, més de la meitat dels habitatges del nucli antic en runes, call jueu de Remolins en degradació, Sant Jaume i el barri del Castell amb imatges pròpies d’acabada una guerra civil i un llarg etcètera d’edificis i oportunitats per a Tortosa estan de moment “dormint” altre cop, esperant que es prioritzi el seu aprofitament i la seua dignificació tal i com es mereix una capital avançada i moderna que sigui capaç de veure tot allò que es podria despendre econòmicament si l’Ajuntament posés ordre i ho priortitzés ara que hi ha diners, i en definitiva, es cregués les potencialitats econòmiques i culturals que se’n desprenen d’un dels barris més bonics de Catalunya i els Països Catalans.

Més informació sobre el suport de la Generalitat al Pacte a: www.amicsdelscastells.cat

REHABILITACIÓ D'HABITATGE AL NUCLI ANTIC: MISSIÓ COMPLERTA

2010-02-25T08:21:00.000-08:00

Finalment, després de mesos de treball i gestions, podem dir avui tal i com apunta el diari El Punt que la rehabilitació massiva d'habitatges a la ciutat històrica de Tortosa cada cop està més prop. En primer lloc, vull felicitar públicament a la Carme Trilla, Secretària General d'Habitatge de la Generalitat, i al David Jarque, Coordinador del departament a l'Ebre, perquè han cregut fermament en allò que vam iniciar arà farà gairebé un any quan jo mateix estava al capdavant d'aquesta responsabilitat al territori.

Tal i com vaig dir en el seu dia, sabia que Jarque seria una persona capaç de continuar la feina, i tot i les múltiples dificultats que es trobaria portaria a bon port una de les millors notícies que podíem sentir a Tortosa des de fa temps.

La declaració de Zona Estratègica de Rehabilitació d'Habitatges així com la inversió de 4 milions d'euros en la recuperació de la Casa Fustegueres dels carrers Taules Velles i Portal de Palau són notícies que potser tenen menys volada que les inauguracions de carrers, però que aporten molt més a la dinamització econòmica i social d'un dels barris més vells i encantadors del país.

Així, la primera, permetrà facilitar la rehabilitació de cases i pisos a totes les persones que ho desitgin augmentant considerablement els ajuts i essent prioritaris davant de qualsevol altra obra. Santa Clara, el Garrofer, el Centre, el Nucli Històric, Remolins i Rastre són barris de Tortosa que estan plens de cases en ruïna i que clamen al cel la seua reconversió en residències dignes i modernes tal i com passa a Girona o Tarragona.

D'altra banda, la reconversió de la Casa Fustegueres en la delegació d'Habitatge als baixos i en 25 pisos per a joves a les diverses plantes comportarà allò que sempre he defensat des d'ICV, des dels Amics dels Castells i des d'Habitatge: portar vida al barri, a través de llocs de treball i sobretot de famílies, convertint una casa en ruïnes en un edifici neoclàssic digne d'una ciutat avançada i moderna, que recupera amb orgull el seu nucli històric i se n'aprofita. No podem obviar que aquesta casa està situada en una cruïlla clau de la zona antiga, a l'entrada de la catedral i del museu de la mateixa el qual és visitat per 40.000 persones l'any.

Ara, però, cal que tot això, després dels acords amb l'Ajuntament, no quedi en paper mullat, sobretot la declaració de zona estratègica, ja que s'ha d'impulsar, incentivar i acompanyar - i molt- al sector privat, el qual hauria de "desembarcar" a la zona per rehabilitar centenars de pisos, fent-los moderns i atractius però singulars i únics, els quals podrien tenir més valor que en qualsevol altre indret de la ciutat, trobant-se en un barri patrimonial de primer ordre.

Esperem que així sigui, que l'Ajuntament realment s'impliqui, i que des del departament d'Habitatge, de la mà de Trilla i Jarque, tractin com es mereix aquesta ciutat i aquest barri, que no em cansaré de dir que ha de servir per ser un dels revulsius de l'economia de la nostra ciutat en ple segle XXI.

CREURE EN LES NOSTRES POSSIBILITATS. TORTOSA POT MÉS

2010-01-23T12:26:00.000-08:00

Lamentablement, els Amics dels Castells i Nucli Antic de Tortosa, encara després de gairebé 15 anys d’existència hem de queixar-nos de l’estat actual dels nostres monuments i barris antics. Cal reconèixer, però, que hem avançat ens aquests 8 anys, sobretot per la Llei de Barris, però a un ritme lent, molt lent i sense un rumb clar, molt clar.

M’explico: 14 anys després del naixement de la nostra entitat encara no hi ha un Pla Local de Dinamització Econòmica ni Turística que traci les principals línies d’actuació, ordenades i planificades, de cap on hem d’anar com a ciutat. El mateix passa amb el patrimoni –i les seues grans potencialitats mínimament explotades- el qual, més enllà del Pacte que vam oferir, encara no gaudeix de cap criteri ni cap planificació clara a nivell municipal. I finalment, tampoc, i després de reclamar-ho durant més d’una dècada, no tenim cap Pla Director de Muralles i Fortificacions on es clarifiqui què volem fer amb elles, quan ho farem i com, tenint en compte que estem parlant de més de 6 quilòmetres de monument, possiblement un dels conjunts arquitèctonics militars més importants a nivell europeu.

A més a més, aquest any estem doblement dolguts. Si a nivell d’Ajuntament mai cap partit s’ha ocupat de planificar seriosament el que acabem d’esmentar i sempre s’ha posat per excusa la manca de diners, cal denunciar que enguany Tortosa rebrà gairebé 4 milions d’euros extraordinaris (a banda dels 6 de l’any passat) provinents del Pla Zapatero amb la finalitat de posar les bases a nivell local d’una economia més productiva, innovadora i sostenible perquè mai tornem a arribar a una crisi com l’actual, i d'aquests diners, resulta que ni tan sols un euro ha anat a parar per a dinamitzar el sector turístic, i amb ell, el comerç i la restauració, els quals es podrien beneficiar moltíssim si s’actués en coherència i voluntat.

Amics dels Castells vam plantejar 5 actuacions amb aquesta finalitat ja que creiem fermament en les possibilitats turístiques de Tortosa si invertim el que cal (Morella, per exemple, amb menys de 3000 habitants té una dotzena d’hotels i més de 50 restaurants i comerços que estan vivint gràcies a la recuperació de la seua història). Però de les 5 actuacions que vam proposar (museitzar les Avançades de Sant Joan, avançar en la rehabilitació de la muralla medieval de davant del col·legi Sant Josep i el baluard de Bonete –per poder-les connectar totes-, recuperar el Portal dels Romeus i la torre principal del Porcar al call jueu així com il·luminar tots els monuments de la ciutat) NO ens n’han acceptat ni una.

Potser fer un altre pavelló (ara en tindrem tres!) dóna més vots, però nosaltres pensem que no ajuda a millorar l’economia local, la qual podria avançar si, juntament amb la indústria i els serveis, sapiguéssim aprofitar tot el patrimoni que tenim i el “venguessim” al conjunt de l’estat, tenint en compte que és la primera potència mundial en visitants de turisme. Malauradament, altre cop el patrimoni i totes les potencialitats que d’ell es desprenen (la Festa del Renaixement n´és un exemple clar) tornen a quedar en l’oblit i en un segon pla, més enllà dels discursos oficials i les paruales.

CEMENTERI NUCLEAR A ASCÓ

Després d'aquest article, i coneixent els esforços que s'estan fent arreu de les Terres de l'Ebre per implantar un turisme de qualitat que potenciï el sector serveis, no cal dir que Ascó, si finalment aprova el projecte, demostrarà un egoisme de primer ordre i una visió de futur, de territori i de país absolutament impròpia del segle XXI i construida des de la resignació. Espero que demà diumenge siguem molts i moltes a la manifestació d'Ascó.

TORTOSA, A FOSQUES EN PLE SEGLE XXI

2010-01-05T05:44:00.000-08:00

Des de fa uns mesos, per no dir més d’un any, Tortosa està vivint un fenomen inusual. Es tracta del fet que molts carrers, avingudes i places de la ciutat es queden a les fosques, la qual cosa crea un ambient de pobresa, d’inseguretat, i el que és pitjor: de deixadesa per les autoritats municipals.

Exemples d’aquests espais públics que s’han enfosquit en els dels darrers dies serien: el carrer Sant Blai, la plaça de Sant Joan, la plaça del Rastre, a la zona nucli antic-centre; l’avinguda de Colom i el carrer Olivera a Ferreries-Sant Vicent; o la plaça del Bimil·lenari al Temple; així com altres carrers i vies a diferents pobles del municipi, especialment a Bítem i Campredó.

Ja dic ara que no conec els motius d’aquest fet. El més estrany és que hi ha dies que són uns carrers, mentre que al dia següent en són uns altres. Potser les úniques que gairebé mai funcionen són les de la plaça del Bimi·lenari (a l’entrada de la ciutat, fantasma?). També és estrany que llums de tot un carrer o plaça que funcionen bé durant el principi de la nit, s’apaguin a partir de les 3.00 de la matinada. Tot plegat, un “misteri”, que té part de la ciutat a fosques des de fa temps.

Tal i com dèia, no sé si els motius d’aquesta situació són les males gestions econòmiques de l’equip de govern de l’Ajuntament (CiU i ERC), tal i com anuncien els grups de l’oposició; o són motius purament tècnics, però el que sí sé és que això no pot continuar. Fem-ho bé, vol dir solucionar tots els problemes de la ciutat, i aquest, a partir de les nou de la nit, i en molts llocs de Tortosa, us asseguro que n’és un.

JOAN HERRERA DEFENSA LA VEGUERIA DE L'EBRE

2009-12-30T22:07:00.001-08:00

Aquest dimecres, Joan Herrera, secretari general d'ICV, ha efectuat una roda de premsa a Barcelona en la que ha fet referència a l'avantprojecte de Llei de Vegueries que tant necessetiem a les Terres de l'Ebre.

En aquest sentit, ha afirmat:

que cal consens a l'hora de desenvolupar la Llei d'Organització Veguerial de Catalunya perquè és un tema de gran sensibilitat territorial.

què no és impossible arribar a l'acord malgrat el nivell de distanciament que hi ha entre PSC i ERC.
que el tripartit podria i s'hauria de posar d'acord fàcilment en l'avançament del nou sistema d'organització territorial per les Terres de l'Ebre.

Per tant, esperem que ERC i PSC de l'Ebre, tal i com sembla, caminin vers aquesta postura ja que els interessos de certs territoris (i no de partits com alguns volen fer creure) són massa importants com per deixar de controlar àmplies comarques, i per tant, es neguin a reequilibrar el país.

D'altra banda, també no puc deixar de considerar increïble el doble discurs del PP i de CiU al territori i a Barcelona. Resulta que si un alcade de Tarragona no vol les vegueries se l'acusa de socialista - i per tant, que el PSC posa pals a les rodes a la Llei- però en canvi no diuen res de que també ho defensen el grup de CiU a Tarragona, la Diputació de Tarragona o l'Assocació de Municipis, governats i sota el control dels convergents. Fins i tot el mateix PP de Tarragona ja està defensant, a banda de l'ajornament de la Llei, la continuitat de tota la província, incloent les Terres de l'Ebre sota la seua influència. Dirà alguna cosa el senyor Ferran Bel o el PP de Tortosa a això ?

Finalment, vull també ressaltar la responsabilitat i la valentia dels grups d'ICV a Tarragona i Reus que s'han manifestat a favor de la Llei així com el fet que la vegueria d'aquest territori porti el nom de "Camp de Tarragona" per tal de ser més representatiu amb la zona a l'igual que l'extrem sud hem fet amb el nom de les Terres de l'Ebre enlloc de Tortosa, tot i el pes de la ciutat així com les referències històriques a la vegueria medieval.

Continuem, doncs, esperant que el 2010 sigui l'any de la vegueria de les Terres de l'Ebre, malgrat la manca d'unitat i el suport dels qui enlloc de fer avançar el territori només busquen fer caure el Govern de la nació.

LA NECESSITAT DE LES VEGUERIES

2009-12-23T19:25:00.000-08:00

Aquests darrers dies està planant sobre l'actualitat la nova llei de divisió territorial en vegueries que el Govern tripartit de la Generalitat vol dur a terme, tal i com es preveu tant en l'Estatut com en el programa electoral dels tres partits que el conformen.

Més enllà d'algunes crítiques provinents de les "capitals" provincials, governades pel PSC i ERC, i més enllà d'algunes desafortunades i irresponsables declaracions de liders convergents de les Terres de l'Ebre, el que és cert que aquest projecte és una necessitat per al país.

Algunes persones volen fer creure que no és una urgència, que ara no toca amb el tema de la crisi, que ja es farà més endavant. Però si analitzem aquestes postures, venen dels barons socialistes de Tarragona i Lleida perquè no volen perdre la meitat del territori que al 1833 els hi van regalar: l'Ebre i els Pirineus; o de líders de CiU, d'àmbit comarcal o nacional, que no suporten veure com el Govern actual farà allò que ells no van saber ni voler fer en 23 anys.

Des de l'Ebre cal dir ben clar que aquest projecte és totalment necessari, no només per territoris com el nostre o d'altres com la Catalunya central o els Pirineus, sinó per al conjunt del país, si el que volem crear és una Catalunya forta, cohesionada i amb els serveis propers a la ciutadania.

D'altra banda, fan gràcia les crítiques provinents de Lleida, Tarragona o de la mateixa Barcelona dient que no entenen aquest projecte... Potser si haguéssen estat durant 1833 anys un territori independent i els haguessen annexionat a un altre no dirien el mateix. Per això vull recordar que l'Ebre ha estat històricament i socialment una regió autònoma dins de les diverses realitats polítiques de la península fins la seua annexió a Tarragona: província romana de Dertosa, bisbat cristià, taifa musulmana d'Al-Andalus, marquesat, vegueria, departament francès amb Napoleó, "corregimineto" i, fins i tot, més recentment, regió durant el període de la Generalitat republicana.

Pel que fa a ICV, Joan Herrera, ha demanat que el projecte es tiri endavant el més ràpid possible, i ha recordat que la nostra formació internament ja funciona en les 7 vegueries des de fa anys. Podeu veure-ho al web http://www.iniciativa.cat/ . També, però ha reclamat que hem d'anar més enllà tot exigint que es redacti la llei electoral. Herrera també ha advertit a ERC, que es deixi d'ambigüitats amb el tema de les capitalitats i el nombre de vegueries, ja que a cada lloc diuen una cosa (Penedès i Alt Ter) i això no és bo per al consens gairebé impossible que ha de comportar aquesta llei, on alguns territoris perdran privilegis respecte a d'altres.

Esperem que el projecte tire endavant, amb unitat, més enllà de discursos fàcils d'alguns responsables locals que també es volen atribuir aquest projecte sense tenir en compte a centenars de persones que hi hem lluitat durant molt de temps (igual que la Universitat). Si no és així, i finalment el projecte es veu aturat, caldrà que la societat civil ebrenca torne a sortir al carrer per exigir que es faci justícia amb el nostre territori i que la solidaritat sigui bidireccional.

Finalment, m'agradaria ressaltar que el paper que està tenint el Delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Sr Lluís Salvadó, està sent del tot coherent i prudent, per la qual cosa, vull felicitar-lo públicament.

JA ARRIBAT EL NADAL ...

2009-12-23T11:56:00.000-08:00

HUMIL INSPIRACIÓ POÈTICA...

2009-12-14T11:03:00.000-08:00

El Coll de l’Alba nevat. Plugim d’hivern, plugim de neu...

Els paraigües omplen les voreres de l’atepeida ciutat, que renaix, que es renova, que torna al seu lloc en la història.

Jovéns, grans i xiquets, encuriosits miren vora les muntanyes, vora les finestres dels carrers i avingudes. L’Ebre, immortal, continua el seu camí...

I arriba el fred. La Universitat s’aixeca, el barri antic es renova; el Govern torna, ara en forma de palau, preludi de la vegueria.

Oh quina sort poder viure estos moments! Oh quina sort ser partícep d’esta puixança imparable!
Gràcies Tortosa, gràcies, per ser tan especial, i tan preciosa...

REIVINDIQUEM EL PASSAT, PREPAREM EL FUTUR

2009-12-01T11:33:00.000-08:00

Ens trobem a les acaballes del 2009, moment d’elaborar els pressupostos municipals del proper any. Moment en què sabem que el Govern de Zapatero tornarà a destinar quantitats milionàries als Ajuntaments amb la finalitat de dinamitzar l’economia a través de l’execució d’obres públiques.

Tortosa l’any passat va rebre 6 milions d’euros al 100% en el marc d’aquest pla estatal d’inversió local (FEIL), els quals es destinaren en unes obres necessàries per a la ciutat com la Llarga Sant Vicent, el carrer Major de Remolins, l’enllumenat nou de la Generalitat o l’escola de música del Temple, entre d’altres. Enguany, però, el mateix FEIL, amb prop de 4 milions per a Tortosa, obliga els Ajuntaments a destinar aquesta inversió extraordinària en obres relacionades en el medi ambient, el patrimoni, les polítiques socials i la innovació, tot primant un model d’economia més productiu i modern tal i com fan els països europeus més avançats.

És aquí on volem incidir els Amics dels Castells i Nucli Antic de Tortosa. Si per al 2010 la ciutat rebrà aquests ajuts extraordinaris que s’han de destinar a aquests àmbits abans esmentats, seria lògic que s’invertís de forma extraordinària en la recuperació i conversió en producte turístic de bona part del nostre extens patrimoni històric malmès.

Per això hem proposat a l’Ajuntament que en el marc d’aquestes inversions s’il·luminin tots els edificis històrics (palau episcopal, muralles, la totalitat de la catedral, antic escorxador modernista, etc); també que es rehabiliti la muralla medieval del Rastre, situada al davant de l’antic col·legi dels Josepets així com els fortins moderns de Bonete i de la Victòria; tanmateix proposem la conversió de les Avançades de Sant Joan, restaurades en els últims 5 anys i infrautilitzades actulament, en un gran centre d’interpretació modern i amb audiovisuals sobre una temàtica d’interès general com podria ser la història de l’antiga Corona catalanoaragonesa, tot recordant la centralitat de Tortosa; i finalment, apostem per la restauració de l’emblemàtic Portal del Romeu, el qual ha quedat abandonat a la seua sort tot i que s’hagi rehabilitat el carrer on es troba situat en el marc de la Llei de Barris que Generalitat i Ajuntament estan tirant en davant.

Si volem apostar pel turisme de qualitat, si volem recuperar la nostra identitat com a tortosins i tortosines reclamant la història cal que comencem a passar dels fets a les paraules. Seria un greu error que una ciutat amb tant de patrimoni i tant malmès i infravalorat no apostés de forma extarordinària el 2010 en aquest àmbit davant d’aquests diners que arribaran baixats del “cel” i de forma inusual. No ens cansarem de repertir que una part important del futur de Tortosa ha de passar pel turisme de qualitat, tot dinamitzant el sector serveis com el comerç, la restauració i la cultura, entre d’altres. L’èxit de La Festa del Renaixement n’és una prova evident que ens hauria de fer reflexionar d’allò que podríem esdevenir més enllà d’aquests quatre dies a l’any si tinguéssim un nucli antic i patrimoni preparat com Girona, València o Tarragona. Entre tots, estic segur, que ens en sortirem.

PATRIMONI I AIGUA I ARTISTA JOVE, NOVETATS DEL XIIÈ CONCURS DE PINTURA CIUTAT DE TORTOSA

2009-11-16T04:59:00.000-08:00

Us adjunto la nota de premsa en relació a la dotzena edició d'aquest concurs, que tal i com vaig explicar darrerament, està programat per al diumenge 29 d'aquest mes.

Nota de premsa:

Amics dels Castells i Nucli Antic de Tortosa presenta la dotzena edició del Concurs de Pintura Ciutat de Tortosa, el qual té com objectiu potenciar els barris antics de Tortosa així com el patrimoni històric que aglutinen. D’aquesta forma, i com a novetat d’enguany, els artistes participants hauran d’emplaçar-se obligatòriament dins dels límits de l’antiga ciutat emmurallada: els actuals barris del Centre-Nucli Històric, Rastre, Santa Clara, Sant Jaume i Remolins, a més a més, dels 6,5 quilòmetres de trams conservats del castell de la Suda, muralles i diverses fortificacions de la ciutat.

L’entitat pretèn d’aquesta forma “posar en valor aquests barris, castells i múltiples monuments que aglutinen perquè pensem que la potanciació d’aquests elements ha de ser clau per a la recuperació de la identitat i orgull de la ciutat a més de poder convertir-se en vertaders recursos turístics i econòmics si les administracions i la ciutadania s’ho creguessin molt més tal i com fant altres poblacions amb molt menys potencial que nosaltres” segons paraules del president de l’associació, Jordi Jordan.

Una altra de les novetats d’enguany són la creació de dos nous premis: el “Patrimoni i Aigua” i l’“Artista Jove”. El primer està valorat en 1500 euros i té com objectiu recordar que el patrimoni de la ciutat s’ha forjat gràcies a la vida que l’Ebre ha donat a Tortosa. Els artistes que vulguin obtar a aquest guardó hauran de pintar un edifici/monument històric pròxim a les aigües de l’Ebre situat dins la ciutat històrica (Castell de la Suda, Fortí de Tenasses, Call Jueu, Antic Escorxador Modernista, Catedral, Mercat Municipal, etc). D’altra banda, el premi “Artista Jove”, s’ha creat per potenciar la participació dels joves al concurs. Així, recaurà en el millor quadre d’un artista que tingui 30 o menys anys. Finalment, també s’han augmentat els premis destinats als artistes de les Terres de l’Ebre, amb 250 i 500 euros ja que des de l’entitat es vol que els artistes del territori hi prenguen part.

Els participants hauran de pintar el quadre als carrers o castells de Tortosa des de les 9.00 a les 14.00 hores del diumenge 29 de novembre. El lloc de concentració serà la sala del Polvorí del Parador del Castell de la Suda des d’on es repartiran per les diverses fortificacions i barris històrics. L’entrega de premis serà a les 19.00 hores del mateix dia a la Plaça de la Cinta. S’esperen més d’un centenar d’artistes d’arreu de Catalunya, Aragó i País Valencià.

Més informació: http://www.amicsdelscastells.cat/

MICRO/MACRO CRISI DE L'EBRE.

2009-11-01T11:51:00.000-08:00

Que la manifestació d'ahir fou un èxit no cal ni comentar-ho. Em sento orgullós com a ebrenc i com a tortosí que la nostra societat comenci a deixar d'estar ensopida i reaccioni amb força en defensa del territori. Tot i això, massa sovint ho fem només quan estem a punt de perdre alguna cosa o quan l'hem perduda. Però igualment, des d'un punt de vista social i democràtic, es pot anar afirmant cada cop més, que el caciquisme i la manca de cultura política i de protesta està desapareixent lentament.

La solidaritat amb els treballadors i treballadores de la Lear ha de ser total. Si es pot evitar el tancament s'ha de lluitar per aquesta via, però si no pot ser així cal assegurar una bona sortida per als treballadors i treballadores a curt, mitjà i llarg termini. La primera opció cal que la faci el departament de Treball i els sindicats, mentre que la resta el Govern en peça involucrant els agents socials i econòmics del país.

