PROU HOMOFÒBIA A LES TERRES DE L'EBRE

En els darrers anys s’han produït canvis socials importants a Catalunya que afecten a milers de persones. Un d’aquests canvis afecta directament al col•lectiu de gais i lesbianes, els quals han vist com s’han igualat els seus drets personals amb la resta de la ciutadania gràcies a l’aprovació de diverses lleis, entre les quals la de poder-se casar o adoptar.

És cert que aquestes lleis han contribuït a normalitzar l’existència d’aquest col•lectiu – entre un 5-10% de la població – i que ens han posat a l’avantguarda de molts països d’arreu del món com Bèlgica, Canadà o Gran Bretanya però també és cert que encara falta molt de camí a recórrer per aconseguir la vertadera igualtat social de gais i lesbianes.

Precisament, a les Terres de l’Ebre s’estan produint brots d’homofòbia en els darrers mesos, la darrera a Amposta, amb insults i pallisses a nois gais que simplement pel fet de mostrar públicament afecte són vexats i maltractats fins al punt de rebre assistència mèdica.

És trist que una societat democràtica que aposta per la igualtat no acabi d’entendre que estimar a persones del mateix sexe és tan sa com fer-ho a l’inversa, o si més no, que és igual de digne i que es mereixen els mateixos drets. La nostra cultura encara arrossega massa elements patriarcals que contaminats de tabús i prejudicis reneguen a la marginació a dones heterosexuals, d’una banda, i a homes gais i dones lesbianes, d’una altra.

Seria bo, doncs, que la societat s’unís en condemnar aquesta lacra social, l’homofòbia, a l’igual que es condemna la violència masclista, i que entre tots plegats reflexionéssim profundament sobre aquests fets que afecten a amics, familiars i coneguts. Des d’ICV volem felicitar la convocatòria realitzada pel Front d’Alliberament Gai de Catalunya el passat dissabte a Amposta en denúncia d’aquesta darrera agressió, i al mateix temps, comprometre’ns políticament a eradicar aquesta situació tan injusta i perversa que massa sovint es repeteix.

EL TEMPS ENS HA DONAT LA RAÓ

És impactant tot el què està passant al voltant de la xarxa ferroviària de Catalunya. Avui mateix he trigat tres hores en venir des de Barcelona a Tortosa. I més decebedor és quan ahir arribava amb només una hora i mitja des de Màlaga fins a Barcelona, ambdós ciutats separades per més de mil quilòmetres.

La ciutadania s’està queixant i amb raó. No entenen com a principis del segle XXI passin aquestes coses a casa nostra. Des d’Iniciativa, però, tenim ben clar el què està succeint ara i per què. Farà uns anys quan governava el PP amb CiU tant a l’estat com a la Generalitat es va prioritzar l’arribada de l’alta velocitat a Barcelona. La nostra formació política fou gairebé la única que s’hi va mostrar en contra. Altres formacions polítiques dubtaven, i algunes com el PSC-PSOE, s’hi mostraven, des de l’oposició, totalment a favor pel “progrés que representaria per Catalunya”.

És evident que quan des d’ICV dèiem que no a l’AVE ho fèiem per diferents motius. Dèiem que no fins que la xarxa bàsica de trens, la de rodalies i regionals, estigués en un estat òptim des del punt de vista d’horaris, serveis i qualitat. Bàsicament, fèiem aquesta aposta perquè precisament la immensa majoria de la població utilitza aquests serveis, i l’AVE, encara no creat n’era un de nou. Per què crear un servei nou abans que tinguem una mínima qualitat i garantia amb els serveis existents?

Recordo com si fos ara una manifestació que vàrem celebrar a Lleida demanant que abans d’inaugurar l’AVE s’arreglés tota la xarxa bàsica catalana, i com molts sectors polítics –alguns que ara estan a l’oposició i al govern- ens van acusar de renunciar al creixement, al progrés, etc. Per això, ara, quan cada dia “peta” aquesta xarxa per un motiu o un altre, el temps ens dóna la raó. I per això, cada dia, i amb raó, la ciutadania s’enfada i al•lucina amb tot el que està succeint.

