Durant els anys 80 – i també fa poc- Tortosa ha optat per diferents planejaments urbanístics que dibuixen i articulen una ciutat en expansió a partir de les quatre hortes tortosines. A priori ens sembla bé que la ciutat pugui creixer de forma equilibrada cap a Pimpi, el Temple, Sant Vicents i Jesús, però sincerament creïem que això, a hores d'ara, no portarà cap progrès real i global per a la nostra ciutat ja que gran part de la trama ubana existent es troba pràcticament en ruïnes.
Així, si analitzem en profundiatat la Tortosa del 2010, a l'igual que la dels darrers 20 anys, observem com s'ha anat abandonant paulatinament tot el centre i l'extens nucli històric fins arribar a una situació dantesca d'abandonament general d'habitatges, edificis i fins i tot barris sencers. Una situació que ha deixat sense teixit social tota aquesta gran zona, i pràcticament, sense activitat econòmica. El tancament del Col·legi de Sant Josep a l'igual que el de la multitud de comerços en són la prova evident.
A més, cal afegir que amb el creixement econòmic dels darrers anys, i l'arribada de la immigració com a conseqüència d'aquest, ha fet que molts d'aquests habitatges precaris i en situació de ruïna fossin ocupats majoritàriament per nouvinguts, generalment més pobres que la mitjana, creant una nova realitat social que pot derivar en guetos si no s'actua de forma global.
Com a positiu, i els Amics dels Castells ho venim reclamant des de fa anys, les institucions han anat situant en aquestes zones organismes oficials com les delegacions de la Generalitat, la Universitat, la Biblioteca o l'EOI així com aparcaments. També els 18 milions d'euros de la Llei de Barris que Ajuntament i Generalitat estan abocant ha de significar un revulsiu, però cal anar més enllà, molt més enllà si volem que la ciutat històrica recuperi l'esplendor del passat, i sobretot, es pugui convertir en un eix de desenvolupament econòmic com està succeïnt a ciutats com Tarragona o Girona.
I és aquí on cal fer una política urbanística coherent i valenta, que no és altra que apostar decididament per la rehabilitació abans que l'expansió a la perifèria.De fet, a causa de la crisi internacional i de la bombolla immobiliària en particular, la majoria d'experts aposten per un urbanisme compacte, recuperant els antics entramats urbans abans que crear-ne de nous. És realment progressar impulsar centenars d'habitatges als afores de la ciutat quan tenim varis centenars d'habitatges en ruïna al centre i a tots els barris antics?
Sincerament creiem que no, que primer cal arranjar -amb les modernes possibilitats que hi ha- el habitatges existents i després, tranquil·lament creixer tal i com es vulgui per totes les hortes. De fet, a hores d'ara, tot i els ajuts a la rehabilitació són molt poques les finques on s'ha actuat i per molt que s'arreglin carrers i es posin equipaments si la gent no hi pot anar a viure-hi -com està passant en altres ciutats més avançades- no ens haurà servit de gaire. Ens hi juguem la cohesió social, l'orgull de la ciutat, i sobretot, un dels principals eixos de desenvolupament econòmic que, a partir del sector serveis, podria tenir la nostra bimil·lenària Tortosa, carregada d'un patrimoni històric de primer ordre.Canviarem el model o continurem igual?
