24.7.07

HOMOFÒBIA SANTA: UNA VERITAT COM UN TEMPLE





Decebedores, si més no, són com a mínim, les reflexions que ha efectuat darrerament el bisbe de Tortosa, a l'igual que la majoria de la jerarquia eclesiàstica espanyola, en relació a la nova assignatura “ Educació per la ciutadania”. Aquests màxims dirigents de l'església catòlica, ancorats al passat més ranci, fan que cada dia, la seva religió perdi més adeptes i deixin encara més buits tots els temples que planen arreu de la geografia peninsular.


Una llàstima, que el missatge de Jesús, aquell d'estimar els uns als altres, i especialment als desfavorits i marginats estiguin en mans d'uns "teòrics" representants seus a la Terra que, allunyats de la realitat, lluiten per evitar que moltes minories aconsegueixin drets, i sobretot, visquin en un món més just socialment.


M'explico: el senyor Salinas, a través del butlletí “Vida Diocesana” que es reparteix per totes les pàrroquies del bisbat tortosí afirma que en aquesta assignatura s'explica que la identitat de les persones, homes o dones, és suplantada segons l'opció sexual de les mateixes i que a més a més es legitima qualsevol tendència sexual. Què vol dir amb això? Què no és legítima una relació sexual que no sigui l'heterosexual? Que ho digui clar, i es deixi d'eufemismes. I què vol dir , que per ser homosexual no es té una identitat d'home o dona? Una cosa és excloent a l'altra? Precisament, aquesta assignatura està pensada per educar amb respecte a la diversitat, en tots els àmbits. Educar sense prejudicis, educar per evitar que hi hagi reflexions falses com les que fa Salinas: la identitat de ser homosexual o hetereosexual s'ha de sumar a la identitat de ser home o dona, a l'igual que a la identitat de ser tortosí, català o qualsevol altra; però en cap cas, senyor Salinas, una identitat exclou una altra. Així, aquesta assignatura educarà sobre la diversitat en tots els àmbits: polític, nacional, religiós, cultural i , sí senyor, sexual.

La diversitat sexual existeix, precisament des de que l'home és home, i des de que la dona és dona. La història, des dels clàssics, fins a l'actualitat, passant per la repressió franquista amb el suport de la santa església, ens ho demostra. És graciós i paradoxal, que precisament l'església, una institució que històricament ha estat un dels referents dins de la subcultura gai, intenti fer veure que això no va amb ells. L'homòfobia, que tant li estranya al senyor Salinas, és el que la institució de la qual ell n'és el màxim representant, n'ha fet més bandera, potser per allò d'espantar els dimonis de dins de la pròpia casa. En aquest sentit, recomano, que a través del llibre "Látigo y pluma . Homosexuales en la España de Franco" del conegut periodista de Telecinco, senyor Fernando Olmeda, conegueu un dels episodis més recents i contemporanis en quant a la relació entre homosexualitat i catòlics, època en què el senyor Salinas devia estudiar en el seminari.

Això ho saben els milers de gais i lesbianes cristians que hi ha a Catalunya i al món, i que a través d'associacions de cristians gais i lesbianes, han de lluitar diàriament perquè aquesta jerarquia catòlica tan rància, i sobretot, hipòcrita, els entengui, els respecti com a catòlics que es senten. Per sort, alguns poden mirar altres esglésies cristianes com l'anglicana o la protestant que estan a anys llum d'una església catòlica que sempre es posa en política, com quan el Papa demanava aigüa per a tots, però després, si se la critica o se li contesta es queixa fent-se la víctima.


De fet, darrerament estan tristos i molt nerviosos perquè ha sortit a la llum tot el que ha passat a la diòcesi de Los Àngeles, casos d'abusos a menors per part de capellans. Sempre parla qui més té que callar. Potser si no defensessin normes sexuals tan antinaturals i deixessin que els capellans es podessin casar o estimar amb persones adultes - sigui del sexe que sigui- no caurien en aquests paranys d'haver d'anar abusant de menors.