També cal dir que molts ebrencs i ebrenques pensaven que aquest debat de l’AVE no anava amb el nostre territori. Res més lluny de la realitat: ara en paguem les conseqüències directes perquè estem connectats i formem part d’aquesta xarxa bàsica catalana, deixada de la mà de déu, per a fer la inversió d’una alta velocitat que passa de llarg de casa nostra. I a més, quan aquesta xarxa bàsica es posa en dubte davant dels greus problemes que pateix, la repercussió mediàtica és per a Barcelona i les rodalies, deixant fora del debat i en segon terme els ciutadans de les Terres de l'Ebre, Reus o Figueres. Per tant, hem perdut el doble.

Seria hora que demanéssim, i així ho hem fet des d’ICV, posar seny. Avançar i progressar adequadament, potser de manera més lenta i diferent, però amb més fermesa i respecte per a les persones. Si es comencen les cases per la teulada passa el què passa. I sobretot, des d’un punt de vista territorial, entendre i tenir ben clar que si les Terres de l’Ebre, pels habitants que tenim, som bones per donar tanta energia al conjunt de Catalunya, aquesta també ens ha de discriminar positivament amb la millora de les nostres comunicacions ferroviàries, tant les internes -que són inexistents- com les que ens uneixen amb la resta del país.

NAIX INICIATIVA PEL POBLE VALENCIÀ

La gent d'esquerres, verda i nacionalista-federalista estem d'enhorabona: al País Valencià naix IPV, un partit que vol unir esforços per aglutinar les sensibilitats de la gent feminista, d'esquerres i ecologista dels nostres veïns.

El País Valencià comparteix amb Catalunya moltes coses, sobretot la història i la llengua. Cada cop més, després d'anys de regionalisme i nacionalisme espanyol, sorgeixen també corrents polítics paral·lels entre ambdós països. No cal dir que les Terres de l'Ebre som a la cruïlla d'amdós països, de fronteres fícticies, que no ens creiem les divisions fetes per reis o guerres. El bisbat de Tortosa, segurament, és l'exemple més clar d'aquesta unió tortosino-valenciana, i per extensió, catalano-valenciana.

Caldrà veure, si en un futur no llunyà, la gent del País Valencià decideix democràticament unir encara més els lligams amb Catalunya, i això sí, des d'un punt de vista social, d'esquerres, cultural, ecològic, i per què no, nacional-federal, com als temps medievals.

Us recomano que visiteu la web: http://www.iniciativapv.org

TORNEM-HI !!!

Amb aquest cartell no fan falta més paraules.

ARRIBA L’HORA D’UN NOU MODEL DE FESTA MAJOR A TORTOSA

Durant els darrers anys hi ha hagut un debat intens sobre la festa major de Tortosa. Aquest debat, molts cops electoralista, no ha acabat donant fruits i per tant, no s’ha concretat mai amb un nou model de festes de la Cinta, que miri cap al segle XXI, amb un horitzó d’una ciutat capdavantera, moderna i avançada.

Des d’ICV, tal i com us havia anunciat fa uns dies, tenim una proposta de nou model de festes, el qual hem volgut fer públic durant aquesta setmana, passades ja les primeres festes del nou govern de Tortosa, CiU i ERC, forces que en llurs programes electorals, a l’igual que ICV, defensàvem un nou model per a la nostra festa major.

Esperem, doncs, que a partir d’avui, i amb un any d’antelació, puguem preparar unes festes, entre tots i per a tots. Només així podrem tenir un model de festes obert a tota la ciutadania, orgull de les Terres de l’Ebre. Precisament per això, el nostre model pretén ser un punt de sortida i l’hem presentat al regidor convergent, senyor Jordi Folqué així com a la resta de forces polítiques i a la societat civil tortosina. Amb el consens i la unió de tothom, penso, podem tornar a tenir unes festes dignes i volgudes per la majoria.

