Fa uns dies vaig assistir a l’acte de suport a la vegueria de les Terres de l’Ebre. Feia goig l’Auditori Felip Pedrell de Tortosa, ple de gom a gom, amb gent de les quatre comarques ebrenques, donant suport a la Llei de Vegueries que el Govern tripartit d’esquerres i catalanista està tirant endavant, la qual crearà la vegueria de l’Ebre.
Hi havia representació de tots els municipis, de tots els partits excepte el PP i de tots els agents econòmics i socials del territori. És cabdal aquesta unitat que avui hem demostrat, defugint dels partidismes i localismes, els quals gairebé no han aflorat, tot i els intents d’alguns dels intervinents.
Sense dubte, la creació de la vegueria de l’Ebre és una reivindicació històrica del nostre territori, de la nostra gent, d’ençà que el 1833, sense cap lògica geogràfica, social, econòmica i històrica, vam ser annexionats a una nova província amb capital a Tarragona.
Des d’aquella data i fins l’actualitat, i entre d’altres motius, les Terres de l’Ebre van iniciar una decadència, que sense poder polític ni inversions, ha estat difícil de capgirar. Ara, però, després de la defensa acèrrima del riu – amb un moviment social exemplar i únic a Europa – hem començat a veure canviar la situació gràcies a les inversions, bàsicament de la Generalitat, tot i que encara resten perills i en manquen moltes altres.
La Universitat, l’edifici les delegacions de la Generalitat, el polígon Catalunya Sud, l’hospital Pere Mata, el projecte del nou hospital de les Terres de l’Ebre o del desdoblament de l’eix de l’Ebre, la candidatura perquè siguem reconeguts com Reserva de la Biosfera per la UNESCO, entre moltes altres actuacions, capgiren una manca brutal d’actuacions i converteixen la zona com un territori emergent.
Aquest territori emergent, però, ha de tenir una estructura pròpia, que s'auto planifique i reivindique, no podem només dependre de les voluntats dels Governs de la Generalitat o de l’Estat. Per això també, a banda de la identitat, és clau que tinguem aquesta vegueria. Una circumscripció o demarcació política, que a banda de situar-nos en el mapa del nostre país, ens permetrà –n’estic totalment convençut- corregir la nostra precarietat com a territori, i sobretot, gaudir de moltes oportunitats, que ara per ara, tenim vetades.
Hi havia representació de tots els municipis, de tots els partits excepte el PP i de tots els agents econòmics i socials del territori. És cabdal aquesta unitat que avui hem demostrat, defugint dels partidismes i localismes, els quals gairebé no han aflorat, tot i els intents d’alguns dels intervinents.
Sense dubte, la creació de la vegueria de l’Ebre és una reivindicació històrica del nostre territori, de la nostra gent, d’ençà que el 1833, sense cap lògica geogràfica, social, econòmica i històrica, vam ser annexionats a una nova província amb capital a Tarragona.
Des d’aquella data i fins l’actualitat, i entre d’altres motius, les Terres de l’Ebre van iniciar una decadència, que sense poder polític ni inversions, ha estat difícil de capgirar. Ara, però, després de la defensa acèrrima del riu – amb un moviment social exemplar i únic a Europa – hem començat a veure canviar la situació gràcies a les inversions, bàsicament de la Generalitat, tot i que encara resten perills i en manquen moltes altres.
La Universitat, l’edifici les delegacions de la Generalitat, el polígon Catalunya Sud, l’hospital Pere Mata, el projecte del nou hospital de les Terres de l’Ebre o del desdoblament de l’eix de l’Ebre, la candidatura perquè siguem reconeguts com Reserva de la Biosfera per la UNESCO, entre moltes altres actuacions, capgiren una manca brutal d’actuacions i converteixen la zona com un territori emergent.
Aquest territori emergent, però, ha de tenir una estructura pròpia, que s'auto planifique i reivindique, no podem només dependre de les voluntats dels Governs de la Generalitat o de l’Estat. Per això també, a banda de la identitat, és clau que tinguem aquesta vegueria. Una circumscripció o demarcació política, que a banda de situar-nos en el mapa del nostre país, ens permetrà –n’estic totalment convençut- corregir la nostra precarietat com a territori, i sobretot, gaudir de moltes oportunitats, que ara per ara, tenim vetades.
0 comentaris:
Publica un comentari