REMOLINS MEREIX UN PROJECTE DE LLEI DE BARRIS

Aquest matí he visitat l'antic call jueu de Tortosa, el barri de Remolins. Sens dubte, un barri singular i dels pocs del país amb aquestes característiques, però que viu una situació de degradació -sobretot la part antiga i la de més importància patrimonial- que deixa molt de desitjar. La Generalitat va aprovar el PINCAT l’any 2005. Des de llavors Tortosa no ha tornat a presentar cap projecte a la Llei de Barris, mentre 10 ciutats catalanes han rebut ja aquestes subvencions en dos o més ocasions.

Tail i com dèia el regidor d'ICV Jaume Forcadell cal apostar per la recuperació del nucli antic de Tortosa i aprofitar-ho per la superació de la crisi econòmica. Segons el regidor “hem d’apostar per noves implantacions industrials, hem de dinamitzar el sector de la construcció, orientant-lo a la rehabilitació d’habitatges, i hem de garantir la continuïtat de la nostra pagesia i del nostre comerç, però també hem de començar a entendre que allò que ens permetrà consolidar el nostre desenvolupament econòmic és posar en valor el nostre patrimoni cultural i arquitectònic i el nostre potencial en matèria de turisme cultural”.

Tortosa té l’oportunitat i la responsabilitat d’apostar per la recuperació urbanística i social del nucli antic, i això farà que el seu atractiu turístic es multipliqui. També cal ser realistes, ja que la presentació d’un nou projecte a la Llei de Barris representa un repte, tant des del punt de vista de la càrrega de treball dels serveis municipals com des del punt de vista del cost econòmic que tindria la mesura. Per aquesta raó, des d'ICV ens oferim a col·laborar per tal de tirar endavant a la proposta, i seria bo que per tal d’assolir aquests ajuts hi hagués col·laboració de tots els grups municipals.

El mateix Forcadell, en referència al contingut de la proposta, ha destacat que les millores urbanístiques del barri haurien d’anar acompanyades d’una aposta important per la rehabilitació d’habitatges i per potenciar les mesures de caire social. Des de la Generalitat en aquest sentit hem atorgat més d'1 milió d'euros en rehabilitació a les Terres de l'Ebre només en dos anys. Barris com els de Remolins haurien d'acollir-se "en massa" a aquestes ajudes i l'Ajuntament hauria de mediar perquè ho fessin. Si el missatge, però, és de construir més pisos -i especular- que no pas rehabilitar els milers de buits que hi ha al barri antic, continuarem amb la situació en que ens trobem ara: degradació i derrubament constant. Ni Remolins ni la ciutadania mereix això.

EL PER QUÈ DE LA SITUACIÓ ACTUAL

L'origen de l'actual crisi el trobem en el diner barat. El fracàs de les empreses puntcom i la caiguda de les Torres Bessones van impulsar la Reserva Federal dels Estats Units a abaixar els tipus d'interès per tal d'incentivar el consum i la inversió. L'objectiu final d'aquestes mesures era evitar una desacceleració de l'economia americana. Els anys de diner barat han coincidit amb una economia menys regulada. Aquest marc legal ha permès que es poguessin dur a terme activitats massa arriscades. És el cas de les hipoteques subprime, és a dir, la concessió d'hipoteques a gent que no era suficientment solvent. A més, els bancs feien paquets financers amb aquests préstecs, els quals venien als mercats. És així, doncs, com la crisi s'estén i contamina tot el sistema financer.

Qui ens ha dut fins aquí, però? Des de la dècada de 1980, el moviment conservador ha criticat la figura de l'estat regulador. El dogma neoliberal alaba el lliure mercat com a institució eficient i que garanteix la igualtat d'oportunitats. Qualsevol tipus d'acció que s'aprovi per regular el mercat resulta ser una distorsió que ens allunya dels resultats òptims. Paradoxalment, avui ens trobem en la situació contrària: ha estat la manca de regulació la que ens ha allunyat de la bonança econòmica.

Han estat el moviment per una altra globalització i l’esquerra transformadora, de què l’esquerra verda nacional forma part, els que, els darrers anys, han reclamat en solitari que l’economia ha d’estar al servei de la política, al servei de les persones i no al servei dels interessos dels capitals financers i les multinacionals.

Per això, des d’ICV defensem la necessitat de mantenir la regulació. S'ha d'evitar que els agents econòmics tinguin incentius massa arriscats, ja que d'això en depèn el benestar de la ciutadania. En definitiva, el marc legal del sistema financer ha de procurar tant perquè el crèdit circuli com per la seguretat dels estalvis de cada persona. Pel que fa a Espanya, la situació econòmica no s'explica únicament per la crisi financera internacional. El problema més important de l'economia espanyola és el seu model productiu, que està basat en sectors de baix valor afegit, com són el turisme i la construcció. La frenada del totxo posa en perill la feina de milers de persones, ja que l'economia espanyola depèn molt d'aquest sector. El més greu de tot això és que el govern socialista ha considerat que la crisi que avui pateix Espanya té només un origen: els problemes financers dels Estats Units. Aquesta afirmació és rotundament falsa, però no sorprenent des d’un executiu que fins fa ben poc negava la mateixa existència de la crisi.

Els propers anys, l’estat pagarà els excessos del totxo. I tant els governs del PP com els del PSOE en tenen la seva part de responsabilitat. Enlloc de reconèixer el perill de tenir una economia excessivament dependent de la construcció, aquests polítics es van dedicar a destacar les virtuts del model de creixement espanyol. Això ha fet que s'hagin perdut uns quants anys per renovar el sector productiu estatal i que, avui, s'hagi de fer en el pitjor context possible.

ROMEVA, PREMIAT.

El portal independent d'informació europea, l'Eurotribune.eu, ha premiat a l'eurodiputat d'ICV, Raül Romeva, com el diputat espanyol més actiu aquesta legislatura i amb més iniciatives parlamentàries al Parlament europeu.

Podeu veure la notícia en el següent enllaç: ( http://www.eurotribune.eu/htm/3171_0_eurotribune.eu_premia_a_Raül_Romeva_como_el_eurodiputado_español_más_activo_de_la_legislatura.htm )

D'aquesta manera, Romeva, amb 360 preguntes presentades, 205 propostes de resolució, 4 informes, 141 intervencions en sessió i 6 declaracions per escrit s'ha convertit en el diputat que més iniciatives parlamentàries ha dut a terme. Romeva ha donat les gràcies a Eurotribune pel reconeixement a la seva tasca durant aquests cinc anys i s'ha mostrat il·lusionat per poder continuar-la fent durant una altra legislatura.

En aquest sentit i segons informa Eurotribune, l'editor de la publicació, Josep Solano, ha posat l'eurodiputat d'ICV com un exemple de treball, constància, rigor i serietat que haurien de tenir tot els eurodiputats. "Si tots els eurodiputats treballessin la meitat de com ho ha fet aquesta legislatura Romeva, Europa aniria molt millor", ha dit Solano.