FEM JUSTÍCIA AMB RICARD SALVAT

Ha mort un artista tortosí i ebrenc reconegut en l’àmbit nacional. Una pèrdua de la cultura catalana i tortosina. Així ho destaquen els experts i mitjans de comunicació nacionals i estatals.

Salvat Ricard també forma part del patrimoni cultural i humà de Tortosa. Cal explicar i difondre la seua cultura i la seua valuosa aportació sobretot en l’àmbit del teatre. Home de lletres que darrerament estigué vinculat a la seua estimada ciutat natal a través del tristament desaparegut Festival Entrecultures. Cal donar-li un nom de carrer de la ciutat. Cal realitzar-li un homenatge digne. Cal publicar la seua obra. Cal que entre tots el fem nostre i esdevingui orgull de ciutat i territori.

Farà pocs dies escrivia un article recordant que enguany és el centenari de la mort d’Agustí Querol, també tortosí, i considerat un dels millors escultors de l’Estat espanyol en el segle XIX i on també recordava que farà pocs mesos moria un altre artista de casa nostra, en aquest cas resident a París, i dedicat a la pintura: Antoni Guansé. En ambdós casos no hi ha previst cap homenatge, cap conferència, cap acte que recordi aquests artistes.

Espero que com a ciutat avançada i oberta reconeguem la figura de Ricard Salvat més enllà de les lamentacions i les paraules de record oficials i institucionals. Hem d’estar a l’alçada -en vida de l’artista segurament no ho vam estar- però ara podem i cal que ho fem. Un poble que no reconeix els seus artistes no es reconeix a ell mateix.


Fem justícia amb Salvat Ricard i el patrimoni que ens ha llegat.

TREBALLAR JUNTS

En relació a l'escrit que el senyor Felip Moncús, president d'ERC de Tortosa, ha escrit per contestar el comunicat d'ICV Tortosa cal apuntar que tot el que diu el propi Raül Romeva, eurodiputat d'ICV, és plenament compatible al que des de l'agrupació local s'ha dit.

Calen depurar responsabilitats, i tal i com el propi Conseller ha dit, després de l'estudi pertinent així es farà; o com a mínim, des de Tortosa i molts altres àmbits demanem que així sigui.

El què no entenc ni comparteixo són totes les altres argumentacions fàcils en contra del Conseller, clarament amb una finalitat clara per erosinar-lo. La seua assistència a la manifestació per la pau a Palestina (on hi havia membres d'ERC, de partit i Govern, cosa que celebro), la utilització de les armes esmentades que s'han regularitzat des del Departament, o la mesura dels 80 quilomètres per hora que també s'aplica a Londres o París, entre d'altres, i que només suposen uns segons més i menys morts i contaminació. D'aquí l'argument que en política no tot s'hi val. Posem cada cosa al seu lloc. Perquè vull pensar que Monclús no està en contra d'aquestes tres últimes accions del Conseller Saura. O sí?

En tot cas, Sr Monclús, gràcies pels seus escrits constructius. Seguirem escoltant-lo i tan de bo algun dia podem treballar junts per construir una Catalunya, Terres de l'Ebre i Tortosa millors.

Foto del web d'ERC de Tortosa

NOVES PROMOCIONS

Des del Govern de la Generalitat continuem apostant pel dret a l'habitatge. En aquests moments hi ha 5 promocions de pisos de protecció oficial al nostre territori que estan en tràmit d'adjudicar-se. És el cas de les dues d'Amposta i Flix, que ja han estat sortejades i sumen gairebé 50 pisos. I ara s’obre el termini per accedir a 32 habitatges amb protecció oficial a Sant Carles de la Ràpita. Prompte ho farem amb els 18 d'Horta de Sant Joan, dividits en dues promocions de lloguer i compra venda.

Cal remarcar que també hi ha pendents d'adjudicar habitatges a Ascó, on s'estan acabant les obres i a l'Ampolla. És important saber que aquestes adjudicacions es fan de manera totalment transparent amb sorteig públic i s'intenta que en les normes d'adjudicació hi hagi pisos reservats per a joves, gent gran, famílies monoparentals i amb pocs rescursos econòmics. D'aquesta forma busquem que les promocions siguin representatives d'una "mixtura" social. Els Governs anteriors mai ho havien fet així i més bé es donaven a dit.

