Gràcies al treball d'Oriol Gracià us presento aquest vídeo de la darrera Diada dels Amics dels Castells. Gracià, que és membre de la Junta de l'entitat,ens deleita una vegada més amb un reportatge que ens anima a continuar lluitant en la defensa del nostre patrimoni històric i de la nostra ciutat. Moltes gràcies Oriol!
El podeu veure a: http://www.amicsdelscastells.blogspot.com/
25.7.09
ARRIBA L'EXTREMA SENSIBILITAT RENAIXENTISTA A TORTOSA
%5B1%5D.jpg)
Els carrerons i places del nucli antic de Tortosa (centre històric, Santa Clara, Rastre, Remolins) aquests dies comencen una transmutació considerable ja que la ciutat es prepara per ambientar-se en el segle XVI i poder celebrar la Festa del Renaixement.
Així, el veïnat d’aquests barris veiem com es reposen papereres, s’engalanen façanes i mobiliari urbà, es millora l’enllumenat, s’asfalten els forats dels carrers, la policia acampa a totes hores, els regidors de l’Ajuntament es passegen per la zona i fins i tot es senyalitzen les obres amb lones informatives.
Fins aquí seria tot correcte si no fos perquè aquesta sensibilitat que envaeix el nucli antic tortosí per part de l’Ajuntament i també la ciutadania només durés un curt període de temps a l’any: quatre dies de festa. Fins i tot, després de la fi del Renaixement, la rapidesa i la cura per tornar a la “normalitat” al barri vell baixa d’intensitat, i tal i com succeí l’any passat, les destrosses i escombraries realitzades a les Avançades de Sant Joan durant el transcurs de la festa perduraren mesos, tot i estar en plena època turística. El mateix succeí amb la retirada de la barra tortosina de la plaça dels Dolors, la qual perdurà tot l’estiu i fou traslladada directament al parc Teodor Gonzàlez per la Cinta.
Des d’Amics dels Castells, farà uns mesos –tal com ha recordat un mitjà de comunicació- reclamàrem a l’alcalde que cobrís les obres (que es preveuen llargues) amb lones informatives perquè evitaríem donar mala imatge al barri tant per als turistes com per als propis veïns. Tothom que ha anat a qualsevol ciutat turística i que cuida el patrimoni i el seu centre històric haurà vist que això és absolutament normal i fins i tot es cobreixen monuments sencers que es troben en obres. Però la resposta de l’alcalde fou negativa –amb el seu característic to burlesc- es justificà que no hi havia diners per fer-ho... Ara, però, amb l’arribada dels preparatius del Renaixement hem vist com a banda de les “cures especials” al barri la majoria de les obres s’han cobert amb lones fent cas a la nostra proposta, però això sí, només amb l’escut de l’Ajuntament obviant que la Generalitat finança el 50% de les obres.
O una de dos, a l’alcalde li costa reconèixer les propostes en positiu que li fa la societat civil –com passà en el Pacte pel Patrimoni- o en arribar el Renaixement s’extrema el manteniment d’una zona que la resta de l’any està força abandonat i descuidat on, de fet, ni tan sols existeix un regidor o regidora de barri que visqui al mateix.
En definitiva, aquesta extrema sensibilitat pel nucli antic és positiva en relació a la Festa del Renaixement però resulta paradoxal si no existeix durant tot l’any. Només així podrem recuperar i repoblar un barri, on ara per ara, durant els 361 dies de la resta d’any que no es celebra el Renaixement els veïns i veïnes vivim en unes condicions força difícils en un entorn degradat social i urbanísticament.
Així, el veïnat d’aquests barris veiem com es reposen papereres, s’engalanen façanes i mobiliari urbà, es millora l’enllumenat, s’asfalten els forats dels carrers, la policia acampa a totes hores, els regidors de l’Ajuntament es passegen per la zona i fins i tot es senyalitzen les obres amb lones informatives.
Fins aquí seria tot correcte si no fos perquè aquesta sensibilitat que envaeix el nucli antic tortosí per part de l’Ajuntament i també la ciutadania només durés un curt període de temps a l’any: quatre dies de festa. Fins i tot, després de la fi del Renaixement, la rapidesa i la cura per tornar a la “normalitat” al barri vell baixa d’intensitat, i tal i com succeí l’any passat, les destrosses i escombraries realitzades a les Avançades de Sant Joan durant el transcurs de la festa perduraren mesos, tot i estar en plena època turística. El mateix succeí amb la retirada de la barra tortosina de la plaça dels Dolors, la qual perdurà tot l’estiu i fou traslladada directament al parc Teodor Gonzàlez per la Cinta.