En definitiva, penso que si per una d'aquelles, la figura de Jesucrist tornés a la Terra, estic segur que a part de fer fora a més d'un o d'una dels grans temples, també faria costat als més marginats i estigmatitzats, entre ells, gais i lesbianes, que només pel fet d'estimar a persones del mateix sexe -perquè biològicament així han nascut- hi ha qui s'atreveix a condemnar-los i insultar-los dia a dia. La immensa majoria de la jerarquia catòlica n'és un exemple. Llavors, Jesús, proclamaria que prou homofòbia, que prou sexisme, que prou racisme, que prou injustícia, que prou desigualtats, que prou grans riqueses... I què farien tots aquests bisbes?

Que cadascú s'imagini la resposta.


12.7.07

NOVA ETAPA POLÍTICA A TORTOSA



Han passat ja uns dies de la celebració dels comicis municipals. I han hagut moltes sorpreses pel que fa a resultats com , sobretot, per l'alta abstenció. Pel que fa a ICV, ha doblat el número de regidors i regidores a les Terres de l'Ebre, però a ningú se li escapa que aquests no eren els resultats que esperàvem. Hem aconseguit representació a La Sénia, Sant Carles de la Ràpita, Sant Jaume d'Enveja, Alcanar, Tivissa i Tortosa. Crec, sincerament, que cal fer un anàlisi realista i no defugir de la realitat. Per això considero primordial que totes les forces polítiques del país reflexionin sobre el per què de tanta abstenció i sobretot, per què tots els partits han perdut milers de vots.

Hi ha, des del meu punt de vista, molts factors. En primer lloc, la crispació. Gairebé tots els partits apunten cap a la "bronca" abans que mirar pel bé de la ciutadania. I la gent, evidentment, se'n cansa. Un altre factor que crec que és important és el gran i llarg debat polític que hi ha hagut a Catalunya en els darrers anys: estatut i dues eleccions al parlament. També cal mencionar que ara les eleccions municipals no són unes "primàries" a les catalanes, i potser també això desactiva a la gent. Més motius que penso que tenen a veure amb l'abstenció són, per exemple, les grans barreres que hi ha entre la gent - el que els preocupa- i la política. Un divorci molt important que hem de reconduir tothom. Altres motius que hi veig, per exemple, és la manca de cultura política que hi ha entre la majoria de la gent (hi ha moltíssima gent que no diferencia entre polítiques d'esquerres i dretes, entre escoles públiques i concertades i qui les subvenciona, en allò que significa el concepte de participació ciutadana, en què és un diputat o un regidor i quines funcions tenen, o en quin lloc li han de solucionar els problemes: als ajuntaments, a la Generalitat, a Estat...). No és d'estranyar, per exemple, que gairebé el 40% dels catalans no sapiguin que són les vegueries, tot i que els polítics en parlin sovint.

Amb això, però, no voldria culpar gens ni mica a la gent. El sistema educatiu que hi ha al nostre país ensenya el que ensenya i els fruits estan al carrer. A més, cal afegir que els polítics, sovint, usen un llenguatge molt tècnic que els separa encara més de la gent. No és el mateix dir, per exemple, "crearem una borsa jove d'habitatge" que dir "impulsarem ajudes perquè els joves puguin anar a viure de lloguer". Són petits detalls que semblen poc importants, però que quan els parles amb la gent te'n adones que els provoca un desinterés per allò que els hauria d'importar: qui gestiona la cosa pública, allò que és de tots, com i amb quins objectius.

Tornant a Tortosa, cal felicitar els resultats que ha obtingut CiU. La resta de formacions, totes, hem perdut vots. Hi ha hagut una bipolarització entre PSC i CiU i ha afectat considerablement els partits petits. A més, la llei electoral actual afavoreix descaradament als partits més grans i no és proporcional (1000 vots = 1 regidor/a, 4000 vots = 7 regidors/es, 6000 vots = 10 regidors/es...). Tot i això, des d'ICV, tenim molta il·lusió i força per continuar treballant per aquesta ciutat. Aquesta ens ve donada pels gairebé 1000 tortosins i tortosines que han confiat en el nostre projecte per Tortosa. És per això que liderarem una oposició contructiva, positiva, ferma, d'esquerres i verda, que tingui com a objectius primordials fer de Tortosa una ciutat més oberta, dinàmica, participativa, justa, que valori i defensi el seu gran patrimoni cultural i natural. Tortosa s'ho val.