Dèficit històric hauria de començar a èsser una consigna de la societat ebrenca, també de tots els partits de la regió. Però caldria posar-li números i xifres al darrera. En aquest sentit l'article d'Enric Bayerri d'avui a El Punt n'és un bon preàmbul (http://www.elpunt.cat/).

D'altra banda cal que reconeguem l'objectiu principal del capitalisme, i ho fem saber a la societat. Guanyar el màxim de benefici, reduint el màxim de costos i a costa de qui sigui: de les persones, dels territoris i del medi ambient. Federico Mayor Zaragoza, ex director general de la Unesco ( i ex ministre de la UCD ! ) no ho pot dir ben clar: aquest sistema fa que Europa i EEUU vivim a costelles de la resta del món. I dins dels nostres països uns quants visquin a costelles de la majoria. Quin paper han de jugar els bancs i les multinacionals en aquest context? Qui és l'amo de la LEAR i per què ningú en parla? El capitalisme ens ha encegat a tots i no veiem els vertaders culpables. No ens queda cap altra solució que modificar aquest sistema.

Els Governs, d'altra banda, han d'apostar molt més per la cooperació amb la resta de països (s'evitaria així el drama de la immigració) però també han de renovar i regenerar el sistema polític: els bancs, les multinacionals, la pròpia administració.... Poden fer-ho? Aquest és un repte del segle XXI, sobretot dels governs estatals i comunitaris, però mana qui mana, i sembla que en molts pocs llocs es vagi cap aquesta direcció. A més, cal apostar per una economia de valor afegit. No podem obviar que la resta de països pobres competeixen amb els nostres quan a la mà d'obra barata. El capital no té escrúpols a l'hora de marxar tal i com està demostrant a Roquetes. I el que és més greu, que ni sabem els noms i les persones que estan prenent aquestes decisionscom si la factoria de Roquetes fos un fantasma que no té ningú al darrera.

Sobre el pla d'industrialització a les Terres de l'Ebre és necessari, però no podem oblidar que a Europa aquest sector està a la baixa i és el terciari el que cada cop té més força. Per tant, cal apostar per aquest, però no oblidar que el turisme de qualitat i els serveis cada dia tenen més pes a les economies locals. Barcelona n'és un exemple.

Finalment, les Terres de l'Ebre, estan marginades? Jo diria que ho han estat durant molts d'anys, massa. Ara, també hem de reconèixer com gràcies al revulsiu mediàtic produit per la revolta social contra el PHN, hem començat a "existir" al conjunt del país, però queda molt per fer, moltíssim camí. La responsabilitat és nostra, no cal dir-ho, però també tal i com apuntava Bayerri si no se'ns ajuda des de fora (Governs, sectors econòmics i socials) no ens quedarà més remei que sortir al carrer i continuar clamant que volem un país de tots i totes, no només per a uns quants.

A PUNT DE PINTAR LA CIUTAT...

2009-10-25T16:59:00.001-07:00

Aquests dies els membres de la Junta dels Amics dels Castells tornem a estar de bòlit organitzant una de les activitats més consolidades de l’entitat: el Concurs Nacional de Pintura Ràpida Ciutat de Tortosa, que venim celebrant des de fa onze anys.

Enguany arribem a la dotzena edició amb la renovació i consolidació d’un concurs que porta a Tortosa centenars de pintors i pintores d’arreu dels Països Catalans i l’estat. Una edició que, tot i estar marcada per la crisi econòmica, gairebé no se’n ressentirà ja que hem aconseguit mantenir els 16.000 euros en premis amb la cerca de nous patrocinadors.

De fet, podem celebrar que hem creat dos premis nous. El primer, anomenat “Patrimoni i Aigua” estarà relacionat amb una pintura que representi qualsevol edifici històric a la vora del riu Ebre. Hem de recordar que el patrimoni artístic de la ciutat li deu tot al riu que li ha donat vida durant segles. D’altra banda, també hem creat un premi nou especial per als joves amb la finalitat de començar a potenciar el concurs per a tots aquells i aquelles artistes que comencen a donar-se pas entre el complex món de la cultura.

No m’agradaria oblidar que el concurs en si té com objectiu la promoció de la pintura, però sobretot del barri antic, muralles i patrimoni de Tortosa. És preciós veure com en un diumenge centenars d’artistes aterren pels carrerons i places del nucli antic pintant la nostra ciutat.

En definitiva, us convido a tots i totes a que el proper diumenge dia 29 de novembre donéssiu un cop d’ull per la ciutat històrica i pogueu fruir d’aquesta jornada que converteix la capital ebrenca en una ciutat pintoresca.

Per acabar, gràcies a tots els patrocinadors, a tots els artistes, a tota la Junta i a tot el públic.

CIU: SERVIR AL PAÍS O SERVIR-SE DEL PAÍS?

2009-10-05T12:10:00.000-07:00

Aquests dies el cas Millet o el del Palau de la Música està omplint pàgines d’actualitat. CiU,més tard o prompte, haurà de donar explicacions; de fet, avui mateix, l’ex flamant conseller de Medi Ambient Felip Puig (també investigat per presumptes irregularitats en l’àmbit d’habitatge a ADIGSA) ja ha començat ha canviar el discurs vers el senyor Àngel Colom en relació al que la federació “nacionalista” deia fa només uns dies.

Penso que cal una actuació ràpida i contundent de la justícia. ICV celebra que, per fi, el jutge comenci a actuar davant del cas Millet citant-lo a declarar. Tothom hauria d’exigir que la justícia arribi fins el final, actuï amb contundència i prengui mesures perquè Millet o el seu entorn no puguin posar impediments a la investigació.

Cal recordar que Millet, un delinqüent confessat, hauria d’anar ràpidament a la presó de forma provisional, a l’espera del judici. Però el que és més important és que cal anar al fons de la qüestió: que els que han rebut diners provinent de la Fundació del Palau de la Música donin totes les explicacions necessàries.
Transparència i respostes clares, això és el que hauria d’exigir CiU. Qui va indicar a Àngel Colom que Millet li podia facilitar diners per pagar els deutes del Partit per la Independència? Però pel que sembla, els “patriotes” (els altres no ho som) volen utilitzar l’estratègia del ventilador. No pot ser que quan es pregunta a CiU sobre l'escandalós cas Millet, diguin que tots els partits polítics acudeixen a buscar finançament privat i que admeten donacions anònimes perquè és mentida.

A diferència de CiU, ICV no ha rebut ni rep donacions anònimes. ICV ha presentat propostes al Congrés per prohibir-les que han estat rebutjades tant pel PSOE, PP com CiU. I a diferència de CiU, a ICV no hem rebut mai diners de Millet i no se’ns va acudir demanar diners a Millet.

Per tant, Convergència, la fundació Trias Fargas, Àngel Colom i tots aquells que hagin rebut diners de Millet han de retornar-los, perquè aquests eren per ajudar a la cultura catalana i no una determinada ideologia. Finalment caldria que la resta de forces polítiques assumissin un compromís polític per tal que les fundacions de partits no rebin diners d’institucions que rebin diner públic.

Servir el país o servir-se d’ell? Aquesta és la qüestió. Per sort, no tots som iguals i no tots anem donant carnets de catalanitat.

INAUGURACIONS/ POPULISME/ ABSIS I CARRER DE LA ROSA

2009-09-27T08:58:00.000-07:00

Com a veí del nucli antic i com a tortosí penso que el què ha passat amb les obres del carrer de la Rosa i la Plaça de la Cinta és una vergonya. I més amb la inauguració de la plaça de l'Absis. Unes les amaguem, les altres les promocionem... però tot plegat demostra altre cop que els "fem-ho bé per Tortosa" s'equivoquen de forma continuada i el que és més greu: tracten a la ciutadania com si fóssim imbècils, amagant els errors i magnificant obres que deixen molt de desitjar.

En les darreres setmanes, a través de la premsa local, ha sortit a la llum que les obres de la Rosa s'han acabat amb un retard de sis mesos. Si només fos aquest el problema encara ho podríem deixar passar, sobretot tenint en compte que tota obra –sigui pública o privada- sempre s’acaba retardant. Tot i això, val la pena recordar que l’actual alcalde quan era a l’oposició criticava l’anterior govern municipal pel retard menor d’algunes obres, afirmant que Tortosa no podia esperar més, que era una catàstrofe. Sort que ara el tenim a ell.Cadascú té el seu estil i utilitza la política i la demagògia com vol. Potser funciona fer populisme, jo vull pensar que no. Però el què aquí vull expressar no és aquesta situació sinó més aviat tot el desenvolupament de les obres d’aquest carrer tant important del nostre nucli antic.En primer lloc, voldria deixar constància que els veïns del barri ens vam despertar un dia sense poder accedir als nostres habitatges ja que havien tallat els carrers sense avisar-nos (diverses cartes d'opinió del veïnat corroboren aquest fet).Després de moltes queixes, el govern municipal va fer-nos cas i va deixar passar els vehicles en direcció contrària per la banda dels Jutjats. Com ho van fer? Tapant el senyal de prohibit el pas amb una bossa d’escombraries, la qual, evidentment va durar quatre dies... Encara avui passem per allí, sense cap tipus de senyalització d’obres i en direcció contrària. Si no féssim això faria mesos que no podríem accedir als nostres carrers amb vehicle. Suposo que així es potencia que la gent anéssim a viure al barri antic i es dóna una imatge de modernitat per als milers de turistes que Bel està fent arribar a Tortosa....Si això no fos poc, deixant-nos dies sense accés, cal recordar que enlloc de tanques per prohibir el pas al carrer van posar-hi palets carregats de lloses i tovots de l’obra. Què hagués passat en cas d’un accident si hagués hagut d’entrar qualsevol vehicle d’emergències? I encara pitjor: és aquesta la imatge que es mereix un nucli declarat conjunt històric i artístic d’interès nacional? S’aposta així pel turisme, i encara més, per un turisme de qualitat?Un altre tema per tractar és el material i la qualitat de l’obra. En una reunió a l’Ajuntament, un regidor del govern va estar uns quinze minuts alabant la gestió de les obres (abans que comencessin) per part del govern del qual ell en forma part. Els assistents a la reunió, la qual no tenia res a veure amb aquestes obres, vam haver de demanar-li que parés de lloar-se a ell i al seu govern ja que nosaltres anàvem a parlar d’altres coses... Doncs bé, tanta auto propaganda, tanta auto lloança, ara puc afirmar que les obres del carrer de la Rosa han estat absolutament pèssimes. Els materials i els acabats són totalment dolents: es mouen totes les rajoles (encara avui , després de refer-les), les juntes estan absolutament separades, el material s’embruta fàcilment. A més, a més, sembla una carretera de ciment ja que no hi ha cap tipus de mobiliari urbà, només dues petites jardineres, les quals també s’han modificat en vàries ocasions. La plaça de l’Olivera no té cap olivera tal i com hem demanat molts veïns ja que pensàvem que era una manera de preservar la tradició oral de tal i com es coneix aquest indret popularment. Les façanes dels palaus medievals de Despuig, Oriol i Capmany no tenen cap tipus d’il·luminació integrada al nou carrer, a excepció dels focus ja existents des de fa anys. Quan a l'existència de noves papereres en tot aquest entorn peatonal n'hi ha només una !!!Finalment, la gestió de les obres en sí, millor gairebé ni parlar-ne. Palets per terra, amuntonats, corcats. Rajoles i material d’obra tirat arreu. Estris de tot tipus i colors. Sobre les lones per tapar les obres i millorar la qualitat del paisatge que jo mateix vaig demanar a l’Ajuntament millor no parlar-ne. L'alcalde primer s'hi va negar. Després en féu cas, però això sí, enlloc de utilitzar-les per tapar els treballs només s'han convertit en un mitjà per fer propaganda de l’Ajuntament ja que només tapen parcialment les obres. Amb l'afegit que no hi ha cap tipus de lleialtat institucional al Govern de Catalunya i al de l'Estat ja que no apareixen ni els escuts ni logos d'ambdues administracions amb un altre intent populista d'enganyar la ciutadania fent creure que tot el que s'està fent és gràcies a l'Ajuntament, deixant de banda el pagament total o al 50% que fan ambdós governs. Com si la Llei de Barris, buc insígnia del tripartit, fos obra de CiU, coalició que va arruïnar la ciutat històrica amb el pla urbanístic de 1984 i tots els interessos derivats de les noves construccions al Temple i Ferreries, els quals van acabar buidant els barris més antics i emblemàtics de la ciutat.

Finalment, només em queda aplaudir que s'han acabat les obres de la plaça de l'absis de la catedral i que aquestes sí que les hem inaugurat a "bombo i platet", en el marc de les Festes de la Cinta. Les de la Rosa encara deuen estar inacabades, o potser no interessa inaugurar-les. En tot cas, tenint l'alcalde que tenim, segur que la pèssima gestió d'aquestes serà culpa de l'oposició o del Govern de Catalunya...

BALNEARI DEL PORCÀ

També m'agradaria destacar que s'ha fet justícia amb l'atemptat que l'Ajuntament (amb els vots de tots els partits excepte ICV) volia fer en aquest edifici del XIX de Remolins: enderrocar-lo per fer-hi pisos. Sembla que el consistori tortosí visqui a remolc de l'actualitat i els nous temps. Mentre les ciutats es bolquen a la rehabilitació dels habitatges en mal estat, nosaltres intentem fer pisos en un barri amb centenars d'habitatges buits i en runes. Mentre les ciutats es bolquen en recuperar, aprofitar i promoure el patrimoni, nosaltres ens carreguem els edificis amb tota la tranquil·litat del món.

Per sort, la Comissió de Patrimoni de la Generalitat ha posat seny i ha fet aturar el projecte a l'Ajuntament. Creixement i patrimoni no és incompatible, tot al contrari. És apostar per la qualitat i per la identitat. N'hi ha que volen salvar velòdroms del segle XX, però en canvi volen destruir edificis modernistes del segle XIX...

PUNT I A PART

2009-09-16T08:55:00.001-07:00

Avui s'ha fet públic el nomenament del nou Coordinador d'Habitatge de la Generalitat de Catalunya a les Terres de l'Ebre, el company David Jarque, i de retruc la meua "baixa" en aquesta responsabilitat. Molts dels qui em coneixeu em pregunteu per què a un any i escaig d'haver accedit en aquest càrrec he plegat. El motiu és clar: no he tingut cap altra opció en haver aprovat unes oposicions de professor d'història i geografia, les quals m'obliguen durant el primer any a dedicar-me obligatòriament al món de l'ensenyament públic, sense opcions de demanar una excedència. Amb tot continuaré vinculat amb el món públic i amb el treball per Tortosa i les Terres de l'Ebre tant des d'ICV com des dels Amics dels Castells i Nucli Antic on tenim molts projectes en marxa.

Explicat el motiu de la meua baixa, voldria en primer lloc, agrair a tots aquells i aquelles que m'han acompanyat i han fet possible que exercís aquesta tasca amb la finalitat d'acabar de desplegar el departament al territori i aconseguir que el dret a l'habitatge poc a poc deixi d'esdevenir una utopia. Especialment vull fer extensiu aquest agraïment al Jordi Navarro, delegat d'Habitatge de Tarragona, i a la Carme Trilla, Secretària General d'Habitatge de Catalunya.

En aquest breu període, a banda del desplegament, m'agradaria ressaltar la creació de tres borses d'habitatge al Baix Ebre, Ribera d'Ebre i Terra Alta, l'atorgament de més d'1 milió d'euros en ajuts a la rehabilitació per dignificar l'estat dels nostres habitatges, a més d'un altre milió en ajuts al lloguer. També s'han construït i adjudicat i es construeixen diversos edificis amb gairebé 300 pisos de protecció oficial arreu de les quatre comarques ebrenques i, finalment, també vaig poder deixar encarrilat un projecte emblemàtic per a la ciutat de Tortosa, el qual espero que en poc temps pugui fer-se públic.

Per acabar vull felicitar al David Jarque pel seu nomenament. Li desitjo que pugui acabar aquests projectes i encetar-ne de nous. Estic segur que amb la seua tenacitat i capacitat de treball i lideratge ho aconseguirà. I estic convençut que Tortosa i les Terres de l'Ebre descobriran un nou valor polític que farà molt per casa nostra. Ànims i endavant !!!

Enllaços de la notícia:

El Punt
http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/11-mediambient/81253-el-govern-invertira-5-milions-deuros-a-larea-cremada-dhorta-de-sant-joan.html?piwik_campaign=rss&piwik_kwd=portada&utm_source=rss&utm_medium=portada&utm_campaign=rss

Teveon
http://www.teveon.tv/televisio.php?id=3523&tematica_video=10&id_programa=0

GRÀCIES TORTOSA !!!

2009-09-12T09:14:00.000-07:00

Podeu veure l'èxit de la Primera Caminada pels Castells i per la Pau celebrada aquest dijous clicant aquí:

http://www.youtube.com/watch?v=awvwpscilos

CASTELLS DE TORTOSA, CASTELLS PER LA PAU

2009-09-03T16:32:00.000-07:00

El proper dijous celebrarem la Primera Caminada pels Castells i per la Pau a Tortosa. Aquesta jornada, organitzada pels Amics dels Castells i Nucli Antic, té per objectiu presentar a la nostra ciutat la Xarxa de Castells per la Pau de Catalunya, la qual impulsa la museïtzació de part dels castells de Figueres i Barcelona per posar-los en valor a través de la creació de centres-museus de la pau i els drets humans.

Certament, els castells són el símbol més important que tenim en relació al passat bèl•lic de la nostra societat. Tortosa, front de múltiples batalles des de temps immemorials, bastí un gran complex emmurallat de fortificacions i castells que la situen avui dia com la ciutat amb més quilòmetres de muralla de la Península, fins i tot superant Àvila, ciutat que mai enderrocà els seus murs.

Fa anys que el Govern de la Generalitat i l’Ajuntament estan impulsant el Pla Director de Muralles, el qual ha de servir per fer la diagnosi de l’estat del complex emmurallat i , sobretot, per realitzar una proposta global per al seu aprofitament i restauració en benefici de Tortosa. Per això, des d’Amics dels Castells, amb 14 anys de defensa d’aquest patrimoni històric, proposem un nou ús al fortí d’Orleans: la seua reconversió en un centre d’interpretació de la pau i dels drets humans.

Ho fem en primer lloc perquè Figueres i Barcelona ja estan impulsant aquesta Xarxa Catalana de Castells per la Pau, de la qual pensem que Tortosa –essent la ciutat catalana amb més castells- no es pot quedar fora. Ho fem també perquè volem donar idees a les administracions competents, les quals fins ara no han estat a l’alçada de les circumstàncies (ni les Avançades de Sant Joan tenen cap funció definida ni hi ha projectes ni idees globals, a més de no haver aprovat encara el Pla Director). I finalment, ho fem perquè pensem que és positiu reconvertir la simbologia de guerra dels castells en pau ja que aquesta es construeix també des de la base, i per tant, volem seguir la màxima de “pensa globalment, actua localment”. A més, també considerem que un centre d’interpretació sobre la pau i drets humans és més universal i que per tant, lligat als centres de Figures i Montjuïc, pot atreure molts més visitants que centres de temàtica exclusivament locals.

La jornada consistirà en la concentració el dijous 10 a les 18.30 a la Plaça de la Cinta on Martí Olivella, un dels fundadors del projecte a nivell nacional, explicarà les experiències de la Xarxa Catalana dels Castells per la Pau; on a més, projectarem un vídeo de suport molt emotiu de Federico Mayor Zaragoza, a qui vull agrair públicament la seua col·laboració i ajuda; i finalment farem una visita al castell d’Orleans, on realitzarem una “tirada” de globus blancs simbolitzant que aquest recinte pot ser important per a una ciutat que vol recuperar el seu patrimoni històric.

VÍDEO DE LA DARRERA DIADA DELS AMICS DELS CASTELLS...

2009-07-29T14:45:00.000-07:00

Gràcies al treball d'Oriol Gracià us presento aquest vídeo de la darrera Diada dels Amics dels Castells. Gracià, que és membre de la Junta de l'entitat,ens deleita una vegada més amb un reportatge que ens anima a continuar lluitant en la defensa del nostre patrimoni històric i de la nostra ciutat. Moltes gràcies Oriol!

El podeu veure a: http://www.amicsdelscastells.blogspot.com/

ARRIBA L'EXTREMA SENSIBILITAT RENAIXENTISTA A TORTOSA

2009-07-25T06:16:00.000-07:00

Els carrerons i places del nucli antic de Tortosa (centre històric, Santa Clara, Rastre, Remolins) aquests dies comencen una transmutació considerable ja que la ciutat es prepara per ambientar-se en el segle XVI i poder celebrar la Festa del Renaixement.

Així, el veïnat d’aquests barris veiem com es reposen papereres, s’engalanen façanes i mobiliari urbà, es millora l’enllumenat, s’asfalten els forats dels carrers, la policia acampa a totes hores, els regidors de l’Ajuntament es passegen per la zona i fins i tot es senyalitzen les obres amb lones informatives.

Fins aquí seria tot correcte si no fos perquè aquesta sensibilitat que envaeix el nucli antic tortosí per part de l’Ajuntament i també la ciutadania només durés un curt període de temps a l’any: quatre dies de festa. Fins i tot, després de la fi del Renaixement, la rapidesa i la cura per tornar a la “normalitat” al barri vell baixa d’intensitat, i tal i com succeí l’any passat, les destrosses i escombraries realitzades a les Avançades de Sant Joan durant el transcurs de la festa perduraren mesos, tot i estar en plena època turística. El mateix succeí amb la retirada de la barra tortosina de la plaça dels Dolors, la qual perdurà tot l’estiu i fou traslladada directament al parc Teodor Gonzàlez per la Cinta.

Des d’Amics dels Castells, farà uns mesos –tal com ha recordat un mitjà de comunicació- reclamàrem a l’alcalde que cobrís les obres (que es preveuen llargues) amb lones informatives perquè evitaríem donar mala imatge al barri tant per als turistes com per als propis veïns. Tothom que ha anat a qualsevol ciutat turística i que cuida el patrimoni i el seu centre històric haurà vist que això és absolutament normal i fins i tot es cobreixen monuments sencers que es troben en obres. Però la resposta de l’alcalde fou negativa –amb el seu característic to burlesc- es justificà que no hi havia diners per fer-ho... Ara, però, amb l’arribada dels preparatius del Renaixement hem vist com a banda de les “cures especials” al barri la majoria de les obres s’han cobert amb lones fent cas a la nostra proposta, però això sí, només amb l’escut de l’Ajuntament obviant que la Generalitat finança el 50% de les obres.

O una de dos, a l’alcalde li costa reconèixer les propostes en positiu que li fa la societat civil –com passà en el Pacte pel Patrimoni- o en arribar el Renaixement s’extrema el manteniment d’una zona que la resta de l’any està força abandonat i descuidat on, de fet, ni tan sols existeix un regidor o regidora de barri que visqui al mateix.

En definitiva, aquesta extrema sensibilitat pel nucli antic és positiva en relació a la Festa del Renaixement però resulta paradoxal si no existeix durant tot l’any. Només així podrem recuperar i repoblar un barri, on ara per ara, durant els 361 dies de la resta d’any que no es celebra el Renaixement els veïns i veïnes vivim en unes condicions força difícils en un entorn degradat social i urbanísticament.