Us adjunto la nota de premsa en relació a les normes que hem obert avui per als 32 pisos de La Ràpita, els quals estan dividits en dues promocions.

S'obre el període d'inscripció per als 32 habitatges públics de La Ràpita

Els pisos són de compra i estan repartits en dues promocions

Avui dimarts, 10 de març, s’ha obert el termini de presentació de sol·licituds per accedir a 32 habitatges amb protecció oficial de compra ubicats a les promocions del carrer Sebastià, 43-45, i al carrer de l’Arxiu Simancas cantonada amb Aragó, de Sant Carles de la Ràpita (Montsià). Les instàncies es poden presentar a l’Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita fins al 9 d’abril.

La promoció del carrer de Sant Sebastià té 15 pisos de dues i tres habitacions, amb una superfície que va dels 60,18 m2 el més petit als 75,07m2 el més gran. El preu dels pisos oscil·la entre els 102.813 euros i els 124.127 euros, segons les dimensions. L’altra promoció, que està a la cantonada entre els carrers de l’Arxiu Simancas amb Aragó, té 17 pisos, tots de 3 habitacions, excepte un, amb una superfície que va dels 65,97 m2 als 89,53 m2. El preu oscil·la entre els 116.696 euros i els 149.555 euros, segons les dimensions.

Per a més informació, podeu consultar el web d’Adigsa, empresa pública adscrita al Departament de Medi Ambient i Habitatge, que administra els habitatges amb protecció oficial de la Generalitat: http://www.adigsa.cat/ (apartat d’oferta pública d’habitatge).

FELIP PUIG, IRREGULARITATS?

Us adjunto les declaracions del Síndic de Comptes, el senyor Joan Colom, les qual ha realitzat en el programa d'avui que dirigeix a TV3 el periodista Cuní.

El senyor Joan Colom ha afirmat que Adigsa, empresa pública d'habitatge de la Generalitat de Catalunya, mentre estava governada pel Molt Honorable Conseller Felip Puig, el famós conseller transvasista de CiU, va cometre algunes "irregularitats" que demostren que "poden haver responsablitats contables". Us adjunto, doncs, les dues respostes transcrites en relació a aquesta polèmica que ja fa alguns dies que sorgeix per la premsa.




P- ENTRE 2003 I 2004 S’HAURIEN FET CONTRACTES VERBALS I RECÀRRECS SENSE JUSTIFICAR FINS AL 80% PER OBRES REHABILITACIÓ

R- Això és el que ha sortit expedients que hem revisat nosaltres i és una mostra que considerem representativa del conjunt d’expedients que va fer empresa en aquells anys. I per tant hi poden haver responsabilitats contables.

P- DEIA L’EXCONSELLER MILÀ QUE ENCARA QUE PART DEL TEMPS QUE ELL ERA CONSELLER ESTÀ INVESTIGAT ELL HO VA DESTAPAR, L’EXCONSELLER PUIG QUE TOT ESTAVA JUSTIFICAT I QUE LES OBRES DE REPARACIÓ D’IMMOBLES PER VIA URGÈNCIA A VEGADES NO PODEN SEGUIR LA LIMITACIÓ I LA LENTITUD EN EL TEMPS DE LES CONTRACTACIONS PÚBLIQUES.

R- Doncs si hagués estat el cas que se seguís el tràmit d’urgència que no es va aplicar. Per tant no és una excusa aplicable en aquest cas. Perquè aquest tràmit s’ha donat per reparar aquest pont d’aquí mateix quan les aigües es van endur el pont de la carretera es va aplicar tràmit urgència. Això està contemplat per a la Llei. No és el supòsit que hi ha en el cas d’Adigsa. En el cas d’Adigsa, i d’una manera sistemàtica, atès el percentatge de casos, en els expedients verificats s’aplicaven aquests sobrecostos habitualment.

ACABEM AMB L'OBLIT DELS ARTISTES TORTOSINS

Tortosa té i ha tingut un bon grapat d'artistes i literats que han destacat i destaquen en diversos àmbits. Gimeno, Pedrell, Casanova, Querol, Bertri, Vicent Garcia i Cristòfor Despuig en són possiblement els màxims exponents.

