Joves d'Esquerra Verda (JEV) ha celebrat aquest cap de setmana de 25 i 26 d'octubre la seva IX Assemblea Nacional al Prat de Llobregat. Durant dos dies, 200 joves adherits, adherides, amics i amigues, així com persones convidades d'altres organitzacions de referència nacional, estatal i internacional, han debatut sobre el contingut dels dos documents marc presentats: "Canviem la política per transformar el món" i "Més d'Esquerres, Més Benestar", els quals duen a la pràctica els conceptes d'una altra manera de fer política en un context de crisi econòmica com l'actual. També s’ha aprovat el Balanç de Gestió de la Coordinació Nacional sortint, encapçalada per Laia Ortiz i David Cid.
A més a més, JEV s’ha mostrat rotundament en contra de canviar la política d’aliances d’ICV en el Govern de la Generalitat, ja que CiU representa només els interessos dels poderosos. JEV també ha aprovat resolucions en contra de la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), sobre un model nacional inclusiu i d’Europa social i dels pobles federal (Grup Qüestió Nacional), a favor del reequilibri territorial (JEV Ponent i JEV Ebre), pel soterrament de l’alta tensió (JEV Pirineu), sobre el 4t Cinturó i pel dret a l’oci nocturn (JEV Vallès Occidental), per la nova cultura de la mobilitat (JEV Baix Llobregat) i contra les retallades socials de l’Europa del capital (Grup Política Social).
D'altra banda, la IX Assemblea Nacional ha servit per renovar els òrgans de direcció de JEV. Així, s’ha votat amb més del 90% dels vots la nova Coordinació Nacional de Janet Sanz i Míguel Ángel Díaz, que han portat a votació, unànime, del nou Consell Nacional (composat per una candidatura de tipus nominal i terrirtorial), el nou Equip Coordinador Nacional, composat per 6 homes i 5 dones.
Finalment, a partir del migdia de diumenge, s’ha dut a terme l’acte de cloenda de la IX Assemblea Nacional, on hi havia presents nombroses entitats del país i hi han intervingut els dirigents d’ICV Joan Saura (president) i Lluís Tejedor (alcalde del Prat).
Així mateix, el moment més emotiu de l’acte ha estat el de les jubilacions, especialment les de David Cid i Laia Ortiz, fins ahir coordinador i coordinadora nacionals els darrers 4 anys. Des de les Terres de l'Ebre desitgem que la nova direcció de JEV aporti molt en el projecte de l'esquerra verda nacional.
28.10.08
NOVA COORDINACIÓ A JEV
18.10.08
LA TORTOSA QUE RESSORGEIX
La nostra bimil·lenària Tortosa viu un moment de ressorgiment gràcies a l’impuls d'obres públiques actual i dels darrers anys, la qual cosa es tradueix en infinitat de projectes que s’estan acabant de gestar i d’altres ja en plena execució. Molts d’ells, com la creació de la universitat pública o la recuperació del nucli antic crec que podem atrevir-nos a qualificar d’històrics.
És per això que el Pincat, aquest pla integral de recuperació de part del nucli antic, que executa l'Ajuntament i que es deriva de la Llei de Barris del Govern d’Entesa de la Generalitat, està convertint la part més antiga de Tortosa en un camp arqueològic de primer ordre.
Aixecar els carrers antics de Tortosa, no deixa de ser una doble metàfora: ressorgeix la ciutat antiga – i per tant la podem conèixer i estudiar més- i a la vegada ressorgeix la ciutat actual –que per fi valora i rehabilita el seu cor urbanístic i cultural- molt desaprofitat encara, però que va camí de fer-ho...
Cal que tots aquests descobriments arqueològics siguin, en primer lloc, ben conservats. I també aprofitats. S’han de veure com un rèdit a favor i no pas com el contrari. Qualsevol establiment, habitatge, negoci, institució que tingui elements d’aquesta importància tindran un valor afegit que altres frissarien per tenir. Un exemple actual és el nou restaurant i bar de copes que s’ha inaugurat farà pocs dies als antics banys medievals situats prop de l’Ajuntament. És un establiment únic i irrepetible. És per això que hem de veure el nucli antic de Tortosa com una oportunitat única, que a través de la recuperació del patrimoni històric, ens permeti un revifament econòmic, cultural i turístic que vingui a diversificar la nostra economia.
En segon lloc, aquests elements històrics que estem trobant diàriament també han de servir per positivitzar al conjunt de la ciutadania. Cal que deixem el victimisme “d’allò que érem en el passat” per “gràcies al passat ara som i serem”. Molts cops s’ha glorificat el passat de la ciutat en detriment del present. Per mi no és més que una resistència a continuar lluitant per una ciutat, que amb 40.000 habitants, continua sent un centre important del centre dels Països Catalans. Evidentment això no treu que hagi tingut èpoques d'estancament i crisi, però recrear-nos en elles no ens aporta gaire cosa. Pel contrari, si entre tots hi col·laborem de ben segur que ressorgirà encara més. Només cal optimisme i treball. Temps al temps.
És per això que el Pincat, aquest pla integral de recuperació de part del nucli antic, que executa l'Ajuntament i que es deriva de la Llei de Barris del Govern d’Entesa de la Generalitat, està convertint la part més antiga de Tortosa en un camp arqueològic de primer ordre.
Aixecar els carrers antics de Tortosa, no deixa de ser una doble metàfora: ressorgeix la ciutat antiga – i per tant la podem conèixer i estudiar més- i a la vegada ressorgeix la ciutat actual –que per fi valora i rehabilita el seu cor urbanístic i cultural- molt desaprofitat encara, però que va camí de fer-ho...
Cal que tots aquests descobriments arqueològics siguin, en primer lloc, ben conservats. I també aprofitats. S’han de veure com un rèdit a favor i no pas com el contrari. Qualsevol establiment, habitatge, negoci, institució que tingui elements d’aquesta importància tindran un valor afegit que altres frissarien per tenir. Un exemple actual és el nou restaurant i bar de copes que s’ha inaugurat farà pocs dies als antics banys medievals situats prop de l’Ajuntament. És un establiment únic i irrepetible. És per això que hem de veure el nucli antic de Tortosa com una oportunitat única, que a través de la recuperació del patrimoni històric, ens permeti un revifament econòmic, cultural i turístic que vingui a diversificar la nostra economia.
En segon lloc, aquests elements històrics que estem trobant diàriament també han de servir per positivitzar al conjunt de la ciutadania. Cal que deixem el victimisme “d’allò que érem en el passat” per “gràcies al passat ara som i serem”. Molts cops s’ha glorificat el passat de la ciutat en detriment del present. Per mi no és més que una resistència a continuar lluitant per una ciutat, que amb 40.000 habitants, continua sent un centre important del centre dels Països Catalans. Evidentment això no treu que hagi tingut èpoques d'estancament i crisi, però recrear-nos en elles no ens aporta gaire cosa. Pel contrari, si entre tots hi col·laborem de ben segur que ressorgirà encara més. Només cal optimisme i treball. Temps al temps.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)