L'EBRE, PRIMERA DEMARCACIÓ EN LA COBERTURA DEL SERVEI DE BORSES D'HABITATGE

2009-07-07T08:52:00.000-07:00

Aquest 2009 les Terres de l’Ebre són la primera demarcació del país amb total cobertura del servei de Borses d’Habitatge. Així, amb la creació enguany de les borses d’Habitatge (Mediació i Joves) a la Ribera d’Ebre i a la Terra Alta es completa el desplegament d’aquest servei, ja que se sumen a les ja existents a Tortosa (2005), el Baix Ebre i el Montsià (2005).

Així, la posada en funcionament de les noves borses ens permet equilibrar el territori en serveis i fem un pas més en aconseguir que el dret a l’habitatge sigui possible per a més persones. Amb tot, cal apuntar que si bé resta camí per recórrer que s’hagi donat més d’1 milió d’ajuts al lloguer durant el 2007-08 o que hi hagin més de 1000 pisos en aquests programes, demostra que realment s’està treballant bé i, a més, la demanda va en augment, sobretot, darrerament en què els efectes de la crisi han fet que la gent es plantegi més el lloguer d’habitatges .

De fet, tal i com apuntava la companya de Govern, Montse Perelló (Joventut) cal ressaltar la importància de poder arribar a tots els i lesjoves de la demarcació en polítiques d’habitatge “perquè ja comptem amb una demanda existent i li estem donant resposta, la qual cosa ens permet ajudar també al jove en la seva tasca d’emancipació”. De fet, la coordinadora territorial de Joventut, ressaltava que “la tasca realitzada per les Borses Joves d’Habitatge en funcionament abans, tant al Montsià com al Baix Ebre, ens demostren que són un servei necessari, especialment pel l’alt nombre de contractes signats i les atencions directes als joves realitzades”

Concretament, les Borses d’Habitatge ofereixen els serveis, d’una banda, els ajuts del lloguer just (entre 20 i 240 €/mes directes de la Generalitat) a partir del càlcul entre la mitjana d’ingressos i lloc on es viu; i la Renda Bàsica d’Emancipació (ajut de 210 €/mes de l’Estat espanyol); i, de l’altra, els programes de mediació social i de cessió.

Pel que fa a la mediació social ofereix garanties als propietaris si lloguen a través de les borses (2 anys de caució en cas de no pagament, assegurança multirisc i mediació en cas de conflicte, a més de la gestió dels contractes, o ajuts de fins a 6.000€ per adequar l’habitatge) i, a canvi, els habitatges han de tenir un preu entre el 15-20% per sota de la mitjana de preu del mercat de cada població. D’aquesta manera, en surt beneficiat també el ciutadà que vol llogar l’habitatge i alhora s’aconsegueix mobilitzar el parc immobiliari buit.

En el cas del programa de cessió, el sistema és el mateix però, cedint a la Generalitat l’habitatge durant un termini de cinc anys i se’n fa càrrec de la gestió.

· AJUTS LLOGUER JUST TERRES DE L’EBRE - per a tothom - (2008)

416 Ajuts (612 sol·licituds) - un import de 779.420,11 euros anuals

· RENDA BÀSICA EMANCIPACIÓ TE - per a joves >35 anys - (des d’1 de gener 2008 fins 30 de juny de 2009)

525 ajuts - 1.323.000 euros anuals

· PROGRAMA CESSIÓ A TERRES DE L’EBRE (fins a data d’avui)

138 HABITATGES

· PROGRAMA DE MEDIACIÓ SOCIAL (fins a data d’avui)

53 HABITATGES

Fotografia de la roda de premsa d'aquesta tarda a la Delegació, on Montse Perelló no ha pogut assistir.

UNIVERSTITAT I PATRIMONI, FUTUR A TORTOSA

2009-06-29T05:20:00.000-07:00

La setmana passada, la Universitat Rovira i Virgili, presentava uns nous estudis (postgrau en conservació del Patrimoni Cultural) que a partir del curs que ve s’impartiran a Tortosa, en el marc del Campus de l’Ebre conjuntament amb l’Escola d’Art de Tortosa, depenent encara de la Diputació de Tarragona, esperem que prompte de les Terres de l’Ebre. Una notícia, sens dubte, cabdal per aquells i aquelles qui pensem que en el futur de Tortosa, però també en el present, la recuperació del patrimoni històric és bàsic ja que es presenta com una oportunitat cultural i econòmica, de valor afegit (i ho dic en majúscules) única i, que a hores d’ara, mai ha estat una aposta clara i prioritària.

Que aquests estudis s’imparteixin a Tortosa, significa, en primer lloc posar al mapa acadèmic relacionat amb el patrimoni la nostra ciutat; significa més professorat i alumnat a la seu de l’Escola d’Art, situada al barri antic; significa més prestigi per a la ciutat, però sobretot significa més coneixement i valorització del nostre llegat històric, des d’un punt de vista científic. Espero que poc a poc es vagin formant generacions de joves que valorin aquest tresor brutal que Tortosa aglutina, i que amb el temps, anem tots sentint-lo més nostre, veient-lo com una oportunitat de recuperació cultural i econòmica, com tantes altres ciutats històriques mediterrànies ja venen fent des de fa anys.

Per això vull felicitar, com a president d’Amics dels Castells i Nucli Antic de Tortosa, la Universitat Rovira i Virgili i l’Escola d’Art i Disseny per aquesta decisió tan encertada, la qual serà transcendental per al món cultural ebrenc i per al coneixement i l’estudi del patrimoni de Tortosa i el territori, barreja de cultures, barreja d’art.

Són més de dos mil anys els que té la nostra ciutat. Dos mil anys que l’han anat forjant com una urbs patrimonial amb monuments – castells, 6,5 quilòmetres de muralles, reials col·legis, catedral, call jueu...- declarats com un conjunt històric artístic medieval i modern d’interès nacional. Un patrimoni que hem de recuperar, que hem de fer nostre, del qual hem d’estar orgullosos, mirant el passat amb orgull i no amb nostàlgia o pessimisme, per construir un present i futur fort i amb esperança.

Anem pel bon camí, estic convençut que entre tots i totes ho aconseguirem.

Article publicat a la Veu de l'Ebre

ICV LAMENTA QUE EL PSOE S'HAGI FET ENRERE EN L'ACORD PER APUJAR ELS IMPOSTOS ALS MÉS RICS

2009-06-25T03:34:00.001-07:00

Nota de premsa

El diputat i portaveu d’ICV al Congrés, Joan Herrera, ha defensat una moció per incrementar la recaptació tributària a les rendes més altes, que ha estat rebutjada pel PSOE que ha pactat amb CiU.

El diputat i portaveu d’ICV al Congrés, Joan Herrera, ha lamentat que el PSOE s’hagi fet enrere en el suport a la moció que ha defensat avui la formació ecosocialista per a la modificació de la fiscalitat amb una pujada d’impostos a les rendes més altes, entre aquestes la dels esportistes d’elit. Tot i que ICV, amb IU, havia pactat aquest matí una transaccional al PSOE, finalment a les sis de la tarda els socialistes l’han retirada perquè ICV no ha acceptat votar “sí” al sostre de despesa en els pressupostos 2010 en la votació d'aquest dijous ja que l’acord de finançament amb Catalunya encara no està tancat. El PSOE ha pres aquesta decisió després d’aconseguir el suport de CiU.

En la moció que ha defensat Herrera (podeu consultar-la a l’apartat de Documents d’aquesta web) i que finalment el PSOE ha votat en contra es volia incrementar la recaptació tributària de l’Estat a les rendes més altes i la progressivitat dels impostoso. Per aquest motiu, es demanava l’eliminació dels 400 euros, introduir la progressivitat en la deducció o prestació de 2.500 euros per naixement o adopció, gravar els nivells més alts de renda mitjançant el 50% per a les rendes més lates de 7.000 euros mensuals i recuperar l’impost de patrimoni.

També es demanava lluitar contra el frau fiscal i els paradisos fiscals, impulsar una fiscalitat verda i reformar l’article 93 de la llei 35/2006 de 28 de novembre –coneguda com a “llei Beckham”- perquè els jugadors amb fitxes superiors als 60.000 euros mensuals no puguin acollir-se a una tributació equivalent al 24% marginal.

EUROPA

2009-05-30T09:13:00.001-07:00

POLÍTICA DE LLOGER A LES TERRES DE L'EBRE

2009-05-29T12:44:00.001-07:00

Segurament una de les novetats més importants a nivell ciutadà en els darrers anys, ha estat l’impuls a les polítiques de lloguer. Aquesta política pública de lloguer l’hem anat implantant al territori a través de la creació de les anomenades Borses d’Habitatge, les quals dissenyades per la Generalitat, acaben materialitzant-se amb convenis a través d’ens locals i comarcals. En el cas de les Terres de l’Ebre, podem afirmar, a hores d’ara, que en tenim una per cada comarca i una a Tortosa ciutat, capital ebrenca. Per tant, hem buscat arribar al conjunt de la població i a través de diverses institucions. Més de 150.000 € anuals de gestió per arribar a tota la ciutadania. A més, la majoria d’elles tenen un conveni paral·lel amb Joventut, i així, esdevenen també borses joves.

Són quatre els serveis bàsics que es poden trobar: d’una banda, la mediació social, la qual entenem com un servei on interconectem el propietari que porta el seu pis i el llogater que en busca un. D’aquesta forma, actuem com “immobiliària pública” sense cap cost, sempre i quan els preus estiguin per sota de mercat. Un altre producte que es pot trobar és el programa de cessió. O sigui, un propietari pot cedir durant uns anys un pis a la Generalitat a canvi que nosaltres el lloguem i li gestionem durant aquest període de temps, donant-li la garantia que cobrarà ja que és la Generalitat qui assumeix la morositat i el desnonament, en cas que n’hi hagi. A més, sempre tornarà a rebre el pis en perfectes condicions. A canvi, evidentment, també es demana pactar un preu per sota del mercat, i d’aquesta forma, la ciutadania se’n beneficia. Són centenars de pisos que hi ha a l’Ebre sota aquestes dues premisses.

Finalment, es gestionen els ajuts del lloguer just: entre els 20 i 240 € mensuals, calculant-se a partir dels ingressos del sol·licitant així com la població on es trobi el pis. Més d’1 M€ s’han atorgat només a l’Ebre en el període 2007-08 en aquest concepte. I per acabar, des de fa un any també es gestiona la famosa renda bàsica d’emancipació, un ajut del govern estatal de 210 € mensuals, només per a la joventut, la qual ara per ara està costant de tirar endavant a causa de la forma prematura, al meu entendre, que es llançà aquesta ajuda, i que tantes dificultats i queixes lògiques ha ocasionat. Dia rere dia des de la Generalitat instem al govern central a millorar-ne els procediments.

En definitiva, s’està construint una política pública de lloguer, que poc a poc va donant els seus fruits, i que juntament amb les 10.000 vivendes socials que la Generalitat ha construït en aquests dos anys, ens apropen cada dia més a poder concebre l’habitatge com un dret i no pas com un luxe d’uns quants.

(Article publicat a la Veu de l'Ebre, 29 de maig de 2008)

ARTICLE DE JOSEP BAYERRI EN DEFENSA DEL BALNEARI D'EN PORCÀ... PROU A LA DESTRUCCIÓ DEL NOSTRE PATRIMONI ! ! !

2009-05-18T01:42:00.000-07:00

A finals del segle XIX, el balneari Porcar fou un dels centres de relació social de la naixent burgesia industrial tortosina amb la vella aristocràcia terratinent.

Diuen els periòdics que l'Ajuntament de Tortosa vol enderrocar el que encara resta de l'antic balneari de Porcar per construir-hi pisos i que l'associació Amics dels Castells i l'únic regidor d'ICV s'hi oposen, mentre que la resta de regidors atorguen. És una constant l'obsessió per enderrocar que té l'actual govern local. Sembla lògic que les cases que estan en ruïna es tombin, també que es dissenyi un projecte d'esponjament del nucli antic i que s'habiliten nous passejos, zones verdes i construccions, però d'aquí a demolir el que encara és possible recuperar hi ha un pas. Alerta que l'edifici de l'antic Col·legi dels Josepets també es troba a la llista iconoclasta i després en vindran altres. Vist en perspectiva històrica cal preguntar-se si no s'haguessin pogut salvar les casernes, enderrocades el 1963 per situar-hi dotze anys després un hospital absolutament fora de lloc, o calia actuar amb més intel·ligència, com s'ha fet a Jesús amb l'antic convent i col·legi.

Fa ja cinc anys, des d'aquestes mateixes pàgines tant Gustau Moreno com jo, en escrits distanciats uns dies, ens pronunciàvem a favor del balneari de Porcar tant pel seu valor patrimonial, que és indiscutible, com pel valor paisatgístic en l'entorn del Museu d'Escultures de Santiago de Santiago i pel que representa per a la ciutat. Explicàvem la seva història, els orígens i els moments de grandesa i misèria. Per cert, sabien vostès que al Teatre del Balneari –reformat, amb el consentiment de l'Ajuntament franquista el 1975, per a aparcaments– es va estrenar l'obra Terra baixa el 1897? Per a fer habitatges nous no caldria enderrocar el que queda del balneari de Porcar i especialment pel que fa al conjunt físic de l'espai que ocupa, perfectament destinable a equipaments o a ampliació del malaguanyat parc dels Jardins del Príncep.

Però hi ha una qüestió que sorgeix arran del debat sobre l'assumpte. L'alcalde afirma, segons he pogut veure en una d'aquestes retransmissions repetitives que fa la televisió local, que l'oposició a l'enderroc té una connotació política i justifica la decisió demolidora en el fet que respon a un acord adoptat per la majoria de la corporació. El mateix argument de l'anterior ajuntament per tombar el velòdrom amb l'oposició, manifestant-se pel carrer, dels que ara manen. Greu error de la primera autoritat local aquesta insistència reiterativa a apel·lar al joc de majories i minories. Això no ho justifica tot; la democràcia és un sistema de govern, no pas un codi moral al qual s'hagi de sotmetre el país. Cal recordar solament uns fets no pas anecdòtics: Hitler va arribar al poder per la voluntat democràtica, resultat d'un procés electoral; com ara governa Itàlia el febrós Berlusconi i a Euskadi hi ha un lehendakari que no té el beneplàcit de la majoria dels bascos i ha arribat al poder amb l'aplicació d'una llei perversa resultat també del joc de majories a un parlament aliè. El mateix poder aliè que retallarà l'Estatut de Catalunya aprovat en referèndum, amb el silenci dels mateixos que el van elaborar. Si no, temps al temps. La piconadora per pebrots de la majoria s'ha d'aplicar solament en situacions excepcionals, urgents i de força major, i, sempre que hagi una mínima possibilitat, cal cercar solucions alternatives o deixar que el temps ho maduri.

Tornant al principi; un bon erudit, traspassat fa ja anys, originari de Barcelona i molt de temps resident a Sant Carles de la Ràpita, deia sovint: «Una de les diferències entre Amposta i Tortosa és que els ampostins els pocs vestigis antics i elements monumentals que tenen els tracten amb cura i els enalteixen com si fossen els millors del món; en canvi, els tortosins el molt patrimoni que els ha deixat la història el menyspreen com si no tingués cap valor i no s'esglaien gens quan algú pren la decisió de fondre'l en el no res.» Aguda reflexió.

Foto: El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre

ELS PODEROSOS, EMPRENYATS...

2009-05-15T04:06:00.000-07:00

Cada cop se'ls veu més el llautó. Aquells qui han practicat un capitalisme salvatge, individualista i destructor. Aquells que farà només un any negaven la bombolla immobiliària. Aquells que fa només uns mesos deien que la Generalitat o l'estat no havien d'intervenir en la política econòmica. Aquells que es queixaven que se'ls obligava a reconduir els sectors immobiliaris cap a la rehabilitació o les noves tecnologies. Aquells, que en definitiva, han guanyat molt durant aquests anys a costelles de la majoria de la població, actualment estan emprenyats.

Emprenyats perquè no poden retallar drets laborals; emprenyats perquè no poden fer el què volen; emprenyats perquè la seua ideologia - el liberalisme i neoliberalisme- està en crisi; emprenyats perquè no manen i utilitzen les institucions com la Generalitat per fer els seus negocis. No volen un Govern d'esquerres i catalanista. Volen més que mai - amagant-se només sota la nostra senyera- un govern per continuar amb els seus negocis.

És increïble com només en un any els senyors de CiU, PP i també el PSOE accepten que hi ha bombolla immobiliària. Fa un anys tots es barallaven per dir que les economies catalanes i espanyoles eren de les millors del món, i que això de la regulació, de les polítiques socials per ajudar als qui no arribaven a accedir a serveis mínims, o la demanda d'una economia més desenvolupada en el valor afegit tecnològic i de respecte al medi ambient era cosa de persones i partits que ens dedicàvem a aturar el país. Surrealista. No entenien que allò era "pan para hoy, comida para mañana". O potser no ho volien entendre perquè només volien fer diners i diners.

Recordo que fa uns anys vaig assistir als Fòrums Socials Europeus, primer a París i després a Londres, i en aquells moments ja érem milers de joves d'arreu del continent que demanàvem canvis. Mai vam ser escoltats. La majoria de governs feien cas omís a les nostres demandes. Com pot ser que ens trobem, d'una banda, sent en els joves més preparats de la història, però a la vegada no podem treballar o accedir a l'habitatge fins als 30 anys de mitjà? Com pot ser que la majoria de països subdesenvoluptats siguin cada vegada més pobres, tot i la fi del període colonial, però tinguin que marxar als països occidentals on són explotats, i on, a sobre, són rebutjats socialment? Com pot ser que enlloc de preservar el medi, l'haguem de destruir quan hi ha possibilitats tecnològiques de fer les coses d'una altra manera? Per què basem l'economia en l'especulació i no pas en actius reals i realment productius? ...

I així estem. Amb un economia gegant amb peus de fang. La pregunta és, i com estarien, si per exemple no s'haguessin dut a terme totes les polítiques socials o d'habitatge en els darrers anys? La resposta és evident, encara molt pitjor. O també ens podem preguntar, i si les empreses no haguessin desenvolupat majoritàriament una economia basada en el "totxo" fàcil i ho haguessin fet en la qualitat, el valor afegit i la millora tecnològica? Doncs estaríem encara molt millor, tot i no haver crescut de manera tant desmesurada.

Iniciativa molesta. Fa temps que ho notem. Fa uns anys molestava ERC. Cada moviment que feia era atacada. Ara ho és ICV. Qualsevol mesura que pren és atacada. Des de la demanda del CAT als cotxes passant fins al 80 quilòmetres per hora que apliquen les principals ciutats desenvolupades d'Europa fins la utilització política de la policia de Catalunya.

Els poders mediàtics i econòmics més influents ho tenen clar. Sociovergència com a mínim al Govern català. ICV és la pota que cal debilitar perquè som els únics que en fermesa defensem un govern d'esquerres, però també catalanista a la Generalitat. El que no saben, però, és que se'ls veu el llautó i que la ciutadania sabrà jutjar a aquells qui han jugat en el seu futur i en les seues vides només per l'avarícia de guanyar més i més, beneficiant-se només uns quants i a costelles de molts.

Jordi Jordan, ICV Terres de l'Ebre.

AMPLIEM EN 1,5 MILIONS D'EUROS EL PRESSUPOST DELS AJUTS D'EMERGÈNCIA PER EVITAR DESNONAMENTS

2009-05-15T03:58:00.000-07:00

Els ajuts personalitzats a l’allotjament són tant per a llars de lloguer com per a les que tenen una hipoteca. Aquesta mesura és una de les actuacions del Govern per donar suport a les famílies amb més dificultats davant la crisi. El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) publica avui l’ordre d’ampliació del pressupost destinat a les subvencions per ajudar a pagar el lloguer o la hipoteca a les llars en situacions d’emergència i que estan a punt de ser desnonades per impossibilitat de pagar la renda o la quota d’amortització. L’ordre té un import d’1.500.000 euros que se sumen als 500.000 de la convocatòria inicial, que es va obrir el passat mes de febrer.

Els ajuts personalitzats a l’allotjament són ajuts a fons perdut, personalitzats i assistencials, per evitar la pèrdua de l'habitatge privat que constitueixi la residència habitual i permanent del sol·licitant i de la seva família. Estan destinats a persones amb rebuts impagats de lloguer o d'amortització de préstec hipotecari que reuneixin els requisits que preveu la convocatòria.

Per accedir a aquests ajuts, alguns dels requisits que es demanen són:

-Que els ingressos mensuals no siguin superiors a 2 vegades l’IPREM (Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples), és a dir, inferiors a 1.938 euros (segons les zones i les persones que hi viuen).

-Estar al corrent del pagament de les rendes de lloguer dels últims dotze mesos anteriors al període per al qual se sol·licita l'ajut.

-La quantia de la renda de lloguer no ha de superar 900 euros mensuals.La quota d'amortització no ha de superar 1.000 euros mensuals.

-La persona sol·licitant no pot ser propietària de cap altre habitatge ni ser titular d’un altre dret d'ús.

L'import màxim a atorgar és de 2.800 euros.

Podeu trobar més informació al web del Departament de Medi Ambient i Habitatge: ttp://mediambient.gencat.cat/cat/ciutadans/habitatge/inici.jsp?ComponentID=162719&SourcePageID=5370#2

Cal recordar que ja l’any passat, unes 1.133 famílies van poder continuar vivint en el seu habitatge gràcies a l’obtenció d’aquest ajut.

Any Llars beneficiàries Import destinat

2006 1.141 1,5 milions d'euros
2007 840 1,2 milions d'euros
2008 1.133 1,7 milions d’euros

NOVA BORSA D'HABITATGE AL BAIX EBRE I REGISTRE

2009-05-08T10:24:00.000-07:00

Avui mateix s'ha fet efectiva la creació de la Borsa d'Habitatge del Baix Ebre gràcies al conveni que hem impulsat des de la Generalitat per tal de posar en servei juntament amb el consell comarcal del Baix Ebre. Aquest instrument serà el que ha de tirar endavant les diferents polítiques de lloguer i d'ajuts de la Generalitat per millorar l'accés a l'habitatge per al conjunt de la ciutadania, i especialment per ala joventut. A més a més, també hem signat un altre conveni per crear un registre de sol·licitants d'habitatges de protecció oficial perquè així la ciutadania tingui dret a apuntar-se a una "llista oficial" la qual cosa facilitarà , d'una banda, conèixer la demanda real per part de les administacions, i de l'altra, poder aplicar millors polítiques públiques d'habitatge.Us adjunto la nota de premsa al respecte.

El Consell Comarcal del Baix Ebre i ADIGSA acorden col·laborar en la creació d’una base de dades de sol·licitants d’habitatge protegit

El president del Consell Comarcal del Baix Ebre, Andreu Martí, i el coordinador de Polítiques d’Habitatge de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, Jordi Jordan, han signat un conveni de col·laboració entre l’empresa pública Adigsa, adscrita al Departament de Medi Ambient i Habitatge, i el Consell Comarcal del Baix Ebre per a possibilitar la creació d’una base de dades de sol·licitants d’habitatge i homogenitzar els processos de promoció i adjudicació d’habitatges amb protecció oficial a la comarca del Baix Ebre.

