10 COMPROMISOS, 10 OPORTUNITATS

El nostre sistema econòmic, el capitalisme, està en crisi. Ja fa molt de temps que molts col·lectius i moviments socials anem avisant que aquest capitalisme ferotge, representant pel neoliberalisme no és, ni de lluny, el sistema més just i digne per a la societat. I valgui aquesta reflexió des d’un punt de vista global i local.

Arran del “progrés” econòmic dels darrers anys era molt difícil defensar polítiques econòmiques d’esquerres, que regulessin el mercat i que vetllessin pels segments de la població més desfavorits. El PP i CiU, per exemple, negaven la bombolla immobiliària al Parlament farà només uns mesos. El PSC i el PSOE han optat per polítiques econòmiques més de dretes que d’esquerres. Ho veiem reflectit en els pressupostos estatals any rere any. I ERC es veu només absorbida pel debat entre Catalunya i Espanya. Un debat necessari, però que no ha d’excloure les necessitats socials i ecològiques de la nostra nació.

Per això, ara que trontolla el sistema, que fins i tot els acèrrims defensors d'aquest sistema com la banca, el centre i la dreta política o les grans multinacionals comencen a parlar de reformes cal estar atents i reivindicar un altra manera d’entendre l’economia, els beneficis, l’administració, i en definitiva, la res pública. En aquest sentit, des d’ICV, s’estan fent passos endavant i s’estan proposant 10 punts bàsics que defensàrem a totes les institucions on som presents. 10 punts de transformació, 10 punts per salvar la crisi en benefici dels més desfavorits i de la classe treballadora. Aquests, bàsicament són:

La defensa dels drets socials. Necessitem més despesa social
L’habitatge, un dret per a tothom
Diners no només per els bancs, sinó també per a les persones
Més impostos per als qui tenen més
Més transport públic i més assequible
Davant la crisi energètica, modernització ecològica
No als acomiadaments massius i indiscriminats
Suport al sector industrial i a les seves empreses
L’economia al servei de la gent
Controlar l’economia i el mercat

En definitiva, des de l’esquerra verda nacional volem donar solucions des d’un punt de vista concret per construir una societat més justa, més lliure i més digna. Aquí i arreu.

www.contralacrisi.cat

FIRA DE LA SOLIDARITAT

Aquest cap de setmana s’ha celebrat la tercera fira de la solidaritat de Tortosa.

En primer lloc cal felicitar l’Ajuntament de Tortosa per continuar amb aquesta fira solidària que vam idear en l’anterior Govern municipal i en el context del festival Jove Elements quan era responsable de l’àrea de Joventut.

És un orgull poder veure com activitats que un mateix,humilment va crear, continuen realitzant-se. El primer any varem aconseguir que hi participessin tretze entitats, ara en són més de 30. Entitats que han vist en aquesta fira un aparador per poder explicar la feina social i altruista que realitzen al llarg de l’any, tant de casa nostra com de fora.

Tot i això, he de lamentar que el nou regidor canviés i escurcés el nom de la fira. La primera edició a més “ de la solidaritat” també portava els noms de “justícia social i comerç just”. Evidentment sé que aquest nom és llarg, però altrament era important a l’hora de donar un missatge a la ciutadania, i especialment a la joventut. Molts cops el concepte de solidaritat s’empra des d’un punt de vista paternalista, de superioritat d’uns vers els altres. Cal ser solidari amb les “pobres” dones o els “pobres” gais i lesbianes agredits? O millor, cal ser just socialment? Cal ser solidari amb els “pobrets d’Àfrica”? O cal un nou model social que no els condemni a la mort i desesperació?

Recordo que el primer any de la fira, hi havia entitats “solidàries” que no entenien com a la fira hi havia entitats com BIDA (que lluita per la igualtat de les dones) o l’AIGLTE (que ho fa pels drets de lesbianes i gais). Aquestes entitats que eren solidàries per certes temàtiques semblava que no ho volien ser amb aquestes altres lluites. Per això, el concepte de justícia social implica molt més que el de la solidaritat. Esperem que amb el canvi de nom no vagin marxant totes aquestes entitats de defensa dels drets humans, mal vistes per moltes altres associacions, bàsicament d’àmbits religiosos.