Des d’Amics dels Castells, farà uns mesos –tal com ha recordat un mitjà de comunicació- reclamàrem a l’alcalde que cobrís les obres (que es preveuen llargues) amb lones informatives perquè evitaríem donar mala imatge al barri tant per als turistes com per als propis veïns. Tothom que ha anat a qualsevol ciutat turística i que cuida el patrimoni i el seu centre històric haurà vist que això és absolutament normal i fins i tot es cobreixen monuments sencers que es troben en obres. Però la resposta de l’alcalde fou negativa –amb el seu característic to burlesc- es justificà que no hi havia diners per fer-ho... Ara, però, amb l’arribada dels preparatius del Renaixement hem vist com a banda de les “cures especials” al barri la majoria de les obres s’han cobert amb lones fent cas a la nostra proposta, però això sí, només amb l’escut de l’Ajuntament obviant que la Generalitat finança el 50% de les obres.
O una de dos, a l’alcalde li costa reconèixer les propostes en positiu que li fa la societat civil –com passà en el Pacte pel Patrimoni- o en arribar el Renaixement s’extrema el manteniment d’una zona que la resta de l’any està força abandonat i descuidat on, de fet, ni tan sols existeix un regidor o regidora de barri que visqui al mateix.
En definitiva, aquesta extrema sensibilitat pel nucli antic és positiva en relació a la Festa del Renaixement però resulta paradoxal si no existeix durant tot l’any. Només així podrem recuperar i repoblar un barri, on ara per ara, durant els 361 dies de la resta d’any que no es celebra el Renaixement els veïns i veïnes vivim en unes condicions força difícils en un entorn degradat social i urbanísticament.
7.7.09
L'EBRE, PRIMERA DEMARCACIÓ EN LA COBERTURA DEL SERVEI DE BORSES D'HABITATGE
Aquest 2009 les Terres de l’Ebre són la primera demarcació del país amb total cobertura del servei de Borses d’Habitatge. Així, amb la creació enguany de les borses d’Habitatge (Mediació i Joves) a la Ribera d’Ebre i a la Terra Alta es completa el desplegament d’aquest servei, ja que se sumen a les ja existents a Tortosa (2005), el Baix Ebre i el Montsià (2005).
Així, la posada en funcionament de les noves borses ens permet equilibrar el territori en serveis i fem un pas més en aconseguir que el dret a l’habitatge sigui possible per a més persones. Amb tot, cal apuntar que si bé resta camí per recórrer que s’hagi donat més d’1 milió d’ajuts al lloguer durant el 2007-08 o que hi hagin més de 1000 pisos en aquests programes, demostra que realment s’està treballant bé i, a més, la demanda va en augment, sobretot, darrerament en què els efectes de la crisi han fet que la gent es plantegi més el lloguer d’habitatges .
De fet, tal i com apuntava la companya de Govern, Montse Perelló (Joventut) cal ressaltar la importància de poder arribar a tots els i lesjoves de la demarcació en polítiques d’habitatge “perquè ja comptem amb una demanda existent i li estem donant resposta, la qual cosa ens permet ajudar també al jove en la seva tasca d’emancipació”. De fet, la coordinadora territorial de Joventut, ressaltava que “la tasca realitzada per les Borses Joves d’Habitatge en funcionament abans, tant al Montsià com al Baix Ebre, ens demostren que són un servei necessari, especialment pel l’alt nombre de contractes signats i les atencions directes als joves realitzades”
Concretament, les Borses d’Habitatge ofereixen els serveis, d’una banda, els ajuts del lloguer just (entre 20 i 240 €/mes directes de la Generalitat) a partir del càlcul entre la mitjana d’ingressos i lloc on es viu; i la Renda Bàsica d’Emancipació (ajut de 210 €/mes de l’Estat espanyol); i, de l’altra, els programes de mediació social i de cessió.
Pel que fa a la mediació social ofereix garanties als propietaris si lloguen a través de les borses (2 anys de caució en cas de no pagament, assegurança multirisc i mediació en cas de conflicte, a més de la gestió dels contractes, o ajuts de fins a 6.000€ per adequar l’habitatge) i, a canvi, els habitatges han de tenir un preu entre el 15-20% per sota de la mitjana de preu del mercat de cada població. D’aquesta manera, en surt beneficiat també el ciutadà que vol llogar l’habitatge i alhora s’aconsegueix mobilitzar el parc immobiliari buit.
En el cas del programa de cessió, el sistema és el mateix però, cedint a la Generalitat l’habitatge durant un termini de cinc anys i se’n fa càrrec de la gestió.
· AJUTS LLOGUER JUST TERRES DE L’EBRE - per a tothom - (2008)
416 Ajuts (612 sol·licituds) - un import de 779.420,11 euros anuals
· RENDA BÀSICA EMANCIPACIÓ TE - per a joves >35 anys - (des d’1 de gener 2008 fins 30 de juny de 2009)
525 ajuts - 1.323.000 euros anuals
· PROGRAMA CESSIÓ A TERRES DE L’EBRE (fins a data d’avui)
138 HABITATGES
· PROGRAMA DE MEDIACIÓ SOCIAL (fins a data d’avui)
53 HABITATGES
Fotografia de la roda de premsa d'aquesta tarda a la Delegació, on Montse Perelló no ha pogut assistir.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)