El conveni preveu que, un cop s’aprovi el reglament del Registre de Sol·licitants d’Habitatges amb Protecció Oficial, el Consell Comarcal del Baix Ebre tindrà accés a l’eina informàtica de què disposa l’empresa pública ADIGSA, per facilitar i unificar la gestió de les sol·licituds d’habitatge protegit i homogeneïtzar el procés necessari per a l’adjudicació dels habitatges que es promoguin o ja existents a la comarca.

El futur Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb Protecció Oficial tindrà com a funcions principals: proporcionar informació a les administracions sobre les necessitats reals i la distribució territorial d’habitatges amb protecció oficial; proporcionar informació als usuaris sobre el parc existent d’habitatge protegit i promoure la transparència en la gestió i, entre d’altres, constituir la base operativa per adjudicar habitatges amb protecció oficial i donar més transparència i control perquè es destinin de manera efectiva a atendre les necessitats de la població.

D’altra banda, el Consell Comarcal del Baix Ebre i ADIGSA també han signat un altre conveni de col·laboració per a la creació i gestió de la borsa d’habitatge per al lloguer social de la comarca del Baix Ebre, que formarà part de les borses d’habitatge de Catalunya. Aquest servei està ubicat al carrer de la Rosa 17, de Tortosa.

Tortosa (Baix Ebre), 8 de maig de 2009

BEL I LES SEUES INTERESSADES INTERPRETACIONS

2009-05-05T11:32:00.000-07:00

El passat diumenge 3 de maig més de mig miler de persones participaven en el decurs de la XIII Diada dels Amics dels Castells i Nucli Antic de Tortosa, entitat que des de fa poc més d’un any tinc l’honor de presidir. Fou una Diada esplèndida, en la qual es visitaren diferents indrets del patrimoni tortosí així com dels barris antics. A petició meua, s’explicaren diversos projectes que s’han de dur a terme per part de l’Ajuntament i la Generalitat, els quals considero que són positius per Tortosa.

La sortida d’enguany, a més a més, portava com a lema, la Diada del Pacte pel Patrimoni, en al•lusió a aquesta proposta liderada pels Amics dels Castells i que ha rebut el suport de més de 1000 firmes així com el vot favorable dels cinc partits polítics tortosins de l’Ajuntament, després de mesos d’esforços per part de l’entitat que presideixo. Tot sigui pel bé de Tortosa.

Ara, però, sembla que l’Alcalde de Tortosa, que fins al moment ens havia felicitat públicament comença a veure fantasmes allà on no n’hi ha. Resulta que en el marc d’aquesta Diada, on vull reiterar que vaig felicitar molts cops l’Ajuntament, també vam denunciar que hi ha un projecte que preveu enderrocar tot el complex del Balneari d’en Porcà, a Remolins. Es preveu demolir aquest edifici del segle XIX per fer-hi nous pisos, a un barri on hi ha centenars d’habitatges buits i en runes. Precisament, en el darrer ple municipal, se li preguntà a l’alcalde sobre aquest tema, i el senyor Bel, tot a la valenta afirmà literalment que aquesta postura favorable a recuperar el Balneari i no enderrocar-lo la feia Amics dels Castells perquè el seu president era d’Iniciativa i estava en contra de CiU...

És per això que vull deixar constància que, la reivindicació de la recuperació d’aquest Balneari d’estil historicista és una demanda històrica que des de l’entitat fa anys que es reclamava, quan jo encara no era president, i per tant, de maniobra política cap ni una. Si som bons per felicitar a l’Alcalde també ho som per denunciar allò que considerem que no es fa bé i, li agradi o no, si aquest projecte es du a terme, el senyor Bel passarà a la història com l’alcalde que ha enderrocat un dels edificis emblemàtics de Remolins. Que consti, a la vegada, que penso que només salvaguardant la petita torre central del complex ja n’hi hauria prou, i penso, que en els moments actuals ens ho podem permetre.

Però en el fons de tot plegat, un es pregunta, què passa perquè es pugui jugar així amb les persones i el que representen? Què no sóc d’Iniciativa quan durant tota la Diada felicito els diferents projectes que es durant a terme al barri antic per part de l’Ajuntament de CiU i la Generalitat? Què no sóc d’Iniciativa quan aconseguim el consens (tot i les dures pressions privades i públiques) per aconseguir un Pacte pel Patrimoni? Què no sóc d’Iniciativa quan facilito la cessió de 9 habitatges socials de la Generalitat a l’Ajuntament o creem la nova Borsa d’Habitatge del Baix Ebre? O és que en aquesta ciutat només es pot treballar si ets de CiU i fidel admirador del senyor Bel?

Deixem-nos, doncs, de partidismes i treballem junts per Tortosa i la seua ciutadania, acceptant les alabances però també les crítiques. Només així podem avançar com a ciutat i societat madura que som.

MÉS DE 500 PERSONES PARTICIPEN EN LA XIII DIADA DELS AMICS DELS CASTELLS

2009-05-04T01:27:00.000-07:00

Mig miler de persones van participar en la XIII Diada dels Amics dels Castells que ahir vam celebrar a Tortosa. A les 9.30 hores del matí la Porta de l'Olivera de la Catedral estava ja plena de gent d'arreu del territori amb ganes de conèixer i fruir del patrimoni històric tortosí.

El recorregut d'enguany passava pel museu de la catedral, o bé exposició d'art permanent; per la ronda del castell, on vam conèixer els projectes de recuperació del barri de Sant Jaume i del Castell; pel call jueu de Remolins; pel balneari d'en Porcà; per la muralla medieval del segle XIV; i pel castell o fortí de Tenasses.

A destacar la reclamació que no enderroquen l'edifici central de l'antic balneari d'en Porcà, d'estil historicista i construit a finals del segle XIX, aprofitant les aigües medicinals de la zona, existents i aprofitades ja en època romana. Un projecte per fer-hi pisos i un equipament preveu tirar a terra aquest emblemàtic edifici de Remolins.

D'altra banda, la Diada portava com a títol "la diada del pacte pel patrimoni" en relació al pacte que hem aprovat recentment. Esperem, però, que l'Ajuntament sigui coherent i vegi aquest com una oportunitat i no pas l'enderroqui com vol fer en el cas del balneari.

Des d'aquí vull agrair al mig miler de persones que hi van participar, però especialment a aquells membres de la Junta que fa dies que hi treballen. Gràcies de tot cor.

CARME TRILLA, MEDALLA DEL FAD 2009

2009-04-30T02:07:00.000-07:00

Avui tinc l'alegria de destacar que Carme Trilla, Secretària d'Habitatge de la Generalitat ha estat reconeguda amb l'atorgament de la medalla del FAD 2009. Aquesta entitat, destaca que Trilla s’ha convertit en un “referent inqüestionable en matèria d’habitatges que responguin a noves formes de socialització, de la necessitat d’habitatges assequibles i de la funció social que han de complir”

Per això, la Junta Directiva del Foment de les Arts i el Disseny (FAD) ha resolt lliurar una Medalla FAD a la secretària d’Habitatge, Carme Trilla, com a reconeixement “tant a la recerca com a l’acció política, sempre recollint la pluralitat i el consens de les diferents veus implicades, que s’ha convertit en un referent inqüestionable en matèria d’habitatges que responguin a noves formes de socialització, de la necessitat d’habitatges assequibles i de la funció social que han de complir”. Trilla rebrà la Medalla, que s’atorga des de l’any 1928, en el transcurs de la festa anual dels socis del FAD .

Cal recordar que un dels principals objectius del FAD és millorar la vida de les persones a través d'un disseny i una arquitectura responsables. Per tal d'aconseguir-ho, a banda de fer d'interlocutor amb les administracions públiques en representació del sector, el FAD intenta generar debat i opinió al voltant de temes d'actualitat ciutadana acostant les disciplines de l'arquitectura i el disseny a les ciències socials amb projectes com les Xarxes d'Opinió del FAD.

Farà uns mesos que conec a la Carme Trilla a través de la meua recent responsabilitat com a coordinador d'Habitatge a les Terres de l'Ebre, i tot i el poc temps, puc assegurar que la Carme és una persona amb una consciència social elevada que dia a dia fa que tots i totes treballem per aconseguir que el dret a l'habitatge sigui una realitat més propera.

TORNEM A SORTIR AL CARRER...

2009-04-25T04:41:00.001-07:00

Efectivament, Amics dels Castells i Nucli Antic de Tortosa, tornem a sortir al carrer. I ho fem per celebrar la XIII Diada dels Amics dels Castells, la qual enguany portarà per nom, "La Diada del Pacte pel Patrimoni".

Es celebrarà el diumenge 3 de maig, a partir de les 9.30 hores. Serà, doncs, en el marc d'Expo Ebre. El lloc de concentració serà el Portal dels Romeus, just al davant de la seu de la nostra entitat.

Recorrerem diferents indrets del nucli antic de Tortosa, entre els quals destaca el Castell de Tenasses. També el call jueu, el balneari d'en Porcà, la ronda del Castell de la Suda, entre d'altres.

El dinar serà als Jardins del Príncep. Enguany hem subscrit un acord amb l'entitat Tot Món-Comerç Just i l'Escola d'Hosteleria de Tortosa, per la qual cosa tindrem productes del territori i de països estrangers on s'ha comerciat respectant els drets humans.

Per més informació podeu clicar a: www.amicsdelscastells.blogspot.com

Fotografia: moment de presentació de la XIII Diada amb la representant de Tot Mon, Asyris Chaplin.

TURISME I TORTOSA

2009-04-16T09:46:00.000-07:00

Les dades que es desprenen de l’últim informe municipal sobre l’ocupació turística a Tortosa venen a corroborar el que fa temps que molts i moltes defensem: el turisme pot ser una oportunitat econòmica important per a la ciutat i per al conjunt de les Terres de l’Ebre.

Així, segons aquestes dades el cent per cent de les places hoteleres de Tortosa han estat ocupades aquests dies de vacances i també s’ha registrat un notori augment en les oficines de turisme així com en el centre d’interpretació del Renaixement. Cal, doncs, fer-ne una valoració positiva. Tanmateix, penso que no hem de caure en el triomfalisme fàcil, ja que resta moltíssim camí per recórrer a l’hora d’aconseguir una ciutat plenament turística, tant des d’un punt de vista del sector públic com el privat.

Tortosa disposa d’un patrimoni cultural i natural únic. Únic com a mínim entre el territori que va des de Tarragona fins a València ciutat. Monuments a dojo, “entre torres i campanes” tal i com ens recorden els Quicos en una de les seues cèlebres cançons. A més, la ciutat es troba envoltada d’un entorn paisatgístic de primer ordre: els Ports de Tortosa-Beseit i el Delta de l’Ebre, ambdós parcs naturals, i evidentment el propi riu Ebre, el qual majestuosament travessa la ciutat, i al qual s’hi podrien realitzar moltíssimes activitats.

L’estat actual del patrimoni i sobre tot del nucli antic, però, atempta contra aquest turisme. Ara per ara penso que com a mínim s’haurien de marcar rutes turístiques per la ciutat històrica d’una forma itinerant pels carrers i zones menys degradades. Perquè ara els turistes marxen escandalitzats. D’una banda, meravellats del tresor brut que tenim, però de l’altra descontents del manteniment i de com es realitzen les obres. Per tant, cal cuidar fins al mínim detall aquest turisme que cada dia augmenta, però que en les condicions actuals quan torna a casa està més bé disposat a “malparlar” de Tortosa que no pas de convidar a la gent a que visiti la ciutat.

Per dir-ho d’una altra manera, si durant els quatre dies del Renaixement hi ha una “sensibilitat” extrema en relació al nucli antic, perquè no la tenim la resta de l’any? O com a mínim perquè abaixem tant la guàrdia?

Finalment, cal també lligar aquest turisme cultural a l’ecològic tant dels Ports com del Delta i del riu. Crec que encara s’està fent poca cosa en aquest sentit. Em ve al cap Benifallet, un poble de menys de 2000 habitants que ha adquirit un antic llaüt i que promociona paquets turístics al respecte. Què passaria si Tortosa adquirís uns quants llaüts? Penso que seria un altre punt de partida important, que segurament faria que també la iniciativa privada en prengués part.

En definitiva, cal que ens ho creguem més. El patrimoni, que recuperarem amb els propers anys, més una promoció i inversió turística forta i acurada així com una sensibilitat important en els moments actuals de degradació dels principals llocs turístics poden ser l’inici d’una nova oportunitat econòmica i visió de Tortosa, la turística i cultural, més enllà dels discursos retòrics de fa anys.

ACTUALITZACIÓ DEL PACTE D'ENTESA

2009-04-14T08:58:00.000-07:00

PER FER FRONT A LA CRISI, MÉS POLÍTICA SOCIAL

Com a membre d'ICV valoro molt positivament l’actualització de l’Acord Programàtic de l’Entesa Nacional de Progrés que van signar dimecres passat ICV-EUiA, PSC i ERC, i que avui s’ha entregat al President Montilla. Per a ICV aquesta actualització suposa protegir als més vulnerables i per tant més politica social i d'esquerres. Tot plegat, ho podríem resumir en els següents punts:

1. Un govern d’esquerres el primer que ha de fer és fer front a la crisi des de l’esquerra. Des d’ICV-EUiA estem satisfets perquè es tracta d’un acord per superar-la.

2. L’actualització del Pacte d’Entesa era necessària perquè la crisi no té precedent i té conseqüències dramàtiques per a la societat, sobretot als sectors més populars i vulnerables.

3. Amb l’acord es vol garantir més cobertura social i reforçar l’Estat de Benestar: s’estimulen plans locals anticrisi, s’inverteix en la cohesió dels barris, es formen les persones en atur, s’assegura la cobertura de beques-menjador i es reforcen les prestacions socials.

4. Suposa un full de ruta i un compromís, i ens allunya de la temptació que els diners del finançament serveixin més per eixugar el dèficit en comptes de donar prioritat als problemes de la gent.

5. Aquest acord vol dir més govern d’esquerres. L’actualització és una mostra de la cohesió i estabilitat del Govern.

6. Per això, després de l’acord, més que mai cal un bon finançament, i el govern d’Entesa ho farà amb unitat i fermesa.

7. Si el TC resol de forma negativa el recurs de l’Estatut, caldrà donar una resposta unitària i clara de les forces polítiques catalanes, liderada pel Govern.

En definitiva, poc a poc, anem donant respostes reals i no tan sols mediàtiques als reptes actuals del nostre país.

HABEMUS PACTE PEL PATRIMONI

2009-04-09T03:40:00.000-07:00

A hores d'ara no és cap notícia que l'aprovació per unanimitat (de les cinc forces polítiques de l'Ajuntament de Tortosa) ha fet possible l'assumpció del Pacte pel Patrimoni Històric de Tortosa per part del mateix. Una proposta que hem elaborat des d'Amics dels Castells i Nucli Antic de Tortosa per tal d'impulsar el ric patrimoni tortosí així com la ciutat històrica.

Deu propostes planificadores i bàsiques a deu anys vista que, de complir-se, marcaran un abans i un després en relació a la recuperació del barri antic de Tortosa i dels principals monuments. Una proposta ambiciosa, certament, però també realista i amb voluntat de consens polític. Recuperar aquest llegat és recuperar la cultura i l'autoestima tortosina, a més de significà un revulsiu econòmic per a la ciutat.

Aquestes deu propostes les podeu trobar a http://www.amicsdelscastells.blogspot.com/, les quals han estat avalades per més de 1000 signatures d'arreu de les Terres de l'Ebre. Per tant, gràcies a tots i totes els qui ens heu fet costat.

No us diré que ha estat fàcil aconseguir el consens per a l'aprovació del Pacte. Només el dia després de la presentació pública del propi Alcalde de Tortosa (CiU) posava en dubte la "bondat" del mateix en declaracions a la premsa. Altres no ho han dit públicament, però sí en altres àmbits. A ningú se li escapa que jo mateix, a banda de ser president d'Amics dels Castells, formo part del projecte polític d'ICV i que sóc membre del Govern tripartit de la Generalitat com a Coordinador d'Habitatge a les TE. Per tot això, molts i moltes pensaven que el pacte era una maniobra política i fins i tot, que es proposava per no poder-se aprovar. ¿? ¿?

Just el contrari, doncs, del que pretenia quan el vaig proposar a la Junta de l'entitat. Ho he dit mil vegades: necessitem consens, necessitem ser responsables i necessitem ser flexibles a l'hora de treballar per la nostra Ciutat. Vinguem d'on vinguem, siguem qui siguem. Tan de bo Tortosa cada dia tingui més pactes en molts altres aspectes. Segurament, tots, absolutament tots, els qui volem que Tortosa avanci ens n'alegraríem.

II FIRA D'ART AMICS DELS CASTELLS

2009-04-01T02:42:00.000-07:00

Aquesta setmana des d'Amics dels Castells i Nucli Antic de Tortosa hem iniciat la II Fira d'Art on exposem diverses pintures amb vistes de Tortosa així com del seu patrimoni històric i artístic. La majoria d’obres provenen dels diferents concursos de pintura que l’entitat ha anat celebrant durant els catorze anys d’història de l’associació.

Així doncs, repetim per segon any aquesta Fira que té com a principals objectius donar a conèixer el patrimoni tortosí a través de l’art i sensibilitzar la ciutadania sobre la importància que aquest ha de tenir per a Tortosa i a més també serveix per dinamitzar el barri antic a través de la nostra seu social.

Cal recordar que el 2008 realitzàrem aquesta fira per primer cop amb un notable èxit ja que es vengueren més d’una desena d’obres.

La Fira es durà a terme a la seu de l’entitat situada al carrer Portal dels Romeus número 10 del nucli antic de Tortosa. Els horaris d’obertura seran de dilluns a diumenge de 18.30 a 20.30 hores.

FEM JUSTÍCIA AMB RICARD SALVAT

2009-03-24T14:57:00.000-07:00

Ha mort un artista tortosí i ebrenc reconegut en l’àmbit nacional. Una pèrdua de la cultura catalana i tortosina. Així ho destaquen els experts i mitjans de comunicació nacionals i estatals.

Salvat Ricard també forma part del patrimoni cultural i humà de Tortosa. Cal explicar i difondre la seua cultura i la seua valuosa aportació sobretot en l’àmbit del teatre. Home de lletres que darrerament estigué vinculat a la seua estimada ciutat natal a través del tristament desaparegut Festival Entrecultures. Cal donar-li un nom de carrer de la ciutat. Cal realitzar-li un homenatge digne. Cal publicar la seua obra. Cal que entre tots el fem nostre i esdevingui orgull de ciutat i territori.

Farà pocs dies escrivia un article recordant que enguany és el centenari de la mort d’Agustí Querol, també tortosí, i considerat un dels millors escultors de l’Estat espanyol en el segle XIX i on també recordava que farà pocs mesos moria un altre artista de casa nostra, en aquest cas resident a París, i dedicat a la pintura: Antoni Guansé. En ambdós casos no hi ha previst cap homenatge, cap conferència, cap acte que recordi aquests artistes.

Espero que com a ciutat avançada i oberta reconeguem la figura de Ricard Salvat més enllà de les lamentacions i les paraules de record oficials i institucionals. Hem d’estar a l’alçada -en vida de l’artista segurament no ho vam estar- però ara podem i cal que ho fem. Un poble que no reconeix els seus artistes no es reconeix a ell mateix.

Fem justícia amb Salvat Ricard i el patrimoni que ens ha llegat.

TREBALLAR JUNTS

2009-03-21T09:18:00.000-07:00

En relació a l'escrit que el senyor Felip Moncús, president d'ERC de Tortosa, ha escrit per contestar el comunicat d'ICV Tortosa cal apuntar que tot el que diu el propi Raül Romeva, eurodiputat d'ICV, és plenament compatible al que des de l'agrupació local s'ha dit.

Calen depurar responsabilitats, i tal i com el propi Conseller ha dit, després de l'estudi pertinent així es farà; o com a mínim, des de Tortosa i molts altres àmbits demanem que així sigui.

El què no entenc ni comparteixo són totes les altres argumentacions fàcils en contra del Conseller, clarament amb una finalitat clara per erosinar-lo. La seua assistència a la manifestació per la pau a Palestina (on hi havia membres d'ERC, de partit i Govern, cosa que celebro), la utilització de les armes esmentades que s'han regularitzat des del Departament, o la mesura dels 80 quilomètres per hora que també s'aplica a Londres o París, entre d'altres, i que només suposen uns segons més i menys morts i contaminació. D'aquí l'argument que en política no tot s'hi val. Posem cada cosa al seu lloc. Perquè vull pensar que Monclús no està en contra d'aquestes tres últimes accions del Conseller Saura. O sí?

En tot cas, Sr Monclús, gràcies pels seus escrits constructius. Seguirem escoltant-lo i tan de bo algun dia podem treballar junts per construir una Catalunya, Terres de l'Ebre i Tortosa millors.

Foto del web d'ERC de Tortosa

NOVES PROMOCIONS

2009-03-10T13:01:00.000-07:00

Des del Govern de la Generalitat continuem apostant pel dret a l'habitatge. En aquests moments hi ha 5 promocions de pisos de protecció oficial al nostre territori que estan en tràmit d'adjudicar-se. És el cas de les dues d'Amposta i Flix, que ja han estat sortejades i sumen gairebé 50 pisos. I ara s’obre el termini per accedir a 32 habitatges amb protecció oficial a Sant Carles de la Ràpita. Prompte ho farem amb els 18 d'Horta de Sant Joan, dividits en dues promocions de lloguer i compra venda.

Cal remarcar que també hi ha pendents d'adjudicar habitatges a Ascó, on s'estan acabant les obres i a l'Ampolla. És important saber que aquestes adjudicacions es fan de manera totalment transparent amb sorteig públic i s'intenta que en les normes d'adjudicació hi hagi pisos reservats per a joves, gent gran, famílies monoparentals i amb pocs rescursos econòmics. D'aquesta forma busquem que les promocions siguin representatives d'una "mixtura" social. Els Governs anteriors mai ho havien fet així i més bé es donaven a dit.

Us adjunto la nota de premsa en relació a les normes que hem obert avui per als 32 pisos de La Ràpita, els quals estan dividits en dues promocions.

S'obre el període d'inscripció per als 32 habitatges públics de La Ràpita

Els pisos són de compra i estan repartits en dues promocions

Avui dimarts, 10 de març, s’ha obert el termini de presentació de sol·licituds per accedir a 32 habitatges amb protecció oficial de compra ubicats a les promocions del carrer Sebastià, 43-45, i al carrer de l’Arxiu Simancas cantonada amb Aragó, de Sant Carles de la Ràpita (Montsià). Les instàncies es poden presentar a l’Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita fins al 9 d’abril.

La promoció del carrer de Sant Sebastià té 15 pisos de dues i tres habitacions, amb una superfície que va dels 60,18 m2 el més petit als 75,07m2 el més gran. El preu dels pisos oscil·la entre els 102.813 euros i els 124.127 euros, segons les dimensions. L’altra promoció, que està a la cantonada entre els carrers de l’Arxiu Simancas amb Aragó, té 17 pisos, tots de 3 habitacions, excepte un, amb una superfície que va dels 65,97 m2 als 89,53 m2. El preu oscil·la entre els 116.696 euros i els 149.555 euros, segons les dimensions.