A més a més, també cal parlar del per què aquesta fira s’ha deslligat del festival Jove Elements, el qual ja no està pressupostat per a l’any vinent. No cal potenciar l’oci a la ciutat? No cal potenciar el respecte al medi ambient, la participació, l’art o la justícia social entre els i les joves de Tortosa? Prompte, el regidor de Joventut, haurà d’explicar per què ha eliminat aquest festival oci cultural que només amb un any de vida va comptar amb múltiples activitats i la participació de més de mil joves de Tortosa i el territori.

Finalment, una millor planificació davant les pluges també seria important. Tant l’any passat com enguany s’ha hagut de realitzar a mitges pel mateix motiu. S’hauria de buscar alternatives en cas de pluja. O és que no es miren des de l’Ajuntament les prediccions metereològiques?

L'HABITATGE: UN DRET TAMBÉ A L'EBRE

Gràcies al Pacte Nacional per a l’Habitatge i a la Llei del Dret de l’Habitatge Catalunya i les Terres de l’Ebre tenim a l’abast dos instruments importantíssims a l’hora de projectar una política pública d’habitatge d’acord amb els ens locals i comarcals. Aquests primers anys han estat prou fructífers i ja tenim a la taula els primers resultats.

En primer lloc, podem afirmar que la promoció de l’habitatge de protecció oficial ha efectuat un salt qualitatiu i quantitatiu. Durant aquests últims dos anys s’han construït 692 habitatges a les comarques ebrenques. D’aquests, prop de 300 han estat construïts per la Generalitat i enguany seran adjudicats en diverses poblacions de les Terres de l’Ebre. Cal recordar que la pròpia Generalitat va assumir fer pisos de protecció oficial quan aquests no eren prou interessants per a la majoria de promotores, les quals, preferien construir-ne de lliure mercat. A més, la normativa ha permès que tots aquests habitatges tinguin en compte l’accessibilitat i l’ecoeficiència.

En segon lloc, apostem per la rehabilitació. Aquesta pot ésser comunitària –una escala de veïnat- o només d’un habitatge. Des de la Generalitat assumim quantitats importants a l’hora de subvencionar la rehabilitació dels edificis i la instal·lació d’ascensors ja que considerem que el parc d’habitatges del nostre país no pot estar deteriorat com ha passat, per exemple, a molts nuclis antics. En les convocatòries dels anys 2006-2007 s’han repartit més d’1ME d’euros en aquest concepte a l'Ebre.També cal afegir que aquest serà un revulsiu important per a les petites i mitjanes empreses, més ben qualificades, que podran realitzar moltes obres arreu del territori.

Finalment, el darrer tercer eix és el de l’ajut al pagament dels lloguers. Volem que Catalunya sigui una nació avançada on també augmenti el lloguer. Per això, estem mobilitzant el parc buit per tal que els propietaris tinguin garanties a l’hora de llogar el seu pis: l’avallloguer, el programa de cessió o el de mediació social han fet que a Terres de l’Ebre tinguem més de 300 pisos llogats a través de la xarxa de Borses d’Habitatge que estem creant en el territori. Aquesta setmana inaugurem la del Baix Ebre, i prompte, esperem fer-ho a la Terra Alta i Ribera d’Ebre. Si això li sumem els prop d’un milió d’euros que hem atorgat a través de les ajudes del lloguer just a joves, gent gran, amb dificultats econòmiques, i que han beneficiat prop de 400 llars, dóna com a resultat una política valenta i innovadora que aposta també pel lloguer.

Ara més que mai és evident que necessitem una política pública d’habitatge que revitalitzi l’economia, i sobretot, que vetlli per les persones amb més necessitats socials. És per això que estem amb els ulls ben oberts i disposats a posar en marxar noves mesures en funció de l’evolució de la crisi.