Tot i això l'actitud de la ciutat vers aquests artistes penso que històricament ha estat bastant "provincina". Ha passat allò de triomfar a fora, però amb poc reconeixement a casa... També és cert que la nostra ciutat no té els recursos que altres, però ha mancat voluntat real i simbòlica per fer homenatges, editar obra i fer-ne recerca històrica per després explicar-ho a la ciutadania. Recordo com La Ràpita va fer un homenatge a Sebastià Arbó, i que jo sàpiga, té molts menys recursos que el nostre municipi.

Sigui com sigui encara restem a temps per canviar la dinàmica. Potser algun dia podrem dedicar alguna escultura als nostres artistes. Potser algun dia podrem tenir una pinacoteca o un museu.

Aquesta reflexió ve al cas perquè des d'ICV hem fet dues propostes a l'actual Regidor de Cultura de l'Ajuntament de Tortosa: celebrar els 100 anys de la mort de l'escultor Agustí Querol així com la mort del recent pintor Guansé, d'origen tortosí i resident a París. Cal potenciar el coneixement d'aquests dos artistes que han tingut un impacte important al sud d'Europa amb les seues respectives obres i són un exponent de la nostra cultura.

Tortosa ha d'estimar als seus i a la seua cultura. És una forma més per esborrar poc a poc aquell lament de victimisme i poder construir la ciutat moderna i avançada que tots i totes volem, recordant el passat i els nostres homes i dones més importants com un estímul de futur. Esperem que el Regidor en prengui nota.

Article de Querol a la Wikipedia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Agust%C3%AD_Querol

Article sobre Guansé: http://carmensabespoesiayarte.blogspot.com/2008/12/antoni-guans-la-libertad-debe-ser.html

A la fotografia es pot veure Antoni Guanse i una obra seua.

EUSKADI, GALÍCIA I TORTOSA

Euskadi, Galícia i Tortosa viuen moments polítics intensos. Les dues nacions perquè han celebrat eleccions, Tortosa perquè viu un clima de tensió a nivell consistorial que va en contra dels interessos de la Ciutat.

Respecte els resultats de les eleccions basques i els escenaris que es dibuixen, a ICV ni ens agrada ni s’entendria un Govern PSE-PP al País Basc perquè trencaria la societat i impediria fer polítiques socials en context de crisi. Ens hem de preguntar si algú entendria que PSE governés amb PP. No és responsable ni des del punt de vista de país ni des de la cohesió social. En aquest sentit, cal demanar a les forces polítiques del País Basc responsabilitat per formar un govern ampli que aglutini la pluralitat de la societat en un context de violència.
Els resultats d’Ezker Batua han estat molt dolents i cal reflexionar sobre si s’ha entès amb claredat el missatge d’EB. D'altra banda, podem celebrar els resultats d’Aralar, en la mesura que representen l’expressió d’una esquerra abertzale que rebutja explícitament la violència. Tot i això hem de lamentar l’anomalia democràtica que representa que el vot nul tingui 100.000 vots, conseqüència de la ilegalització d’un espai polític que ha deixat sense representació a milers de ciutadans/es.

Pel que fa als resultats de les eleccions gallegues penso que l'esquerra i el nacionalisme gallec ha d'aprendre la lliçó. Respectant els resultats electorals, considero preocupant que el PP guanyi les eleccions malgrat els nombrosos casos de pressumpta corrupció que afecten als populars. Cal recordar a Mariano Rajoy que el que hagin decidit els/les electors/es gallecs/gallegues no pot servir per tapar les responsabiltats dins del seu partit.Per altra banda, els mals resultats del PSG i BNG han de servir per reflexionar sobre com l’esquerra afronta els efectes de la crisi i com és capaç de satisfer les demandes de canvi entre el seu electorat.

Finalment, la nostra estimada Tortosa viu moments polítics convulsos a causa dels enfrontaments entre el PSC i CiU. Uns contra els altres, a veure qui la diu més grossa, qui fa més populisme i qui es treu més retrets. Com a tortosí i com a membre d'una força política em dóna vergonya l'espectacle que uns i altres estan mostrant aquests últims dies. Els tortosins i tortosines volem solucions per al present i reptes de futur per a la nostra Ciutat. No volem retrets del passat ni enfrontaments estèrils que no aporten res al Municipi. Siusplau, deixe'm el partidisme a banda i apostem per la Ciutat. Prou falta li fa a Tortosa com per estar sotmesa a personalismes i interessos d'uns quants.