Per a més informació, podeu consultar el web d’Adigsa, empresa pública adscrita al Departament de Medi Ambient i Habitatge, que administra els habitatges amb protecció oficial de la Generalitat: http://www.adigsa.cat/ (apartat d’oferta pública d’habitatge).

FELIP PUIG, IRREGULARITATS?

2009-03-10T10:01:00.000-07:00

Us adjunto les declaracions del Síndic de Comptes, el senyor Joan Colom, les qual ha realitzat en el programa d'avui que dirigeix a TV3 el periodista Cuní.

El senyor Joan Colom ha afirmat que Adigsa, empresa pública d'habitatge de la Generalitat de Catalunya, mentre estava governada pel Molt Honorable Conseller Felip Puig, el famós conseller transvasista de CiU, va cometre algunes "irregularitats" que demostren que "poden haver responsablitats contables". Us adjunto, doncs, les dues respostes transcrites en relació a aquesta polèmica que ja fa alguns dies que sorgeix per la premsa.

P- ENTRE 2003 I 2004 S’HAURIEN FET CONTRACTES VERBALS I RECÀRRECS SENSE JUSTIFICAR FINS AL 80% PER OBRES REHABILITACIÓ

R- Això és el que ha sortit expedients que hem revisat nosaltres i és una mostra que considerem representativa del conjunt d’expedients que va fer empresa en aquells anys. I per tant hi poden haver responsabilitats contables.

P- DEIA L’EXCONSELLER MILÀ QUE ENCARA QUE PART DEL TEMPS QUE ELL ERA CONSELLER ESTÀ INVESTIGAT ELL HO VA DESTAPAR, L’EXCONSELLER PUIG QUE TOT ESTAVA JUSTIFICAT I QUE LES OBRES DE REPARACIÓ D’IMMOBLES PER VIA URGÈNCIA A VEGADES NO PODEN SEGUIR LA LIMITACIÓ I LA LENTITUD EN EL TEMPS DE LES CONTRACTACIONS PÚBLIQUES.

R- Doncs si hagués estat el cas que se seguís el tràmit d’urgència que no es va aplicar. Per tant no és una excusa aplicable en aquest cas. Perquè aquest tràmit s’ha donat per reparar aquest pont d’aquí mateix quan les aigües es van endur el pont de la carretera es va aplicar tràmit urgència. Això està contemplat per a la Llei. No és el supòsit que hi ha en el cas d’Adigsa. En el cas d’Adigsa, i d’una manera sistemàtica, atès el percentatge de casos, en els expedients verificats s’aplicaven aquests sobrecostos habitualment.

ACABEM AMB L'OBLIT DELS ARTISTES TORTOSINS

2009-03-04T15:19:00.000-08:00

Tortosa té i ha tingut un bon grapat d'artistes i literats que han destacat i destaquen en diversos àmbits. Gimeno, Pedrell, Casanova, Querol, Bertri, Vicent Garcia i Cristòfor Despuig en són possiblement els màxims exponents.

Tot i això l'actitud de la ciutat vers aquests artistes penso que històricament ha estat bastant "provincina". Ha passat allò de triomfar a fora, però amb poc reconeixement a casa... També és cert que la nostra ciutat no té els recursos que altres, però ha mancat voluntat real i simbòlica per fer homenatges, editar obra i fer-ne recerca històrica per després explicar-ho a la ciutadania. Recordo com La Ràpita va fer un homenatge a Sebastià Arbó, i que jo sàpiga, té molts menys recursos que el nostre municipi.

Sigui com sigui encara restem a temps per canviar la dinàmica. Potser algun dia podrem dedicar alguna escultura als nostres artistes. Potser algun dia podrem tenir una pinacoteca o un museu.

Aquesta reflexió ve al cas perquè des d'ICV hem fet dues propostes a l'actual Regidor de Cultura de l'Ajuntament de Tortosa: celebrar els 100 anys de la mort de l'escultor Agustí Querol així com la mort del recent pintor Guansé, d'origen tortosí i resident a París. Cal potenciar el coneixement d'aquests dos artistes que han tingut un impacte important al sud d'Europa amb les seues respectives obres i són un exponent de la nostra cultura.

Tortosa ha d'estimar als seus i a la seua cultura. És una forma més per esborrar poc a poc aquell lament de victimisme i poder construir la ciutat moderna i avançada que tots i totes volem, recordant el passat i els nostres homes i dones més importants com un estímul de futur. Esperem que el Regidor en prengui nota.

Article de Querol a la Wikipedia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Agust%C3%AD_Querol

Article sobre Guansé: http://carmensabespoesiayarte.blogspot.com/2008/12/antoni-guans-la-libertad-debe-ser.html

A la fotografia es pot veure Antoni Guanse i una obra seua.

EUSKADI, GALÍCIA I TORTOSA

2009-03-02T09:00:00.000-08:00

Euskadi, Galícia i Tortosa viuen moments polítics intensos. Les dues nacions perquè han celebrat eleccions, Tortosa perquè viu un clima de tensió a nivell consistorial que va en contra dels interessos de la Ciutat.

Respecte els resultats de les eleccions basques i els escenaris que es dibuixen, a ICV ni ens agrada ni s’entendria un Govern PSE-PP al País Basc perquè trencaria la societat i impediria fer polítiques socials en context de crisi. Ens hem de preguntar si algú entendria que PSE governés amb PP. No és responsable ni des del punt de vista de país ni des de la cohesió social. En aquest sentit, cal demanar a les forces polítiques del País Basc responsabilitat per formar un govern ampli que aglutini la pluralitat de la societat en un context de violència.
Els resultats d’Ezker Batua han estat molt dolents i cal reflexionar sobre si s’ha entès amb claredat el missatge d’EB. D'altra banda, podem celebrar els resultats d’Aralar, en la mesura que representen l’expressió d’una esquerra abertzale que rebutja explícitament la violència. Tot i això hem de lamentar l’anomalia democràtica que representa que el vot nul tingui 100.000 vots, conseqüència de la ilegalització d’un espai polític que ha deixat sense representació a milers de ciutadans/es.

Pel que fa als resultats de les eleccions gallegues penso que l'esquerra i el nacionalisme gallec ha d'aprendre la lliçó. Respectant els resultats electorals, considero preocupant que el PP guanyi les eleccions malgrat els nombrosos casos de pressumpta corrupció que afecten als populars. Cal recordar a Mariano Rajoy que el que hagin decidit els/les electors/es gallecs/gallegues no pot servir per tapar les responsabiltats dins del seu partit.Per altra banda, els mals resultats del PSG i BNG han de servir per reflexionar sobre com l’esquerra afronta els efectes de la crisi i com és capaç de satisfer les demandes de canvi entre el seu electorat.

Finalment, la nostra estimada Tortosa viu moments polítics convulsos a causa dels enfrontaments entre el PSC i CiU. Uns contra els altres, a veure qui la diu més grossa, qui fa més populisme i qui es treu més retrets. Com a tortosí i com a membre d'una força política em dóna vergonya l'espectacle que uns i altres estan mostrant aquests últims dies. Els tortosins i tortosines volem solucions per al present i reptes de futur per a la nostra Ciutat. No volem retrets del passat ni enfrontaments estèrils que no aporten res al Municipi. Siusplau, deixe'm el partidisme a banda i apostem per la Ciutat. Prou falta li fa a Tortosa com per estar sotmesa a personalismes i interessos d'uns quants.

REMOLINS MEREIX UN PROJECTE DE LLEI DE BARRIS

2009-02-19T11:04:00.000-08:00

Aquest matí he visitat l'antic call jueu de Tortosa, el barri de Remolins. Sens dubte, un barri singular i dels pocs del país amb aquestes característiques, però que viu una situació de degradació -sobretot la part antiga i la de més importància patrimonial- que deixa molt de desitjar. La Generalitat va aprovar el PINCAT l’any 2005. Des de llavors Tortosa no ha tornat a presentar cap projecte a la Llei de Barris, mentre 10 ciutats catalanes han rebut ja aquestes subvencions en dos o més ocasions.

Tail i com dèia el regidor d'ICV Jaume Forcadell cal apostar per la recuperació del nucli antic de Tortosa i aprofitar-ho per la superació de la crisi econòmica. Segons el regidor “hem d’apostar per noves implantacions industrials, hem de dinamitzar el sector de la construcció, orientant-lo a la rehabilitació d’habitatges, i hem de garantir la continuïtat de la nostra pagesia i del nostre comerç, però també hem de començar a entendre que allò que ens permetrà consolidar el nostre desenvolupament econòmic és posar en valor el nostre patrimoni cultural i arquitectònic i el nostre potencial en matèria de turisme cultural”.

Tortosa té l’oportunitat i la responsabilitat d’apostar per la recuperació urbanística i social del nucli antic, i això farà que el seu atractiu turístic es multipliqui. També cal ser realistes, ja que la presentació d’un nou projecte a la Llei de Barris representa un repte, tant des del punt de vista de la càrrega de treball dels serveis municipals com des del punt de vista del cost econòmic que tindria la mesura. Per aquesta raó, des d'ICV ens oferim a col·laborar per tal de tirar endavant a la proposta, i seria bo que per tal d’assolir aquests ajuts hi hagués col·laboració de tots els grups municipals.

El mateix Forcadell, en referència al contingut de la proposta, ha destacat que les millores urbanístiques del barri haurien d’anar acompanyades d’una aposta important per la rehabilitació d’habitatges i per potenciar les mesures de caire social. Des de la Generalitat en aquest sentit hem atorgat més d'1 milió d'euros en rehabilitació a les Terres de l'Ebre només en dos anys. Barris com els de Remolins haurien d'acollir-se "en massa" a aquestes ajudes i l'Ajuntament hauria de mediar perquè ho fessin. Si el missatge, però, és de construir més pisos -i especular- que no pas rehabilitar els milers de buits que hi ha al barri antic, continuarem amb la situació en que ens trobem ara: degradació i derrubament constant. Ni Remolins ni la ciutadania mereix això.

EL PER QUÈ DE LA SITUACIÓ ACTUAL

2009-02-06T09:34:00.000-08:00

L'origen de l'actual crisi el trobem en el diner barat. El fracàs de les empreses puntcom i la caiguda de les Torres Bessones van impulsar la Reserva Federal dels Estats Units a abaixar els tipus d'interès per tal d'incentivar el consum i la inversió. L'objectiu final d'aquestes mesures era evitar una desacceleració de l'economia americana. Els anys de diner barat han coincidit amb una economia menys regulada. Aquest marc legal ha permès que es poguessin dur a terme activitats massa arriscades. És el cas de les hipoteques subprime, és a dir, la concessió d'hipoteques a gent que no era suficientment solvent. A més, els bancs feien paquets financers amb aquests préstecs, els quals venien als mercats. És així, doncs, com la crisi s'estén i contamina tot el sistema financer.

Qui ens ha dut fins aquí, però? Des de la dècada de 1980, el moviment conservador ha criticat la figura de l'estat regulador. El dogma neoliberal alaba el lliure mercat com a institució eficient i que garanteix la igualtat d'oportunitats. Qualsevol tipus d'acció que s'aprovi per regular el mercat resulta ser una distorsió que ens allunya dels resultats òptims. Paradoxalment, avui ens trobem en la situació contrària: ha estat la manca de regulació la que ens ha allunyat de la bonança econòmica.

Han estat el moviment per una altra globalització i l’esquerra transformadora, de què l’esquerra verda nacional forma part, els que, els darrers anys, han reclamat en solitari que l’economia ha d’estar al servei de la política, al servei de les persones i no al servei dels interessos dels capitals financers i les multinacionals.

Per això, des d’ICV defensem la necessitat de mantenir la regulació. S'ha d'evitar que els agents econòmics tinguin incentius massa arriscats, ja que d'això en depèn el benestar de la ciutadania. En definitiva, el marc legal del sistema financer ha de procurar tant perquè el crèdit circuli com per la seguretat dels estalvis de cada persona. Pel que fa a Espanya, la situació econòmica no s'explica únicament per la crisi financera internacional. El problema més important de l'economia espanyola és el seu model productiu, que està basat en sectors de baix valor afegit, com són el turisme i la construcció. La frenada del totxo posa en perill la feina de milers de persones, ja que l'economia espanyola depèn molt d'aquest sector. El més greu de tot això és que el govern socialista ha considerat que la crisi que avui pateix Espanya té només un origen: els problemes financers dels Estats Units. Aquesta afirmació és rotundament falsa, però no sorprenent des d’un executiu que fins fa ben poc negava la mateixa existència de la crisi.

Els propers anys, l’estat pagarà els excessos del totxo. I tant els governs del PP com els del PSOE en tenen la seva part de responsabilitat. Enlloc de reconèixer el perill de tenir una economia excessivament dependent de la construcció, aquests polítics es van dedicar a destacar les virtuts del model de creixement espanyol. Això ha fet que s'hagin perdut uns quants anys per renovar el sector productiu estatal i que, avui, s'hagi de fer en el pitjor context possible.

ROMEVA, PREMIAT.

2009-02-03T09:58:00.000-08:00

El portal independent d'informació europea, l'Eurotribune.eu, ha premiat a l'eurodiputat d'ICV, Raül Romeva, com el diputat espanyol més actiu aquesta legislatura i amb més iniciatives parlamentàries al Parlament europeu.

Podeu veure la notícia en el següent enllaç: ( http://www.eurotribune.eu/htm/3171_0_eurotribune.eu_premia_a_Raül_Romeva_como_el_eurodiputado_español_más_activo_de_la_legislatura.htm )

D'aquesta manera, Romeva, amb 360 preguntes presentades, 205 propostes de resolució, 4 informes, 141 intervencions en sessió i 6 declaracions per escrit s'ha convertit en el diputat que més iniciatives parlamentàries ha dut a terme. Romeva ha donat les gràcies a Eurotribune pel reconeixement a la seva tasca durant aquests cinc anys i s'ha mostrat il·lusionat per poder continuar-la fent durant una altra legislatura.

En aquest sentit i segons informa Eurotribune, l'editor de la publicació, Josep Solano, ha posat l'eurodiputat d'ICV com un exemple de treball, constància, rigor i serietat que haurien de tenir tot els eurodiputats. "Si tots els eurodiputats treballessin la meitat de com ho ha fet aquesta legislatura Romeva, Europa aniria molt millor", ha dit Solano.

NOU BLOC

2009-01-29T16:13:00.000-08:00

Avui us presento el nou bloc que hem preparat des d'ICV de Tortosa. Amb aquesta actuació pretenem donar a conèixer les nostres propostes de Ciutat. Esperem que sigui una eina més de comunicació. Esperem també que hi participeu. Totes les aportacions són necessàries per fer millor la nostra ciutat.

http://www.icvtortosa.blogspot.com/

CONSTRUINT UN TERRITORI AMB MÉS POSSIBILITATS

2009-01-27T15:21:00.000-08:00

Poc a poc estem sortejant els diferents habitatges que durant els primers anys del Govern tripartit es van anar adjudicant i pactant amb diferents ajuntaments ebrencs. Gairebé 300 habitatges de protecció oficial lliurarem enguany només a l'Ebre. Avui ha estat el torn de Flix, mentre que fa uns dies ho fèiem a Amposta. D'altra banda, Gandesa, Horta de Sant Joan i La Ràpita són altres poblacions que ben aviat veuran acabar també diverses promocions. Val a dir que Tortosa fou la primera ja que farà un any i escaig s'adjudicaren els pisos de lloguer per a joves, situats en l'últim edifici de l'Avinguda Remolins, davant del pavelló firal, i que gestionem des d'Habitatge.

Fer habitatges de protecció oficial responia a la situació en què ens trobàvem fa uns anys amb el boom de la construcció: gairebé cap promotora privada volia construir-ne ja que guanyava molt més - i ho venien tot- amb els de lliure mercat, molts cops amb preus desorbitants. Des del Govern d'esquerres es va apostar per una política pública d'habitatge que incidís en fer pisos per als més vulnerables: joves, famílies monoparentals, gent gran, gent amb menys recursos econòmics. Ara en veiem els fruits. També continuem treballant per tal d'adquirir nous compromisos amb ajuntaments - que ens cedeixen el sòl- i construir nous habitatges.

Els habitatges en si són d'una qualitat important. Avui a Flix ho comentava la gent: res a veure amb la protecció oficial de fa molts anys. Edificis amb aparcament, ben il·luminats, amb materials de gran qualitat i acabats i amb elements ecoeficients com plaques solars. Aquesta promoció ha costat més d'1'6 Milió d'Euros.

Poc a poc anem avançant amb la construcció social del país i territori. El pacte nacional de l'habitatge, més vigent que mai, continua endavant; també amb mesures concretes anticrisi, les quals aviat us comentaré.

Veure Notícia: http://www.avui.cat/article/barcelona/52295/adigsa/adjudica/sorteig/onze/quinze/pisos/proteccio/oficial/lincasol/ha/construit/flix.html

UNIVERSITAT EBRENCA !!!

Com a membre del Govern de la Generalitat a l'Ebre també vull ressaltar la trascendència històrica d'haver-se aprovat avui la creació del Campus de la URV Terres de l'Ebre a Tortosa. Recuperem, poc a poc, una de les institucions que amb el Decret de Nova Planta va marxar de casa nostra, en aquell moment coneguda com Estudis Generals de Tortosa. Més enllà d'aquesta bona notícia, però, hem de pensar ja en el futur i continuar reclamant molts més estudis i sobretot, tenir el somni que d'aquí molts anys aquesta universitat sigui l'embrió d'una que deixi de dependre de la URV, a l'igual que en el seu moment va fer aquesta última respecte la Universitat de Barcelona configurant-se com a pròpia.

QUE ELS BANCS S'EXPLIQUIN AL CONGRÉS !!

2009-01-21T05:33:00.000-08:00

Adjunto aquesta nota de premsa que considero altament important pels temps en els que ens trobem:

El portaveu ecosocialista al Congrés, Joan Herrera, insta a les entitats financeres a explicar perquè no donen crèdits a les famílies després d’haver acceptat diners del Govern
El secretari general d’ICV i portaveu ecosocialista al Congrés, Joan Herrera, ha registrat avui una petició de compareixença dels principals presidents dels bancs per a "avaluar l'eficàcia de les mesures preses per a l'augment de la liquiditat" dels cinc principals bancs espanyols i perquè expliquin què estan fent amb el diner públic”. “És un acte d’obscenitat que els bancs continuïn generant beneficis, hagin acceptat diners del Govern i en canvi no donin crèdits a les famílies. Volem que vagin al Congrés a donar explicacions”, ha remarcat Herrera.

En aquest sentit, Herrera ha recordat que en el seu moment, ICV va advertir que no es posaven condicions per a la venda d’actius i va posar en qüestió la falta de transparència d’aquestes mesures. “Ara el temps ens dóna la raó i Solbes lamenta que no donin crèdits a les famílies per tant cal que els principals presidents dels bancs que ja es van reunir amb Zapatero en el seu moment per reclamar ajuda, acudeixin a la cambra baixa a explicar per què no estan fent els deures”, ha destacat el líder ecosocialista.

Així, el portaveu ecosocialista al Congrés ha registrat avui en la Cambra baixa la sol·licitud de compareixença davant la Comissió d'Economia dels presidents del BBVA, Banc Popular, La Caixa, Caja Madrid, Unicaja i Grupo Santander així com el president de l'Associació Espanyola de la Banca i el de la Confederació Espanyola de Caixes d'Estalvis vagin al Congrés a donar explicacions.

A més, Herrera ha lamentat l’actitud de “resignació” davant de la pitjor crisi del ministre d’economia, Pedro Solbes. “És cert que el Govern no està a l’alçada de la situació. Ara cal que s’impulsin polítiques d’intervenció com s’estan fent a la resta d’Europa”, ha dit Herrera.

FINANÇAMENT

Per altra banda, Herrera també ICV emplaça a Zapatero a “moure fitxa” amb el finançament i “concreti més la proposta de finals de desembre” per a poder facilitar l’acord del nou model de finançament. “Tot i que Zapatero tenia la voluntat d’escenificar un acord, cal recordar-li que sense Catalunya no es pot dir que hi hagi acord”,ha afirmat el diputat al Congrés alhora que ha alertat que amb la xifra de 7.000 milions “no n’hi ha ni per començar” ja que ha recordat que Zapatero ha destinat 8.000 milions d’euros als ajuntaments i 30.000 milions d’euros a les entitats bancàries.

ALTO EL FOC A GAZA

Herrera també ha advertit a la comunitat internacional que no pot “somriure les gràcies a un estat que vulnera els drets humans” i ha justificat l’alto el foc a que “ja han complert amb el bombardeig sobre Gaza”. “Ens hauria agradat que l’alto el foc arribés amb les condicions dels governs europeus en relació als acords comercials a nivell internacional”, ha afegit Herrera al mateix temps que ha dit que espera de Moratinos que anunciï que “suspèn la venta d’armes a Israel”.

MESURES ANTICRISI

2009-01-20T13:01:00.000-08:00

El Govern de la Generalitat ha aprovat un paquet de sis mesures extraordinàries en l'àmbit de l'habitatge per fer front a les conseqüències que està tenint la crisi per a les famílies i les empreses. Unes conseqüències que estan provocant necessitats en el finançament de la rehabilitació, també dificultats en el finançament dels excedents de l'habitatge protegit, que les famílies tinguin problemes per pagar l'habitatge on viuen i un agreujament de la situació de les empreses promotores.
Aquestes mesures, bàsicament són: (1) l’avançament de les subvencions a la rehabilitació. Fins al 60% de les subvencions aprovades en les convocatòries 2006, 2007 i 2008; (2) la compra de 500 habitatges per part de l'Incasòl a través d’un concurs públic, repartits territorialment, ja construïts o en construcció; (3) programa excepcional i transitori de garantia de risc de les entitats financeres en les vendes i adjudicacions d'habitatges amb protecció oficial en el període 2009, és a dir, que les entitats bancàries tinguin garanties a l’hora de facilitar els préstecs a la ciutadania que opta per la protecció oficial; (4) l’estudi de la concessió d'una moratòria en el pagament de préstecs per a les llars que tinguin problemes de pagament de les hipoteques; (5) préstecs de l'Institut Català de Finances per al finançament de promocions de lloguer protegit. Concessió de préstecs preferencials per un import inicial de 100 milions d'euros, i finalment, (6) facilitar préstecs de l'Institut Català de Finances per al finançament d'operacions de compra o urbanització de sòl per a promocions d'habitatge protegit. Línia de finançament oberta de 100 milions d'euros.

A totes aquestes mesures extraordinàries, cal recordar la política pública d’habitatge d’aquest Govern, la qual definiria d’innovadora i d’esquerres. De fet, bàsicament s’estructura en tres grans eixos: potenciar la rehabilitació per tal que la gent visqui en pisos en condicions i evitar situacions com les del nucli antic de Tortosa; en segon lloc, potenciar la protecció oficial, és a dir, pisos econòmics per a la gent que més dificultat hi tenen per accedir, com els joves o les persones grans, entre d’altres. Només a Terres de l’Ebre enguany adjudicarem prop de 300 pisos d’aquestes condicions; I finalment, les ajudes al lloguer a través de tota la xarxa de Borses d’Habitatge que estem implantant al país, 3 de les quals a les Terres de l’Ebre.