El nostre model és més curt en dies, i a la vegada més intens en activitats, i a més, de millor qualitat. Proposem que les festes s’iniciïn el dijous per la tarda i acabin el dilluns de la Cinta. Per tant, amb una durada de 5 dies. A més, dividim la festa major en diferents espais/recintes sectorialitzats. Aquests són: la nova plaça de la Catedral (per als actes més solemnes), la plaça del Rastre (centre logístic i de sortida del circuit que hem creat per als principals actes), la plaça de l’Ajuntament (per a la celebració del primer i últim dia de festes, a més de ser un espai destinat a activitats infantils), el parc Teòdor Gonzàlez (per a la realització dels balls més tradicionals i les activitats lúdiques i culturals per al públic adult), l’estadi i el passeig de l’Ebre (per a les activitats esportives i de penyes, a part de la celebració de menjars populars a la vora del riu), el pavelló firal ( per als concerts joves i una zona lúdica amb la participació de tots els pubs de Tortosa), i finalment, la plaça del Carrilet per a les músiques del món. Per tant, set espais repartits equilibradament per la ciutat, que han de tenir quatre escenaris musicals (pavelló, ajuntament, parc i carrilet), a més d’un escenari especial a la nova plaça de la catedral per a la realització del pregó, presentació de pubilles, processó i ofrena, entre d’altres. A més, proposem un únic circuit –que s’hauria de consensuar amb totes les parts implicades- per a la realització cada dia d’una activitat: dijous, desfilada de pubilles per a la presentació; divendres, correfoc; dissabte, ofrena; diumenge, processó; dilluns, pel matí trobada de gegants dels Països Catalans, i per la tarda, coso iris. Aquest circuit sortiria de la plaça del Rastre i aniria pels carrers Nou del Vall, Sant Blai, Cervantes, Ramon Berenguer IV, Generalitat, Plaça de la Pau, rambla Felip Pedrell, per acabar desembocant a la nova plaça de la Catedral.

Proposem també noves activitats per animar les festes com la celebració d’un concurs de castells de focs, amb el qual els tortosins i tortosines poguessin triar l’empresa pirotècnica per a la realització del gran Castell de focs del diumenge de l’any següent; apostem per la creació d’un circuit de barres tortosines en els principals recintes; per la creació del concurs de la “tapa tortosina” implicant al sector de la restauració, el qual hauria cada any de fer una tapa sobre un producte concret i la ciutadania elegir el bar/restaurant guanyador; també apostem per la recuperació del concurs d’engalanar els carrers –cada barri hauria d’elegir un carrer per lluir- i també la ciutadania mitjançant votacions elegirà el guanyador, a l’igual que també proposem que la gent pugui escollir a través de díptics i internet, els grups de música que han d’actuar a les festes, sempre proposats per l’ajuntament.

Finalment, apostem per unes festes basades en la mobilitat, i per això, habilitaríem les atraccions al parc de la Fira, i així deixaríem espai per aparcar a l’avinguda Lleida a la gent de fora, a més de posar a disposició de la ciutadania una línia de bus pel nucli urbà, connectant tots els aparcaments i espais més allunyats. Altres propostes passen per què hi hagi durant els dies centrals –divendres, dissabte i diumenge- sempre tres actuacions musicals de tres estils i de gran nivell (pop-rock, ball, alternativa) i a uns preus assequibles o gratuïts.


El model en sí té moltes més idees que ara no puc resumir aquí però que us animo a què veiéssiu a la pàgina web www.iniciativa.cat/tortosa . En definitiva, es tracta d’un model nou, que respecta i potencia les activitats que ja funcionaven, que intensifica les activitats i diversifica els espais, i que pretén fer de la Cinta, una festa major més atractiva i participativa. Esperem respostes i idees, treballant, sempre per Tortosa.