Primer sorteig a Amposta

De fet, el passat 15 de gener vaig assistir com a responsable d’Habitatge a les Terres de l’Ebre al primer sorteig públic dels 35 pisos que la Generalitat hem construït a Amposta. Només s’hi van presentar 25 sol·licituds, de les quals només 16 eren vàlides. Aquesta promoció simbolitza la situació de la crisi a casa nostra. Sigui dit que el període en què la gent s’apuntava per accedir aquests pisos era fa uns mesos, en eclosió de la crisi, i quan les mesures abans explicades encara no eren vigents, sobretot les relacionades amb facilitar crèdits i hipoteques als ciutadans que opten per aquest tipus de pisos.

Les característqiues d'aquesta promoció són molt bones. Els habitatges tenen una superfície útil d’entre 53 m2 i 87 m2. Del total dels pisos, 24 disposen de dues habitacions i 11 de tres. Un, situat a la planta baixa, està adaptat per a persones amb mobilitat reduïda. Tots tenen una plaça d’aparcament vinculada. Els preus oscil·len entre els 102.598 € i els 155.343 €. Les instal·lacions de la promoció inclouen una xarxa separativa d’aigües fecals i pluvials i plaques per a l’aprofitament de l’energia solar per a la producció d’aigua calenta sanitària. L’obra s’ha basat en un projecte de l’arquitecte Eduard Riba de Palau i ha comptat amb un pressupost de 2,49 M€.

En definitiva, continuem treballant perquè l’accés a l’habitatge sigui un dret i no pas un privilegi. Sóc conscient que encara resta molt per fer, però també que s’està fent molt.

DECLARACIÓ D'ICV DAVANT L'ASSETJAMENT POLÍTIC, ECONÒMIC I MEDIÀTIC

2009-01-14T17:38:00.000-08:00

Us adjunto aquest comunicat del grup parlamentari d'ICV, el qual m'entristeix, però que diu moltes veritats.

ICV, en coalició amb EUiA és un partit d’esquerra verda nacional. És un partit català, d’esquerres, ecologista, feminista, pacifista i europeista.

La nostra opció estratègica és que a Catalunya les esquerres governin a les institucions. Als seus ajuntaments i òbviament al govern de la Generalitat.

Però la nostra opció no és governar per fer-hi qualsevol cosa, a qualsevol preu. Sinó per desenvolupar-hi polítiques transformadores, per modernitzar socialment i ecològica el nostre país. Per millorar la vida de la gent, especialment d’aquelles persones amb menys recursos i més vulnerables. La vida d’aquells que no poden agafar un telèfon i canviar una llei.

Nosaltres treballem les nostres polítiques i propostes amb la societat, perquè creiem que la participació social, la implicació de la ciutadania fa millorar la gestió pública.

Volem governar i prendre decisions des del rigor tècnic, des de la modernització del país i les polítiques. A vegades sent pioners, com en la política de participació del Govern (premiada per la UNESCO) o al desenvolupar mesures de la nova cultura de la l’aigua des de Medi Ambient. En altres ocasions, aprenent del que fan societats o governs més avançats en alguns temes, com en l’experiència d’anar a 80 km/h implantada amb èxit a tants països del nostre entorn europeu.

A ICV només sabem governar des de la defensa dels nostres valors i conviccions.

Ho fem quan el nostre president, avui Conseller, assisteix a una manifestació a favor de la Pau a Palestina. Exercint un dret que tants anys va costar d’assolir en aquest país, com és el dret a manifestar-se. En Joan Saura era a la manifestació per principis i per ètica.

Ho fem quan defensem la reducció de la contaminació, la qualitat de l’aire i la vida de la gent per sobre d’interessos polítics, econòmics o mediàtics.

Anar a 80 km/h produeix menys emissions de partícules contaminants que anar a 120km/h. De dia i de nit, en una carretera plena o buida.

La velocitat variable té avals tècnics, referents europeus, no som el primer país en instaurar-lo i a més es demostra eficaç per millorar la qualitat de l’aire, la circulació i també per reduir accidents i morts a les carreteres.

La mesura no és un capritx d’un conseller o d’un govern, sinó una mesura eficaç per salvar la vida a la gent.

Aquesta actitud del Grup parlamentari, dels nostres membres al govern i a les institucions, té com a resposta directa un assetjament polític i mediàtic que avui arriba a quotes que no podíem ni imaginar en el nostre país. Amb titulars que creiem que la maduresa política i democràtica a Catalunya ens evitaria veure, amb comentaris més propis de l’acarnissament personal que de la discrepància política o ideològica. Actituds que hem vist arreu de l’estat espanyol on qualsevol cosa val per derrotar l’enemic però que no creiem possibles a Catalunya.

Malgrat aquest assetjament que pretén que ICV deixi de ser el que és o deixi de defensar les seves conviccions i valors a les institucions quan governa els puc anunciar que no cedirem a aquestes pressions de grups d’interès polítics, econòmics i mediàtics per molts titulars que ens facin.

Nosaltres no canviarem bons titulars a canvi de les nostres conviccions. Seguirem defensant les nostres propostes amb arguments polítics i d’autoritat per molta demagògia i populisme amb el que se’ns ataqui.

POSAR EL PATRIMONI EN VALOR

2009-01-10T13:45:00.000-08:00

Farà uns dies vaig assistir a la presentació d’un excel·lent llibre sobre el patrimoni històric de Tortosa. Aquesta obra de Jacobo Vidal (coordinador), Enric Querol i Albert Curto rep el nom de “Tortosa. El Patrimoni” i ha estat imprès per Onada Edicions. Tant els tres autors com l’empresa editora tenen un prestigi absolutament merescut, la qual cosa dóna garanties de l’encert de l’obra.

Cal que ens felicitem com a societat de la publicació d’aquest llibre ja que és un abans i un després quan a la divulgació del nostre patrimoni des d’un punt de vista seriós, i a la vagada, didàctic. El propi Jacobo Vidal deia que no es tractava d’una obra científica però tampoc només fotogràfica. Realment, l’obra està molt ben explicada i aporta una informació històrica prou important de tot el patrimoni monumental, pictòric, literari i documental que ens ha arribat als nostres dies.

Certament, el patrimoni de Tortosa és molt important en el context de Catalunya i fins i tot, de la península. Cap ciutat més, per exemple, té més de 6 quilometres de muralla. Però també és cert que se n’ha perdut molt i que el seu estat és francament millorable. De fet, afirmaria que estem sota mínims quan a la seua conservació. Des d’Amics dels Castells i Nucli Antic de Tortosa hem proposat un “Pacte pel Patrimoni Històric” que encara estem negociant i que esperem, pel bé de Tortosa i del seu llegat històric, que s’aprovi.

Un dels punts d’aquest pacte és la divulgació del patrimoni a través d’obres i estudis històrics. Aquest llibre és un bon punt de partida que reflexiona i ens fa adonar de la seua globalitat. Cal dons, estar contents, i com deia al principi, felicitar-nos tots plegats.

www.amicsdelscastells.blogspot.com

QUÈ FER O QUÈ NO FER AMB EL MONUMENT?

2008-12-19T02:26:00.000-08:00

En relació al comunicat de les joventuts d'Unió, us adjunto la resposta que els hi hem fet arribar des de Joves d'Esquerra Verda i ICV Tortosa:

En primer lloc, felicitem Joves d’Unió, la dreta catalana, per la seua acceptació sobre el monument de la Batalla del Ebro com a franquista ja que el propi alcalde de Tortosa, de la seua coalició, ha afirmat en diverses ocasions que aquest no en té res de franquista.

En segon lloc, pensem que sí fereix sensibilitats, com a mínim per aquells i aquelles que creiem en una societat democràtica, amb drets individuals i nacionals. Com no pot ferir la sensibilitat a les joventuts d’un partit que s’anomena nacionalista quan Franco va eliminar l’autonomia del nostre poble i va prohibir la nostra llengua?

Efectivament, la història no s’ha de repetir, i per això, cal memòria democràtica. Només amb aquesta sensibilitat és com no caurem en un altre règim dictatorial. Però deixant un monument amb un estat penós i ruïnós, no té res a veure amb això, més bé és covardia davant del tabú que representa.

Atacar a Governs municipals anteriors és demagògia. La proposta de la Generalitat per rehabilitar aquest monument ha arribat ara, al 2008, fruit de l’aplicació de la Llei de la Memòria Històrica. No acceptar aquesta proposta significa perdre uns diners específics del Memorial Democràtic que aniran a parar a centenars d’altres ajuntaments catalans.

Des d’ICV i JEV pensem que la millor solució és donar-li un nou significat: que passi a ser un monument a la pau i no un monument a una batalla, on van morir milers de persones. A més, fruit d’aquesta resignificació i dignificació es restauraria, s’il·luminaria i es convertiria altre cop en un actiu cultural, patrimonial i turístic de primer ordre, acceptat per tots els tortosins i tortosines de principis del segle XXI.

Però, pel bé del consens i d’un pacte en relació a aquest tema, pensem que el millor és preguntar a la població a través d’un procés de participació on expressin a quina de les tres actuacions donen suport: (1) deixar-lo igual que ara, (2) reconvertir-lo en un monument per la pau o (3) retirar-lo. La Generalitat també ha ofert pagar aquest procés participatiu.

L’actitud de l’alcalde i de CiU és negar-se a totes les propostes constructives que li vénen d’altres àmbits polítics que no siguin els seus. Tortosa mereix consens i una alçada de mires. Només així podem avançar com a societat i ciutat

10 COMPROMISOS, 10 OPORTUNITATS

2008-12-16T15:38:00.000-08:00

El nostre sistema econòmic, el capitalisme, està en crisi. Ja fa molt de temps que molts col·lectius i moviments socials anem avisant que aquest capitalisme ferotge, representant pel neoliberalisme no és, ni de lluny, el sistema més just i digne per a la societat. I valgui aquesta reflexió des d’un punt de vista global i local.

Arran del “progrés” econòmic dels darrers anys era molt difícil defensar polítiques econòmiques d’esquerres, que regulessin el mercat i que vetllessin pels segments de la població més desfavorits. El PP i CiU, per exemple, negaven la bombolla immobiliària al Parlament farà només uns mesos. El PSC i el PSOE han optat per polítiques econòmiques més de dretes que d’esquerres. Ho veiem reflectit en els pressupostos estatals any rere any. I ERC es veu només absorbida pel debat entre Catalunya i Espanya. Un debat necessari, però que no ha d’excloure les necessitats socials i ecològiques de la nostra nació.

Per això, ara que trontolla el sistema, que fins i tot els acèrrims defensors d'aquest sistema com la banca, el centre i la dreta política o les grans multinacionals comencen a parlar de reformes cal estar atents i reivindicar un altra manera d’entendre l’economia, els beneficis, l’administració, i en definitiva, la res pública. En aquest sentit, des d’ICV, s’estan fent passos endavant i s’estan proposant 10 punts bàsics que defensàrem a totes les institucions on som presents. 10 punts de transformació, 10 punts per salvar la crisi en benefici dels més desfavorits i de la classe treballadora. Aquests, bàsicament són:

La defensa dels drets socials. Necessitem més despesa social
L’habitatge, un dret per a tothom
Diners no només per els bancs, sinó també per a les persones
Més impostos per als qui tenen més
Més transport públic i més assequible
Davant la crisi energètica, modernització ecològica
No als acomiadaments massius i indiscriminats
Suport al sector industrial i a les seves empreses
L’economia al servei de la gent
Controlar l’economia i el mercat

En definitiva, des de l’esquerra verda nacional volem donar solucions des d’un punt de vista concret per construir una societat més justa, més lliure i més digna. Aquí i arreu.

www.contralacrisi.cat

FIRA DE LA SOLIDARITAT

2008-12-15T00:22:00.000-08:00

Aquest cap de setmana s’ha celebrat la tercera fira de la solidaritat de Tortosa.

En primer lloc cal felicitar l’Ajuntament de Tortosa per continuar amb aquesta fira solidària que vam idear en l’anterior Govern municipal i en el context del festival Jove Elements quan era responsable de l’àrea de Joventut.

És un orgull poder veure com activitats que un mateix,humilment va crear, continuen realitzant-se. El primer any varem aconseguir que hi participessin tretze entitats, ara en són més de 30. Entitats que han vist en aquesta fira un aparador per poder explicar la feina social i altruista que realitzen al llarg de l’any, tant de casa nostra com de fora.

Tot i això, he de lamentar que el nou regidor canviés i escurcés el nom de la fira. La primera edició a més “ de la solidaritat” també portava els noms de “justícia social i comerç just”. Evidentment sé que aquest nom és llarg, però altrament era important a l’hora de donar un missatge a la ciutadania, i especialment a la joventut. Molts cops el concepte de solidaritat s’empra des d’un punt de vista paternalista, de superioritat d’uns vers els altres. Cal ser solidari amb les “pobres” dones o els “pobres” gais i lesbianes agredits? O millor, cal ser just socialment? Cal ser solidari amb els “pobrets d’Àfrica”? O cal un nou model social que no els condemni a la mort i desesperació?

Recordo que el primer any de la fira, hi havia entitats “solidàries” que no entenien com a la fira hi havia entitats com BIDA (que lluita per la igualtat de les dones) o l’AIGLTE (que ho fa pels drets de lesbianes i gais). Aquestes entitats que eren solidàries per certes temàtiques semblava que no ho volien ser amb aquestes altres lluites. Per això, el concepte de justícia social implica molt més que el de la solidaritat. Esperem que amb el canvi de nom no vagin marxant totes aquestes entitats de defensa dels drets humans, mal vistes per moltes altres associacions, bàsicament d’àmbits religiosos.

A més a més, també cal parlar del per què aquesta fira s’ha deslligat del festival Jove Elements, el qual ja no està pressupostat per a l’any vinent. No cal potenciar l’oci a la ciutat? No cal potenciar el respecte al medi ambient, la participació, l’art o la justícia social entre els i les joves de Tortosa? Prompte, el regidor de Joventut, haurà d’explicar per què ha eliminat aquest festival oci cultural que només amb un any de vida va comptar amb múltiples activitats i la participació de més de mil joves de Tortosa i el territori.

Finalment, una millor planificació davant les pluges també seria important. Tant l’any passat com enguany s’ha hagut de realitzar a mitges pel mateix motiu. S’hauria de buscar alternatives en cas de pluja. O és que no es miren des de l’Ajuntament les prediccions metereològiques?

L'HABITATGE: UN DRET TAMBÉ A L'EBRE

2008-12-12T07:47:00.000-08:00

Gràcies al Pacte Nacional per a l’Habitatge i a la Llei del Dret de l’Habitatge Catalunya i les Terres de l’Ebre tenim a l’abast dos instruments importantíssims a l’hora de projectar una política pública d’habitatge d’acord amb els ens locals i comarcals. Aquests primers anys han estat prou fructífers i ja tenim a la taula els primers resultats.

En primer lloc, podem afirmar que la promoció de l’habitatge de protecció oficial ha efectuat un salt qualitatiu i quantitatiu. Durant aquests últims dos anys s’han construït 692 habitatges a les comarques ebrenques. D’aquests, prop de 300 han estat construïts per la Generalitat i enguany seran adjudicats en diverses poblacions de les Terres de l’Ebre. Cal recordar que la pròpia Generalitat va assumir fer pisos de protecció oficial quan aquests no eren prou interessants per a la majoria de promotores, les quals, preferien construir-ne de lliure mercat. A més, la normativa ha permès que tots aquests habitatges tinguin en compte l’accessibilitat i l’ecoeficiència.

En segon lloc, apostem per la rehabilitació. Aquesta pot ésser comunitària –una escala de veïnat- o només d’un habitatge. Des de la Generalitat assumim quantitats importants a l’hora de subvencionar la rehabilitació dels edificis i la instal·lació d’ascensors ja que considerem que el parc d’habitatges del nostre país no pot estar deteriorat com ha passat, per exemple, a molts nuclis antics. En les convocatòries dels anys 2006-2007 s’han repartit més d’1ME d’euros en aquest concepte a l'Ebre.També cal afegir que aquest serà un revulsiu important per a les petites i mitjanes empreses, més ben qualificades, que podran realitzar moltes obres arreu del territori.

Finalment, el darrer tercer eix és el de l’ajut al pagament dels lloguers. Volem que Catalunya sigui una nació avançada on també augmenti el lloguer. Per això, estem mobilitzant el parc buit per tal que els propietaris tinguin garanties a l’hora de llogar el seu pis: l’avallloguer, el programa de cessió o el de mediació social han fet que a Terres de l’Ebre tinguem més de 300 pisos llogats a través de la xarxa de Borses d’Habitatge que estem creant en el territori. Aquesta setmana inaugurem la del Baix Ebre, i prompte, esperem fer-ho a la Terra Alta i Ribera d’Ebre. Si això li sumem els prop d’un milió d’euros que hem atorgat a través de les ajudes del lloguer just a joves, gent gran, amb dificultats econòmiques, i que han beneficiat prop de 400 llars, dóna com a resultat una política valenta i innovadora que aposta també pel lloguer.

Ara més que mai és evident que necessitem una política pública d’habitatge que revitalitzi l’economia, i sobretot, que vetlli per les persones amb més necessitats socials. És per això que estem amb els ulls ben oberts i disposats a posar en marxar noves mesures en funció de l’evolució de la crisi.

ADOPTAR ANIMALS...

2008-11-10T07:32:00.000-08:00

Després de veure una entrevista televisiva a les responsables de la gossera que hi ha a Tortosa no puc evitar tornar a escriure sobre la important tasca que realitza aquesta entitat. Malauradament hi ha poca consciensació social sobre el respecte als animals, en especial, als gats i gossos. De fet, per aquesta gossera han passat més de 1000 animals durant els darrers anys.

Ara farà un any vaig comprovar in situ el treball d'aquestes persones. Un treball vocacional, gratuït i molt dur ja que hi ha molts animals (molts d'ells malalts) i pocs recursos econòmics. Jo mateix vaig adoptar una gossa, que més enllà dels tòpics, s'ha convertit en una més de la família. Animo a tothom a que adopti un gos; és una opció millor que no pas comprar-ne. N'hi ha de totes races, mides i caràcters... El que puc verificar és que aquests animals estan molt més agraïts ja que la majoria d'ells han patit molt en la seua vida.

Més informació al bloc de la Sandra: http://buscantunafamilia.blogspot.com/

HABITATGE: HI HAVIA BOMBOLLA

2008-11-05T10:11:00.000-08:00

La bombolla immobiliària ha esclatat. Només cal veure els efectes que es produeixen dia a dia, tant ben reflexats a través dels mitjans de comunicació. Però cal recordar d'on venim per saber on anem. I sobretot, conèixer políticament allò que es deia i que es diu.

Les polítiques d'Habitatge són una prioritat del Govern de la Generalitat, no des d'ara sinó des de fa temps: ho avalen els diners gastats quan encara no havia esclatat la crisi així com el Pacte Nacional per l'Habitatge i la LLei del Dret a l'Habitatge. Tot i això, certament encara fan falta moltes coses per fer.

Enguany, a les Terres de l'Ebre, només amb els pisos de protecció oficial que construiex directament la Generalitat estem invertint més de 6 Milions d'euros, a banda de les prop de 1000 sol·licituds d'ajut al lloguer, a més dels ajuts a la rehabilitació, entre d'altres inversions.

Voldria, però, recordar el què deien alguns partits catalans ara fa poc. Per això, us transcric el següent article de la diputada Dolors Clavell, experta en habitatge i representant d'ICV al Parlmament català. Crec que fa un anàlisi correcte del que està passant que pot ajudar a entendre el per què d'aquesta situació.

"Estem espantats pel què està passant en l’economia mundial i els seus efectes en les nostres butxaques. I això ens pot fer creure que la causa de la crisi immobiliària al nostre país és estrictament la vergonyosa crisi financera iniciada als Estats Units, gestada en anys de desregulació i descontrol del sistema financer. No és cert, o la veritat no és només això.

La crisi que patim té també causes pròpies derivades d’un sector immobiliari que, enlloc de primar la professionalitat, el rigor i els beneficis raonables, ha estat dominat per pràctiques i valors merament especulatius, aspecte negat reiteradament per part d’agents sens dubte influents. És il·lustratiu recordar l’encès debat que es va mantenir a Catalunya ara fa només un any, arrel del contingut del Pacte nacional de l’habitatge i la Llei del dret a l’habitatge. CiU i PP no es van adherir al Pacte ni a la Llei, que sí van comptar amb la complicitat dels agents socials. En aquella discussió, aquests grups polítics i també altres veus van negar que s’estigués produint un excés d’oferta d’habitatges a uns preus que la gent no podia pagar. Alguns denunciàvem la injustícia d’aquesta realitat i la necessitat d’adoptar mesures des de la política d’habitatge –també des de la fiscal i hipotecària– per reconduir la situació en favor dels exclosos del mercat, i se’ns va titllar d’extremistes.

Ara la bombolla ha esclatat. Una de les lliçons que podem extreure’n és que hem de saber diferenciar entre les opinions sustentades en l’interès comú i aquelles que en realitat defensen interessos molt concrets i parcials. També constatem que en l’economia oficial de tots aquests anys no hi ha hagut un qüestionament de les pràctiques especulatives i el repartiment de guanys desorbitats entre molt pocs. Plantejar qualsevol límit o control ha estat qualificat sistemàticament d’intervencionisme malsà.

Després de l’any que ha transcorregut i sabent el que sabem ara, pot seguir-se mantenint que no calia intervenir? Ja no; avui és molt més fàcil que aleshores defensar que hi havia i segueix havent-hi necessitat d’actuació pública en favor de la població mancada d’habitatge.

En l’actual context, es revaloritza l’aposta per la creació d’un parc d’habitatges amb preus limitats, no sotmesos als vaivens del mercat. I ja no pot justificar-se la construcció indiscriminada lligada a l’especulació immobiliària, que ha permès que Espanya hagi construït més que Alemanya, França i Gran Bretanya junts i a uns preus absolutament inaccessibles per a la població; o que una gran part d’aquestes construccions es mantinguin totalment buides, servint únicament com a inversió i no com a sostre per alguna persona o família necessitada. Igualment, s’acredita la conveniència de posar controls a l’activitat d’intermediació immobiliària, que durant aquests últims anys ha estat envaïda per múltiples agents sense escrúpols. Aquests i altres objectius van ser els inspiradors de la Llei i el Pacte, en aquell moment tan difícils de defensar. El temps i els esdeveniments de l’últim any haurien de servir per ressituar una mica a cadascú."

NOVA COORDINACIÓ A JEV

2008-10-28T05:12:00.000-07:00

El màxim espai de decisió de l'organització política juvenil, sota el lema "Canviem la política per transformar el món!", ha comptat amb la participació de 200 joves d’arreu de Catalunya, que han traçat les línies d'acció del proper mandat de dos anys i han triat els nous òrgans de direcció (Consell Nacional, Coordinació Nacional i Equip Coordinador Nacional).

Joves d'Esquerra Verda (JEV) ha celebrat aquest cap de setmana de 25 i 26 d'octubre la seva IX Assemblea Nacional al Prat de Llobregat. Durant dos dies, 200 joves adherits, adherides, amics i amigues, així com persones convidades d'altres organitzacions de referència nacional, estatal i internacional, han debatut sobre el contingut dels dos documents marc presentats: "Canviem la política per transformar el món" i "Més d'Esquerres, Més Benestar", els quals duen a la pràctica els conceptes d'una altra manera de fer política en un context de crisi econòmica com l'actual. També s’ha aprovat el Balanç de Gestió de la Coordinació Nacional sortint, encapçalada per Laia Ortiz i David Cid.

A més a més, JEV s’ha mostrat rotundament en contra de canviar la política d’aliances d’ICV en el Govern de la Generalitat, ja que CiU representa només els interessos dels poderosos. JEV també ha aprovat resolucions en contra de la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), sobre un model nacional inclusiu i d’Europa social i dels pobles federal (Grup Qüestió Nacional), a favor del reequilibri territorial (JEV Ponent i JEV Ebre), pel soterrament de l’alta tensió (JEV Pirineu), sobre el 4t Cinturó i pel dret a l’oci nocturn (JEV Vallès Occidental), per la nova cultura de la mobilitat (JEV Baix Llobregat) i contra les retallades socials de l’Europa del capital (Grup Política Social).

D'altra banda, la IX Assemblea Nacional ha servit per renovar els òrgans de direcció de JEV. Així, s’ha votat amb més del 90% dels vots la nova Coordinació Nacional de Janet Sanz i Míguel Ángel Díaz, que han portat a votació, unànime, del nou Consell Nacional (composat per una candidatura de tipus nominal i terrirtorial), el nou Equip Coordinador Nacional, composat per 6 homes i 5 dones.

Finalment, a partir del migdia de diumenge, s’ha dut a terme l’acte de cloenda de la IX Assemblea Nacional, on hi havia presents nombroses entitats del país i hi han intervingut els dirigents d’ICV Joan Saura (president) i Lluís Tejedor (alcalde del Prat).

Així mateix, el moment més emotiu de l’acte ha estat el de les jubilacions, especialment les de David Cid i Laia Ortiz, fins ahir coordinador i coordinadora nacionals els darrers 4 anys. Des de les Terres de l'Ebre desitgem que la nova direcció de JEV aporti molt en el projecte de l'esquerra verda nacional.

LA TORTOSA QUE RESSORGEIX

2008-10-18T11:23:00.000-07:00

La nostra bimil·lenària Tortosa viu un moment de ressorgiment gràcies a l’impuls d'obres públiques actual i dels darrers anys, la qual cosa es tradueix en infinitat de projectes que s’estan acabant de gestar i d’altres ja en plena execució. Molts d’ells, com la creació de la universitat pública o la recuperació del nucli antic crec que podem atrevir-nos a qualificar d’històrics.

És per això que el Pincat, aquest pla integral de recuperació de part del nucli antic, que executa l'Ajuntament i que es deriva de la Llei de Barris del Govern d’Entesa de la Generalitat, està convertint la part més antiga de Tortosa en un camp arqueològic de primer ordre.

Aixecar els carrers antics de Tortosa, no deixa de ser una doble metàfora: ressorgeix la ciutat antiga – i per tant la podem conèixer i estudiar més- i a la vegada ressorgeix la ciutat actual –que per fi valora i rehabilita el seu cor urbanístic i cultural- molt desaprofitat encara, però que va camí de fer-ho...

Cal que tots aquests descobriments arqueològics siguin, en primer lloc, ben conservats. I també aprofitats. S’han de veure com un rèdit a favor i no pas com el contrari. Qualsevol establiment, habitatge, negoci, institució que tingui elements d’aquesta importància tindran un valor afegit que altres frissarien per tenir. Un exemple actual és el nou restaurant i bar de copes que s’ha inaugurat farà pocs dies als antics banys medievals situats prop de l’Ajuntament. És un establiment únic i irrepetible. És per això que hem de veure el nucli antic de Tortosa com una oportunitat única, que a través de la recuperació del patrimoni històric, ens permeti un revifament econòmic, cultural i turístic que vingui a diversificar la nostra economia.

En segon lloc, aquests elements històrics que estem trobant diàriament també han de servir per positivitzar al conjunt de la ciutadania. Cal que deixem el victimisme “d’allò que érem en el passat” per “gràcies al passat ara som i serem”. Molts cops s’ha glorificat el passat de la ciutat en detriment del present. Per mi no és més que una resistència a continuar lluitant per una ciutat, que amb 40.000 habitants, continua sent un centre important del centre dels Països Catalans. Evidentment això no treu que hagi tingut èpoques d'estancament i crisi, però recrear-nos en elles no ens aporta gaire cosa. Pel contrari, si entre tots hi col·laborem de ben segur que ressorgirà encara més. Només cal optimisme i treball. Temps al temps.

TORNEM-HI...

2008-09-08T17:09:00.000-07:00

Després de tants dies sense escriure ja torno a ser aquí. La veritat és que he estat molt embolicat amb molts de temes la qual cosa m’ha fet deixar el bloc una mica aparcat. Per això intentaré fer un resum de tot allò que ara per ara se’m passa pel cap i que directament m’afecta i tinc ganes d’explicar-vos.

Em primer lloc, m’agradaria parlar de les Festes de la Cinta. Foren el mateix de sempre. Cap canvi significatiu respecte els models anteriors. L’equip del senyor Bel, que sempre deia que les festes eren obsoletes i calia canviar, després de dos anys al govern no han fet res més que repetir el model de sempre. A més, ni tan sols han escoltat la proposta en positiu feta per ICV al respecte. Per tant,només cal suspendre’ls per demagogs i autoritaris en aquest aspecte.

També cal parlar d’ICV a nivell nacional. Sabeu que aviat hi haurà la 9ena Assemblea Nacional. Un Assemblea absolutament participativa on tothom dirà i opinarà el que voldrà. El moviment crític Coherència i Territori estic plenament convençut que sortirà reforçat d’aquest debat, fent ICV més forta, i el que és més important, reconduint i reforçant el projecte de l’esquerra verda nacional.

D’altra banda, des d’Amics dels Castells estem treballant moltíssim. A banda de l’11è Concurs de Pintura que varem celebrar fa una setmana, continuem amb les negociacions del Pacte pel Patrimoni Històric de Tortosa. A més, aquesta setmana presentem la I Jornada Turisme i Patrimoni organitzada conjuntament amb la URV TE per la qual passaran docents i experts de patrimoni i turisme d’arreu del país. La cita és el proper dia 24 d’octubre. Podeu informar-vos a http://www.amicsdelscastells.blogspot.com/

Per acabar, també comentar-vos la meua nova responsabilitat com a responsable d’Habitatge a les Terres de l’Ebre. Cal dir que és un repte important i que gràcies als instruments que es deriven del Pacte Nacional per l’Habitatge i la Llei pel Dret a l’Habitatge hauran de facilitar aquesta feina tan complexa i agraïda a la vegada. De moment, des del departament, ja estem construint 280 habitatges de protecció oficial, a més de gestionar tots els ajuts de rehabilitació i compra –venda que existeixen. Prompte inaugurarem la Borsa d’Habitatge del Baix Ebre per apropar el servei a la ciutadania, i sobretot, els ajuts del lloguer.

UNA OPORTUNITAT D'OR: EL PATRIMONI HISTÒRIC DE TORTOSA

2008-07-23T07:19:00.001-07:00

Segurament la majoria de persones que visiteu el meu bloc ja coneixeu la notícia que des d'Amics dels Castells i Nucli Antic hem donat darrerament: la nostra proposta sobre un Pacte pel Patrimoni Històric que impliqui el compromís real de les tres administracions competents amb la gestió del nostre llegat històric: l'Ajuntament de Tortosa, la Generalitat de Catalunya i el govern de l'Estat.

Ara és l'hora de fer un pas endavant sobre la recuperació del nostre patrimoni històric. Per això us demano ajuda perquè puguem defensar amb més força aquest pacte davant les administracions. Els ets i uts del Pacte els podeu veure al vídeo que us adjunto i al bloc de l'entitat: http://www.amicsdelscastells.blogspot.com/.

UN HOME BO

2008-07-15T12:00:00.000-07:00

La notícia de la pèrdua de Pepe Ramos ha estat molt comentada aquests dies a Tortosa. No és d'estranyar ja que Pepe era una persona molt estimada a casa nostra.

L'esquerra tortosina té en la seua persona un referent important. Pepe va ser un home vinculat a Tortosa per diversos motius: regidor del PSUC, membre i dirigent de diverses entitats esportives i veïnals i també una persona vinculada al món del periodisme.

Vaig conèixer personalment a Pepe Ramos fa pocs anys. Tot el que vaig poder escoltar d'ell foren bones paraules, ànims per aconseguir una societat més justa i una ciutat més dinàmica. Pepe m'explicava, ens explicava, totes les seues batalles amb orgull: els moments díficils de clandestinitat a Tortosa, els seus viatges secrets a París, l'eufòria de la democràcia, la traició dels companys de partit... La veritat és que no vaig poder conèixer en profunditat a Pepe ja que era molt gran i la salut li començava a passar jugades, però el que sí vaig veure clarament en ell que era un home bo, audaç i amb uns profunds valors democràtics. Li vam fer un homenatge ara farà un any. Tan de bo tots i totes tinguem ara i en el futur memòria democràtica per recordar figures com ell.

Pepe, des de Tortosa, sempre et recordarem com un dels homes que vas fer possible que visquem en llibertat. Sempre estaràs amb nosaltres.

LA DOBLE CARA CATALANISTA/FRANQUISTA DE BEL I ERC

2008-07-04T02:40:00.000-07:00

En primer lloc volem donar suport explícit a la signatura de la Declaració de Tortosa. No només perquè ens sembla important reivindicar la unitat de la llengua catalana i la relació fraternal del nostre territori amb el País Valencià i les Illes Balears, també, i sobretot, perquè reivindiquem al nostra centralitat: no som el cul del país, som la cruïlla dels Països Catalans. Per això, volem felicitar o Òmnium Cultural, Obra Cultural Balear i Acció Cultural del País Valencià, per la seva iniciativa, i per haver despertat la memòria històrica en el govern tortosí.

Està molt bé, doncs, recordar la pèrdua de llibertats nacionals, però no podem tenir memòria històrica selectiva: ara fa uns mesos l’equip de govern va rebutjar una moció presentada per ICV en què es demanava el canvi de nom del barri 13 de gener (dia en què l’exèrcit feixista de Franco ocupava Tortosa) i el de la plaça d’Espanya (nom també imposat pel règim franquista quan es va construir l’Ajuntament). A més, dies abans, l’Alcalde de Tortosa va afirmar que el monument a la batalla de l’Ebre estava despullat de qualsevol simbologia franquista... Què ho pregunti a qualsevol turista o tortosí consienciat !

El govern de CiU i ERC a Tortosa té un doble discurs. Cada dia hi ha més exemples. Darrera de la cara de cordialitat s’amaga bona part d'hipocresia política. D’una banda construïm els Països Catalans i de l’altra no podem retirar els símbols franquistes que fereixen molta gent, la catalanista i la que va lluitar per la democràcia.

Veurem si en el proper ple, ERC i CiU són coherents i retiren aquests noms. Només així podrem creure que no són esclaus de tots els vots que els convergents van “prendre” al PP en les darreres eleccions municipals. Veurem també si la ERC de Forés té perfil i personalitat pròpia més enllà de les ordres de Bel.

EMIGDI SUBIRATS I EL BISBE DE TORTOSA, PREMIS “UN RIU DE LLIBERTAT” I “UN RIU D’OPRESSIÓ” 2008

2008-06-23T03:26:00.000-07:00

Us faig arribar la nota de premsa que l'associació per la Igualtat de Gais i Lesbianes de les Terres de l'Ebre ha enviat als mitjans comunicació. No cal dir que cal felicitar aquesta iniciativa i especialment al seu president, Frederich Sancho, així com als tres nominats al premi "Un riu de llibertat": Emigdi Subirats, Casal Panxampla i l'Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita. Tan de bo algun dia no s'hagin de fer actes com aquests.

Nota de premsa

L’Associació per la Igualtat de Gais i Lesbianes de les Terres de l’Ebre (AIGLTE) valora positivament les primeres jornades antihomofòbia que s’han celebrat aquest cap de setmana a Tortosa i Sant Carles de la Ràpita sota el lema “UN RIU DE LLIBERTAT”.

Un centenar de persones han participat durant els dos dies a unes jornades on s’han combinat actes reivindicatius, lúdics i culturals. Entre els quals cal destacar l’elaboració del primer Manifest Gai i Lesbià de Ciutats Menudes i Zones Rurals de Catalunya, el qual ha rebut el suport d’entitats del país com el Front d’Alliberament Gai de Catalunya, H2O Camp de Tarragona, Coordinadora Gai-Lèsbica de Catalunya, Associació LGBT Hospitalet de Llobregat i l’Associació de Pares i Mares de Gais i Lesbianes de Catalunya.

Finalment, també s’ha fet entrega dels premis “Un riu de llibertat” i “Un riu d’opressió”. El primer ha recaigut en la persona d’Emigdi Subirats, escriptor de Campredó, defensor dels drets de gais i lesbianes a la premsa local. D’altra banda, el premi “Un riu d’opressió” ha recaigut en Xavier Salinas, bisbe de Tortosa, pels seus articles homofòbs en diferents àmbits del bisbat de Tortosa.

Terres de l’Ebre, 22 de juny de 2008.

Associació per la Igualtat de Gais i Lesbianes Terres de l’Ebre

www.gaiebre.org ,gaiebre@gaiebre.org

Tels 655086872/629791085

Rambla Catalnya 31, 43500 Tortosa, Terres de l’Ebre

CARTELL DE LES JORNADES

2008-06-10T03:01:00.000-07:00

UN RIU DE LLIBERTAT

2008-06-10T02:08:00.000-07:00

Durant els dies 20 i 21 de juny Sant Carles de la Ràpita i Tortosa acolliran les Primeres Jornades Antihomofòbia “Un riu de llibertat” que organitza l’Associació per la Igualtat de Gais i Lesbianes de les Terres de l’Ebre (AIGLTE), en les quals participaran associacions de Catalunya, País Valencià, Balears i Aragó. També es donaran els premis “Un riu de lliberat” i “Un riu d’opressió”, instaurats aquest any.
Segons ha explicat Frederich Sancho, president de l’AIGLTE, les jornades “tenen com objectiu promoure la igualtat i la justícia social del col•lectiu gai i lesbià a les Terres de l’Ebre a través d’activitats reivindicatives, lúdiques i culturals”. De fet, Sancho ha ressaltat que “les jornades tenen com objectiu visibilitzar el col•lectiu gai i lesbià de les zones rurals i ciutats petites, que a l’igual que a les urbs més grans també és un 10% de la població total”.

Sancho ha afirmat que les jornades “es celebren una setmana abans que el 28-J per rememorar a casa nostra el dia de l’orgull gai i lesbià, i que aquestes estan obertes a la participació tothom, independentment de la seva condició sexual; només cal que sigui gent que tingui la llibertat i la tolerància com a ideals bàsics”.

Les activitats es duran a terme el 20 de juny al casal El Maset de La Ràpita, però sobretot es centraran a Tortosa el dissabte 21 de juny. Des de les 17.00 fins les 21.00 hores hi haurà activitats culturals i reivindicatives a la seu de CCOO i finalment, a partir de les 12.00 de la nit, la primera festa Antihomofòbia al pub Andrògina de la mateixa ciutat.

Premis “Un riu de llibertat”, “Un riu d’opressió”

L’entitat ha destacat la instauració d’uns premis anomenats “Un riu de llibertat” i “Un riu d’opressió” que tenen com objectiu felicitar i denunciar persones, col•lectius i institucions que hagin defensat o marginat respectivament el col•lectiu gai i lesbià ebrenc. Entre els tres primers nominats hi ha: l’Ajuntament de La Ràpita (per ser la primera institució en penjar la bandera gai el 28 J de 2007 al balcó consistorial), Emigdi Subirats (escriptor que habitualment defensa a la premsa el col•lectiu gai i lesbià) i el Casal Panxampla (per la realització de diferents campanyes de conscienciació a favor de la diversitat sexual). D’altra banda, la resta de nominats són el Bisbe de Tortosa (pels seus articles homòfobs), les agressions homofòbes ocorregudes a Amposta els darrers anys, i finalment, Daniel Arasa, periodista d’origen tortosí i impulsor de les manifestacions en contra del matrimoni gai.

MATINAR NO POT SER BO

2008-06-05T01:13:00.000-07:00

Farà unes setmanes vaig participar a un programa radiofònic anomenat "Matinar no pot ser bo" que és conduït per tres joves tortosins a Ràdio Tortosa. Realment és un programa entretenidor i divertit que combina l'humor amb notícies, entrevistes i informació actual tant de Tortosa com de la societat en general.

Us animo a què conegueu la pàgina web del programa: www.matinar.com

UN RIU DE COHERÈNCIA

2008-05-20T04:22:00.000-07:00

COHERÈNCIA I CREDIBILITAT

2008-05-19T02:27:00.001-07:00

Ahir els carrers d'Amposta van omplir-se de milers d'ebrencs i ebrenques, però també de gent d'arreu de Catalunya, Aragó i el País Valencià, que rebutjaven el transvasament "d'urgència i temporal" a Barcelona. Amb pancartes contra el conseller de Medi Ambient, contra AGBAR i La Caixa i contra els signants del "Compromís per l'Ebre" es van fer sentir les veus de milers de persones, entre elles la de Pedro Arrojo, la de la Fundació Nova Cultura de l'Aigua, la de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, de la Chunta Aragonesista, o la d'ICV i ERC de l'Ebre, entre d’altres.

La Plataforma en Defensa de l'Ebre va demanar al Govern Català que rectifiqués ja que com diu la Fundació Nova Cultura de l'Aigua, aquest transvasament que havia de ser la última opció quan els pantans estaven al 20% de la seua capacitat, ara amb el 31% ja no té raó de ser. Esperem que així sigui, que la coherència i els compromisos adquirits durant aquests darrers anys no siguin paper mullat.

ICV ha de rectificar i desmarcar-se del PSC i del PSOE. Baltasar ha enfrontat territoris i està fent perillar la Nova Cultura de l'Aigua amb les seues declaracions i decisions. Aquest conseller s'està emportant per davant els 4 anys del Govern català en matèria d'aigua. Només cal veure com Espalader, antic conseller de Medi Ambient amb CiU està dient que això de la Nova Cultura de l'Aigua és un fracàs.

Les Terres de l'Ebre som una regió catalana que patim dèficits històrics en infraestructures i inversions. Cada setmana milers de joves han de marxar a estudiar i treballar a fora per no tornar mai més. No tenim el reconeixement institucional (vegueria i província) que venim reclamant des de que ens van annexionar a Tarragona el 1833. Només amb la Generalitat Republicana se'ns va reconèixer el nostre territori amb la creació de la Regió V, però que amb l'arribada dels feixistes se'n anà en orris. A més som la fàbrica energètica del país: energia eòlica, centrals nuclears, hidroelèctriques, dipòsits de gas i minitranvasament a Tarragona, el qual ha fet que aquesta creixi de forma desmesurada regant Port Aventura o la petroquímica amb aigua de l'Ebre. Som, en definitiva, un territori cansat d'explicar i de reivindicar reequilibri territorial i discriminació positiva. Però no estem abnegats ni pessimistes. I per això lluitem i lluitarem per aconseguir allò que és just, que els més pobres tinguin més, i que els més rics tinguin menys. Aquesta és la màxima dels partits d’esquerres i això, a nivell de model de país, s'ha de traduir en un reequilibri territorial real.

Cal que les esquerres rectifiquin. Catalunya es mereix un Govern que pensi amb tots els territoris, que mimi els més marginats i que no aglutini tot el capital humà i la riquesa a Barcelona. Algú s'imagina que a Madrid visqués la meitat de la població de l'estat? Això és el que passa a Catalunya amb Barcelona. Cal doncs, començar a rectificar, començar a articular un país de territoris amb la participació ciutadana de tothom, i sobretot, per aquells que volen ser l'esquerra verda nacional, cal credibilitat, coherència i dignitat.

MANIFEST BLOCAIRE CONTRA EL TRANSVASAMENT

2008-05-15T03:02:00.000-07:00

Els blocaires volem sumar-nos al rebuig que el projecte de transvasament de l'Ebre a Barcelona ha generat a la societat civil del territori. Considerem que la mesura no està justificada i que la canonada que ha d'unir la xarxa del Consorci d'Aigües de Tarragna (CAT) amb la d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL) serà una infraestructura permanent que perpetuarà la dependència hídrica de l'àrea metropolitana de Barcelona.

-Per tot això, denunciem l'alarmisme i la manipulació que el govern català i l'Agència Catalana de l'Aigua estan fent de la falta d'aigua i de la insuficiència de les últimes pluges, per justificar el transvasament de l'Ebre a Barcelona. A més, reclamem una informació transparent sobre la millora de la situació dels pantans i també de les aigües subterrànies de les conques internes de Catalunya, ja que l'últim episodi de pluges també ha degut recarregar els aqüífers.

-Denunciem que aquesta política respon als interessos especulatius que pretenen consolidar un model de territori insostenible, de creixement sense límits, que perjudica les Terres de l'Ebre i la resta de territoris perifèrics. Els transvasaments reforcen el consum d'aigua de les grans conurbacions urbanes i les noves zones residencials; generen més expectatives de consum insostenible, d'especulació urbanística, i de destrucció del territori, perquè al mateix temps també fomenten un ús desmesurat de l'aigua, tant a les cases com a les indústries. Els transvasaments no són la solució, sinó l'estalvi, la reutilització de cabals, la recuperació d'aqüífers contaminats i la dessalació.

-Advertim que no es pot parlar de transvasament temporal degut a la sequera, ja que això és un insult a la intel·ligència de la població de Barcelona i de la resta del país. La mesura no contribuirà a canviar el model de gestió del consum, ja que no es revisaran ni es limitaran les concessions a indústries, urbanitzacions, nous regants o complexos turístics. L'ampliació del minitransvasament a Barcelona afavorirà un projecte, la interconnexió de xarxes, al qual la Generalitat va voler renunciar perquè no complia els principis de la nova cultura de l'aigua.

-Fem una crida a la dignitat i la responsabilitat de la classe política de les Terres de l'Ebre, especialment als càrrecs electes de tots els partits polítics, perquè sàpiguen estar a l'altura i defensen els interessos del territori, davant d'aquest engany flagrant als ciutadans, que van acudir a les urnes confiant que els transvasaments ja havien quedat enterrats, i que Catalunya apostava per consolidar la nova cultura de l'aigua.

-Reiterem la nostra oposició a qualsevol transvasament i a la interconnexió de xarxes inclosa en el decret de sequera, ja que obre la porta a d'altres transvasaments, i manifestem el nostre suport a la dignitat de les Terres de l'Ebre, a la Plataforma en Defensa de l'Ebre i qualsevol altra entitat o col·lectiu que compartisca la causa i l'objectiu d'aturar aquest tipus de projectes. Per tant, donem tot el suport a la convocatòria la manifestació del 18 de maig a Amposta, així com a les properes accions que en el mateix sentit es puguen anunciar en els propers dies.

Ebresfera (Terres de l'Ebre), 15 de maig de 2008

TORNA A COMENÇAR LA LLUITA PER DEFENSAR EL REEQULIBRI DEL PAÍS

2008-05-13T02:37:00.000-07:00

Us passo les imatges de la primera manifestació significativa de la PDDE, a la qual vaig assistir.

CASTELLEJANT I REIVINDICANT

2008-05-07T04:36:00.000-07:00

ASSEMBLEA DE LA PLATAFORMA HISTÒRICA

2008-04-21T04:26:00.000-07:00

TERRES DE L'EBRE, PRIORITAT.

2008-04-17T02:29:00.000-07:00

Amics, amigues,

Us adjunto el comunicat que ahir vàrem fer públic des d'ICV Terres de l'Ebre:

INICIATIVA TERRES DE L’EBRE MANIFESTA LA SEVA OPOSICIÓ FRONTAL A LA INTERCONNEXIÓ DE XARXES I DEMANA LA DIMISSIÓ DEL CONSELLER DE MEDI AMBIENT

ICV Terres de l’Ebre demana a la seva direcció nacional que abandoni el Govern si es tira endavant una canonada permanent i es vulnera, així, el “Compromís per l’Ebre”. En cas contrari, les organitzacions locals d’ICV a les Terres de l’Ebre obriran un període de reflexió per tal de revisar la seva vinculació a ICV.

Davant l’anunci d’un acord entre el Govern Espanyol i la Generalitat per tal d’interconnectar de manera permanent el sistema del CAT amb el d’ATLL, Iniciativa per Catalunya Verds Terres de l’Ebre vol manifestar:

• Que rebutja la interconnexió de les xarxes del CAT i ATLL. Aquest projecte és un transvasament permanent, irreversible, i contrari al model de gestió d’aigua que ha vingut defensant el govern del nostre país.
• Que creiem que aquesta obra no s’acabarà a temps i no podrà atendre a temps les possibles necessitats d’aigua a l’àrea metropolitana, però quedarà a disposició dels successius governs, que podran fer una utilització de la infraestructura que atempti contra els interessos del territori. El Govern Espanyol aprofita, per tant, la situació de sequera per fer una obra de caràcter estructural i irreversible que podria justificar noves transferències d’aigua fora de la conca a partir dels sobrants de concessions de regadiu.
• Que aquesta imposició del Govern Espanyol posa en dubte la capacitat d’autogovern del nostre país.
• Que s’ha menystingut el territori, ja que ni els responsables de la Conselleria de Medi Ambient, amb el Conseller al capdavant, ni els responsables del Ministerio que han decidit apostar per aquesta infraestructura, han vingut a les Terres de l’Ebre per informar la ciutadania.
• Que ICV Terres de l’Ebre demana públicament que s’obri un període de reflexió dins d’ICV sobre la seva permanència dins del Govern de Catalunya. ICV Terres de l’Ebre demana a la seva direcció nacional que abandoni el Govern si es tira endavant una canonada permanent i es vulnera, així, el Compromís per l’Ebre. En cas contrari, les organitzacions locals d’ICV al territori obriran un debat per tal de revisar la seva vinculació a Iniciativa per Catalunya Verds.
• Demanem la dimissió del Conseller de Medi Ambient i Habitatge per la seva gestió política i comunicativa.
• Finalment, emplacem a totes les forces polítiques de les Terres de l’Ebre que exigeixin públicament a les seves direccions nacionals que respectin el “Compromís per l’Ebre” i els principis de la Nova Cultura de l’Aigua.

SOLÉ I BARBERÀ, PELS DRETS DEMOCRÀTICS I NACIONALS

2008-04-09T04:35:00.001-07:00

Ahir a la tarda vàrem poder gaudir de la presentació del llibre “Josep Solé i Barberà, la veu del PSUC” d’Andreu Mayayo, catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona. De fet el propi Mayayo va ser a Tortosa per explicar-nos la vida d’aquest personatge reusenc que fou un dels dirigents del PSUC durant el franquisme i la transició democràtica.

Cal dir que Solé fou comdemnat a pena de mort en dues ocasions, la qual cosa el marcà per sempre, i de fet, el moment més emotiu per ell fou quan defensà l’abolició de la pena de mort en el si del Congrés dels Diputats. Més enllà d’aquesta “anècdota”, Solé serà recordat com un defensor acèrrim de la democràcia i dels drets nacionals de Catalunya. Fou un dels màxims dirigents del PSUC durant la clandestinitat així com un dels advocats laboralistes més importants que mai ha tingut CCOO. Fou també membre de la “Comissió dels Vint” que tingueren com a objectiu posar les bases de l’avantprojecte de l’Estatut de Catalunya el 1978, recuperant d’aquesta forma les institucions nacionals abolides pels franquistes.

De fet, Solé tingué també estigué vinculat amb Tortosa i les Terres de l’Ebre ja que fou una de les persones clau del PSUC al territori. Reunions clandestines amb persones com Pepe Ramos, entre d’altres, ens recorden com moltes persones varen lluitar per la democràcia en un moment tant dur per a les llibertats.

De ben segur que aquest llibre del professor Mayayo, que ha estat també dirigent del PSUC i d’ICV a més d’alcalde de Montblanc, és un estudi històric rigorós d’una aquestes persones que ha fet més habitable i digna la nostra estimada Catalunya.

EBRENCS I EBRENQUES ABANS QUE TOT

2008-04-03T03:10:00.000-07:00

Aquests dies ens trobem immersos en la polèmica sobre la gestió de la sequera. Davant la situació extrema en què es troba el nostre país, el Govern de la Generalitat ha previst moltes mesures per tal de pal·liar una situació del tot greu. Malauradament, les formes i les maneres en què s’ha gestionat aquesta sequera han estat poc valentes, responsables i transparents. Per aquest fet, amb raó, s’ha indignat molts ebrencs i ebrenques, entre els quals m’incloc.

El possible transvasament temporal del Segre i, per tant, de la conca de l’Ebre és una solució a la qual no hi podem donar suport des de cap instància del territori. Tot i això, cal recordar que el departament de Medi Ambient està treballant amb els principis de la nova cultura de l’aigua a través de polítiques de reutilització, estalvi i eficiència. En són prova totes les dessalinitzadores que s’estan construint perquè la regió barcelonina sigui autosuficient; o la paralització de molts plans parcials a Barcelona per tal de no fer un ús irresponsable de l’aigua; les mesures que s’estan imposant per llei a la nova construcció d’habitatges o el dur decret de sequera que està en funcionament. Aquestes mesures fan que l’àrea de Barcelona, amb molts més habitants que fa 10 anys, consumeixi molts menys litres d’aigua.

Tot i això, l’extrema sequera que només pot ser comparada a la que va afectar Catalunya a finals dels anys 40 ens posa en una situació d’emergència nacional. El departament de Medi Ambient tot i fer un gir en política hidràulica de 180 graus durant aquests darrers anys al Govern no pot donar com a solució el transvasament temporal del Segre o de qualsevol altre riu. Cal alternatives i cal, sobretot, molt de diàleg amb els agents socials i amb els territoris afectats.

La gent d’ICV al territori hem prioritzat els interessos de les Terres de l’Ebre abans que els de partit i ens hi hem posicionat en contra de forma clara. Abans som ebrencs i ebrenques que persones amb militància política. Caldrà veure si al llarg de la curta història democràtica catalana hi ha hagut alguna regional ebrenca, en un moment amb responsabilitats de govern, es posicionés en contra d’una mesura prevista per algun membre del seu propi partit.

Us adjunto el manifest aprovat per la Intercomarcal d’ICV Terres de l’Ebre:

LA REGIONAL D’ICV A LES TERRES DE L’EBRE

NO DONARÀ SUPORT AL TRANSVASAMENT TEMPORAL DEL SEGRE

Davant l’anunci per part del Govern de la Generalitat que, cas de continuar la situació actual de sequera, es planteja fer un transvasament temporal del riu Segre, la direcció d’Iniciativa per Catalunya Verds a les Terres de l’Ebre vol manifestar:

- Que referma el seu compromís amb el territori i la nova cultura de l’aigua, i reitera la seva adhesió al “Compromís per l’Ebre”.

- Que comparteix plenament les solucions estructurals que la Conselleria de Medi Ambient planteja en l’horitzó del 2009, fonamentades en els principis de la nova cultura de l’aigua (estalvi, reutilització, eficiència i dessalinització).

- Que la consolidació d’aquest model ha de fer possible iniciar la recuperació progressiva de la concessió actual del minitransvasament a Tarragona.

- Que la gestió comunicativa i política de les mesures excepcionals per combatre la sequera ha estat i és del tot insatisfactòria, i que el departament no ha sabut transmetre el canvi de model en matèria de gestió d’aigua que s’ha vingut implantant en els darrers quatre anys, que es fonamenta en l’estalvi, l’eficiència, la reutilització, i que culminarà amb l’entrada en funcionament de tres dessalinitzadores noves entre el 2009 i el 2012. Cal, doncs, que el departament faci un exercici de transparència i diàleg amb els agents socials, econòmics i moviments socials per tal de promoure un acord ampli al territori.

- Que el nostre compromís amb el territori no ens permet donar suport a mesures que, tot i presentar-se com a provisionals, d’emergència i temporals, queden fora del marc de les nostres propostes en matèria de gestió d’aigua.

- Que demanem a la ciutadania de les Terres de l’Ebre que valori de manera crítica la gestió de la política d’aigua a Catalunya tenint en compte l’objectiu de consolidar un model sense transvasaments, però que no es deixi enganyar pels plantejaments demagògics i oportunistes d’aquells que han defensat i defensen els transvasaments com a solució estructural.

Tortosa, Terres de l’Ebre, 2 d’abril de 2008.

ART PER SENSIBILITZAR

2008-03-26T03:54:00.001-07:00

Des d'ahir fins al dia 4 d'abril des de l'entitat Amics dels Castells i Nucli Antic de Tortosa hem organitzat la I Fira d'Art amb l'exposició i venta de més de cinquanta obres de pintura amb imatges de Tortosa i del seu patrimoni històric.

La finalitat d'aquesta fira és donar a conèixer el patrimoni de Tortosa i sensibilitzar la població a través de l'art. Totes les obres provenen dels 10 concursos de pintura ràpida que organitza l'entitat des de 1998.

L'horari de la fira és de 18.30 a 20.300 tots els dies des d'ahir fins al 4 d'abril.

DONES TREBALLADORES

2008-03-13T03:48:00.000-07:00

El passat dissabte 8 de març es celebrava arreu del món el Dia Internacional de la Dona treballadora. La instauració d'aquesta data és fruit d'un llarg procés. Sovint s'atribueix la celebració de la data a l'incendi ocorregut el 1908 en una fàbrica tèxtil de Nova York. En aquest haurien mort un centenar de treballadores que s'havien declarat en vaga i tancat dins la fàbrica. La realitat, però, és més complexa. Els fets de Nova York serien tres i no un únic incendi: la vaga de treballadores del tèxtil de 1857, l'incendi de la fàbrica Cotton i el de la Triangle Shirtwaist Company el dia 25 de març de 1911. En aquest últim van morir 142 obreres que l'any anterior havien protagonitzat una vaga per demanar millores laborals.

No serà fins el 1917 en què queda fixat com a Dia Internacional de la Dona amb la sortida al carrer (en protesta per la manca d'aliments) de les dones russes el 8 de març de l’esmentat any. El sentit de la diada respon a la lluita de les dones treballadores per tal d'obtenir millores laborals i socials. D’aquesta forma, al llarg del s.XX el Dia de la Dona s'utilitzà per reivindicar principalment el dret al vot femení així com reivindicar la igualtat social de les dones en una societat encara massa masclista i patriarcal.

Precisament aquest 8 de març Tortosa ha celebrat aquest dia reivindicatiu gràcies a dues entitats pioneres en la justícia social, Creu Roja i BIDA, a la qual no hi vaig poder assistir per motius de salut, i a les que vull felicitar públicament. És trist encara que avui dia s’acomiaden dones del seu lloc de treball pel fet de quedar-se embarassades (ho ha fet una empresa de telecomunicacions a Tortosa farà uns dies així com anteriorment alguna institució); és trist encara que haguem de sentir comentaris i acudits masclistes massa sovint; és trist encara que les dones cobrin menys tot i estar igualment preparades; i és més trist encara que hagin molts de casos de violència que acabin amb la vida de tantes persones.

Cal, doncs, continuar reivindicant el 8 de març cada dia i amb força per tal que arribem, entre tots i totes, a una societat més justa, on tothom tinguin els mateixos drets, independentment del gènere de cadascú.

CONTINUEM TREBALLANT

2008-03-10T05:01:00.000-07:00

Les eleccions estatals ja han passat a la història. El PSOE s’arrima a la majoria absoluta i guanya pes. El PP millora resultats i guanya diputats. Mai els dos partits havien tingut tant de pes. CiU treu un diputat més, però tan sols puja 0,2 dècimes i perd vots. ERC passa de 8 a 3 diputats i del 15,8% de vots passa a un 7,8. ICV perd un dels dos diputats, perdent 0,9% en percentatge de vots.

La bipolaritació i el vot útil ha guanyat. Ni AVE, ni retallada de l’Estatut, ni Ibarra ni Bono, ni populisme, ni la niña de Rajoy... Els dos grans partits cada cop prenen més posició a les forces nacionalistes i d’esquerres. Tot s’uniforma. És la lògica del consumisme i del capitalisme. Gairebé podríem dir qui controla els mitjans de comunicació. TV3 és la gran excepció, una de les poques televisions públiques on els cinc partits tenien veu, tot i que pautada entre els grans i minimitzada per als petits.

Des d’ICV també fem autocrítica. Cal reflexionar, cal veure què hem fet bé i que hem fet malament. Per 300 vots hem perdut el segon diputat. Amb tot continuarem treballant, continuarem fent propostes que afavoreixin una Catalunya amb una societat més justa, més respectuosa amb el medi ambient i més forta nacionalment. Això és el que volem i per això continuarem treballant.

RAIMON AMB L'ESQUERRA VERDA

2008-03-06T03:48:00.001-08:00

PODEM CANVIAR UN DIPUTAT DEL PP PER UN D'ICV

2008-03-06T02:57:00.000-08:00

Ahir vàrem celebrar l'acte central d'ICV a les Terres de l'Ebre amb la presència de 150 persones. L'acte fou d'allò més interessant, parlant de propostes, reflexionant sobre les majories absolutes del PSOE, del PP, dels acords d'aquests partits amb CiU durant els darrers quatre anys a Madrid i al llarg de la història democràtica de l'estat.

La realitat és que a la circumscripció de Tarragona i les Terres de l'Ebre sembla que tot quedarà igual. L'únic canvi factible pot ser amb el diputat del PP, que el pot perdre a favor d'ICV. Esperem, doncs, que així sigui. Us adjunto la nota de premsa d'ICV Terres de l'Ebre sobre l'acte d'ahir.

INICIATIVA DEMANA EL VOT PER PRENDRE EL SISÈ ESCÓ DE LA DEMARCACIÓ AL PARTIT POPULAR I IMPEDIR UN PACTE PSOE-CiU

El president de la formació ecosocialista, Joan Saura, la candidata ebrenca Amparo Pérez i el cap de llista de la formació a la demarcació del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, Lluís Sunyé, van protagonitzar ahir a La Ràpita l’acte central d’Iniciativa Verds – Esquerra Unida davant de 150 persones. El diputat Daniel Pi va aprofitar l’acte per reivindicar la política hidràulica del Govern de Catalunya.

Daniel Pi, diputat al Parlament de Catalunya, va explicar la política d’aigua del Govern de la Generalitat, i va demanar influir a Madrid per tal que l’Estat, a més de no recuperar la política de transvasaments, impulsi una nova llei d’aigües que reculli el principis de la Nova Cultura de l’Aigua. “Si pacten amb CiU”, va dir, “el que recuperaran és la lògica dels transvasaments i les interconnexions de xarxes”. A l’acte també hi va intervenir David Rodríguez, membre de la Comissió Nacional de EUiA i Director del Servei Metereològic de Catalunya, que va fer broma avançant “en exclusiva” la previsió del temps per diumenge, dia de les Eleccions Generals.

La rapitenca Amparo Pérez va demanar el suport de la ciutadania de l’Ebre per tal de prendre el sisè escó de la demarcació al Partit Popular: “Totes les enquestes donen 3 diputats al PSC. Només en queda un en joc, i aquest serà o bé pel PP o bé per ICV-EUiA”.

Per la seva banda, Joan Saura va afirmar que “hi ha dos escenaris que gairebé serien tan dolents per a Catalunya i les Terres de l’Ebre com una majoria absoluta del Partit Popular: una majoria absoluta del PSOE o un pacte PSOE-CiU”. Per tal d’evitar-ho i garantir polítiques d’esquerres i antitransvasistes, el dirigent ecosocialista va demanar “més força per a l’esquerra verda nacional”.

L’acte va acabar amb la intervenció de Lluís Sunyé, que va fer referència als insults rebuts per part del dirigent tarragoní de les joventuts del Partit Popular (Nuevas Generaciones): “davant d’una dreta agressiva i reaccionària, i d’un PSOE que guanyarà les eleccions per que no sap si girar cap a la dreta amb CiU o cap a l’esquerra amb nosaltres, cal que la ciutadania reaccioni”. Sunyé ha recordat que “Zaplana i Acebes han entrat en campanya per donar suport a Rajoy, però Zapatero té tancats a una caixa forta Bono i Rodríguez Ibarra, i segur que després de les eleccions obrirà la caixa forta”. Finalment, Sunyé va demanar el vot per “defensar els drets nacionals de Catalunya a Madrid i proposar solucions justes, lògiques i valentes que ajudin a la ciutadania a viure millor”.

ICV COMUNICACIÓ

I QUÈ FAREM AMB EL MEDI AMBIENT ? ? ? ZP NO TÉ LA SOLUCIÓ

2008-03-05T04:20:00.000-08:00

A VALÈNCIA INICIEM EL CANVI ! ! !

2008-03-05T03:58:00.001-08:00

SOLUCIONS JUSTES, VALENTES I LÒGIQUES

2008-03-05T03:47:00.000-08:00

SAURA I PÉREZ A LA RÀPITA AQUEST DIMECRES

2008-03-03T04:39:00.000-08:00

Aquest dimecres 5 de març es celebra l'acte central d'ICV a les Terres de l'Ebre amb la presència del nostre president, Joan Saura, així com dels candidats Lluís Sunyé i Amparo Pérez.

L'acte es durà a terme al Casal Maset a Sant Carles de la Ràpita a les 19.00 hores.

Esteu tots i totes convidats !!!!

I QUI PARLA DELS MILEURISTES ? ? ?

2008-02-29T04:06:00.000-08:00

L'ESQUERRA QUE NO ET FALLA

2008-02-28T09:24:00.000-08:00

Milions de persones manifestant-se contra la guerra a l’Iraq, demanant aturar un Pla Hidrològic que assassinava el Delta de l’Ebre, protestant contra un cop de Decret que retallava els drets dels treballadors i les treballadores, indignant-se amb els atacs verbals continuats del Partit Popular contra Catalunya i, finalment, revoltant-se contra les mentides i manipulacions que feia el Govern d’Aznar a 3 dies de les eleccions, tot just després que el terrorífic atemptat a Madrid s’endugués més de 200 vides.

Amb aquest record a la memòria, començava una legislatura de govern en què el PSOE arribava al poder de la mà de milions de vots que volien acabar amb els 8 anys de polítiques de dretes al crit de: “No ens fallis”. Una legislatura que començava amb la retirada de les tropes a l’Iraq i l’aprovació del matrimoni entre persones del mateix sexe. El canvi de les polítiques de dretes per les polítiques d’esquerres semblava fer-se realitat amb el suport d’una majoria progressista al Congrés, sostinguda per ICV-EUiA, que materialitzava les primeres mesures necessàries per no fallar a les demandes dels qui, amb el seu vot, havien enviat el PP a l’oposició.
Els aires de canvi en la política d’Estat, però, van anar desapareixent a mesura que avançava la legislatura. La política econòmica i laboral suposava un canvi d’aliats del Govern de Zapatero, que va aprovar amb el vot a favor de CiU una Reforma Fiscal que abaixava els impostos als més rics i una reforma de l’Impost de Societats, aquest cop amb el vot de CiU i ERC, que rebaixava els impostos a les empreses (unes empreses -Íbex 35- que han tingut un augment de beneficis del 40%, mentre que els sous han perdut un 2% de poder adquisitiu). El Govern del PSOE es rendia als interessos dels poderosos i pactava la seva política econòmica amb la dreta. La resta de la legislatura s’ha vist marcada pel canvi de les aliances del Govern; en les polítiques en què ICV-EUiA hem estat decisius ha quedat un clar segell d’esquerres, com ara en la Llei de Memòria Històrica, la derogació del transvasament de l’Ebre o la Llei de Dependència. Si durant tota la legislatura hi ha hagut una força d’esquerres i ecologista que s’ha mantingut honesta als seus principis, que no ha renunciat a fer aliances per aturar la dreta, ni s’ha rendit a les seves pressions en matèria d’immigració, model d’Estat o política social, aquesta força és ICV-EUiA.
De la mateixa manera que no hem cedit als atacs de la dreta, tampoc ens hem quedat al marge en els temes que més confrontació han despertat amb els poderosos. ICV-EUiA havíem aconseguit pactar amb el Govern del PSOE l’aprovació del dret a vot de les persones migrades per a les passades eleccions municipals, però la pressió de PP i CiU va fer enrere els socialistes. De nou, ens vam quedar sols en la proposta de reforma de la Llei de l’avortament, per tal que les dones puguin decidir lliurement sobre la seva maternitat; de nou, la manca de valentia política per confrontar amb els sectors conservadors d’una Església que continua finançada amb diners públics va fer enrere el Govern socialista. En la mateixa situació ens hem trobat quan hem reiterat la necessitat de canviar el model energètic de l’Estat. Hem apostat per tal que, en 10 anys, les renovables aportin el 30% de l’energia primària i hem proposat aprovar un pla de tancament de les nuclears; un altre cop, ICV-EUiA hem estat l’única força capaç de confrontar amb el poder del sector energètic.
I amb l’arribada de la campanya electoral, la deriva “centrista” d’algunes forces d’esquerres s’ha accentuat. Els socialistes han decidit renunciar a fer escoles bressol i política d’habitatge social per passar a la política de la repartidora de xecs, el Govern ha renunciat a fer polítiques públiques i ha decidit deixar la solució en mans del mercat. PSOE, PP, CiU i ERC han aconseguit que no hi hagi diferències en política econòmica, tothom vol rebaixa d’impostos, particularment a les empreses, i a sobre dient que milloraran el servei. Davant de l’avenç ideològic de la lògica neoliberal de deixar-ho tot en mans del mercat, ICV-EUiA som la força d’esquerres que es manté honesta i sincera, la força d’esquerres que no té por de confrontar amb els qui més tenen, que no vol comprar els vots amb rebaixes fiscals, sinó que vol convèncer amb idees clares, justes i valentes. Som una força d’esquerres que no renuncia a fer propostes realistes de transformació social; en resum, una força d’esquerres i ecologista que no et falla.